Rodant el món

Sempre ens quedarà París

2011-02-05T20:20:00.012+01:00

L'última setmana l'hem passada a París. Ha sigut la rematada final de la nostra volta al món. La cirereta que corona el pastís.

I quin fred que ens ha fet aquests dies a la capital francesa!! A -5ºC hem estat durant 3 dies, caminant sense parar per intentar treure'ns el fred de sobre. Sort que caminar per París és un plaer. ´

De fet, pràcticament tot per París és un plaer: els monuments, els cafès, el menjar, els edificis, els carrers...fins i tot, els cementiris. Potser, si li falta alguna cosa, és una mica de xivarri i enrenou. Qui ho sap, després d'un any lluny d'Europa, els ulls amb què hem vist París són uns ulls que trobaven a faltar les ciutats a què estaven acostumats...sí sí, hem vist moltes coses aquest any, però pel que fa a ciutats, les europees són les més maques.

Durant aquests dies, hem muntat campament a casa de la Leire i el Mark. Tot i tenir un piset molt petit, ens han fet un forat que ens ha sabut a glòria. Hem pogut descansar com a reis de les nostres maratons per París. Eskerrik asko parella!!!

Després d'un any voltant pel món, demà tornem a casa. Ens ho hem passat de conya, hem vist llocs increïbles i ha estat de les millors experiències que hem disfrutat plegats...però us hem trobat molt a faltar.

Ara sí, propera i ÚLTIMA parada d'aquest parell de rodamons: Catalunya.

Torre Eiffel

Centre Pompidou

Catedral de Notre Dame

Font de Saint Michel

Universitat de la Sorbona

El Panteó

Església de St. Sulpice

Riu Sena

El cementiri de Père-Lachaise

Tomba d'Oscar Wilde

Tomba de Jim Morrison

La Bastilla: liberté, egalité, fraternité

Les Invalides

Museu del Louvre

L'Òpera

Església de la Madeleine

Arc de Triomf

El metro

El Moulin Rouge

Pintors al barri Montmartre

Barri de Montmartre

Església del Sagrat Cor

I per acabar, la crêpe de Nutella ; )

Resum de Jordània i Israel

2011-02-04T18:45:00.003+01:00

Hem estat un total de 10 dies a Jordània i hem visitat Amman, Jerash, castell d'Ajlun, Betània més enllà del Jordà, Mont Nebo, Mart Mort, Madaba, castells dels desert, Petra i Wadi Rum.

A Israel hem estat un total de 7 dies i hem visitat Jerusalem i Tel Aviv.

Ens ha agradat:
- Petra. De les coses més impressionants que hem vist durant tot el viatge.
- El desert del Wadi Rum. Ens hem sentit al mig del no res i hem gaudit de la sortida i la posta del sol.
- Cruspir-nos un "shawarma" boníssim per només 0,80€ pels carrers d'Amman. A més considerats dels millors del Pròxim Orient.
- Les ruïnes de Jerash. Sembla mentida el bon estat en què es troba l'antiga ciutat romana.
- L'hospitalitat dels jordans, són gent propera i molt amable que es desviuen per fer-te sentir com a casa.
- La barreja de cultures, religions i d'arquitectura de Jerusalem. Cada racó del centre històric et sorprèn i et fa viatjar en el temps.
- Trobar-nos amb l'Uri a Tel Aviv i compartir bones estones amb ell.

No ens ha agradat:
- La normalitat amb què passegen metralletes pel carrer a Jerusalem els "nens" que estan fent el servei militar (per ells són 3 anys obligatoris i per elles 2 anys obligatoris).
- El masclisme que es respira a Jordània. Tot i ser un dels països musulmans més oberts, el paper de la dona està relegat a un segon pla en gairebé tots els àmbits.
- Amman, la capital de Jordània és una de les ciutats més lletges que hem vist.
- En general, els preus excessivament cars dels dos països. Només se salva el menjar a Jordània!!!

A Jordània ens hem gastat una mitjana de 100€/dia entre tots dos amb tot inclòs.
A Israel ens hem gastat una mitjana de 80€/dia entre tots dos amb tot inclòs.

Ja podeu veure les fotos de la nostra estada a Jordània i Israel a l'apartat corresponent. Esperem que us agradin!!

Hem dormit als següents hostals:
Amman
Abbasi Palace Hotel
Habitació doble amb bany privat, esmorzar i wifi inclosos per 21JOD la nit.
Situat al centre d'Amman. El personal és molt agradable, les habitacions són molt grans però podrien estar més netes.

Wadi Musa (Petra)
Saba'a Hotel
Habitació doble amb bany privat, esmorzar i wifi inclosos per 18JOD la nit.
Molt popular entre els motxillers, econòmic i força net. A prop hi ha supermercats i un parell de restaurants.

Jerusalem
Jaffa Gate Hostel
Habitació doble amb bany privat i wifi inclòs per 44€ la nit.
Molt ben situat. El pitjor hostal en relacio qualitat-preu que hem estat, Jerusalem és caríssim!!!Tot i així és el més ben valorat pels motxillers i dels més barats!

Terra Santa

2011-02-02T00:24:00.014+01:00

Entre Amman i Jerusalem hi ha uns 80 km que, en situació normal, es podrien fer en 1 hora. Malauradament, tots els controls militars que et trobes al llarg del camí i el creuament de frontera entre Jordània i Israel fa que la cosa s'eternitzi. Nosaltres vam tenir força sort i vam fer el trajecte en només 4 hores!!!

La presència militar a Jerusalem és molt forta. Els soldats israelians armats fins a les dents que es passegen pels carrers et recorden constantment que hi ha una guerra. A més a més, a cada cantonada del centre històric hi ha càmeres que vigilen tots els moviments de la gent. Almenys, sabent tot el merder que hi ha, això et fa sentir una mica més segur.

Hi hem passat uns 5 dies, en què hem recorregut tot el centre històric i els voltants. S'ha de dir que, a banda de ser molt maco, es nota que la ciutat té milers d'anys d'història i que és un centre religiós molt important de tres de les religions principals del món.

Al centre històric hi viuen 24.000 musulmans, 4.000 cristians, 4.000 jueus i 1.000 armenis. Una bona barreja de gent, la majoria de la qual, té un sentiment religiós molt fort. Cada barri té el seu encant, però el que té més ambient és el musulmà.

Per als musulmans, el lloc més important de Jerusalem és la Cúpula de la Roca. Es tracta d'una mesquita construïda al voltant de la roca des d'on Mahoma va pujar al cel cavalcant el seu cavall alat.

Aquesta roca (que sembla que sigui una autopista al cel) també és molt important per als jueus, ja que és on Jacob va veure l'escala que arribava fins al cel. Però, com que hi ha una mesquita, els jueus van buscar el lloc més proper a la roca, que és el mur dels laments. Avui dia, gràcies a les tecnologies, no cal anar fins a Jerusalem per deixar les pregàries al mur, es poden fer per internet, per sms, per email, etc.

A més del mur dels laments, els jueus també hi tenen la tomba de David.

I els cristians tenen a Jerusalem, com a lloc més sagrat, l'església del Sant Sepulcre i el mont de les oliveres. També es pot visitar la sala on es va celebrar l'últim sopar a l'església de la Dormició en el mont Sió.

Si Jerusalem és un centre religiós i està ple de turistes, l'altra parada que hem fet a Israel, Tel Aviv, és una ciutat moderna i animada com qualsevol ciutat europea. Aquí hem dormit a casa d'un amic, l'Uri, que ens ha fet de guia per la ciutat i ens n'ha ensenyat tots els racons. Todà rabà, Uri!!!

Agafem un avió, el penúltim, per creuar gairebé del tot el Mediterrani i aterrar a la crème de la crème de França: París!!

À bientôt!!

Seguint les petjades de Lawrence d'Aràbia

2011-01-26T20:21:00.007+01:00

Després de Petra, el lloc més mític de Jordània és el desert Wadi Rum, famós perquè és la terra dels beduïns i perquè Lawrence d'Aràbia va lluitar al costat dels àrabs per fer fora els turcs.

Com tot bon desert, la cosa és bastant seca i el sol escalfa de valent. Per sort o per desgràcia és hivern, el que vol dir que durant el dia s'està força bé i durant la nit fa un fred que pela.

Per entrar al desert de Wadi Rum, has de passar pel centre de visitants, pagar entrada i contractar algun guia o tour que pot anar des de les 3 hores de durada fins a uns quants dies. Sí sí, són bastant espavilats!!

Els tours poden ser en jeep o en camell, o bé combinats. Si agafes els de més d'un dia, fas nit en una espècie de coberts que diuen que són com els campaments dels beduïns. Nosaltres vam fer un dels més baratets, 4 hores en jeep i una nit en un campament d'aquests.

El paisatge de Wadi Rum, com us podeu imaginar, és molt àrid i ple de sorra. De fet, encara ara, si saltem una mica, ens surt sorra de dins de les orelles!! Hem viscut la gran i cansada aventura de pujar fins a dalt de tot d'una duna i després baixar-la a tota llet!!!

També hem tingut l'ocasió de compartir uns quants tès ajaguts en una bona jaima beduïna. Bé, més que tè, els beduïns prenen sucre amb una mica de tè. Encara que el demanis sense sucre, ells n'hi foten almenys tres cullerades!!!

Una de les parts més impressionants d'aquest desert són les formacions rocoses que et vas trobant a mida que el recorres. Així, doncs, és ideal per fer-hi escalada. Nosaltres no som tant atrevits i ens vam limitar a grimpar per algunes roques. Tampoc és qüestió de dinyar-la a dues setmanes d'acabar el viatge per voler fer el xulo al mig del desert.

Una altra de les coses que se sent a Wadi Rum és el silenci...no se sent res, ni cotxes, ni motos, ni clàxons, ni ocells, ni venedors ambulants...res!!! I és que t'arribes a sentir al mig del no res!!!

Que guapos aquests beduïns i...com s'assemblen a nosaltres, oi?

I amb el cel clar i d'un blau pur hem gaudit d'una posta i sordita de sol úniques. A més, ha coincidit que hi havia lluna plena i de nit tot tenia un aire encara més màgic.

I aquí s'acaba Jordània. Propera parada, si els guardians de la frontera ens ho permeten, Terra Santa!!

Espetracular!!!

2011-01-23T12:08:00.023+01:00

És molt difícil, per no dir impossible, descriure el que és Petra i el que se sent mentre es camina per les seves ruïnes. Petra és única...Petra és una passada!!! No és d'estranyar que es trobi entre les 7 meravelles del món.

Per alguns serà com reviure alguns passatges de la Bíblia (anomenada Sela, capital del regne d'Edom); altres se sentiran com Indiana Jones en la seva última croada quan es trobin davant d'"El Tresor"; els apassionats de la història veuran amb els seus propis ulls com vivien els nabateus; i per a la resta de mortals serà una experiència imborrable.

Si es té temps, és convenient dedicar-hi més d'un dia. Hi ha entrades d'un dia (50 dinars, uns 55€), de dos dies (55 dinars) i de tres dies o més. L'entrada d'un dia queda una mica curta, si no és que estàs disposat a entrar d'hora al matí i no parar de caminar i pujar i baixar escales fins a la tarda. Nosaltres vam comprar la de dos dies, que et permet veure-ho tot i gaudir-ho bé, sense anar a toc de pito.

El primer ooooooooh que fas quan entres, després de caminar durant uns 15 minuts per un camí on ja es poden veure les primeres tombes, és quan recorres el Siq, una esquerda oberta per forces tectòniques. En algun tram les parets de roca arriben a fer 200 metres d'alçada i el camí s'estreny fins a 5 metres d'amplada.

A les parets, els nabateus hi van tallar canals per conduir l'aigua del riu a la ciutat. Caminar pel Siq és com entrar en un túnel que saps que, en un moment o altre, s'obrirà i et deixarà veure alguna cosa espectacular...

I al final, per una escletxa, se t'apareix El Tresor!!!

S'anomena El Tresor perquè durant molts anys es va creure que hi havia un tresor amagat, però sembla que no és així. Es tracta d'una roca tallada per fer-hi una tomba, la del rei nabateu Aretes III. Aquesta obra d'art fa 43 metres d'alçada i 30 d'amplada. Quan el veus, et deixa amb la boca oberta (de fet, no la vam tancar fins al cap de mitja hora!!).

Després d'El Tresor, continues caminant i et trobes amb l'altar dels sacrificis a l'esquerra i les tombes reials a la dreta. Això ho vam deixar per al segon dia, ja que volíem anar directament fins al Monestir. Vam continuar caminant i vam travessar el que era el centre de Petra, construït pels romans, amb el seu carrer amb columnes, el mercat, el temple, els banys i el palau reial.

Camina que caminaràs, deixem el centre de Petra i ens endinsem en un canyó en direcció al Monestir. Però com tot el que val la pena en aquesta vida, per aconseguir-ho ho has de suar...i vaja que si ho vam suar!!! Una hora de pujar escales i més escales, sense alè i traient el fetge per la boca, finalment ens trobem amb el Monestir!!

Un altre cop sense paraules!! Alguns direu, cony si és com l'altre!! Home sí, s'assemblen, però aquest és més gran (50 metres d'ample i 45 d'alçada) i les vistes són molt millors. A més, després de l'esforç i la llum del Sol (hi donava directament) es gaudeix encara molt més. Es diu El Monestir perquè durant l'època bisantina es va utilitzar com a església.

I després de tot això, tornem a l'hostal, evidentment desfent el camí fet, a dutxar-nos, a devorar un shawarma i un hummus i a dormir per agafar forces per l'endemà.

El segon dia el comencem pujant a l'altar dels sacrificis. Sí, un altre cop, una d'aquestes pujades maques d'una hora pujant escales que no s'acaben mai. Els altars de dalt de tot no són res de l'altre món, però les vistes són impressionants (sobretot gràcies al paio i a la paia que surten a les fotos!!)

I de l'altar dels sacrificis a les tombes reials, on també s'ha de pujar un turonet i un altre cop escales amunt escales avall, però aquí és bastant més suau i les tombes estan molt a prop les unes de les altres. Com us podeu imaginar pel nom, eren tombes de reis.

I fins aquí Petra, casi ná!! I de les ruïnes de Petra anem més al sud per veure com viuen els beduïns i a seguir les petjades de Lawrence d'Aràbia al desert de Wadi Rum(que aventurer que queda dit així, oi?)!!

Philadelphia, molt més que un formatge

2011-01-21T05:22:00.000+01:00

...i molt més que la capital de l'estat yankie de Pensilvània. Filadèlfia és el nom que tenia Amman durant l'Imperi romà, època en què es va convertir en un centre important en les rutes comercials entre el mar Roig i Síria.

Com per tots els llocs per on van passar, els romans van deixar-hi una bona empremta. La ciutat conserva algunes ruïnes romanes entre les quals destaca el teatre, en força bon estat, que tenia un aforament de 7.000 persones.

L'actual Amman no té gaire cosa més d'interès i en un parell d'hores està tot vist. Això sí, no pots marxar sense haver-te cruspit un shawarma (dels millors de tot Pròxim Orient, diuen). No sabem si són els millors, però estan per llepar-se'n els dits (encara que aquí sigui de mala educació).

Si es ve amb temps a Jordània, una bona excursió de mig dia és la d'anar a veure els famosos castells del desert. Es troben al desert oriental de Jordània, un desert de basalt negre bastant inhòspit.

Aquests castells del desert són una sèrie d'edificis (pavellons, forts) i ruïnes que van ser construïts pels omeies (els nostres cosins llunyans de l'al-Àndalus) entre els s. VII i VIII.

Nosaltres hem visitat els tres més importants. El primer és el Qasr Kharana, que sembla ser que era un lloc de trobada entre els governants omeies i els beduïns locals. El castell es troba al mig del no res i és bastant imponent.

El segon és el Qusayr Amra, un dels més ben conservats i estèticament més interessants. Aquest castell està declarat Patrimoni Mundial per la Unesco gràcies als frescos de les seves parets, alguns dels quals són una mica porno (no, sembla que això tampoc ho han inventat els americans).

L'últim és el Qasr Al-Azraq, famós per dues coses. Una, perquè esta construït amb pedres de basalt negre, i l'altra perquè Lawrence d'Aràbia s'hi va refugiar mentre lluitava contra els turcs.

I mentre ens espolsem els últims grans de sorra d'aquest desert, ens posem el barret i enfilem el fuet (o látigo) a l'estil Indiana Jones per buscar el tresor de la ciutat perduda de Petra. El trobarem??

El bateig dels batejos

2011-01-19T19:27:00.004+01:00

"Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea
i fou batejat per Joan en el Jordà"
(Marc 1,9)

"Això va passar a Betània, a l'altra banda del Jordà,
on Joan batejava."
(Joan 1,28)

Aquests dos passatges del Nou Testament expliquen el que seria l'origen del cristianisme, el moment del bateig de Jesús. Després de moltes investigacions i excavacions diverses, sembla que tothom està d'acord a afirmar que aquest és el lloc on Joan va batejar Jesús:

Com es pot veure a la foto, actualment està tot sec. I és que fa 2.000 anys el cabal del riu Jordà era molt més gran que el d'avui dia i l'aigua arribava fins aquest punt.

A part de ser un lloc de cabdal importància per al cristianisme, també ofereix unes vistes molt xules de la vall del Jordà i permet estar a escassos metres (els que fa el riu) de la frontera amb Israel.

De fet, tant a la banda jordana com a la israeliana hi ha una plataforma perquè la gent que vulgui es pugui banyar al Jordà i batejar-se amb les mateixes aigües que el messies. Diuen que l'aigua està filtrada, però la veritat no feia gaire pinta de ser una aigua molt neta...

Molt a prop de Betània, hi ha el mont Nebo, des d'on Moisès va divisar la Terra Promesa. Les vistes des de dalt són espectaculars i hi ha una basílica en homenatge a Moisès (actualment en obres). També hi ha un monument de bronze que representa el patiment i la mort de Jesús a la creu i la serp que Moisès va aixecar al desert. Sí sí, tot molt bíblic i espiritual...

Després de veure la gent banyant-se a les aigües "cristal·lines" del Jordà (de fet, només vam veure una noia que s'hi fiqués sencera) i sentint l'airet fresc de ple mes de gener, ens van entrar ganes de fer un bany.

El nostre bany, però, no va ser al Jordà sinó al mar Mort. I més que banyar-nos, hi vam flotar (recomanació per als que s'hi vulguin banyar, tingueu boca i ulls ben tancats si no voleu passar una mala estona!!). Molta gent ho aprofita per fer la gràcia i fer-se fotos llegint el diari o fent una becaina.

Com tots ja deveu saber, el mar Mort es troba al punt més baix de la terra (uns 400 metres per sota del nivell del mar...mmmmm, de quin mar deu ser???) i una concentració salina del 30% (6 vegades més que a l'oceà).

Al proper post us parlarem dels enigmàtics castells del desert.

Tots els camins porten a Roma

2011-01-17T15:40:00.022+01:00

A Hong Kong ens esperava un vol de 14 hores que ens havia de deixar a Jordània, la nostra primera parada al Pròxim Orient. Abans de començar a volar, ens van tenir 3 hores a l'avió perquè tenien un problema per arrencar el motor. Finalment, ho van solucionar i l'avió es va poder enlairar.

Hem estat uns 5 dies a Amman, la capital de Jordània, des d'on hem anat visitant les ruïnes de la capital i els voltants. Les distàncies són bastant curtes, així que es poden fer excursions d'un dia i tornar a Amman a dormir.

