Seguint les petjades de Lawrence d'Aràbia

Després de Petra, el lloc més mític de Jordània és el desert Wadi Rum, famós perquè és la terra dels beduïns i perquè Lawrence d'Aràbia va lluitar al costat dels àrabs per fer fora els turcs.

Com tot bon desert, la cosa és bastant seca i el sol escalfa de valent. Per sort o per desgràcia és hivern, el que vol dir que durant el dia s'està força bé i durant la nit fa un fred que pela.



Per entrar al desert de Wadi Rum, has de passar pel centre de visitants, pagar entrada i contractar algun guia o tour que pot anar des de les 3 hores de durada fins a uns quants dies. Sí sí, són bastant espavilats!!

Els tours poden ser en jeep o en camell, o bé combinats. Si agafes els de més d'un dia, fas nit en una espècie de coberts que diuen que són com els campaments dels beduïns. Nosaltres vam fer un dels més baratets, 4 hores en jeep i una nit en un campament d'aquests.



El paisatge de Wadi Rum, com us podeu imaginar, és molt àrid i ple de sorra. De fet, encara ara, si saltem una mica, ens surt sorra de dins de les orelles!! Hem viscut la gran i cansada aventura de pujar fins a dalt de tot d'una duna i després baixar-la a tota llet!!!

També hem tingut l'ocasió de compartir uns quants tès ajaguts en una bona jaima beduïna. Bé, més que tè, els beduïns prenen sucre amb una mica de tè. Encara que el demanis sense sucre, ells n'hi foten almenys tres cullerades!!!



Una de les parts més impressionants d'aquest desert són les formacions rocoses que et vas trobant a mida que el recorres. Així, doncs, és ideal per fer-hi escalada. Nosaltres no som tant atrevits i ens vam limitar a grimpar per algunes roques. Tampoc és qüestió de dinyar-la a dues setmanes d'acabar el viatge per voler fer el xulo al mig del desert.



Una altra de les coses que se sent a Wadi Rum és el silenci...no se sent res, ni cotxes, ni motos, ni clàxons, ni ocells, ni venedors ambulants...res!!! I és que t'arribes a sentir al mig del no res!!!



Que guapos aquests beduïns i...com s'assemblen a nosaltres, oi?



I amb el cel clar i d'un blau pur hem gaudit d'una posta i sordita de sol úniques. A més, ha coincidit que hi havia lluna plena i de nit tot tenia un aire encara més màgic.







I aquí s'acaba Jordània. Propera parada, si els guardians de la frontera ens ho permeten, Terra Santa!!

Espetracular!!!

És molt difícil, per no dir impossible, descriure el que és Petra i el que se sent mentre es camina per les seves ruïnes. Petra és única...Petra és una passada!!! No és d'estranyar que es trobi entre les 7 meravelles del món.

Per alguns serà com reviure alguns passatges de la Bíblia (anomenada Sela, capital del regne d'Edom); altres se sentiran com Indiana Jones en la seva última croada quan es trobin davant d'"El Tresor"; els apassionats de la història veuran amb els seus propis ulls com vivien els nabateus; i per a la resta de mortals serà una experiència imborrable.

Si es té temps, és convenient dedicar-hi més d'un dia. Hi ha entrades d'un dia (50 dinars, uns 55€), de dos dies (55 dinars) i de tres dies o més. L'entrada d'un dia queda una mica curta, si no és que estàs disposat a entrar d'hora al matí i no parar de caminar i pujar i baixar escales fins a la tarda. Nosaltres vam comprar la de dos dies, que et permet veure-ho tot i gaudir-ho bé, sense anar a toc de pito.

El primer ooooooooh que fas quan entres, després de caminar durant uns 15 minuts per un camí on ja es poden veure les primeres tombes, és quan recorres el Siq, una esquerda oberta per forces tectòniques. En algun tram les parets de roca arriben a fer 200 metres d'alçada i el camí s'estreny fins a 5 metres d'amplada.

A les parets, els nabateus hi van tallar canals per conduir l'aigua del riu a la ciutat. Caminar pel Siq és com entrar en un túnel que saps que, en un moment o altre, s'obrirà i et deixarà veure alguna cosa espectacular...



I al final, per una escletxa, se t'apareix El Tresor!!!



S'anomena El Tresor perquè durant molts anys es va creure que hi havia un tresor amagat, però sembla que no és així. Es tracta d'una roca tallada per fer-hi una tomba, la del rei nabateu Aretes III. Aquesta obra d'art fa 43 metres d'alçada i 30 d'amplada. Quan el veus, et deixa amb la boca oberta (de fet, no la vam tancar fins al cap de mitja hora!!).