El primer dia l'hem destinat a visitar el castell d'Ajlun i les ruïnes de Jerash, el nord del país.

El castell d'Ajlun és un castell islàmic construït al s.XII. Es troba a dalt d'una muntanya amb unes vistes privilegiades de la vall del riu Jordà. Aquesta fortifiació formava part d'una cadena que permetia enviar missatges en un sol dia entre Damasc i El Caire per mitjà de coloms missatgers.

L'atracció forta del dia són les ruïnes de la ciutat romana de Jerash. És una de les ciutats romanes més ben conservades fins a tal punt que se la coneix com la "Pompeia d'Àsia". És bastant impressionant i nosaltres, que som bastant ràpids per visitar les coses, ens hi hem passat 2 hores ben bones recorrent els carrers, les places, l'arc de triomf, l'hipòdrom, els temples i els teatres d'aquesta ciutat que va assolir el seu esplendor al s. III.

Ara bé, de tota la ciutat, la part més destacada i més famosa és el fòrum, una plaça enorme amb forma ovalada. En total fa 90 metres de llarg i 80 metres al punt més ample...vaja, que s'hi podria jugar un bon partit de futbol!!!

Aquí us deixem amb la foto (que sembla de postal), però que l'ha feta la Sandra.

I aquí s'acaba el nord. Al proper post us parlarem de si hem pogut banyar-nos al mar Mort i també dels orígens del cristianisme...

Hong Kong

2011-01-15T18:33:00.000+01:00

Hong Kong no estava ens els nostres plans inicials, però el seu espectacular aeroport és un hub molt important i hi arriben i en surten centenars de vols cada dia. Total, com que hi havíem de fer parada, vam decidir quedar-nos-hi un parell de dies i visitar la ciutat.

La ciutat és un reflex de capitalisme pur i dur: consumisme salvatge amb botigues de totes les marques que us pugueu imaginar, infinitat de gratacels altíssims i enganxats, centres comercials d'uns quants pisos a cada cantonada, Mc Donalds i Seven Eleven a cada carrer, etc. Ah, i com a bona ciutat xinesa, ple de xinesos a qualsevol hora del dia.

A part de ser una de les icones asiàtiques del consumisme per excel·lència, Hong Kong té altres interessos com per exemple el barri del Soho (nom original,eh!!) tot ple de restaurants, bars i locals a l'última (com un Born a Bcn). El barri està situat en un turó amb força pendent així que per pujar-hi han construit unes escales mecàniques llarguíssimes, de fet són les més llargues del món i ja que hi érem ens hi havíem de fer la foto!!

Al mateix barri, també hi vam trobar un temple que, tot i que no ens recordem del nom, tenia l'interior molt interessant.

I per rematar la jugada, tornem a agafar el metro direcció Kowloon i ens trobem amb aquest "interessant" i "instructiu" rètol...mira que haver de dir a la gent que per favor no escupi a terra i que utilitzi un mocador...els xinos són així de guarros!!!!

Arribats a Kowloon, decidim anar al show de les llums, un espectacle gratuït que fan cada dia a les 20h on els gratacels es van il·luminant al ritme de la música...tot plegat bastant cutrillo però com era gratis...

...diem adéu a Hong Kong a la xinesa ; )

Resum del Nepal

2011-01-14T20:39:00.004+01:00

Hem estat un total de 14 dies al Nepal i hem visitat Kathamndú, Swayambhunath (temple dels micos), Patan, Bhaktapur, Pashupatinath, Pokhara i hem disfrutat d'un espectacular sobrevol dels Himàlaia i l'Everest.

Ens ha agradat:
- Perdre'ns pels carrers de Kathmandú i adonar-nos que és possible viure enmig del caos.
- Sobrevolar l'Himàlia i poder tenir l'Everest davant dels nostres ulls.
- Conèxier el Sergi i la Montse i passar moments molt agradables plegats.
- La tranquil·litat que es respira als carrers de Bhaktapur.
- Descansar i recarregar piles a Pokhara amb unes vistes impressionants dels Annapurna.
- El clima. Tornar a sentir fred. Després de 5 mesos suant la cansalada i vivint a "l'estiu", trobar-nos un canvi d'estació ha estat genial.

No ens ha agradat:
- No haver fet cap trekking. Ens hem quedat amb les ganes, però és una molt bona excusa per tornar al Nepal.
- Que escupin cada dos per tres i que facin molt de soroll com dient "mira mira, quina escopinada acabo de treure!!"
- La contaminació acústica de les ciutats. Aquesta gent es moriria si no tingués clàxons.

Ens hem gastat una mitjana de 45€/dia entre tots dos amb tot inclòs.

Ja podeu veure les fotos de la nostra estada al Nepal a l'apartat corresponent. Esperem que us agradin!!

Hem dormit als següents hostals:
Kathmandú
Elbrus Home
Habitació doble amb bany privat, esmorzar i wifi inclosos per 1150Rp la nit.
Situat al barri dels motxillers (Thamel), les habitacions són una mica cutres i no gaire netes. El millor la terrassa per passar l'estona i prendre un cafè o un tè.

Pokhara
The North Face Inn
Habitació doble amb bany privat, esmorzar i wifi inclosos per 1250Rp la nit.
Hostal nou i molt net, amb vistes als Annapurnes. El porta una família nepalesa molt maca i també ofereixen tota mena mena d'activitats per la regió. Molt recomanable!!!

Kathmandú
Hotel Ganesh Himal
Habitació doble amb bany privat i wifi inclosos per 980Rp la nit.
Recomanació de la guia. Està a les afores de Thamel en un carreró molt tranquil, tot i que la habitació estava força bé, el personal és borde i ens van intentar cobrar el doble.

Els reis mags arriben al Nepal!!!!

2011-01-12T14:54:00.006+01:00

Després dels dies de relax a Pokhara agafem de nou l'autobús i tornem a Kathmandú per passar-hi un parell de dies abans de marxar del Nepal.

Com a traca final del viatge per aquest petit però increïble país, gaudim del nostre regal de reis que ens arriba des de casa i no del Pròxim Orient (moltíssimes gràcies tieta Isa!!!!)...sobrevol de l'Himàlaia amb vistes privilegiades de l'Everest!!!!!

Ens llevem a les 5:30h del matí i anem cap a l'aeroport on, a les 7.30h, tenim prevista la sortida del vol. El mal temps i la boira fa que els vols es retardin gairebé 4 hores i no és fins a les 11h que pugem a l'avió.

L'espera val la pena, el cel està claríssim i les vistes són espectaculars!! Ens anem apropant a la serralada...

...i finalment EL VEIEM!!!

i ens hi apropem molt!!!!Tenim davant nostre la muntanya més alta del món, ni més ni menys que 8.848m!!!!

Sens dubte, una experiència única!!!hem sobrevolat el sostre del món.

I de tornada a Kathmandú quedem amb en Sergi i la Montse, una parella vilafranquina amb qui hem anat compartint sopars, cafès i moltes moltes xerrades durant la nostra estada al Nepal.

Nois, un cop més, un plaer conèixer-vos!!!!ens veiem a la tornada per continuar gaudint de bons moments plegats!!!

Aquest post l'escrivim des de Hong Kong on hi hem passat 2 dies abans de volar cap a Jordània, una de les últimes parades d'aquest parell de rodamóns que mica en mica van tornant al Born.

Bhaktapur, "same same, but different"

2011-01-10T08:45:00.004+01:00

I no podíem deixar la vall de Kathmandú sense passar per Bhaktapur. Sí, és un altre centre històric i una altra plaça Durbar, però és diferent dels altres que hi ha a la zona.

Bhaktapur es troba només a 18 km de Kathmandú. A diferència de la capital, la plaça Durbar i els seus voltants són molt més tranquils, sense caos i molt poc trànsit; caminar pels seus carrers és molt agradable i és com fer un viatge al passat. A més, no corres el perill de ser envestit per un taxi, les teves oïdes descansen dels clàxons i no et trobes tanta escopinada per metre quadrat.

Per nosaltres Bhaktapur és una visita obligada si passes per Kathmandú. Fins i tot, si vas amb temps és una molt bona opció per allotjar-t'hi, ja que la majoria dels turistes només hi va a passar el dia i és molt tranquil.

Si fem una valoració global de les tres ciutats de la vall, ens quedaríem amb la plaça Durbar de Patan, amb l'ambient i el caos de Kathmandú i amb la pau i l'encant dels carrers de Bhaktapur.

Després d'una setmana, deixem la vall de Kathmandú. Agafem un autobús que tardarà 7 hores a fer 200km (tela marinera!!!!) per portar-nos a Pokhara, la porta d'entrada als Annapurna. Teníem pensat fer-hi algun trekking, però hem dedicat els dies a Pokhara a descansar i gaudir de les vistes d'una de les serralades més bèsties del món.

Patan, Swayambhunath i Pashupatinath

2011-01-04T06:57:00.016+01:00

Com us vam avançar al darrer post, Kathmandú i la seva vall estan plens de temples i de ciutats històriques.

En aquest post us parlarem de la ciutat de Patan i de dos temples, del temple budista Swayambhunath i del temple hinduista Pashupatinath.

Patan és la segona ciutat més gran de la vall i la seva plaça Durbar és la que recull el major número de temples i stupes.

Si bé és cert que la plaça Durbar és espectacular, els voltants no tenen res d'especial si els comparem amb Kathmandú o Bhaktapur (us en parlarem al proper post), tot i així val la pena acostar-s'hi per fer-hi un cop d'ull. Un altre cop, i com ja va sent un costum, els turistes hem de pagar l'entrada pertinent. Potser no seria mala idea que l'Ajuntament de Barcelona fes pagar entrada per visitar el Barri Gòtic i la plaça Sant Jaume...i és clar, tal com hem vist durant aquest viatge, els catalans hauríem de pagar un preu simbòlic, els espanyols una mica més, i dels Pirineus enllà, el doble o el triple. Senyors, així funciona a molts països (que a Argentina ja ens intentàvem fer passar per un d'ells, però l'accent no colava,hehe!).

Tornant al tema que ens ocupa, aquí us deixem un recull de les fotos de Patan:

El temple budista de Swayambhunath, també conegut com el temple dels micos, es troba a dalt d'un turó als afores de Kathmandú.

Tot i que oficialment Nepal és un país hindú, també hi ha una forta minoria que practica el budisme. De fet, Gautama Siddhartha, mundialment conegut com a Buda, va néixer al Nepal. Per ser més exactes a la ciutat de Lumbini (al sud-oest del país), la qual s'ha convertit en un dels enclavaments religiosos més importants del món.

La pràctica del budisme al Nepal està també relacionada amb la quantitat de tibetans que s'hi han refugiat arran del merder amb els xinesos. És extraordinari veure com les dues religions conviuen de forma natural i el respecte que es confereixen.

Tornant al temple, la stupa principal representa els ulls de Buda que contemplen la vall en totes les direccions.

El temple de Pashupatinath és el principal temple hinduista del país i es troba als marges del riu Bagmati.

El Bagmati és considerat un riu sagrat i Pashupatinath és un lloc freqüent d'incineracions, comparable al Benarés al Ganges (Índia).

En aquest temple no hi hem estat gaire estona ja que les olors dels crematoris, la brutícia i el gran nombre de leprosos amuntegats a l'entrada demanant almoina ens han deixat tocats. Tot i així, és interessant veure la "cerimònia" d'incineració que segueixen les famílies, on els membres carreguen el mort en una mena de processó fins a la riba del riu per acomiadar-se.

Namaste Nepal

2011-01-02T14:22:00.001+01:00

Nou any, nou país, així que amb la panxa ben plena deixem la Xina i aterrem al Nepal.

Nepal podria considerar-se el sostre del món i és que compta amb 8 de les muntanyes més altes del món, totes superant els 8.000metres d'alçada, potser la més coneguda per tots és l'Everest.

Però deixant a banda les muntanyes i els variats trekkings que s'hi poden fer, Nepal també ofereix al visitant ciutats, paisatges i un munt d'esports d'aventura per als més intrèpids.

La nostra entrada al país l'hem fet per la seva capital, Kathmandú, on hi hem passat gairebé una setmana i ens ha servit com a base per conèixer-la i visitar també els voltants, la famosa vall de Kathmandú.

Com que tot plegat té molta xixa en aquest post us parlarem només sobre la ciutat.

Nosaltres vam arribar a les 23h i vam anar directament cap al barri de Thamel, ple d'allotjaments per motxillers i excursionistes, restaurants i agències de viatges per fer de tot. A més a més, es tracta d'un barri molt animat i no gaire lluny del centre històric.

El recorregut que connecta el barri de Thamel amb la plaça Durbar és un no parar d'olors a incens, espècies, gent escupint pel carrer, botzines de motos i cotxes, riuades de gent que van parant al mig del carrer per fer petar la xerrada i a qui has d'anar esquivant per poder avançar. Tot i el xoc inicial després de venir de la moderna Guangzhou, li hem trobat el gustillo a Kathmandú i passejar-s'hi pels carrers és una delícia, a cada cantonada et sorprèn una nova olor, un grup de nois amb el cafetó xerrant de tot i no res, vaques "pasturant" pel carrer (surrealista total!!!), stupes amuntegades entre els carrers, paradetes d'espècies de tota mena, nois jugant a criquet en un carreró, ferreteries atapeïdes d'utensilis, etc.

I tota aquesta bogeria conviu en un caos organitzat, sí sí, encara que sembli increïble, tot és al seu lloc...només potser som nosaltres qui ho hem de saber mirar des d'un altra perspectiva i així apreciar-ho.

Amb la retina saturada d'impactes visuals arribem a la plaça Durbar i l'escenari canvia totalment. Deixem els petits carrerons atapeïts de gent, motos, cotxes, sorrolls i caos, per anar a parar a un oasi de temples, palaus i espai per gaudir-ne.

Totes les ciutats històriques del Nepal tenen una plaça Durbar, nucli tradicional del centre històric i lloc des d'on els reis de la ciutat regnaven. De fet la paraula "durbar" vol dir "palau".

L'única pega que hi trobem és que et facin pagar per poder-t'hi passejar, tot i així la inversió val la pena i ens passem una bona estona fent voltes i admirant-ne els temples acabant en un petit local de l'antiga zona de motxillers de la ciutat, Freak Street, fent un tè ben calent i paint tot el que hem vist durant el dia.

Per nadal, canelons a la Xina

2010-12-29T05:49:00.003+01:00

Amb el visat xinès a la mà, arribem a Hong Kong des de Ho Chi Minh i anem de pet a Guangzhou per trobar-nos amb la Laia i el Robin, amb qui passem el Nadal.

Després de 2 hores i mitja d'avió i 3 hores d'autobús amb el creuament de frontera inclòs (perquè Hong Kong és Xina però no és ben bé Xina i per entrar a la Xina continental necessites visat, segellar la sortida de Hong Kong i revisar maletes...un merder!!!) arribem a Guangzhou!!!

El dia 24 celebrem la nit de Nadal amb un menú molt especial que ens prepara la Laia: aperitiu amb embotits, truita de patates, salmó fumat, foie i pa amb tomàquet; escudella i carn d'olla i uns canelons d'espinacs...tot per llepar-se els dits!!!! i per rematar la jugada encara ens queden els polvorons, els torrons i fer cagar el tió!!!!

L'endemà voltem per la ciutat, anem a veure'n el símbol (5 cabres que, segons explica la llegenda, van salvar la gent de Guangzhou de morir-se de gana), a les cabres també les han fet mascota dels jocs asiàtics que s'han celebrat aquest any a la ciutat, aprofitem la passejada per veure la famosa Canton Tower. A la tarda anem tots quatre a disfrutar del regalet que el tió de ca la Laia ens ha deixat, anem al circ internacional de Chimelong!!!una espècie de circ du Soleil amb toc xinès. L'espectacle està molt bé i d'aquesta manera rematem el dia de nadal.

Per Sant Esteve ens conviden a sopar a un restaurant tibetà. El menjar és boníssim i entre queixalada i queixalada, gaudim d'un espectacle amb balls i karaoke tibetà inclosos...tot plegat una mica surrealista!

I amb les piles carregades i després d'un nadal diferent però en molt bona companyia, ens toca acomiadar-nos dels nostres amfitrions i continuar ruta, així que tornem al bus direcció Hong Kong i d'allà agafem un vol cap a Kathmandú (Nepal) on hi passarem el cap d'any i les properes dues setmanes.

Bon nadal a tothom (amb una mica de retard) i bona entrada d'any!!!

Resum de Vietnam

2010-12-27T07:16:00.003+01:00

Hem estat un total de 29 dies a Vietnam i hem visitat Ho Chi Minh, Hoi An, Hué, Ninh Binh, Hanoi, Halong Bay, Cat Ba Island, Sapa i Bac Ha.

Ens ha agradat:
- Hoi An. Un trosset de paradís amb un encant especial, una delícia pels sentits.
- El nord. Tant la Badía de Halong com Sapa són dels millors paisatges que hem vist a Àsia, una preciositat.
- Veure com viuen les minories ètniques de Sapa i passar una nit amb una família envoltats d'uns paisatges magnífics de terrasses d'arrós.
- Els dies frescos que hem gaudit al nord, un respir de la calor dels darrers mesos.
- El menjar de Hoi An. Variat, ben presentat i boníssim.
- La història que es respira als voltants de Hué, no té pèrdua.

No ens ha agradat:
- Que els vietnamites siguin tan bordes, sempre tens la sensació que no els hi agrada tenir turistes al país.
- Que al 99% dels hostals t'ofereixin tota mena de tours i que si no els vols comprar et facin mala cara fins al dia que marxes.
- La manera de conduir. No sentiem tantes botzines desde Bolívia!!!a més a més al Vietnam no hem tingut cap accident de trànsit de miracle ja que corren, avancen encara que vinguin cotxes de cara...
- La quantitat de turistes que ens hem trobat a tot arreu. Per l'època de l'any no ens ho esperàvem...l'agost deu ser un infern.
- Jugar-nos la vida travessant els carrers de Hanoi. Ets un titella en mans dels motoristes.

Ens hem gastat una mitjana de 50€/dia entre tots dos amb tot inclòs.

Ja podeu veure les fotos de la nostra estada a Vietnam a l'apartat corresponent. Esperem que us agradin!!

Hem dormit als següents hostals:
Ho Chi Minh
Ngoc Minh Hotel
Habitació doble amb bany privat, aire condicionat, esmorzar i wifi inclosos per 20$ la nit.
Situat al barri dels motxillers, està en un carreró tranquil lluny del trànsit i els bars. Personal força amable.

Hoi An
Thanh Van II Hotel
Habitació doble amb bany privat, aire condicionat, esmorzar i wifi inclosos per 20$ la nit.
Una mica apartat del centre, aquest hotel també té piscina i és nou de trinca. Ofereix un shuttle bus gratuït al centre.

Hué
Sports 1 Hotel
Habitació doble amb bany privat, aire condicionat, esmorzar i wifi inclosos per 20$ la nit.
Molt ben situat i amb personal molt amable però una mica pesats amb el tema d'oferir tours.

Ninh Binh
Thanh Thuy Hotel
Habitació doble amb bany privat, aire condicionat, esmorzar i wifi inclosos per 20$ la nit.
És l'hotel recomanat per la guia LP però el tracte és dolentíssim, tant que vam decidir marxar l'endemà. Són molt bordes si no els hi compres cap excursió o tour.

Hanoi
Hanoi Royal Hotel
Habitació doble amb bany privat, aire condicionat, esmorzar i wifi inclosos per 20$ la nit.
Situat al centre històric però la relació qualitat-preu no és gaire bona, necessita alguna reforma.

Hanoi
Madam Moon Guesthouse
Habitació doble amb bany privat, aire condicionat i wifi per 20$ la nit.
En un carrer peatonal i tranquil al mig del centre històric, aquest petit hostal de només 5 habitacions és un oasi dins de Hanoi. El personal parla un anglès perfecte i són molt macos. L'única pega és que no ofereix esmorzar.

Ho Chi Minh
Kim Yen Hotel
Habitació doble amb bany privat, aire condicionat, esmorzar i wifi inclosos per 20$ la nit.
Situat molt a prop de l'aeroport, es tracta d'una bona opció si tens un vol l'endemà al matí.

Muntanyes, fred i fang a Sapa

2010-12-20T06:37:00.015+01:00

Tornem a deixar la caòtica Hanoi i ens dirigim a les muntanyes del nord-oest, a Sapa.

Sapa és famosa pels seus trekkings, els seus pobles amb minories ètniques i els seus paisatges plens de terrasses d'arròs.

Arribem a Sapa a les 6 del matí després d'un trajecte de 10 hores en tren, potser un dels trajectes més còmodes que hem fet durant aquest viatge. El tren et deixa a Lao Cai des d'on s'ha d'agafar un autobús d'una hora per pujar a Sapa, arribem bastant fets caldo així que el primer dia fem un tomb pel poble i mirem diferents alternatives de trekking per fer.

El segon dia, i per escalfar motors, fem una excursió curta a un parell de pobles de la vall...els paisatges ja prometen encara que la boira espessíssima no ens deixa fins l'endemà.

I sort que tenim el nostre tercer dia, ja que hem planejat un trekking de 2 dies dormint a casa d'una família al poble de Tavan, al mig de la vall.

Al matí deixem Sapa i comencem a endinsar-nos a la vall. Durant aquesta època de l'any les terrasses estan plenes d'aigua i això fa que les vistes siguin espectaculars, però també és espectacular la quantitat de fang que trobem pel camí, i sent baixada, podeu imaginar les relliscades constants i com ens van anar quedant les bótes...a més d'un li van quedar els pantalons de color marró de dalt a baix després d'una caiguda inesperada!!!

Un cop superada la forta baixada comencem a caminar en pla i a visitar diferents pobles, en un d'ells fem la paradeta per dinar i, apa, amb l'estòmac ple encara ens queden un parell d'hores ben bones d'exercici fins arribar a casa de la família.

Per fi arribem a Tavan plens de fang fins als genolls i com a premi ens regalem una birreta ben fresca mentre es va ponent el sol i les olors de la cuina ens van obrint la gana!!!tot i que la cuina de la casa és una foguera, la nostra amfitriona hi té la mà trencada i ens prepara un tiberi boníssim i variat: pollastre, vedella, verdures, tofu, arròs que no falti i rotllos de primavera!!!i per rematar ens comença a donar xupitos de vi d'arròs, un licor fortíssim que va de luxe per fer passar el fred i ficar-nos al llit ben calentets.

L'endemà al matí ens queden 7km de pujades i baixades amb el nostre amic fang i tornada cap a Sapa.

A part del trekking, si visites aquesta regió del país també hi ha una atracció que només es pot gaudir els diumenges, el mercat de Bac Ha, un poble a gairebé 3 hores en autobús de Sapa on totes les minories ètniques de la zona hi van per comprar i vendre de tot, fins i tot búfals!!!!tot plegat molt interessant i autèntic.

El nord del Vietnam ens ha sorprès molt gratament pel clima (una mica de fresca després de les calors dels últims mesos ens ha encantat), la tranquil·litat, l'amabilitat de la gent (els més simpàtics del Vietnam) i pels paisatges (dels millors que hem vist per Àsia).

I després d'una altra nit al tren, hem arribat a les 5 del matí a Hanoi des d'on us escrivim aquest post i on passarem els dos últims dies al Vietnam abans d'anar a passar el nadal en bona companyia a Guangzhou, Xina.

Un pla improvisat d'últim moment, ja que no era un destí que teníem previst però que sens dubte ens ajudarà a sentir-nos com a casa en aquestes dates tan especials.

Navengant per la badia de Halong

2010-12-12T09:01:00.014+01:00

A l'últim post us vam dir que de camí a Hanoi faríem una parada a Ninh Binh i, de fet, la vam fer però amb una nit en vam tenir prou i vam anar directes cap a Hanoi.

Hi vam passar un dia organitzant una mica la ruta del nord així que l'endemà d'arribar-hi vam anar cap a la badia de Halong on hi hem passat 3 dies.

La badia de Halong, considerada per alguns la setena meravella del món, està formada per més de 2.000 illes escampades pel golf de Tonkin configurant un paisatge únic amb un aire místic.

En aquestes petites illes hi ha un munt de grutes i coves formades per l'erosió del vent i les onades, així doncs, la millor manera de visitar-les és dalt d'un vaixell.

El primer dia, després de les 4 hores d'autobús de Hanoi al port de Halong, ens el passem navegant per la famosa badia i fem una parada a una de les coves, l'espectacular Hang Sung Sot, que ens ofereix, a més a més, unes vistes fantàstiques de la badia des de dalt del turó on es troba l'entrada.

La primera nit la passem al vaixell i el segon dia enfilem ruta cap a l'illa de Cat Ba on hi ha un parc nacional amb el mateix nom. Aquí hi fem un trekking d'un parell d'hores i després de l'esforç de la pujada ens recompensen unes vistes precioses de l'illa.

El tercer dia toca tornar al vaixell i desfer el camí per tornar a port i d'allà cap a Hanoi.

L'espectacularitat dels paisatges de què hem gaudit aquests 3 dies és difícil de descruire, a més a més ens ha fet sol durant el dia i fresca a la nit sense haver vist gairebé boira, la protagonista en aquesta època de l'any.

I de la tranquil·litat absoluta de la badia de Halong tornem a la caòtica Hanoi on passarem algun dia abans d'anar cap a les muntanyes del nord, Sapa.

Joé, quanta tomba a Hué!!!

2010-12-07T08:34:00.002+01:00

Capital imperial dels Nguyen, Hué i els seus voltants estan plens de temples, pagodes, tombes, palaus i molta història. Els emperadors de la dinastia Nguyen van ser els amos d'aquestes terres durant gairebé 200 anys, fins que els francesos es van posar el barret d'exploradors i van decidir anar a fer un vol per Indoxina.

Els Nguyen tenien molt de poder i bastants calerons i no en tenien prou a viure amb molt de luxe, sinó que feien construir als seus súbdits unes tombes amb unes extensions que ja li agradaria tenir-les a l'amo d'El Corte Inglés.

Un d'aquests emperadors, Tu Duc, es va fer construir la seva tombeta, la construcció de la qual va durar 3 anys. Però no us penseu, que al paio no el van enterrar aquí. Com que estava forrat i va demanar que l'enterressin amb el seu tresor, es va fer enterrar en un lloc secret. Els 200 súbdits que van construir la tomba de veritat van ser decapitats, no fos cas que a algú se li escapés alguna cosa.

Després tenim a Khai Dinh, el penúltim emperador del Vietnam i que segons diuen els vietnamites era un titella a mans dels francesos. La seva tomba va tardar 11 anys en construir-se, mentre que ell només va governar durant 9 anys...com podeu veure a les fotos la tomba no té res d'envejar al palau de Montjuïc.

I després tenim al Minh Mang. D'aquest només sabem que començàvem a estar cansats de tanta pedra i que vèiem totes les tombes iguals...s'acostava l'hora de dinar i ja teníem gana!!

A la ciutat de Hué, el monument més important és la ciutadella, que en realitat són tres ciutadelles, una dins de l'altra. La que està a dins de les altres dues era la ciutat porpra prohibida, on només hi tenien accés l'emperador, el seu centenar de dones i les seves concubines. Un cop més, a causa de les bombes de la guerra, molts edificis van quedar destrossats i n'hi ha ben pocs que encara s'aguantin.

I de Hué agafarem un d'aquests autobusos nocturns que tant ens agraden per portar-nos a Ninh Binh, on començarem a visitar el nord del país.

Encantats amb Hoi An

2010-12-04T04:14:00.000+01:00

Com ja us avançàvem al darrer post, Hoi An és famosa pel seu centre històric, la seva gastronomia i les sastreries. Nosaltres, per no perdre'ns res, hem fet un tast de tot plegat.

La ciutat més visitada del centre de Vietnam forma part del Patrimoni Mundial de la Unesco des del 1999 per tenir més de 800 edificis històrics que s'han conservat tal com eren fa uns quants segles. Passejar-s'hi és una delícia i és que té un encant especial amb les seves cases tradicionals, els petits restaurants decorats amb molt de gust, museus, temples, pagodes i una infinitat de sastreries que l'han fet famosa per la qualitat dels seus teixits i la rapidesa dels qui hi treballen.

Tot i que es tracta d'una ciutat força turística, les restriccions urbanístiques aplicades al centre històric han aconseguit que mantingués la seva identitat i que caminar pels seus carrers es converteixi en un viatge al passat.

La gastronomia de Hoi An és reconeguda a tot el país i és que aquí es fan plats típics de la regió que no es troben a cap altre banda de Vietnam i que són boníssims. Els que més ens han agradat son el white rose i els wonton.

És curiós ja que gairebé tots els restaurants ofereixen classes de cuina amb compra al mercat inclosa...això sí, plats com el white rose no s'ensenyen, la seva recepta és un secret molt ben guardat!

Els white rose son paper d'arròs farcit de gambes, un entrant molt ben presentat ja que el paper d'arròs té forma de flor i és molt esponjós.

Els wonton son, per entrendre'ns, una mena de "dorito" gegant amb una gamba farcida i normalment per sobre hi posen verdures saltejades al wok.

Altres plats típics són el banh xeo i el cao lau. El banh xeo són uns pancakes cruixents enrollats amb herbes dins un paper d'arròs fresc; el cao lau són noodles aplanats saltejats amb gambes, porc, croutons i verdures. A l'Albert el cao lau li ha agradat, però no deixen de ser noodles fregits, i a la Sandra el banh xeo no li ha agradat gens.

Però a banda de menjar i empapar-se d'història, a Hoi An també s'hi ve a comprar roba d'una manera molt especial. Les sastreries de la ciutat ofereixen vestits fets a mida en un parell de dies a uns preus econòmics i una qualitat sorprenent.

A part dels vestits a mida, també fan còpies de qualsevol peça de roba, sabates, bolso, cinturó...fins i tot els pots portar una fotografia d'un vestit d'alguna revista i te'l fan. El tens igual i en un tres i no res, només has de triat la tela, el color i llestos!

Nosaltres hem caigut a la temptació i l'Albert s'ha fet copiar uns pantalons en 2 colors diferents que han quedat molt millor que l'original!!!!impressionant!

Si algú està pensant venir a fer-se l'armari sencer tampoc cal que vingui amb una maleta buida, les sastreries ofereixen el servei de fer enviament al teu país per quatre duros, ells mateixos s'encarreguen d'empaquetar-t'ho i enviar-ho.

Però Hoi An no s'acaba aquí, als afores es poden visitar els temples de My Son, el centre religiós i intel·lectual més important del regne de Champa (s.II-s.XV). Els temples estan al mig del bosc i una mica bastant fets caldo pels bombardejos de la guerra. Llàstima que estigués ple de turistes, cosa que fa que no es pugui disfrutar com cal.

I de la bonica Hoi An continuem ruta cap al nord on fem la propera parada a Hué.

Vietnam, la gran incògnita

2010-12-01T08:34:00.014+01:00

Vietnam és un dels països del sud-est asiàtic que per la seva cultura, història, tradicions, gastronomia i paisatges, més ens atreia abans de començar el viatge. Durant aquest any, i sobretot ens els últims mesos en aquest continent, ens hem creuat amb molts viatgers que ens han anat donant un poti poti d'opinions, en la seva majoria, negatives del país. No tant pel paisatge i l'interès històric sinó més aviat pel caràcter dels vietnamites i el tracte que donen als turistes. Esperem poder-ho desmentir...

El trajecte de Kampot (Cambodja) a Ho Chi Minh (Vietnam) son uns 350km que, com sempre per aquests països, és fa llarg llarg. Sortim de Kampot a les 10h del matí i arribem a destí gairebé a mitjanit i fets caldo.

Els tràmits de frontera són lents i perdem gairebé 3 hores per posar un segell al passaport, ja que el visat s'ha de tramitar (i pagar) amb antel·lació. Com podeu veure, la policía de duanes estava molt enfeinada i preocupada per posar els segells amb la més ràpida diligència.

Me estás estresaaaaando

Això sí, només passar la frontera, veiem les diferències entre un país i l'altre i és que Vietnam està força més desenvolupat que els seus veïns Laos i Cambodja, si no mireu les fotos d'una banda i l'altra...

Bye bye Cambodia

En terra de ningú

Welcome to Vietnam

Un cop a terres vietnamites ens fan canviar 3 cops d'autobús sense donar-nos cap explicació (hi ha coses que aquests països sí comparteixen!!) i ens enxoven durant 7 hores de mala manera amb motxilles incloses perque no hi ha maleter.

Per sort, l'antiga Saigon ens sorprèn molt gratament i és que, després de 3 mesos per aquest continent, podem passejar-nos per les voreres (a altres països inexistents). És una ciutat gran, animada, moderna, neta, pleníssima de motos i molt agradable.

Els 2 dies que hi hem passat els hem aprofitat per anar a veure dos dels emblemes de la ciutat que marquen també la història del país. El Palau de la Reunificació i el Museu de la Guerra.

Úniques imatges del Museu de la Guerra que posem per no ferir sensibilitats

Mentre els dos Vietnams estaven separats, el que avui es coneix com a Palau de la Reunificació era la seu del govern del sud del Vietnam i també la residència del president, avui dia però, està obert als turistes i s'utilitza per fer-hi esdeveniments de tot tipus.

El líder del Vietnam del nord, Ho Chi Minh, és vist encara avui com un heroi per la majoria de vietnamites ja que va oposar resistència contra el domini de l'imperialisme americà. La principal prova és que al primer dia de la victoria del nord sobre el sud, el nom de la ciutat de Saigon va passar a dir-se Ho Chi Minh. La ciutat està plena d'estàtues, imatges d'aquest líder i fins i tot el seu retrat apareix en tots els bitllets de la moneda local, el dong.

Als afores de la ciutat també es poden visitar els túnels de Cu Chi, que el vietnamites van construir per amagar-se i poder atacar els americans sense ser vistos, aquest túnels tenen una extensió de 200km i va ser una de les "armes" que més mal van fer als americans durant la guerra.

Nosaltres vam sortir tan tocats del Museu de la Guerra que vam decidir no anar als túnels, perquè ja ens havíem fet a la idea del que va ser i les atrocitats que es van cometre.

L'exèrcit americà es va dedicar a ruixar gas taronja (dioxina) per les àrees rurals del Vietnam des dels avions de combat. El tòxic va afectar a soldats de tots dos bàndols i a civils vietnamites i ha tingut com a conseqüència càncers, fills i nets amb malformacions de tota mena, retards físics i mentals, entre d'altres. La part més trista és que el govern dels EUA era conscient dels efectes que podia tenir aquest agent químic en éssers humans.

Després de passar un parell de dies a HCMC, agafem un vol cap al centre del país on visitarem Hoi An, famosa pel seu centre històric, la seva gastronomia i...les sastreries.

Resum de Cambodja

2010-11-28T08:10:00.003+01:00

Hem estat un total de 18 dies a Cambodja i hem visitat Siem Reap, Angkor Wat, Battambang, Phnom Penh, Sihanoukville i Kampot.

Ens ha agradat:
- El trajecte en barca de Siem Reap a Battambang...una mica llarg però val molt la pena.
- El temple de Ta Prohm a Angkor Wat, per nosaltres el més espectacular amb diferència.
- El peix i carn a la brasa boníssims que hem menjat a Sihanoukville.
- L'Amok del mateix restaurant de la barbacoa de Sihanoukville. Es tracta del plat nacional, una mena de curry amb llet de coco boníssim. En aquest restaurant el servien dins d'un coco buit i la ració era més que generosa!!!el millor que hem tastat amb diferència.
- Els nens. Somrients, innocents i molt curiosos són el reflex d'una societat hospitalària.

No ens ha agradat:
- Que Siem Reap sigui desmesuradament turístic i en conseqüència els preus són abussius.
- Que a tot el país les dones vagin en pijama durant TOT el dia...és increïble!!
- Els "trapis" a la frontera de Laos-Cambodja. Et fan pagar uns 6$ per cap a part del visat per tonteries vàries i no t'hi pots negar si vols entrar al país.
- Que utilitzin més el dòlar que la moneda local, això fa que tots els preus estiguin arrodonits a l'alça i conseqüentment tot és més car.
- Haver enganxat molta pluja els darrers dies i no haver pogut disfrutar bé de Kampot.

Ens hem gastat una mitjana de 40€/dia entre tots dos amb tot inclòs.

Ja podeu veure les fotos de la nostra estada a Cambodja a l'apartat corresponent. Esperem que us agradin!!

Hem dormit als següents hostals:
Siem Reap
Siem Reap Temple Villa
Habitació doble amb bany privat, aire condicionat i wifi inclòs per 12$ la nit.
Hotel molt nou (encara l'estàn acabant) amb piscina i restaurant 24h. Està una mica apartat del centre i el personal està una mica a la parra.

Siem Reap
Mekong Boutique Hotel
Habitació doble amb bany privat, ventilador, esmorzar i wifi inclosos per 10$ la nit.
Habitació super nova i acollidora amb balconet privat. Vam canviar bàsicament perquè per 2$ menys ens oferien esmorzar.

Battambang
Chhaya Hotel
Habitació doble amb bany privat, ventilador de sostre i wifi inclòs per 5$ la nit.
És molt popular entre els viatgers ja que tenen un munt d'habitacions i està tirat de preu. Ara, són una colla de mafiosos que intenten "enxufar-te" tours, bitllets de bus i el que sigui. A més estan mig picats amb el paio del cafè del costat (com que ells no ofereixen esmorzar el tio es forra amb els seus clients) i si els hi dius que el tio t'ha donat millor preu per busos o tuk tuk te'l rebaixen...uns màfies de cuidado!!!!

Phnom Penh
Sunday Guesthouse
Habitació doble amb bany privat, ventilador i wifi inclòs per 8$ la nit.
Un pèl apartat del centre però bona relació qualitat-preu a una de les zones per backpackers. L'esmorzar no està inclòs però tenen un petit cafè on pots menjar bastant bé de preu.

Sihanoukville
Sunday Guesthouse
Habitació doble amb bany privat, aire condicionat i wifi inclòs per 8$ la nit.
Els mateixos que a Phnom Penh, han obert una guesthouse a Sihanoukville. Completament nou i molt recomanable. Una mica apartat del centre però la ciutat és petita.

Kampot
Orchid Guesthouse
Habitació doble amb bany privat i aire condicionat per 15$ la nit.
Només vam passar-hi una nit ja que l'hostal on volíem anar estava ple la primera nit. Car, sense wifi ni esmorzar i tot i que l'habitació és molt gran no val la pena. A més a més el bany fa moltíssima pudor a clavaguera!!!

Kampot
Magic Sponge Guesthouse
Habitació doble amb bany privat, ventilador de sostre i wifi per 10$ la nit.
Tenen habitacions més econòmiques però estava ple...molt net, agradable, té billar, mini-golf i un petit restaurant. Molt recomanable!!!