Després d'El Tresor, continues caminant i et trobes amb l'altar dels sacrificis a l'esquerra i les tombes reials a la dreta. Això ho vam deixar per al segon dia, ja que volíem anar directament fins al Monestir. Vam continuar caminant i vam travessar el que era el centre de Petra, construït pels romans, amb el seu carrer amb columnes, el mercat, el temple, els banys i el palau reial.



Camina que caminaràs, deixem el centre de Petra i ens endinsem en un canyó en direcció al Monestir. Però com tot el que val la pena en aquesta vida, per aconseguir-ho ho has de suar...i vaja que si ho vam suar!!! Una hora de pujar escales i més escales, sense alè i traient el fetge per la boca, finalment ens trobem amb el Monestir!!



Un altre cop sense paraules!! Alguns direu, cony si és com l'altre!! Home sí, s'assemblen, però aquest és més gran (50 metres d'ample i 45 d'alçada) i les vistes són molt millors. A més, després de l'esforç i la llum del Sol (hi donava directament) es gaudeix encara molt més. Es diu El Monestir perquè durant l'època bisantina es va utilitzar com a església.

I després de tot això, tornem a l'hostal, evidentment desfent el camí fet, a dutxar-nos, a devorar un shawarma i un hummus i a dormir per agafar forces per l'endemà.

El segon dia el comencem pujant a l'altar dels sacrificis. Sí, un altre cop, una d'aquestes pujades maques d'una hora pujant escales que no s'acaben mai. Els altars de dalt de tot no són res de l'altre món, però les vistes són impressionants (sobretot gràcies al paio i a la paia que surten a les fotos!!)





I de l'altar dels sacrificis a les tombes reials, on també s'ha de pujar un turonet i un altre cop escales amunt escales avall, però aquí és bastant més suau i les tombes estan molt a prop les unes de les altres. Com us podeu imaginar pel nom, eren tombes de reis.







I fins aquí Petra, casi ná!! I de les ruïnes de Petra anem més al sud per veure com viuen els beduïns i a seguir les petjades de Lawrence d'Aràbia al desert de Wadi Rum(que aventurer que queda dit així, oi?)!!

Philadelphia, molt més que un formatge

...i molt més que la capital de l'estat yankie de Pensilvània. Filadèlfia és el nom que tenia Amman durant l'Imperi romà, època en què es va convertir en un centre important en les rutes comercials entre el mar Roig i Síria.

Com per tots els llocs per on van passar, els romans van deixar-hi una bona empremta. La ciutat conserva algunes ruïnes romanes entre les quals destaca el teatre, en força bon estat, que tenia un aforament de 7.000 persones.





L'actual Amman no té gaire cosa més d'interès i en un parell d'hores està tot vist. Això sí, no pots marxar sense haver-te cruspit un shawarma (dels millors de tot Pròxim Orient, diuen). No sabem si són els millors, però estan per llepar-se'n els dits (encara que aquí sigui de mala educació).

Si es ve amb temps a Jordània, una bona excursió de mig dia és la d'anar a veure els famosos castells del desert. Es troben al desert oriental de Jordània, un desert de basalt negre bastant inhòspit.

Aquests castells del desert són una sèrie d'edificis (pavellons, forts) i ruïnes que van ser construïts pels omeies (els nostres cosins llunyans de l'al-Àndalus) entre els s. VII i VIII.

Nosaltres hem visitat els tres més importants. El primer és el Qasr Kharana, que sembla ser que era un lloc de trobada entre els governants omeies i els beduïns locals. El castell es troba al mig del no res i és bastant imponent.





El segon és el Qusayr Amra, un dels més ben conservats i estèticament més interessants. Aquest castell està declarat Patrimoni Mundial per la Unesco gràcies als frescos de les seves parets, alguns dels quals són una mica porno (no, sembla que això tampoc ho han inventat els americans).





L'últim és el Qasr Al-Azraq, famós per dues coses. Una, perquè esta construït amb pedres de basalt negre, i l'altra perquè Lawrence d'Aràbia s'hi va refugiar mentre lluitava contra els turcs.







I mentre ens espolsem els últims grans de sorra d'aquest desert, ens posem el barret i enfilem el fuet (o látigo) a l'estil Indiana Jones per buscar el tresor de la ciutat perduda de Petra. El trobarem??