Últims dies a Cambodja

2010-11-25T04:43:00.000+01:00

I de la capital ens dirigim al sud per descobrir les desconegudes platges cambodjanes!!!

Arribem a Sihanoukville amb la intenció de visitar alguna de les properes illes i passar-hi uns dies, però els preus són abusius i ho deixem córrer. Al final trobem un hotel la mar de barat a Sihanoukville i ens passem el dia a la platja d'Otres, la més apartada però també la més tranquil·la.

Sihanoukville no té res d'especial, és un Lloret de Mar on els rics i no tan rics de Phnom Penh van a passar-hi els caps de setmana per sortir de la pol·lució de la capital.

Otres però, és com un tros de paradís dins de la desangelada Sihanoukville, una extensió de platja enorme, amb aigua neta i on pots relaxar-te sense sentir el constant "do you want massage?", "manicure?", "fruit?" amb què t'assetgen els venedors ambulants.

Hem passat uns dies fent el mandra de platja en platja i menjant la mar de bé en un restaurant on cada vespre treien la barbacoa i per 4 duros menjàvem marlin, barracuda, gambes XXL, pollastre i fins i tot costelles de porc súper tendres!

I abans d'enfilar ruta a Vietnam, hem decidit fer una darrera parada a Kampot, ciutat amb una forta herència francesa on les cases d'estil colonial dominen el paisatge.

Altre punt fort d'aquesta ciutat són les espectaculars vistes del riu amb unes postes de sol maquíssimes. Llàstima que dels 2 dies que hi hem passat, la major part del temps no ha parat de ploure.

I ara sí, proper destí: El controvertit Vietnam, última parada del sud-est asiàtic on vam arribar ja fa 3 mesos!!!ens espera un mes per Vietnam, un país del qual n'hem sentit de tots colors i dels que més il·lusió ens feia al començar la nostra aventura...a veure què ens depara!!

Phnom Penh, el testimoni del patiment d'un poble

2010-11-22T05:28:00.000+01:00

Si Siem Reap amb els temples d'Angkor reflecteix el passat gloriós de Cambodja, Phnom Penh amb la presó de Tuol Sleng i els camps de la mort de Choeung Ek, reflecteix el passat trist i esgarrifós d'aquest mateix país.

Entre 1975 i 1979 Cambodja va viure un dels períodes més cruels de la història de la humanitat. El Khmer Roig, encapçalat per Pol Pot, va ocupar Phnom Penh i va imposar una dictadura ultra-comunista que va arrasar amb tot.

Es van tancar escoles, universitats, hospitals, bancs, es van prohibir religions i es va evacuar la gent de la ciutat cap al camp per fer treballs forçats. Es van perseguir intel·lectuals, rics, estrangers, gent que parlava idiomes, oficials de l'exèrcit i molta més gent innocent, nens i dones inclosos.

La raó per la qual es desfeien també dels nens era per evitar possibles venjances quan aquests fossin grans, ja que el Khmer Roig va exterminar famílies senceres.

Als detinguts els enviaven a la presó S.21 (actual museu de Tuol Sleng), la qual havia sigut un institut de secundària. Un cop allà els torturaven perquè confessessin fins a tal punt que molts morien a la mateixa presó.

Els que sobrevivien a les tortures els portaven als camps d'extermini de Choeung Ek (a 15km de Phnom Penh) on directament els mataven i els ficaven a fosses comunes. Tant les tortures com les execucions es feien amb eines de camp per estalviar bales. Aquí s'han trobat 129 fosses amb un total de 8000 cadàvers d'homes, dones i nens.

A part dels oficials del règim, ningú més sabia de l'existència dels camps d'extermini de Choeung Ek, així que feien servir tècniques per desviar l'atenció de la gent que treballava als voltants. Posaven discursos de Pol Pot advocant pel règim en un altaveu per ofegar els crits de les víctimes abans de morir, també utilitzaven productes químics per ruixar els cadàvers de les fosses i que no fessin podor...tot per no aixecar sospites.

Durant els 4 anys que va durar la dictadura es calcula que van morir 2 milions de cambodjans.

Han hagut de passar gairebé 30 anys perquè es comencin a jutjar els responsables que queden vius d'aquests crims i donar una mica de justícia al poble cambodjà, el qual encara avui dia s'està recuperant d'aquesta barbàrie. Parlar d'aquest període amb ells és un tabú ja que gairebé tothom va perdre algun familiar en aquests 4 anys i obre ferides encara massa recents.

Pol Pot, però, va tenir sort i va morir per causes naturals l'any 1998.

Imatges de la presó S.21 a Phnom Penh:

Stupa que ret homenatge a les víctimes dels camps de la mort de Choeung Ek on hi descansen les seves restes.

Pim pam pim pam, en barca a Battambang!!!

2010-11-19T05:26:00.002+01:00

Per arribar des de Siem Reap a Battambang tens 2 opcions: l'opció intel·ligent que consisteix a agafar un autobús amb aire condicionat i les respectives paradetes per pixar i que en 6 hores et deixa a lloc; i després hi ha l'opció dels pringats amb ganes d'aventura, una barca plena fins dalt (i quan diem dalt volem dir que foten a gent al sostre i tot), incòmode, sorollosa, amb podor a benzina i gens segura, que al cap de 8 hores i unes quantes contractures d'esquena després, et deixa a lloc.

I nosaltres què vam fer???doncs vam acabar a la barca com un parell de pringats!!!!i és que segons la guia aquest és un dels millors trajectes en barca del sudest asiàtic i...maco ho és però encara ens preguntem si les 8h i les condicions del viatge s'ho valen!!

Ja per començar ens passen a buscar per l'hostal en una furgoneta amb capacitat per 9 persones i n'acabem 15 amb les respectives motxilles, així que imagineu-vos l'escena...creiem que era un escalfament per preparar-nos per la barca.

Un cop dins la barca ens adonem que la capacitat que deu tenir és d'unes 40 persones i ja en som unes 60...a més som tan pringats que per nosaltres dos no hi ha banqueta i decidim seure a sobre una fusta on s'hi estava bastant còmode fins que engeguen el motor. Ens havíem assegut a sobre del motor i allò no parava de vibrar i escalfar-se així que de seguida ens enxovem a un altre lloc.

A banda de tot això, els paisatges que ens anem trobant són molt macos i fan que, a poc a poc, comencem a disfrutar del viatge. Passem per "pobles" muntats al mig del riu on les cases floten i la gent s'ha de desplaçar en barquetes...tot bastant pintoresc i autèntic!

Al segon poble però, les barquetes plenes de gent s'apropen a la nostra barca i...SORPRESA!!!tenim nous passatgers!!!al final la gent acaba tirada per terra i en alguns moments la barca ha de pasar entre joncs per passos estretíssims on ens hem d'aixecar tots de lloc, ja que les branques dels arbres i els joncs són com màquines exterminadores...a una pobra noia anglesa li va quedar la cara moníssima d'una "brancada"!!!

A més de les branques, és molt divertit quan en aquests passos estrets et trobes la barca que ve de cara...

Després de ser uns pringats i disfrutar de la nostra aventura, arribem a Battambang on teníem pensat passar-hi uns quants dies, però el poble és tan lleig que ens hi quedem un dia per veure els voltants i llestos!!

Hi ha 3 temples a destacar però nosaltres, una mica saturats de tanta pedra a Angkor Wat, en visitem només un, el Wat Banan. Després de pujar gairebé 400 escales arribem dalt del turó on hi ha el temple, una mica deixat però les vistes des de dalt són una passada i l'esforç sota els 35ºC es veu recompensat.

Ahh!!mentre puges millor no desviar-se de les escales ja que sembla que encara hi ha alguna mina...Malauradament, Cambodja és un dels països amb més mines del món on es calcula que n'hi ha més de 4 milions escampades pels camps. De fet, és freqüent veure persones mutilades.

Per visitar els voltants lloguem un tuk-tuk i flipem quan para a la "benzinera" per omplir el dipòsit...

Tant a Laos com a Cambodja, els nens són molt trempats i els encanta sortir a les fotos i que després els hi ensenyis!!!hauríeu de veure les cares que fan quan es veuren reflectits a la càmera i et demanen que els en facis una altra...són divertidíssims!!!

Propera parada, la capital de nom impronunciable: Phnom Penh

Els temples d'Angkor

2010-11-16T00:50:00.002+01:00

Sortim de Don Khon (Si Phan Don, Laos) a les 8h del matí direcció Siem Reap on arribem, entre pitos i flautes, a mitjanit.

El trajecte, per variar, es fa etern i el creuament de frontera és un autèntic "caxondeo" on la corrupció de la policia fa que passar d'un país a l'altre sigui un atrac en tota regla.

El visat per entrar a Cambodja són 23$ per cap però, és clar, s'han de pagar 2$ per cap per sortir de Laos (¿?)...entrem a Cambodja caminant, sí sí, el bus laosià no passa la frontera així que, després de pagar l'impost de sortida, agafa motxilla i a caminar fins a Cambodja, on et reben amb un "control mèdic" per saber si véns amb grip, refredat, febre...et fan una mena d'scanner de la dentadura amb una pistoleta de joguina per nens i amb això ja tenen l'excusa perfecte de clavar-te 1$ més per cap per la visita mèdica.

Ara ja toca fer el visat pròpiament dit i pagar els 23$ però, com que se les saben totes, no et foten el segell d'entrada, només t'incrusten el visat però falta el segell que són 2$ per cap més extra...ningú es queixa perquè saps que o pagues o mitja volta i cap a Laos de nou!!!!així van les coses per aquests països...

Un cop a Cambodja emprenem ruta cap a Siem Reap (amb els tràmits duaners sortim de la frontera a migdia!!!!) i arribem amb el cul quadrat i l'esquena destrossada!!!

El primer dia a Siem Reap el dediquem a descansar i recuperar forces, el poble és una turistada del nivell de Lloret de Mar o Salou. Els preus inflats, tot a pagar en $ en comptes de la moneda local i comencem a percebre els canvis entre Laos i Cambodja...passem de la tranquil·litat absoluta a l'atabalament pel trànsit, massificació de gent i l'assetjament constant perquè et gastis els diners en qualsevol tonteria.

Sort que aquí no s'hi ve per veure el poble sinó per veure els temples d'Angkor, un reflex de l'esplendor de l'imperi Khmer de Cambodja, que s'estenia entre els s.IX i s.XIII de Birmània fins al Vietnam.

Per no haver de córrer decidim comprar l'entrada de 3 dies ja que els temples estan escampats i, de vegades, entre un i altre hi ha més de 6km o 7km. Lloguem un tuk-tuk durant aquests dies i vinga a pujar, baixar escales, caminar i veure pedres i més pedres...el primer dia els peus ens van quedar així de macos!!!

El temple principal és Angkor Wat, l'edifici religiós més gran del món construït pel rei Suryavarman II al s.XII. Nosaltres hi passem unes dues hores ben bones visitant-lo però, hem de dir que no és el que ens ha agradat més. El segon dia ens llevem a les 4:30h per arribar a la sortida del sol, però entre que estava ennuvolat i que hi havia com a mínim 8 autobusos de xinos, 6 de japonesos i un quart d'Europa ens ha decebut bastant i la matinada no ha valgut la pena.

Un dels temples que ens ha agradat més és el de Bayon, ple de torres amb cares esculpides que et van observant mentre t'hi passeges, un total de 216 cares. El temple va ser construït a l'any 1200 pel rei Jayavarman VII.

Després del de Bayon, passem per un temple amb forma piramidal, el temple de Phimeanakas. No apte per gent amb vertigen ja que les escales per pujar-hi són bastant empinades.

Per nosaltres el plat fort dels temples d'Angkor ha estat el sorprenent Ta Prohm que molts coneixereu perquè va ser on es va filmar Tomb Raider (Lara Croft). El temple es troba dins de la jungla, on pedra i natura es barregen donant-li un ambient més salvatge. El temple va ser construït en honor a la mare del rei.

A banda dels principals Angkor Wat, Bayon i Ta Prohm, en visitem bastants més, més petits en mida i potser no tan impressionants però escampats per la que va ser la capital de l'imperi Khmer. Aquí us deixem les fotos d'un parell més, el temple Thommanon i el Baphuon.

I de Siem Reap ens dirigim a Battambang en un viatge en barca que promet ser un dels millors del continent...i segurament dels més llargs ; )

Resum de Laos

2010-11-15T03:06:00.002+01:00

Hem estat un total de 25 dies a Laos i hem visitat Vientiane, Luan Prabang, Nong Khiaw, Pakse, Bolaven Plateau, Don Khon i Don Det.

Ens ha agradat:
- La tranquil·litat que es disfruta a Vientiane. L'única capital asiàtica on pots creuar un carrer sense patir per la teva integritat física.
- Menjar-nos un bon entrecot a Vientane per 4 duros i haver menjat pa de veritat, sens dubte el millor en 8 mesos!
- La gent. Només per ells ja val la pena visitar aquest país.
- La remullada al riu amb els elefants, una experiència divertidíssima i inoblidable.
- La pau que es respira a Nong Khiaw i a Don Khon, perfecte per recarregar piles, menjar bé i fer excursions.
- Els paisatges bucòlics del nord, el Bolaven Plateau i Si Phan Don, un plaer per la vista.
- Que la calor d'aquests 3 últims mesos per aquest continent ens donès una treva els ultims dies a Laos.

No ens ha agradat:
- Els trajectes en autobús. El mal estat de les carreteres i dels autobusos fa que siguin eterns.
- Haver de deixar el país perquè se'ns caducava el visat i se'ns acabaven els calerons (Si Phan Don va ser la nostra última parada i al no tenir caixers has de ser previsor).
- Que la Sandra s'aixeques amb la cara deformada a Si Phan Don per alguna al·lèrgia sense identificar!!!sort del Victor i la Vero i la seva farmaciola miraculosa...al final va passar en un dia i tot va quedar en un ensurt.

Ens hem gastat una mitjana de 43€/dia entre tots dos amb tot inclòs.

Ja podeu veure les fotos de la nostra estada a Laos a l'apartat corresponent. Esperem que us agradin!!

Hem dormit als següents hostals:
Vientiane
Mali Namphu Guesthouse
Habitació doble amb bany privat, aire condicionat,esmorzar i wifi inclosos per 120.000 kips la nit.
Ben situat i net però molt impersonal.

Luang Prabang
Croissant d'Or Guesthouse
Habitació doble amb bany privat i aire condicionat per 100.000 kips la nit.
Costa veure que es tracta d'un allotjament ja que a la planta baixa tenen una terrassa-cafeteria. Nomès hi ha 4 habitacions de les quals 2 són dobles i 2 són triples. Molt net i ben situat (al carrer principal).

Nong Khiaw
Lin Tong Guesthouse
Bungalow amb llit matrimonial, bany privat, mosquitera i ventilador de sostre per 30.000 kips la nit.
Una ganga per mensy de 3€!!!!l'amo, en Lin Tong, parla anglès i francès i li encanta passar les hores assegut al petit jardinet parlant amb els seus hostes i explicant històries de la guerra d'Indoxina. El bungalow és molt bàsic però està molt net i fa poc que l'han remodelat (la mosquitera és la primera en 8 mesos que no tenia cap forat!!!)

Luang Prabang
Souksavat Guesthouse
Habitació doble amb bany privat, aire condicionat, tv i wifi inclosos per 100.000 kips la nit.
A prop del mercat nocturn i una mica apartat del centre, es tracta d'un hostal tranquil, acollidor, amb poques habitacions i molt net. El wifi funciona molt bé i tractant-se de Laos és tot un luxe.

Vientiane
Douang Deuane
Habitació doble amb bany privat, aire condicionat, esmorzar i wifi inclosos per 170.000 kips la nit.
Està be si has de fer una nit de pas i arribes tard però si vas amb temps hi ha altres opcions mès econòmiques.

Pakse
Lankham Hotel
Habitació doble amb bany privat i ventilador de sostre per 60.000 kips la nit.
Força cèntric. Cada matí et posen dues ampolles d'aigua de 1,5L a la porta de franc. A l'entrada de l'hostal hi ha el que diuen que és el millor lloc de Pakse per menjar una sopa de noodles (nomès obre fins a migdia).

Don Khon
Guesthouse Souksanh
Bungalow amb bany privat, aire condicionat i esmorzar inclòs per 70.000 kips la nit.
Ens van "enganxar" pel tema de l'esmorzar inclòs tot i que el bungalow era una mica cutrillo...l'endemà vam veure que l'esmorzar tenia truc (nomès incloïa el menjar...cafès a trinco trinco).

Don Khon
Pa Kha Guesthouse
Bungalow amb bany privat i aire condicionat per 80.000 kips la nit.
Novíssim i molt net...també tenen un restaurant, una botiga i lloguen bicicletes. De les opcions més barates de Don Khon amb una bona relació qualitat-preu. També tenen habitacions més barates (50.000 kips la nit) però són molt cutres!!!

Les delícies de Laos

2010-11-13T01:08:00.002+01:00

I és que no podíem deixar aquest país sense parlar de la seva cuina, que després de 2 mesos per Àsia ens ha sorprès molt gratament i ens ha ofert més varietat del que havíem tastat fins ara...la nostra dieta ha variat sortint del típic nasi goreng (arròs fregit), mee goreng (noodles fregits), pollastre i verdures saltejades.

Per la seva influència francesa, Laos barreja els ingredients bàsics de la dieta asiàtica amb ingredients més comuns dins la nostra. Hem menjat baguettes (feia mesos que no menjàvem pa que no fos xiclet), croissants, entrecot, filet de vedella, quiche lorraine i amanides mediterrànies amb oli i vinagre de mòdena (un autèntic luxe!!!). Aquestes delicatessen les hem trobat principalment a Luang Prabang i a Vientiane, però la resta del país ofereix una cuina molt cuidada on destaquem els curris, sticky rice (arròs glutinós), spring rolls tant fregits com frescos i hem afegit a la dieta noves proteïnes com el porc o la vedella (ja se'ns estava quedant cara de pollastre!!).

Un altre producte insígnia del país és la cervesa Beer Lao que trobes a tot arreu i molt bé de preu!!també produeixen, i consumeixen bastant, el Lao Lao (un whisky casolà)...només de veure les ampolles se'ns han tret les ganes de provar-lo.

Total, que hem gaudit com feia mesos que no ho fèiem i ens hem posat les bótes!!

Si Phan Don

2010-11-10T01:13:00.000+01:00

O el que és el mateix, les 4.000 Illes, és el nom que rep la zona del sud de Laos gairebé a tocar de Cambodja.

Nosaltres hem triat l'illa de Don Khon, amb allotjaments més econòmics i més tranquil·la que la seva veïna Don Det, que s'està convertint a poc a poc en el Vang Vieng del sud on els guiris hi van bàsicament a posar-se fins al cul de birra i poca cosa més.

Hi hem passat 4 dies que hem dedicat a visitar les dues illes a peu, hem visitat alguna cascada i hem fet el mandra passant estones de lectura, jugant a cartes i veient com passaven les hores a la vora del Mekong.

La tranquil·litat que es respira en aquesta illa, Don Khon, és impressionant. Aquí no hi ha no cotxes ni estrès, la gent es mou bàsicament en bicicleta i alguna moto i això converteix aquesta zona en una parada perfecte per carregar piles, menjar bé i gaudir d'un Laos poc turístic amb unes vistes del Mekong úniques.

Desafortunadament aquests últims dies han sigut també els últims a Laos, un país del que haviem sentit meravelles i que no ens ha decebut, al contrari, marxem amb ganes de tornar-hi. Un país tranquil si el comparem amb els seus veïns però que ha sabut protegir la seva manera de viure i que el turisme encara no ha "espatllat".

El nostre proper destí és Cambodja i hem decidit començar per la porta gran i anar de pet a Siem Reap per contemplar Angkor Wat, una de les joies arquitectòniques d'Àsia, i segurament del món...bé, ja ho veurem ; )

Del nord al sud

2010-11-07T15:56:00.011+01:00

Sortim de Luang Prabang per agafar un bus de 8 hores cap a Vientiane...arribem fets caldo i decidim fer-hi nit en comptes de continuar del tirón fins a Pakse (10 hores més de trajecte!!!).

L'endemà ens recuperem del tute del dia anterior i ens anem preparant psicològicament pel bus nocturn de 10 hores que ens espera...sort però, que hem agafat un sleeping bus (el primer a Àsia!!) i teòricament podrem dormir una mica.

Innocents de nosaltres, pensàvem que seria com a Amèrica del Sud i això del sleeping bus seria un seient ample, reclinable i força còmode tenint en compte les circumstàncies...doncs no!!!arribem a l'estació de busos i ens trobem amb això!!!

Sí sí, es tracta d'un bus on literalment hi han fotut lliteres!!!això sí, per mides asiàtiques!!!són curtes i estretes a més no poder així que la nit es fa llarga però a les 6 del matí arribem finalment a destí i ara, només falta trobar un bon hostal.

Al bus coincidim amb el Jonathan, un belga que viu a Barcelona i que també està viatjant durant un any. Els 3 comencem la recerca de l'hostal "bueno-bonito-barato" i com que són les 6 del matí ens trobem que la majoria estan xapats o ens demanen de tornar més tard per veure si tenen habitacions lliures...visto lo visto, ens mirem i decidim que un bon cafetó amb un bon esmorzar fa que les coses es vegin d'una altra manera. Després de 3 hores petant la xerrada trobem un hotelet la mar de baratet i ens fiquem al llit.

L'endemà, ja recuperats de la pallissa de creuar gairebé el país sencer en 2 dies, decidim fer una mica de plans. Pakse en sí no té res i lletjeja força però als voltants es troba el Bolaven Plateau on es pot fer un circuit i visitar la principal zona de conreu de cafè del país, forces cascades i algun poble de minories ètniques.

La primera parada la fem per veure els camps de cafè, i hem tingut la sort de poder veure com collien els grans i l'arbre que els produeix...no teníem ni idea que el color original era vermell i després s'ha de deixar assecar al sol.

Després continuem ruta fent una parada als camps de tè però, després d'haver vist Cameron Highlands a Malàsia, ens deceben una mica tot i que fem un tastet de tè verd i és força bo.

Un altre dels punts forts de la zona és que està plagada de cascades i en visitem tres de diferents, l'última al poble de Tad Lo on aprofitem per dinar i fer una volta pel poble.

Les primeres són potser les més espectaculars però l'accès és difícil i apropar-s'hi impossible així que t'has de conformar a fer la foto i poca cosa més. Les segones ja és una altra història, Tat Meelook, estan envoltades de prats i pots anar seguint el riu fins on es perd la cascada. Els voltants són impressionants i semblen de conte de fades.

Tat Fan

Tat Meelook

Voltants de Tat Meelook

Voltants de Tat Meelook

Tat Lo

Ja de tornada a Pakse fem una parada en un poble de minoria ètnica on no practiquen el budisme sino que són animistes, creuen més aviat en els esperits, i tampoc parlen Lao.

El que veiem ens impacta bastant ja que és de les zones més pobres que hem vist fins ara al país i en general del viatge. Tot i així ens sorprèn el somriure i la curiositat amb que ens rep la gent, en especial els nens que no paren d'envoltar-nos somrient i volent jugar amb nosaltres ens fan de "guies" improvisats.

Laos ens ha robat el cor.

Oh là là Luang Prabang!!!

2010-10-28T08:14:00.031+02:00

7 han estat els dies que hem passat en aquesta ciutat i 7 són els segons que trigues en adonar-te que té alguna cosa d'especial.

La vida a l'encantadora ciutat de Luang Prabang comença d'hora, molt d'hora!!!cada dia entre les 5 i les 6 del matí els monjos budistes surten dels temples i recorren en fília índia els carrers amb una mena de cabassos a les mans que la gent va omplint amb ofrenes bàsicament d'arròs.

Abans de tot aquest espectacle us podeu imaginar que els monjos es lleven per fer les seves pregàries a l'hora que la gent va al mercat per comprar l'arròs o allò que els hi vulguin oferir, després s'han de muntar les alfombres al mig del carrer perquè cadascú tingui el seu lloc.

Aquesta processó compensa molt l'haver-se de llevar d'hora...i això que nosaltres només ho hem fet un dia!!!és increïble com ho són de creients, ja que cada matí la gent del poble fitxa per les ofrenes. La llàstima és que de vegades hi hagi turistes maleducats que foten la càmara on sigui per tenir una bona foto en comptes de posar-se en un segon pla i admirar la bellesa del moment respectant les creences d'aquesta gent.

Després arriba l'hora d'un bon esmorzar. Es poden triar dues opcions, l'opció lao que consisteix en un plat d'arròs fregit o bé una suculenta sopa de noodles (sí sí, els tios es foten sopa de noodles a qualsevol hora del dia!!); i l'opció gavatxa, on pots triar entre croissants, baguettes, crepes, fruites, iogurts, etc. A nosaltres, ens continua agradant més l'opció gavatxa i ens reservem la sopa de noodles per dinar o sopar!!

I amb l'estómac ple i abans que comenci a fer massa calor, recorrem els temples de la ciutat. No els veiem tots perquè n'hi ha molts i després de veure'n tants tots comencen a semblar una mica iguals. Hem anat als dos més importants, el Wat Xieng Thong i el Wat Wisunarat. La gran quantitat de temples de Luang Prabang són un reflex de la importància de la ciutat en el passat. Va ser la capital de Laos fins al s.XV i en aquests països els reis, per demostrar que eren poderosos i per donar importància a les ciutats, construïen temples...i és per això que a cada cantonada (i no exagerem) et trobes un temple!!

Wat Xieng Thong

A banda dels temples, també hi ha un palau reial força impressionant, avui convertit en museu. I mentre camines pels carrers, et trobes amb moltes cases colonials amb una marcada influència francesa...fins i tot les bústies es diuen "boîtes aux lettres" i correus "La Poste". Doncs això, en aquesta ciutat es respira història per tot arreu!!

Palau Reial

Tot i la influència europea i l'increment de turistes, la gent conserva els seus costums i com a bon país asiàtic la vida es passa al carrer, ja sigui mirant les mussaranyes (que aquí les miren i molt), treballant, xerrant o fins i tot cuinant.

I quan es fa fosc, cada dia i peti qui peti, tallen el carrer principal i hi instal·len un mercat nocturn. En teoria aquest mercat comença a les 5.30 de la tarda, però a partir de les 3 ja comencen a muntar les primeres parades, no fos cas que se'ls escapés algun turista despistat!! Doncs principalment hi venen souvenirs "fets a mà", però hi ha parades de tota mena. Hem aprofitat per canviar vestuari, que ja tocava, i ens hem comprat alguna samarreta (2€ cada una!!).

I com ja us vam avançar al post de Nong Khiaw, hem allargat una mica la nostra estada a Luang Prabang per poder presenciar la festa on es celebra la fi de l'època de pluges, la Bun Awk Phansa. Un parell de dies abans però ja es notava que alguna cosa s'estava coent...les cases poc a poc van començar a penjar llums al vespre, s'anaven construint barquetes i els monjos anaven deixant els patis dels temples més nets que una patena.

I el "gran" dia, o més aviat nit, va arribar!!!aquesta nit, i exepcionalment, no hi va haver mercat nocturn però el carrer principal va ser testimoni d'una desfilada de barques, petards, llums, música i piles de gent!!!tots els temples estaven il·luminats amb fanalets de colors i els monjos eren pitjor que els turistes amb les càmeres de fotos i tirant petards com a bojos!!!

Les barquetes eren fetes de materials casolans: paper, bambú, espelmes, ampolles de Beer Lao buides per fer de fanalets i no sabem si guanyava algú o no però la desfilada va ser impressionant pel nombre de barques i per com estava la gent d'involucrada amb la festa. Feia la sensació que cada barqueta l'havia preparat un poble dels voltants ja que les precedien grups de nenes vestides per l'ocasió amb el cartellet del poble que representaven...

I de Luang Prabang anem de pet a Pakse, entremig unes 18 hores d'autobús...això si no hi ha cap sorpresa durant el camí que segur que n'hi haurà!!!

Remullant-nos amb elefants...i més coses!!!

2010-10-23T06:22:00.018+02:00

Luang Prabang no és tan sols una ciutat, sinó també una província on hi ha un munt de coses a fer i a veure, totes en contacte amb la natura. Així que aquests dies estem combinant visites a temples i passejos per la ciutat amb excursions als afores de Luang Prabang.

El primer que hem vist han sigut les coves de Pak Ou. Són dues coves que es troben a la riba del riu Nam Ou (a uns 20 km de Luang Prabang) plenes d'estatuetes de Buda. El trajecte es fa en barca i dura un parell d'hores si és que la barca no ha de fer parada a la "benzinera" es clar!!!

Com que Luang Prabang està entre muntanyes i per aquí hi plou molt, hi ha algunes cascades dignes d'un bon oooooooooooooooooooooh!!! Les primeres que hem anat a veure són les de Kuang Si, a una hora en cotxe. A banda dels saltants d'aigua, hi ha unes quantes piscines naturals que són genials per banyar-s'hi i treure's la calor de sobre. Quan hi hem anat, però, no feia gaire bon dia i amb remullant-nos els peus n'hem tingut prou per refrescar-nos.

Ara, el millor dia de tots ha sigut el de l'excursió amb elefants!!!

Vam començar a l’estil “Memorias de Africa”, els dos asseguts dalt d’una cadira al llom de l’elefant voltant per la selva durant una hora i mitja. La part més divertida va venir després quan, cadascú va muntar un elefant i vam anar a banyar-nos amb ells al riu. De fet, ells ens van banyar a nosaltres i ens van deixar completament xops!!!

Per acabar de rematar el dia, vam anar a les catarates Tat See a les que s'ha d'arribar en barca pel riu. Aquestes ens van agradar bastant més que les Kuang Si, sobretot per les immenses piscines naturals que tenen i perquè hi havia menys gent que a les altres!! Aquí sí que ens vam banyar i vam prendre una mica el sol. En aquestes cascades, però, no s’hi pot banyar tot l’any, ja que durant l'època seca (entre gener i abril) no hi baixa aigua.

La resta de dies els hem destinat a la ciutat on encara hi passarem un parell de dies més...us ho expliquem al proper post!

Laos autèntic

2010-10-21T06:41:00.019+02:00

De Vientiane vam agafar un autobús que al cap de 10 hores ens va deixar a Luang Prabang. El trajecte va ser de gairebé 400 km i tan sols vam parar 20 minuts per dinar i 5 minuts al mig de la carretera per buidar bufetes. Fent un càlcul ràpid surten uns 40 km/h...i això que la carretera l'havien millorada feia poc!!!

Luang Prabang és una ciutat declarada Patrimoni Mundial per la Unesco, molt ben ciudada, plena de temples i molt enfocada al turista. Tot i així té un encant especial i l'hem disfrutada, però com que la ciutat té chichilla us ho expliquem al proper post, ja que després d'un parell de dies vam tornar a agafar motxilles i enfilar cap al nord 3 hores (90km!!!), concretament al poble de Nong Khiaw.

Aquest poble són en realitat dos de diferents en funció de la banda del riu Nam Ou que et quedis. No us penseu, el pont es travessa en 2 minuts. Així doncs, una banda és Nong Khiaw i l'altra Ban Sop Houn, i en aquest últim trobem un bungalow la mar d'apanyat per menys de 3€!!! L'amo, el Lin Tong, és un encant d'home amb qui et pots passar les tardes xerrant al pati privat de l'hostal i t'explicarà mil històries de la guerra, l'ocupació francesa, la prohibició de parlar la llengua dels falang (així ens anomenen als occidentals), el tancament del país a l'exterior i la seva obertura al turisme l'any 2000!!! Vaja, una classe d'història laosiana amb un home que ho ha viscut de primera mà i que parla lao, anglès i francès...si t'interesses una mica per l'idioma, fins i tot et fot una classe intensiva de lao, però ja us avancem que és xunguíssim...en 2 hores vam aprendre 3 paraules :(!!!

Nong Khiaw és un poble tranquil·líssim on gairebé no hi ha turistes i els quatre gats que hem anat a petar allà érem tots motxillers amb ganes de tranquil·litat i sortir de la rutilla turística que es monta desde Luang Prabang per fer trekkings per aquesta zona.

Hem gaudit de la vida rural a un poble lao on tothom passa les hores sense estressar-se, en família i mirant la tele...sí sí, ens ha sorprès la quantitat d'hores de tele que xupen aquí i és que qualsevol casa té al patí la peaso antena per poder gaudir de la famosa capsa tonta.

Hem vist els nens anar i venir de l'escola a peu o en bicicleta, les dones rentant la roba i "dutxant-se" a la vora del riu amb el sarong posat (una mena de pareo per entendre'ns), gent esperant durant 3 hores l'autobús que tard o d'hora acaba arribant, els grans jugant a petanca per fer passar les hores, els petits jugant pel carrer o als bassals de fang tot dient Sabaidee quan passes pel costat i et recompensen amb un somriure enorme quan els contestes. Els més espavilats i menys tímids et demanen un llapis de colors o un caramel (a casa et demanarien un mòbil, la Play Station o un ordinador). Això és Laos, senyors, i ens encanta!!!

Esperant el bus...

Nosaltres vam decidir anar directament a Nong Khiaw a fer algun trekking per dos motius: perquè els preus que es cobren a Luang Prabang són abusius (uns 35$ al dia per persona durant 2 o 3 dies...per nosaltres completament fora de pressupost) i perquè ens estimàvem més destinar els calerons a un guia local que no pas a les agències de turisme. Finalment però, al quedar bocabadats per la bellesa dels paisatges de Nong Khiaw i la simpatia honesta de la seva gent, hem anat fent petites excursions pel nostre compte fent nit al nostre fantàstic bungalow!!!

Deixem Nong Khiaw una mica a contracor i tornem a Luang Prabang on tenim pensat passar-hi la festa de Bun Awk Phansa, on es celebra el final de l'època de pluges i esperem gaudir de bones curses de barques pel Mekong que es disputen entre diferents pobles de la zona.

Sabaidee Lao!!!

2010-10-16T15:54:00.008+02:00

O el que és el mateix, “Hola Laos”!!

La nostra primera parada ha sigut la capital, Vientiane. En principi, no és el millor del país però a nosaltres ens ha agradat força i hi hem passat un parell de dies molt tranquils. Hem visitat alguns dels temples de la ciutat (en aquest país hi ha temples budistes a patades!!), hem començat a aprendre les primeres paraules en lao, hem vist els primers monjos budistes passejant pel carrer i hem pogut menjar un tros de carn com Déu mana!! (i s’agraeix moltíssim després de gairebé dos mesos menjant arròs fregit, noodles, verdures i pollastre esmicolat...).

També ens ha sobtat la quantitat d’europeus (sobretot francesos) que hi viuen i la fortíssima influència francesa d’aquesta ciutat que es palpa als rètols de botigues, restaurants i fins i tot als carrers. Estem veient que és fàcil comunicar-se tant en francès com en anglès.

És molt curiós saber que ets al mig d’Àsia i trobar-te amb restaurants francesos, boulangeries plenes de baguettes i croissants, parades de crèpes…així que ens vam fer un sopar homenatge i vam acabar compartint una amanida com les de casa amb vinagreta inclosa seguida d’un bon entrecot al pebre i un boef bourgignon…i tot això tirat de preu!!!

A part d’això la ciutat té un parell de monuments que es puguin destacar. Un és el Pha That Luang, símbol del budisme i de la sobirania de Laos, i l’altre és el Wat Si Saket, el temple més antic de Vientiane.

De la capital hem enfilat ruta cap al nord fent parada i fonda a Luang Prabang.

Resum de Malàsia

2010-10-13T10:49:00.002+02:00

Hem estat un total de 23 dies a Malàsia i hem visitat Kuala Lumpur, el Parc Nacional de Taman Negara (una selva tropical de més de 130 milions d'anys), Cameron Highlands, Pulau Perhentian, Pulau Penang i Malaca.

Ens ha agradat:
- Veure les espectaculars torres Petronas a KL.
- La fresqueta que feia a Cameron Highlands. Després de tanta calor pel país vam estar-hi de conya!!!!
- El recorregut en barca de 3 horetes per arribar a Kuala Tahan, el poble que es troba just a l'altra banda del riu del P.N. Taman Negara.
- Retrobar-nos a Malaca amb la Laura i el Nick!!!
- La fauna marina de les Illes Perhentian. Haver vist taurons, tortugues i nemos i gaudit de la idílica platja de Romantic Beach tots sols.
- Pagar només 6€ per l'habitació a les Illes Perhentian estant a menys de 10 metres de la platja!!
- La barreja cultural de Malàsia destacant-ne Penang i Malaca. El país és un exemple de convivència de diferents cultures, religions i races.
- Anar al cine després de 6 mesos i pagar només 3,5€ entre tots dos. Pert cert, aquí les pel·lícules són en V.O. subtitulades en malai i xinès.
- Menjar peix fresc per quatre duros. Ens hem posat les bótes entre les Perhentian i Penang.

No ens ha agradat:
- Que ens acrivillessin els mosquits al P.N. Taman Negara i a les Perhentian.
- La suada descomunal que vam fotre després de dues hores caminant per la selva
- Que ens fessin fora de l'hostal de Malaca l'endemà d'arribar i haver-ne de buscar un altre amb la calor sofocant.
- La calor. Hi ha hagut dies que hem fet temps a l'hostal perquè no es podia sortir al carrer.
- Que triguéssim 12 hores en arribar a Malaca per culpa d'una avaria quan el trajecte era originalment de 8 hores.

Ens hem gastat una mitjana de 45€/dia entre tots dos amb tot inclòs.

Ja podeu veure les fotos de la nostra estada a Malàsia a l'apartat corresponent. Esperem que us agradin!!

Hem dormit als següents hostals:
Kuala Lumpur
Pujangga Homestay
Habitació doble amb bany comparit, aire condicionat i esmorzar inclòs per 60 ringits la nit.
Ben situat i amb personal força amable. No és el lloc més net on hem dormit però qualitat-preu no està malament tractant-se de Kuala Lumpur.

Kuala Tahan (P.N. Taman Negara)
Aki Chalets
Habitació doble amb bany privat, aire condicionat per 90 ringits la nit.
Una mica car però estant al mig de la selva, tenir aire condicionat s'agraeix moltíssim!!!

Tanah Rata (Cameron Highlands)
Father's Guesthouse
Habitació doble amb bany compartit i ventilador de sostre per 60 ringits la nit.
Molt recomanable. Molt net, personal molt amable, molt tranquil i amb espais comuns acollidors. També tenen un petit restaurant on pots esmorzar i sopar per un preu raonable.