El bateig dels batejos

"Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea
i fou batejat per Joan en el Jordà"
(Marc 1,9)

"Això va passar a Betània, a l'altra banda del Jordà,
on Joan batejava."
(Joan 1,28)

Aquests dos passatges del Nou Testament expliquen el que seria l'origen del cristianisme, el moment del bateig de Jesús. Després de moltes investigacions i excavacions diverses, sembla que tothom està d'acord a afirmar que aquest és el lloc on Joan va batejar Jesús:







Com es pot veure a la foto, actualment està tot sec. I és que fa 2.000 anys el cabal del riu Jordà era molt més gran que el d'avui dia i l'aigua arribava fins aquest punt.

A part de ser un lloc de cabdal importància per al cristianisme, també ofereix unes vistes molt xules de la vall del Jordà i permet estar a escassos metres (els que fa el riu) de la frontera amb Israel.

De fet, tant a la banda jordana com a la israeliana hi ha una plataforma perquè la gent que vulgui es pugui banyar al Jordà i batejar-se amb les mateixes aigües que el messies. Diuen que l'aigua està filtrada, però la veritat no feia gaire pinta de ser una aigua molt neta...







Molt a prop de Betània, hi ha el mont Nebo, des d'on Moisès va divisar la Terra Promesa. Les vistes des de dalt són espectaculars i hi ha una basílica en homenatge a Moisès (actualment en obres). També hi ha un monument de bronze que representa el patiment i la mort de Jesús a la creu i la serp que Moisès va aixecar al desert. Sí sí, tot molt bíblic i espiritual...









Després de veure la gent banyant-se a les aigües "cristal·lines" del Jordà (de fet, només vam veure una noia que s'hi fiqués sencera) i sentint l'airet fresc de ple mes de gener, ens van entrar ganes de fer un bany.

El nostre bany, però, no va ser al Jordà sinó al mar Mort. I més que banyar-nos, hi vam flotar (recomanació per als que s'hi vulguin banyar, tingueu boca i ulls ben tancats si no voleu passar una mala estona!!). Molta gent ho aprofita per fer la gràcia i fer-se fotos llegint el diari o fent una becaina.

Com tots ja deveu saber, el mar Mort es troba al punt més baix de la terra (uns 400 metres per sota del nivell del mar...mmmmm, de quin mar deu ser???) i una concentració salina del 30% (6 vegades més que a l'oceà).





Al proper post us parlarem dels enigmàtics castells del desert.

Tots els camins porten a Roma

A Hong Kong ens esperava un vol de 14 hores que ens havia de deixar a Jordània, la nostra primera parada al Pròxim Orient. Abans de començar a volar, ens van tenir 3 hores a l'avió perquè tenien un problema per arrencar el motor. Finalment, ho van solucionar i l'avió es va poder enlairar.

Hem estat uns 5 dies a Amman, la capital de Jordània, des d'on hem anat visitant les ruïnes de la capital i els voltants. Les distàncies són bastant curtes, així que es poden fer excursions d'un dia i tornar a Amman a dormir.

El primer dia l'hem destinat a visitar el castell d'Ajlun i les ruïnes de Jerash, el nord del país.

El castell d'Ajlun és un castell islàmic construït al s.XII. Es troba a dalt d'una muntanya amb unes vistes privilegiades de la vall del riu Jordà. Aquesta fortifiació formava part d'una cadena que permetia enviar missatges en un sol dia entre Damasc i El Caire per mitjà de coloms missatgers.





L'atracció forta del dia són les ruïnes de la ciutat romana de Jerash. És una de les ciutats romanes més ben conservades fins a tal punt que se la coneix com la "Pompeia d'Àsia". És bastant impressionant i nosaltres, que som bastant ràpids per visitar les coses, ens hi hem passat 2 hores ben bones recorrent els carrers, les places, l'arc de triomf, l'hipòdrom, els temples i els teatres d'aquesta ciutat que va assolir el seu esplendor al s. III.





















Ara bé, de tota la ciutat, la part més destacada i més famosa és el fòrum, una plaça enorme amb forma ovalada. En total fa 90 metres de llarg i 80 metres al punt més ample...vaja, que s'hi podria jugar un bon partit de futbol!!!

Aquí us deixem amb la foto (que sembla de postal), però que l'ha feta la Sandra.



I aquí s'acaba el nord. Al proper post us parlarem de si hem pogut banyar-nos al mar Mort i també dels orígens del cristianisme...