Pulau Perhentian Kecil
Fatimah Chalet (Coral Bay)
Habitació doble amb bany privat i ventilador per 25 ringits la nit.
Una ganga amb balconet privat inclòs a escassos 10 metres de la platja!!!l'habitació i el bany són molt bàsics però pel preu és una molt bona opció. També ofereixen internet (24h de wifi per 10 ringits).

Georgetown (Pulau Penang)
Banana New Guesthouse
Habitació doble amb bany compartit, ventilador i wifi inclosos per 25 ringits la nit.
Hostal nou, molt net i ben situat. Molt bona relació qualitat-preu.

Malaca
Emily's Travellers Home
Habitació doble amb bany compartit, ventilador de sostre i esmorzar inclòs per 38 ringits la nit.
L'hostal està molt bé però els propietaris estàn malament del cap. L'endemà d'arrivar ens van fer fora perquè el dia abans a la nit ens vam quedar xerrant fins tard amb la Laura i el Nick. Tot molt estrany ja que no vam fer soroll i ningú es va queixar...Primer cop en 8 mesos viatjant que ens passa!!!

Malaca
Travellers Lodge
Habitació doble amb bany compartit, ventilador i wifi inclòs per 35 ringits la nit.
Una casa familiar molt acollidora amb llits enormes i personal molt amable.

Darrers dies a Malàsia...

2010-10-11T07:23:00.012+02:00

La nostra última parada a Malàsia ha estat la ciutat de Malaca. Hem agafat un autobús a Penang que, en teoria, havia de deixar-nos a Malaca al cap de 8 hores, però quan faltaven uns 80 km per arribar-hi ha fotut un pet que ens ha fet saltar a tots del seient i ens ha deixat tirats a la carretera.

Ens hem temut el pitjor, una espera d'hores i hores perquè enviessin un altre autobús o perquè intentessin arreglar-lo, però no ha sigut així. Al cap de 20 minuts ja érem en un altre autobús de camí cap a Malaca. Llàstima que aquest era un autobús local i ha anat parant a cada cantonada...Al final, en comptes d'arribar a les 5 de la tarda hem acabat arribant a les 9 tocades!!

Igual que amb Penang, Malaca va ser un port comercial molt important i va atreure gent de tot arreu (portuguesos, holandesos, xinesos, indis, àrabs, anglesos, etc.) i avui dia és un reflex de la barreja cultural i ètnica de Malàsia.

Al centre de la ciutat es troba la St Paul's Church, construida pels portuguesos al s. XVI; l'Stadthuys, que era l'ajuntament de la ciutat quan estava ocupada pels holandesos al s.XVII; el palau del sultà de Malaca, que en realitat és una rèplica, però reflecteix la forta influència de l'islam; i el Chinatown, que els caps de setmana acull un mercat nocturn on hi pots comprar de tot.

Malaca no ha sigut només el nostre comiat de Malàsia, sinó que també ens ha permès retrobar-nos amb la Laura i el Nick, passar uns quants dies amb ells i desitjar-los una bona tornada a Holanda.

El proper post l'escriurem des del nostre següent destí: Laos!!

Penang: bressol de magnats

2010-10-08T18:57:00.000+02:00

Com ja us vam comentar al darrer post, Penang fou un enclavament comercial molt important a Àsia. Això va propiciar que nasquessin grans personatges de la història que avui coneixem, gent comú que a base de treball i esforç van crear veritables fortunes.

El més conegut és Cheong Fatt Tze, un noi de família humil que amb 15 anys va deixar la seva Xina natal amb la ferma intenció de convertir-se en un home ric. La seva primera parada va ser Batàvia (l'actual Jakarta) on va trobar feina carregant aigua del riu a casa d'una família rica.

El paio es va casar amb una de les filles de la família, el que li va permetre obrir una botiga de queviures. Amb els anys el negoci es va fer pròsper i el va anar ampliant. Va acabar comerciant en tè, cafè, espècies, or, etc. per tot el sud-est asiàtic. El seu lema era “qualsevol cosa que la gent necessiti, jo l'hi proporcionaré”.

A més d’home de negocis, va ser president d’un banc, ministre del govern xinès i cònsol a Singapur. Va tenir un total de vuit dones i va construir cases per diferents racons d'Àsia, la seva preferida, però, es troba a George Town.

Sempre deia que no pots rebre si no dónes així que part dels seus diners els va destinar a construir escoles i hospitals.

Va recaptar 5 milions de dòlars, 3 dels quals eren de la seva fortuna, per invertir-los en la creació d'un banc internacional entre la Xina i els EUA. Malauradament va morir al vaixell de camí als EUA. El New York Times, però, va fer un reportatge sobre ell anomenant-lo el "Rockefeller d’Orient". A la seva mort, les colònies angleses d’Àsia van abaixar les banderes en senyal de dol.

Ahir vam anar a veure una de les mansions més emblemàtiques de Penang, la Mansió de Cheong Fatt Tze, també coneguda com la mansió blava i la més estimada pel magnat.

A banda de formar part del patrimoni d'aquest visionari, la casa va incrementar la seva popularitat després de ser escenari de la pel·lícula Indoxina, guanyadora d'un Òscar al 1993 i protagonitzada per Catherine Deneuve.

Una altra història que fa treure el barret és la de Loh Boon Siew, un xinès que amb 12 anys deixar la Xina amb 5 amics més i va arribar a Penang. Va començar rentant autobusos i 30 anys més tard es convertia en l'únic distribuïdor de motos Honda a Malàsia i en el primer a exportar aquesta marca a la resta del sud-est asiàtic. També va dedicar part de la seva fortuna a crear escoles i hospitals.

Després de visitar la mansió, vam rematar el dia visitant els voltants de George Town on es troben els dos temples budistes més importants de l'illa.

Vam començar la visita al Temple Kek Lok Si, el més gran de Penang i situat dalt d'un turó. Al mateix temple vam trobar-nos amb l'Iv i en Dave, una parella malaia molt trempada de l'illa de Borneo, que passaven uns dies de vacances a Penang. Gràcies al regateig de l'Iv, la tia era una màquina, decidim compartir un taxi tots 4 per anar als dos temples que ens faltaven per veure.

Aquí teniu les fotos...

L'Iv i en Dave

Temple Kek Lok Si

Temple Kek Lok Si

Temple Kek Lok Si

Wat Chayamangkalaram

Buda estirat a Wat Chayamangkalaram

Interior Wat Chayamangkalaram

Temple Dharmikarama Burmese

Temple Dharmikarama Burmese

Un molt bon comiat de Penang!!! Següent parada: Malaca, on ens retrobarem amb la Laura i el Nick abans que ells posin punt i final al seu viatge i nosaltres continuem la ruta cap a Laos.

Penang: cruïlla de cultures

2010-10-06T09:51:00.003+02:00

L'illa de Penang es troba a l'oest de la península de Malàsia i va començar a tenir importància amb l'arribada dels anglesos a finals del s.XVIII. A partir d'aquest moment l'illa es va convertir en un enclavament comercial, cosa que va atraure a europeus i a molts visionaris de diferents parts d'Àsia: indús, xinesos, àrabs, malais, siamesos, burmesos,etc.

Aquesta barreja ha fet que l'illa sigui interessant per dos motius: la creació d'una cuina anomenada baba-nyonya (fusió de menjar malai amb menjar xinès) a més a més de la varietat gastronòmica (tandori, xinesa, malaia, europea i àrab); i la riquesa cultural que es veu reflectida en la quantitat d'edificis (des de l'estil victorià anglès passant pels temples hokkien fins a les mesquites).

Tot això ha fet que George Town (la capital de l'illa) hagi estat declarada Patrimoni Mundial de la Unesco.

Aquí teniu una petita mostra del que ens ha cridat més l'atenció de la ciutat. A part dels edificis, Penang comparteix l'enrenou de totes les ciutats asiàtiques amb el trànsit caòtic, les paradetes dels carrers on pots trobar absolutament de tot, les olors, les "reunions" improvisades per fer petar la xerrada i beure un tè o un cafè al mig del carrer tot fent passar les hores, i la que sempre ens acompanya, la calor, moltíssima calor!

Com a anècdota, al Temple de Khoo Kongsi es van rodar algunes seqüències de la pel·lícula "Anna i el rei" amb Jodie Foster.

Ajuntament de George Town

Cambra de comerç xinesa

Mesquita Kapitan Keling

Temple Hainan

Temple Cheah Kongsi

Temple Teochew

Temple Khoo Kongsi

I després de tant caminar i suar, res millor que fer una bona parada per refrescar-nos i omplir l'estómac...i així, amb uns 30ºC vam acabar amb una sopa de noodles (Albert) i unes verdures saltejades amb pollastre (Sandra), tot ben calentet!!!mira que és difícil trobar una bona amanida ben fresca!

Illes Perhentian...de nou al paradís

2010-10-03T13:05:00.006+02:00

Després de gairebé 10 dies sense platja teníem una mica de mono així que hem triat un destí que cobrís les nostres necessitats: sol - bones platges - poca gent (estem viatjant en temporada baixa i és més fàcil) - barat. I l'hem trobat!!!!

Ara, no hem sigut els únics,jejeje!!!!de fet a l'autobús coincidim amb una parella de francesos que tot just fa una setmana que han començat la seva volta al món durant un any, l'Olivier i la Marion, així que hem passat uns dies plegats gaudint del paradís.

Les Perhentian són un parell d'illes situades a només 20km al nord-est de la península de Malàsia. Besar és la més gran però també la més cara així que nosaltres decidim anar directament cap a Kecil on principalment hi ha dues platges amb allotjaments, Long Beach i Coral Bay.

Long Beach té un ambient més fiestero i la platja que recull els hostals i restaurants és bastant gran; en canvi, Coral Bay és una mica més tranquil·la, petita i l'únic punt de l'illa des d'on es pot veure la posta de sol.

El primer dia decidim agafar un taxi perquè ens porti a una platja una mica més al nord de l'illa que s'anomena Romantic Beach (sí sí, el nom té tela) i ens trobem en una piscina natural d'aigua claríssima plena de peixos, a més a més, tenim la sort d'estar-hi 3 hores tots sols!!!!

Després de rostir-nos tornem a l'hostal per fer una dutxeta ràpida i ens trobem amb aquest peazo de bestiola pel jardí...sabíem que a les dues illes n'hi ha molts de "varanos" (així els hi diuen a aquests llangardaixos enormes) però no que feien el passeig de les tardes pel jardí del nostre hostal, i és que ens hem anat ensopegant amb ells. Sort que són grans però inofensius...

...els que no ho són tan d'inofensius són la pila de mosquits malparits que ens han fet la festa de benvinguda cada dia tornant de la platja!!!!ens han deixat fets un mapa!

Els altres dies els hem passat prenent el sol, banyant-nos i fent snorkel, del que hem de dir, està a l'altura del de Fernando de Noronha o les Fiji.

Hem vist taurons (sí sí, taurons), tortugues gegants, nemos, rajades, peixos espasa, i molts més que no sabem com es diuen. Aquest cop com que teníem als francesos amb nosaltres sí que podem passar-vos les fotos gràcies a la seva càmera aquàtica.

A més a més de veure'ls, ens els hem cruspit!!!per quatre duros hem menjat peix acabat de pescar: barracuda i tauró a la brasa...mmmmmm!!

Gaudint de la fresca!!!!

2010-09-30T04:56:00.009+02:00

Això és el que hem fet els 5 dies que hem passat a les muntanyes malaies. Concretament a Cameron Highlands, regió on es cultiva tè, maduixes i tot tipus de flors.

Teníem pensat passar-hi 3 dies però ens hi hem quedat 5 dies perquè s'hi estava tan bé!!!! Hem recuperat de la motxilla les jaquetes i els texans i hem descansat de la calor sufocant que fa per aquests països.

Hem tingut molta sort amb l'allotjament i és que hem trobat un hostal de conya a dalt d'un turó amb unes vistes maquíssimes del poble i les muntanyes on ens han fet sentir gairebé com a casa ; )

Volíem fer algun trekking dels que ofereix la regió però com que hem arribat en època de pluges tots els camins estaven molt enfangats i ens hem hagut de "conformar" visitant la plantació de tè més important de Malàsia: Boh Tea Plantations.

El nom de Boh significa Best On Highlands (BOH)i podem dir que certament és boníssim!!! Conreen bàsicament tè negre però també venen tè verd importat de la Xina i el Japó, la fàbrica és propietat d'uns escocesos que cap al 1920 van venir a Malàsia per fer negoci i els ha sortit rodó ja que Boh Tea Plantations és el millor tè del país i s'exporta també a Singapur.

I després d'una bona tassa de tè vam anar a veure la plantació de maduixes on el golafre de l'Albert es va menjar un pastís de iogurt de maduixa i del que no tenim cap foto perquè va desaparèixer en un tres i no res.

El dia el vam rematar anant a veure la granja de flors, on l'estrella és la rosa i de la que us deixem la foto artística del dia,jejeje!

I de la fresqueta de Cameron Highlands hem anat a la xafogor de les Illes Perhentian...sort que no hi ha res que un bon bany en una platja de somni no curi.

El pulmó de Malàsia

2010-09-27T03:32:00.001+02:00

Taman Negara és una selva tropical de més de 130 milions d'anys situada al centre de Malàsia on hem anat un parell de dies a descobrir insectes i bitxos varis, passar una calor monumental i disfrutar d'un dels principals atractius del país.

Ens passem gairebé tot el dia de bus en bus des de Kuala Lumpur fins a Kuala Tembeling on ens espera (diuen) un dels millors trajectes en barca d'Àsia. Passem 3 hores navegant enmig de la selva, veient algun mico enfilat pels arbres i disfrutant de l'airet que corre (l'únic que sentirem en els dies que passarem per aquí).

El poble principal per visitar el Parc Nacional es diu Kuala Tahan, situat a l'altra banda del riu, i és on fem nit. És un poble molt petit on només hi ha allotjaments, un parell de supermercats improvitsats pels locals, l'estació d'autobusos i tota una filera de restaurants flotants bastant curiosos i amb menjar baratíssim.

I l'endemà ens endinsem a la selva per fer algun trekking però després de dues hores camimant estem tant xops de suor i fets caldo que decidim tornar al poble i refrescar-nos una mica.

Durant la caminada però, veiem bastants esquirols voladors, insectes i fins i tot un llangardaix d'uns 50cm de llargada que anava caminant xino-xano pel mateix camí que nosaltres i del qual no tenim foto perquè la fotògrafa va fotre un salt al veure'l que encara tremola,jajaja!!!

Aprofitem per anar a un canopy walkway que tenen muntat per poder observar la selva des de dalt dels arbres però l'Albert al veure'l decideix que millor s'espera a baix!!i la veritat és que l'alçada imposa bastant però val la pena passar pels 6 ponts penjants amb la traca final de l'escaleta dels nassos que fa bastanta por.

El tercer dia toca matinar ja que a les 8h ham d'agafar el bus que ens portarà a Cameron Highlands, la nostra propera parada a Malàsia, però abans un bon cafetó take away a l'estil malai.

La moderna KL

2010-09-25T02:39:00.001+02:00

La capital malaia és una ciutat moderna plena de contrastos on trobes des de gratacels súper bèsties i centres comercials amb les marques més pijes, fins a carrerons plens de merda, barris molt humils amb cases que s'aguanten de miracle i rates que campan alegrement pel mig del carrer. Sense anar més lluny, als voltants del nostre hostal n'hi havia un bon grapat.

Però a banda d'això, Kuala Lumpur es va fer famosa per tenir fins fa uns anys el gratacel més alt del món, les torres Petronas. Al 2004 les va desbancar Taipei 101, a Taiwan, però aquest any Dubai ostenta el títol amb el seu Burj Dubai d'uns 828m. De tota manera continuen sent un dels principals atractius de la ciutat i són realment IMPRESSIONANTS!!!!

Com a d'altres llocs d'Àsia les falsificacions són bones, barates i donen el pego la mar de bé. Però Kuala Lumpur s'ha lluit creant un carrer peatonal ple de botigues on es troben totes les marques de primer nivell: desde rellotges Omega fins a bolsos Louis Vuiton passant per les mítiques Adidas, Ralph Lauren, Burberry...i com no, on hi ha aquestes botigues hi ha la tira de turistes comprant souvenirs per la família i els amics per 4 duros.

I entre tant "glamour" hem trobat els xiringuitos de menjar i les paradetes rollo mercat amb fruites súper vistoses com aquesta pitahaya (fruita del drac) de la foto, fruita d'origen vietnamita.

Pitahaya o Fruita del drac

Resum d'Indonèsia

2010-09-23T11:43:00.001+02:00

Hem estat un total de 24 dies a Indonèsia i hem visitat Jakarta, Yogyakarta i Gunung Bromo a l'illa de Java; Denpasar, Ubud, Padangbai i Kuta a l'illa de Bali i 5 dies de relax a Gili Trawangan

Ens ha agradat:
- Els indonesis. Sempre tenen un somriure per oferir, sont gent molt acollidora i xerran pels descosits, els encanta saber d'on vens, què fas i cap a on vas.
- Els contrastos dels paisatges. Hem vist volcans, terrasses d'arròs, platges amb unes aigües transparents increïbles i un munt de temples de diferents religions (mesquites, temples budistes i temples hinduistes) ja que tot i que el país és musulmà hi conviuen altres religions (Bali és hinduista).
- El menjar. Potser era un punt que ens "preocupava" ja que no haviem estat mai a Àsia però hem de dir que tenen molta varietat, cuinen amb moltes espècies i pots menjar de tot.
- Fer amics nous. Ens ha encantat compartir la nostra estada al país amb la Laura i el Nick!!!

No ens ha agradat:
- Les olors d'algunes zones o carrers del pobles que es barrejàven amb l'incens, el menjar, les escombraries amuntegades i la forta calor...acabes una mica marejat.
- La brutícia. Els indonesis no es caracteritzen per tenir una gran educació medioambiental i qualsevol deixalla acaba per terra.
- Jakarta. La capital indonèsia no té cap mena d'encant!

Ens hem gastat una mitjana de 40€/dia entre tots dos en menjar i dormir.

Ja podeu veure les fotos de la nostra estada a Indonèsia a l'apartat corresponent. Esperem que us agradin!!

Hem dormit als següents hostals:
Jakarta
Puri Jaya Hotel
Habitació doble amb bany privat, aire condicionat i esmorzar inclòs per 200.000Rp la nit.
Eviteu-lo!!!va ser la gran cagada del viatge ja que n'hi ha de molt més barats i ben situats...el personal però molt amable però ni papa d'anglès!!!

Yogyakarta
Losmen Setia Kawan
Habitació doble amb bany privat, aire condicionat i esmorzar inclòs per 140.000Rp la nit.
Hostal ben situat, net, personal maquíssim i un esmorzar de p...mare!!!!MOLT RECOMANABLE!!!Vam tenir la xiripa de trobar habitació lliure sense problema però les 4 nits que hi vam passar hi havia desfilada continua de gent preguntant i sempre estava ple...potser val la pena reservar!!!

Denpasar
Nakula Familiar Inn
Habitació doble amb bany privat i ventilador de sostre per 130.000Rp la nit.
Potser una de les millors habitacions on hem estat...llàstima que Denpasar sigui un lloc de pas ja que no té gaire interès.

Ubud
Ayu Bungalows
Habitació doble amb bany privat, ventilador de sostre i esmorzar inclòs per 100.000Rp la nit.
Un lloc un pèl guarrillo però una autèntica ganga a Ubud. La mestressa és bastant mafiosa i va donant preus a la gent intentant treure el màxim!!!si arribeu i està buit tindreu ganga assegurada, si no la tia intentarà clavar 200.000 Rp (no ho val ni de conya!!!!)

Padangbai
Marco Inn
Habitació doble amb bany privat, ventilador i esmorzar inclòs per 140.000Rp la nit.
Després de voltar una hora amb les motxilles pel poble i amb una calda de nassos ens hi vam quedar, però l'endemà vam buscar una cosa més econòmica i n'hi han!!!els amos són anglesos i està força net.

Padangbai
Dharma Homestay
Habitació doble amb bany privat, ventilador de sostre i esmorzar inclòs per 120.000Rp la nit.
Després del de Yogyakarta dels millors on hem estat. Relació qualitat-preu boníssima!!!Ho porta una família molt maca!

Gili Trawangan
Bukit Bungalows
Habitació doble amb bany privat, ventilador i esmorzar inclòs per 130.000Rp la nit.
L'amo, el Geko, és un crack!!!!el tio té 4 allotjaments més a Gili Trawangan i tots situats en zones estratègiques en funció de la butxaca de cadascú.
Aquest és el més econòmic que té i tot i que està apartat de la platja és el més econòmic que es pot trobar a l'illa.

Kuta
Hotel New Arena
Habitació doble amb bany privat i aire condicionat per 200.000Rp la nit.
Com el poble, una merda a evitar si podeu!!!nosaltres vam fer-hi nit perquè teníem un vol l'endemà al matí.

Sol i platja a les Gili

2010-09-18T06:31:00.007+02:00

Padangbai és el principal port de sortida cap a les illes de l'est d'Indonèsia i també un bon punt de partida per descobrir la part nord-est de Bali.

Ens hi quedem uns dies amb la idea de tornar a llogar un cotxe amb els nostres amics holandesos però el preus són desorbitats així que ens conformem amb la petita Padangbai. Estem de sort i enganxem tres dies de festes hindús on cada tarda-nit podem veure autèntiques processons de gent amb ofrenes de tot tipus i les seves millors gales cap al principal temple de la vila.

Padangbai però no té cap mena d'atractiu especial així que el tercer dia enfilem cap a les illes Gili, un grup de tres illes entre Bali i Lombok. La més gran és Trawangan i és també la més propera a Bali, seguida per la petita i tranquil·la Meno (un pèl fora de pressupost per nosaltres) i Air és l'última d'aquests tres trossets de paradís indonesi.

Tot i que les Gili tenen uns preus més cars respecte a la resta del país per la quantitat de turistes que hi van, tenim sort que ara és temporada baixa i no en trobem tants. Això també ens permet trobar un allotjament molt bé de preu i així donar-nos algun gustet menjant peix ben fresc per sopar!!!

Hem passat 4 dies posant-nos negres i gaudint d'un sol que havíem perdut de vista a Bali. Els nostres amics holandesos ens deixen un parell de dies abans, i després de més de dues setmanes viatjant plegats ens acomiadem fins a la propera, o a Eindhoven o a Barcelona!!!!

Sense gaires ganes deixem Gili direcció Kuta (Bali) ja que en un parell de dies agafem vol al nostre proper destí, Malàsia!

Sembla mentida però Indonèsia se'ns acaba i tenim la sensació d'haver vist una petitíssima part d'aquest país tan interessant. Ens ha sorprès molt gratament i tant de bo puguem tornar i continuar descobrint illes com Sulawesi, Lombok, Flores o Kalminantan. Sens dubte Indonèsia té molt per oferir!!!

Xops a Bali

2010-09-09T04:31:00.000+02:00

Després de la pallissa d’autobusos per arribar a Bali, hem buscat un lloc tranquil i agradable per descansar i conèixer l’illa. Hem passat 5 dies a Ubud, un poblet de l’interior ple d’encants.

Hem tingut la mala sort de tenir dos dies de pluja sense parar però per sort els hem aprofitat fent marató de jocs de cartes amb la Laura i el Nick, amb qui continuem l’aventura. La nostra activitat s’ha basat en dormir, menjar i jugar a cartes fins que per fi, el tercer dia, ens ha fet sol i hem llogat un cotxe tots 4 per recórrer l’illa.

Hem visitat la part nort d’Ubud que està plena de temples, un parell de volcans i unes vistes de terrasses d’arròs impressionants que hem disfrutat asseguts en un bar petit que hem trobat per casualitat!!!

El dia només s’ha espatllat quan, al deixar el cotxe per fer un parell de fotos del volcà, ens han envoltat uns 10 locals intentant vendre’ns de tot i amb l’enrenou li han pispat la cartera al Nick. No ens ha quedat més remei que anar a la policia a fer la denúncia. Per sort els policies eren molt atents i ens han escortat fins al següent poble amb motos perquè no ens la podien tramitar allà on erem. Mentre ells gestionaven la paperassa l’Albert s’anava informant amb els polis de com tornar a Ubud amb el cotxe perquè, amb la tonteria, havien passat un parell d’hores i això que vam tenir un espontani que ens va fer d’intèrpret.

L’endemà l’hem passat passejant pel Monkey Forest d’Ubud, un parc amb tres temples i ple fins dalt de macacos balinesos. Uns animals més llestos que la gana que intenten prendre’t qualsevol cosa que duguis a les mans!!!

I d’Ubud hem decidit continuar els 4 junts cap a Padangbai on hi passarem algun dia per acabar de veure Bali i des d’on agafarem un ferry que ens portarà a les Illes Gili.

Oooooooh!!!

2010-09-04T11:50:00.010+02:00

Així ens vam quedar quan vam veure el Gunung Bromo.

De Yogyakarta vam sortir direcció est i després de 13 hores de bus sense aire condicionat vam arribar a mitjanit al poble de Cemoro Lawang, a la falda del volcà.

L’endemà ens vam llevar a les 3.30h per agafar un jeep i pujar a la muntanya de Penanjakan per veure la sortida del sol des d’un mirador…va ser espectacular, tot i el fred (érem a gairebé 3000m d’alçada) i la son que encara teníem. Per sort vam trobar un xiringo improvisat on ens vam prendre un tè ben calent i l’espera no se’ns va fer tan llarga!!!

Cap a les 6 del matí vam tornar a pujar al jeep per anar a veure el cràter del volcà...després de gairebé una hora de jeep per una carretera plena de sotracs només ens quedava una caminada de 30 minuts amb escales incloses per poder veure la gola del Bromo, un esforç que va valdre la pena tot i la pudor que feia el maleït!!!!

La nostra idea era deixar Java i anar direcció Bali el mateix dia així que no ens va quedar més remei que tornar a agafar un bus. Suposadament havia de ser un trajecte de 9 hores però es va acabar convertint en 13 hores en tres autobusos diferents i un ferry pel mig.

De l’hostal de Yogyakarta vam sortir amb la Laura i el Nick, una parella d’holandesos que volta per Àsia des de fa 6 mesos. Després de compartir un parell de dies i tantes hores d’autobús, vam decidir buscar tots junts hotel a Denpasar quan vam arribar a mitjanit i el bus ens va deixar tirats als afores de la ciutat.

Vam tenir sort i al primer lloc vam trobar un parell d’habitacions la mar de xules amb un llit enorme i balcó privat i tot! Un somni fet realitat després de portar llevats gairebé 24hores! I tot aquest luxe per només 12€!

Un cop teníem lloc per dormir i ja estàvem instal·lats, els estómacs van començar a queixar-se i és que nosaltres havíem estat tan llestos que a migdia vam decidir no menjar i l’últim àpat havia sigut l’esmorzar a les 8 del matí!!!

Així que els 4 vam començar a voltar però passada mitjanit l’oferta culinària de Denpasar és bastant limitada i vam acabar demanant un take away de “nasi goreng” (arròs saltejat amb verdures i un ou ferrat) en una paradeta del carrer que feia molt bona olor…tot plegat 0,70€ per cap!

Ens ho vam cruspir al balcó de l’habitació amb una Bintang ben fresqueta. Un sopar memorable amb molt bona companyia!!!

L’endemà, descansats i recuperats de la pallissa dels últims 2 dies, vam decidir continuar el viatge plegats cap a Ubud, a l’interior de Bali. Això sí, prèviament l’Albert i el Nick es van fer un fart de regatejar amb un conductor de ”bemo” perquè ens hi portés directament. Una hora més tard érem a Ubud preparats per començar a descobrir Bali.

El passat de Java

2010-09-01T02:24:00.002+02:00

La primera illa que visitem de les més de 17.000 que formen Indonèsia és Java, on es troba la capital i que a més a més ostenta el títol de ser l’illa més poblada del món amb 140 milions d’habitants (en total Indonèsia en té uns 260 milions).

La capital d’Indonèsia, Jakarta, ens ha deixat una mica indiferents. Es tracta d’una ciutat caòtica que no ofereix gaires atractius pels turistes així que decidim passar-hi un dia per organitzar el transport per la nostra propera parada a l’illa de Java, Jogjakarta.

En un trajecte de 9 hores de tren amb uns paisatges de camps d’arròs impressionants, arribem a Jogjakarta on hi ha dos temples del s. IX, Borobudur i Prambanan, que reflecteixen la importància de Java en el passat.

Borobudur és, juntament amb Bagan (Birmània) i Angkor (Cambodja), un dels monuments més importants del sud-est asiàtic. Un temple budista construit per la dinastia Sailendra que va estar abandonat durant gairebé 1000 anys i va ser redescobert quan Java estava en mans dels britànics. El temple conté 432 imatges de buda i 72 més estan dins les estupes de la part superior del temple.

Temple de Borobudur

Sortim a les 5 del matí de l’hostal i a les 6 entrem a Borobudur. Amb el sol tot just sortint, la poca gent que hi ha i el silenci que es percep fa que l’experiència sigui molt especial. A més a més tenim la sort de presenciar les pregàries d’un grup de monjos que, a poc a poc, va creixent amb alguns turistes xinesos que s’hi afageixen. El nostre primer temple a Àsia no ens ha decebut!!! Continuem la ruta cap al temple budista de Mandut que ni de lluny és tan espectacular com el que acabem de veure ja que és força petit, però a l’interior ens sorprèn una estàtua de buda de 3 metres d’alçada.

Temple de Borobudur

Temple de Borobudur

Temple de Borobudur

Temple de Borobudur

Temple de Mandut

Buda interior temple de Mandut

Després, sota un sol de justícia, comencem la visita a Prambanan, temple hindú que va ser construit per la dinastia Mataram i que malhauradament l’any 2006 va quedar considerablement destruit per un terratrèmol. Prambanan està format per uns 50 edificis escampats pels voltants d’un parc on ens hi passegem i descobrim les seqüeles del terratrèm...tot i així la majestuositat de les torres fa que la visita valgui molt la pena.

L’endemà deixem el cantó místic de Java i visitem Jogjakarta, ens perdem pels carrerons, fem un cop d’ull als mercats dels carrers i ens deixem seduir per la simpatia de la seva gent.

Continuem travessant la interessant Java direcció a Bali, però abans farem una parada al Gunung Bromo, un dels volcans en actiu més espectaculars que té aquest enorme país.

La gran bombolla asiàtica

2010-08-30T10:29:00.014+02:00

La nostra primera parada a Àsia ha estat Singapur on hem passat 3 dies, suficients per adonar-nos que aquesta ciutat és un punt i a part dins d’aquest continent.

Es tracta d’una ciutat moderna, netíssima i occidentalitzada. També coneguda com la fine city per les multes excessives que es cobren per, per exemple, menjar xiclet al carrer!!!!Uns 250€ al canvi per mastegar-ne al carrer, i de fet, no en trobes enlloc, ni als supers ni als petits comerços…curiós, oi??

El 80% dels habitants són xinesos i la resta indis, musulmans (malasis i indonesis) i occidentals!!!això fa que la ciutat tingui un aire multicultural i modernitat es barregi amb tradició.

Hem voltat pel Chinatown, el Little India, el Kampong Glam (barri musulmà), el districte colonial on els edificis tenen fota influencia británica, el districte financer ple de gratacels, Marina Bay on es troba el famós Lleó i per últim Orchard Road…us imagineu la Diagonal plena de centres comercials a banda i banda des del principi fins al final??? una bogeria pels amants de les compres!!!! trobes marques de tot el món i per a totes les butxaques (des del Zara fins a Cartier).

Chinatown

Chinatown

Little India

Districte colonial

Marina Bay

Orchard Road

A part de la barreja cultural hem gaudit de la varietat culinària que ofereix la ciutat i, axí, hem començat a familiaritzar-nos amb els plats que ens acompanyaran els propers 4 mesos. S’ha de dir que els plats tastats fins al moment eren força carregats de picant i hem patit una mica amb els 32ºC que feia!!!! és clar, encara som uns novatillos d’Àsia però ja n’aprendrem ja!!!

Els contrastos entre orient i occident són més palpables al barri de Chinatown on els centres comercials s’imposen envoltant els carrerons amb els temples,els mercats i les paradetes de sopes i noodles.

Pel que fa a temples n’hem vist uns quants de les diferents cultures que coexisteixen aquí, en destaquem el de Thian Hock Keng (Chinatown), el de Sri Mariamman (temple hindú també situat al Chinatown), la St. Andrew’s Cathedral (al districte colonial), el de Sri Veeramakaliamman (Little India) i la Mesquita del Sultan (la més gran de Singapur a Kampong Glam).

Thian Hock Keng

Thian Hock Keng

St. Andrew’s Cathedral

Sri Veeramakaliamman

Mesquita del Sultan

Deixem Singapur amb bon regust però conscients que el que ens espera a partir d’ara no tindrà res a veure amb la gran bombolla asiàtica…propera parada: Indonèsia

Resum d'Austràlia

2010-08-25T12:31:00.002+02:00

Hem estat un total de 41 dies a Austràlia i hem visitat Sydney, Ayers Rock (Uluru&The Olgas), hem conduit per la costa est des de Cape Tribulation fins a Byron Bay (3 setmanes), hem visitat Melbourne i hem dedicat 4 dies a la Great Ocean Road.

Ens ha agradat:
- Els australians. Són molt oberts, simpàtics i agradables. A més a més sempre estan disposats a donar-te informació, recomanacions i crear-te una ruta que, segons ells, no et pots perdre!!
- Campervan. Un nou mitjà de transport que hem afegit a la llista en aquest país!!!dona moltíssima flexibilitat i molta més llibertat que anar agafant busos o tren...a més a més surt bastant bé de preu!!
- La Great Ocean Road. El nom de Great se l'ha guanyat a pols i és que es tracta d'una carretera maquíssima plena de racons xulíssims.
- Que la gent gran viatgi. Els australians, de joves, recorren món però quan es fan grans es compren la caravana i es dediquen a viatjar pel seu país fent trekkings, pescant...estan molt en forma!!! La majoria de gent que hem trobat als càmpings eren jubilats que, en comptes d'estar-se a casa mirant la tele, estan voltant per Austràlia.
- Els hostals. Només els hem "utilitzat" a les ciutats però hem de dir que visto lo visto en aquests 6 mesos, podriem donar-los el qualificatiu d'hotels. Instal.lacions gairebé noves i molt netes; el de Melbourne fins i tot tenia sala de cine!!!
- La qualitat de vida. Els australians tenen la sort de viure molt bé, tot està netíssim, tothom respecte les normes, li donen molta importància a l'equilibri entre vida laboral i privada i això els permet tenir horaris de feina boníssims (de 8-9h fins a les 17h-18h), fer hores extres no està ben vist i si se'n fan, es paguen a part, els nens surten d'escola a les 3 de la tarda, i així moltes més.
- Que la gent gran estigui ocupada. Tots els punts d'informació (que per cert, n'està ple) tenen gent gran que, de forma voluntària, hi treballa per informar als turistes i d'aquesta manera se sent útil a la societat.
- Que hi hagi barbacoes públiques. Pràcticament a totes les platges, parcs, àrees de descans, zones de picnic...et trobes la barbacoa elèctrica que, només prement un botó, et permet fer un tiberi en família!!!i després de fer-les servir les deixen més netes que una patena!!!!Us ho imagineu a casa??no durarien ni un cap de setmana!

No ens ha agradat:
- Només hi trobem una pega...està massa lluny!!!

Ens hem gastat una mitjana de 76€/dia entre tots dos en menjar i dormir.

Ja podeu veure les fotos de la nostra estada a Austràlia a l'apartat corresponent. Esperem que us agradin!!

Hem dormit als següents hostals:
Sydney
Big Hostel
Habitació compartida amb bany compartit per 29AUD per persona/nit amb wifi i esmorzar inclosos.
Molt ben situat, es troba a Surry Hills a un pas del centre.

Ayers Rock
Outback Pioneer Hotel and Lodge
Habitació compartida amb bany compartit per 40,50AUD per persona/nit.
L'opció més econòmica de la zona.

Cairns
Caravella Backpackers Cairns City Waterfront
Habitació doble amb bany compartit per 21AUD per persona/nit.
Aquest preu corresponia a una habitació compartida però van fer un error amb la nostra reserva i ens van donar la doble pel mateix preu.
Potser el més fluixet dels hostals on hem estat però com que ens van fer l'upgrade no ens podem queixar.

Brisbane
Bunk Backpackers
Habitació compartida amb bany privat per 26AUD per persona/nit.
Hostal molt popular i envoltat de molts restaurants per a totes les butxaques. Pel nostre gust l'hostal és un pèl massa fiestero.

Melbourne
Victoria Hall Accomodation
Habitació compartida amb bany compartit per 26AUD per persona/nit.
Hostal acabat de renovar (només els faltava la cuina) i molt ben situat.

A la costa est, vam llogar una campervan durant 22 dies amb la companyia Jucy Campervans. Amb l'assegurança inclosa, ens va sortit per una mitjana de 36€/dia.

Per la Great Ocean Road, vam llogar una campervan durant 5 dies amb la companyia Spaceships. Amb l'assegurança inclosa, ens va sortir una mitjana de 37€/dia.

Great Ocean Road

2010-08-22T06:11:00.019+02:00

Així s'anomena la carretera costanera a l'oest de Melbourne que va desde Torquay fins a Warrnambool i des d'on es visiten els famosos Twelve Apostles, entre d'altres atractius de la zona.

Hem de dir que després d'haver conduit uns 2500km per les carreteres australianes, aquesta és una de les més maques, si no la més maca per on hem passat.

Hem dedicat 3 dies i mig i no ens ha sobrat el temps!!!el primer dia vam agafar la campervan a mig matí i no vam conduir gaire estona, però ja vam veure bastants surferos!!!ben merescut és el nom d'aquesta costa, la Surf Coast, on hi ha la Bells Beach que acull cada any un dels campionats més importants del món.

El segon dia vam anar parant als poblets de la costa per fer nit a Apollo Bay, un poble super xulo on vam tenir la sort de veure balenes desde la platja!!!Molt a prop cap a l'interior hi ha un parell de trekkings que no pintaven gens malament així que ens hi vam acostar. Només en vam poder fer un, perquè l'altre era per veure unes cascades i l'havien tancat per les fortes pluges dels dies anteriors :(.

Des d'Apollo Bay també es pot visitar Cape Otaway on hi ha el far més antic d'Austràlia ...no el vam veure perquè els molt gitanos cobren 16,50 dòlars (uns 12€ al canvi) per persona!!!l'hem vist en postals ; ) i què voleu que us diguem, ens va semblar igual que el que havíem vist el dia abans a Anglesea i gratis!!!!...el camí fins al far, però, va valer la pena ja que vam fer una mini-competició de veure qui dels dos detectava més koales enfilats pels arbres!!!!n'estava ple!!!també vam haver d'esquivar unes quantes vaques que passejaven tranquil·lament pel mig de la carretera, bé totes no perquè hi va haver 4 que es van posar bé per la foto,jajaja!!!!

Far d'Anglesea

El tercer dia ens vam llevar d'hora i vam continuar rutilla cap al highlight de la Great Ocean Road, els 12 apòstols!!!hem de dir que són força impressionants però només en queden 6 de drets!!a més a més continuant per la carretera hi ha altres parades amb més pedres erosionades al mig del mar que s'han separat del penya-segat com per exemple el Loch Ard Gorge, lloc on s'ha enfonsat més d'un vaixell degut als forts corrents i a la gran quantitat de roques que inunden les aigües de la zona.

Un molt bon final d'aquest país al que esperem tornar algun dia i continuar descobrint-lo.

Després de Melbourne i la Great Ocean Road, volem de nou a Sydney per agafar el vol que demà ens portarà al proper continent: Àsia!!!

L'altra cara de la moneda

2010-08-19T10:57:00.001+02:00

D'anglesos i irlandesos espavilats n'hi havien tants a les seves terres que a molts els van enviar de pet a Austràlia perquè continuessin amb les seves pràctiques poc ètiques ben lluny de casa.

Però imagineu-vos quants n'hi havien que dels fills dels seus fills tenim el que avui anomenem australià. Sí sí, fa 100 anys aquest país tenia més delinqüents que cangurs i koales junts. Així es va crear un dels països on el nivell de vida es troba entre els més alts i l'índex de delinqüència entre els més baixos del món!!ironies de la vida...o no??

Ironia o no, el passat és recent i forma part de la seva història així que hem anat a visitar una de les presons més grans i famoses de l'estat de Victòria, l'Old Melbourne Gaol, on es van arribar a penjar 135 presoners.

Hem passat gairebé dues hores entre les seves parets i n'hem sortit una mica esgarrifats per les mesures de càstig i disciplina que s'imposaven a l'època. Hi havia tres nivells per als reclusos, al primer de tots tancaven els acabats d'arribar i els més problemàtics. Aquests estaven tancats a la cel·la 23 hores al dia i només podien sortir una hora per fer exercici en solitari (els posaven una màscara a la cara perquè no poguessin parlar entre ells).

Si tenien bon comportament passaven al nivell 2 on podien "treballar" durant el dia. El nivell 3 era per als sentenciats per delictes menors i les cel·les aquí eren comunitàries.

El fet de tenir tabac podia suposar un increment en la sentència original i una baixada de nivell, quina gràcia no??

Hem llegit històries increïbles com la d'un anglès que va ser deportat a Austràlia per matar la seva dona i quatre fills a Anglaterra, quan va complir la condemna va casar-se de nou i va matar la nova dona. El van penjar.

Una dona molt pobra es va quedar vídua i embarassada, al néixer la criatura la va llençar al riu Yarra amb una pedra lligada al coll. La van penjar.

Un dels delinqüents més famosos de la història i que va portat de cul a la policia durant uns quants anys, Ned Kelly, va ser empresonat i penjat en aquesta presó. S'han escrit còmics, llibres i fins i tot han rodat alguna pel·lícula, l'última protagonitzada per Orlando Bloom, sobre aquest pispes. Quina manera de passar a la història!

Collons, quin fred a Melbourne!!!

2010-08-18T01:11:00.001+02:00

El canvi de clima ha estat brutal, dels 28 graus de Fiji hem passat a uns 10 graus a Melbourne però no hi ha res que un parell de capes, una jaqueta, un gorro, un guants i un buff no solucionin ; ). Hem deixat aparcades les xancletes i els banyadors durant uns dies i ara estem disfrutant de l'hivern australià en tota regla!!!!

Melbourne és potser la ciutat més antiga i europea de les tres que hem visitat en aquest país, també la més freda!!la ciutat és plena de petits restaurants, cafeteries, bars que estan animadíssims de dilluns a diumenge!!!altra cosa que ens ha sorprès molt gratament aquí és que, a diferència dels altres llocs que hem visitat, dissabtes i diumenges hi ha vida, les botigues estan obertes i hi ha un munt de gent pels carrers del centre.

Els terrenys de la ciutat van ser "comprats" als aborígens al 1835 per un anglès molt espavilat, John Batman, que els va donar quatre mantes, eines, farina i roba a canvi de les 250.000 hectàrees de terra que es va endosar amb el negoci. I d'aquesta manera tan legal i poc abusiva es van anar construint les cases els colonitzadors fins a crear el que avui coneixem com a Melbourne.

Hem passejat pel centre, hem tafanejat les botigues de la mítica Brunswick Street, hem menjat sushi per quatre duros al Chinatown (tot i el nom trobes menjar de qualsevol país asiàtic), hem fet un cafetó per escalfar-nos a la versió australiana d'Starbucks, el Gloria Jean's, i després de tant caminar vam anar a petar als Fitzroy Gardens.

I com que després de 15 dies de jeure a Fiji estàvem una mica cul inquiets, vam seguir una massa de gent que portava bufandes i banderes d'algun equip d'algun esport!!!vam acabar asseguts al Melbourne Cricket Ground mirant un partit de futbol australià ("footy" com el coneixen aquí) entre dos equips de la ciutat (el Carlton i els Tigers de Richmond). Res a veure amb un partit del Barça al Camp Nou (comentari de l'Albert!!!).

Entrades comprades

A punt de començar el partit

Gaudint del footy

L'endemà vam anar al mercat!!!concretament al Queen Victoria Market i vam tenir una regressió barcelonina...com si estiguéssim al Mercat del Ninot fent la compra setmanal!!!no ens ho esperàvem pas però és ben bé com els nostres mercats amb les parades ben muntades, el menjar super fresc i un xivarri de cal déu de l'estil "reina, mira quin llobarro que tinc!!!" però en anglès ; )

I tot tenia tan bona pinta que vam acabar comprant, i no llobarro però sí un parell de filets de salmó del mar de Tasmània i unes gambetes que vam passar per la paella amb una mica d'all i oli i van acompanyar de conya l'amanida d'espinacs, un sopar de luxe a la cuina destartalada i en obres de l'hostal!!!

Resum de Fiji

2010-08-16T07:55:00.001+02:00

Hem estat un total de 15 dies a Fiji on hem visitat Nadi i les Yasawas.

Per moure'ns per les Yasawas hem utilitzat el Bula Pass que ens ha permès visitar tot el grup d'illes.

Ja podeu veure les fotos de la nostra estada a Fiji a l'apartat corresponent. Esperem que us agradin!!En aquesta ocasió no farem vídeo ja que creiem que seria un pèl repetitiu.

Hem dormit als següents resorts:
Nadi
Smugglers Cove
Habitació doble amb bany privat i aire condicionat.
Està bé per fer nit abans d'anar cap a les altres illes.

Waya Island
Octopus Resort
Bure privat amb bany compartit, ventilador de sostre i mosquitera.
Dels millors resorts on hem dormit tot i que no és gaire tradicional. Menjar molt bo i variat.

Tavewa Island
Coral View
Bure privat amb bany privat i ventilador de sostre.
Resort de backpackers que busquen festa...vam tenir la sort que tot i que estava ple, la gent estava força tranquil·la. El menjar bastant deficient (rollo hot dog, pizza, arròs i patata a punta pala) i amb el dinar molt escàs (el dinar era a les 11.45h del matí i el sopar a les 19h així que feien negoci amb la venda de gelats i pastissos entre hores!!!quins gitanos!!!)

Nanuya Lailai Island
Gold Coast
Bure privat amb bany privat, amb mosquitera.
Situat a l'illa on es troba la famosa Blue Lagoon Beach tot i que s'ha de creuar l'illa. Molt tradicional, petit (capacitat màxima de 16 persones) i portat per una família fijiana. En destaquem la cuina, típicament fijiana, i l'amabilitat de la gent. Per cert, no tenen electricitat però ho arreglen amb un generador que funciona 4 hores al vespre i només a la cuina i el menjador, i amb làmpares d'oli que et deixen cada vespre a la porta del bure.

Nacula Island
Blue Lagoon Resort
Bure privat amb bany compartit i ventilador de sostre.
Dels mateixos propietaris que l'Octopus, és un dels resorts més nous que hi ha a les Yasawas que va obrir el 22 de desembre del 2009 així que tot estava novíssim i el personal super atent. Com a l'Octopus, el menjar boníssim i molt variat.

Naviti Island
Botaira Resort
Bure privat amb bany privat i ventilador de sostre.
A l'altura de l'Octopus i el Blue Laggon però molt més tradicional en tots els aspectes. Ambient molt tranquil i familiar. El bure és enorme i vam tenir la sort de tenir-ne un amb accés directe a la platja.

Waya Lailai Island
Wayalailai Ecohaven Resort
Bure privat amb bany privat i ventilador.
Situat en una illa volcànica molt maca, bure espaiós però el personal un pèl fred.

Bounty Island
Bounty Island Resort
Bure privat amb bany privat i ventilador.
Aquest resort està a un altre grup d'illes entre Nadi i les Yasawas anomenat Mamanucas, bon punt de partida o de tornada per no fer el camí a les Yasawas tan pesat (de Nadi a l'ultima illa de les Yasawas són 5 hores en barco). Menjar força bo.

Bula Fiji!!!!

2010-08-15T09:07:00.017+02:00

O el que és el mateix, benvinguts a Fiji!!!

Les illes Fiji van estar sota control britànic durant 100 anys fins al cop d'estat del 1987. Com a conseqüència del domini britànic, la població indígena era minoritària al país on hi predominaven els indis, portats a les illes pels britànics per treballar a les plantacions de sucre. Actualment però, la població índia i la indígena estan al 50-50, tot i que la religió predominant és la catòlica.

Malgrat tot, els indígenes han conservat la seva llengua i tradicions com el meke (danses narratives...naixements, guerres, caceres)i la cerimònia del Kava (a partir d'una planta fan una "beguda" que s'utilitzava com a antestèsic casolà i per donar la benvinguda als foranis).

Nosaltres hem passat 15 dies a Fiji i només hem visitat una petita part d'aquest paradís del Pacífic. Hem concentrat la nostra estada a un grup d'illes al nord de Nadi que s'anomenen Yasawas i n'hem visitat un total de 7.

Ens hem dedicat bàsicament a posar-nos morenos, fer algun trekking, fer snorkel (hem vist calamars, molts nemos i peixos que malhauradament no tenim ni idea de com es diuen!!), banyar-nos en aigües cristal·lines que semblaven piscines naturals, conèixer racons impressionants com la platja on es va rodar la pel·lícula "The Blue Lagoon" amb una pre-adolescent Brooke Shields (per cert, a un dels resorts ens van posar pantalla de cine improvisada a la platja, crispetes i vam veure la peli!!!), llegir algun llibre i xerrar amb gent molt interessant i diferent.

Us en remarquem alguns amb qui hem passat estones molt bones com ara l'Evita, una psicoterapeuta grega que ronda els 60 anys i que ha viatjat per mig món amb la seva motxilla, ha dedicat 9 setmanes entre Fiji, Tonga i Samoa abans de fer parada a la seva Atenes natal per refer maletes i anar cap a Suècia, ole!!!
El David i l'Anja, un valencià i una polonesa, que després de viure a Irlanda una temporada, fa quatre anys que van aterrar a Brisbane.
Un matrimoni austríac que estan passant 2 mesos de vacances a Fiji, Tonga i Samoa.
En Jordi i la Mariana, un català i una lleonesa que, abans de tornar a Espanya, han fet parada a Fiji després de 6 mesos treballant i estudiant respectivament a Wellington (Nova Zelanda).
En Josep i la Sònia, un parell de lleidatans de vacances per Fiji després que ell hagi passat 6 mesos a Sydney estudiant.
I per últim, la Mercè, una catalana de 29 anys que no volia ser una somiadora tota la vida i va decidir fer el seu somni realitat!!!va deixar Barcelona fa 7 mesos sense bitllet de tornada per conèixer Oceania. Us convidem a visitar el seu blog "Into the Down Under" !!!

A banda de xerrar i jeure al sol, també ens hem ficat de ple amb les tradicions fijianes començant per una que ens encanta, la teca ;)!!!ens hem posat com el kiko tastant totes les especialitats d'aquesta cuina i en destaquem la Kokoda (peix i marisc marinats amb llet de coco i una mica de llimona), peix fresquíssim a la planxa (feia mesos que no en menjàvem!!!) i curry, molt i molt de curry que el foten a tot arreu i que hem disfrutat de valent!!!

També hem presenciat algun meke i unes quantes "Kava ceremonies", d'on hem sortit amb la llengua una mica endormiscada després de prendre un parell de gots!!!

Meke

Cerimònia del Kava

Marxem de Fiji amb recança però al mateix temps amb les piles carregades per continuar el nostre viatge!!!per cert ja fa mig any que vam començar i recordant tot el que hem viscut fins ara i fent un cop d'ull a totes les fotos que tenim a l'ordinador, ens sentim molt afortunats i feliços d'haver fet realitat aquest increïble projecte comú.

Últims dies per la costa est!!!

2010-07-28T13:04:00.013+02:00

De Noosa vam baixar cap a la Gold Coast per gaudir dels últims dies per la costa est d’Austràlia i estar a prop de Brisbane abans de tornar la fragone...

Vam celebrar l’aniversari de l’Albert a Byron Bay, localitat surfera al sud de Brisbane que té un far a dalt d’un turó amb unes vistes xulísimes de la costa. Hi vam passar un dia i a la nit ens vam donar un súper luxe de sopar al càmping amb un filet de vedella, ampolleta de vi i “pastís” d’aniversari inclòs!!!bé, no va ser un pastís però ens vam partir un muffin de xocolata boníssim i l’Albert va poder bufar la seva espelma!!ho sentim, vam pensar en les fotos després de cruspir-nos-ho tot ; )

De Byron Bay ens vam anar apropant a Brisbane per l’interior i vam topar-nos amb un parc nacional que tenia un recorregut per veure un pont natural (creat a partir de l’erosió de l’aigua), una preciositat com podeu veure!!!

I del parc nacional a Surfers Paradise per gaudir del regal d’aniversari de l’Albert, avistament de bal•lenes Humboldt!!!!un espectacle sense paraules…en vam veure unes quatre però com que no paraven quietes les fotos no reflecteixen ni de bon tros el que vam veure i això que en algun moment van estar molt a prop del vaixell.

Y como todo lo bueno se acaba, els nostres dies per la costa est també!!!hem passat un parell de dies a la capital de Queensland i ens hem trobat amb una ciutat petita però molt acollidora i força animada.

Hem aprofitat l’estada a Brisbane per tornar a fer tall de cabells, i en aquest cas, la Sandra s’ha desmelenado i mai millor dit!!!ara estarem ben fresquets per les calors que ens esperen a Àsia!!!Això sí, abans hem decidit retocar una mica la ruta origin...demà marxem cap a Fiji on hi estarem un parell de setmanes i tindrem el blog abandonadíssim perquè tema internet pinta xunguillo però no us preocupeu que a mitjans d’agost tornarem a donar guerra i podreu veure les nostres aventures fijianes!!!

De Fiji tornarem a Austràlia però aquest cop a la freda , per l’època de l’any no pás per la gent, Melbourne i la Great Ocean Road!!

Hem anat al zoo

2010-07-27T06:16:00.001+02:00

...però no a un qualsevol sinò al del defensor i protector d’animals més conegut i estimat per aquestes terres, l’australià Steve Irwin. A molts us sonarà d’haver-lo vist al 33, és el Crocodile Hunter!!!Més que un zoo hem vist una reserva d’animals enorme, un projecte ambiciós i molt humà d’algú que va dedicar la seva vida a ensenyar al món a respectar aquests èssers.

La majoria d’animals que ens hi hem trobat són de “casa”, és a dir, d’Austràlia i d’entre ells hem vist als mansos cangurs, koales i wombats i als no tant mansos com els cocodrils o les mil i una varietats de serps que s’arrosseguen per tot el país.

Com us dèiem al principi sembla més una reserva i és que els cangurs per exemple, estàn en una espècie de parc on tu pots passejar-hi i donar-los de menjar...en definitiva no és com la majoria de zoos que veus als animals engarjolats sinò que més aviat nosaltres anàvem entrant al seu hábitat i erem els foranis de visita.

Steve Irwin era tan gelos del benestar dels animals, que deia que si la qualitat del menjar que es preparava pels animals al zoo no era prou bona per a ell mateix, tampoc no ho era per als seus animals. Al parc es nota que tota la familia i treballadors estan involucrats amb el projecte i que tot i que ell ja no hi sigui, el seu esperit i la seva lluita constant en defensa dels animals continuen vius.

A part dels animals, hem sortit del zoo tocats emocionalment en veure la passió i l’entusiasme que tenia aquest home. Tant de bo tothom posés la meitat de ganes en fer les coses i lluitar per allò que els agrada.

Koala

Koales dormint...que estrany, oi??

Quina passada!!!!

Cangur

Wombat

Panda vermell

Pitón

Cocodril

Més cocodrils...

Que bé que s'està a Noosa!!!!

2010-07-25T01:06:00.001+02:00

Com ja us vam deixar anar a l’últim post, Noosa ens ha encantat!!hi hem passat 3 dies i l’hem deixat amb la sensació de deixar molt per veure i certa nostalgia de voler tornar-hi.

La ciutat és un conjunt d’urbanitzacions construïdes amb mooooolt de gust al voltant de la platja i el riu, d’aquesta manera fins i tot hi han alguns afortunats amb port i platja privats al jardí de casa!!!! Sí sí, com debeu imaginar és una mica pijo, però no us penseu, que aquí tenen unes pedazo casotes per quatre duros !!!és el que té un país gegant amb tan poca població…el terreny està molt bé de preu !!!

Hem visitat les seves platges, hem voltat pels innumerables passejos marítims i ens hem deixat conquistar per aquesta acollidora localitat a només 100km de Brisbane.

És curios perque tot just al costat del carrer principal de Noosa, Hasting Street, es trova un parc nacional amb 3 o 4 recorreguts de trekking on t’hi pots passar el dia…precisament aqui hem tingut la sort de trobar un koala en el seu habitat natural!!!! i això que dormen 20 hores al dia fets una piloteta als arbres i és difícil de veure’ls…el que hem vist estava despert!!!!

El punt fort és que també als voltants hi ha molt a veure així que hem dedicat un dia a visitar el mercat hipiolo d’Eumundi, el poblet de Montville que està envoltat de cascades i unes vistes super xules i per últim hem anat a veure unes muntanyes d’orígen volcànic, les Glass House Mountains.

Supercalifragilisticoespialidoso

2010-07-23T01:28:00.009+02:00

Hem fet una regresió a la nostra infancia parant al poble de Maryborough, on va néixer P.L. Travers, l’autor de Mary Poppins.

Es tracta d’un poble moníssim i dels més antics de Queensland (la regió nord-est del país).

Ens hem dedicat a passejar pels seus carrers super tranquils, a gaudir dels parcs de la ciutat i a visitar els diferents racons dedicats a la nanny més freaky, la Mary Poppins…fins i tot hi fan un festival al juliol on passen pel.lícules durant els caps de semana en una pantalla gegant al parc….com el cinema a la fresca nostre però temàtic.

Fent una passajadeta per un dels parcs on teòricament hi havia koalas (no en vam veure cap), ens vam trobar amb una mini competició femenina d’un esport força estrany que recordava al bàsquet però sense fer botar la pilota i regles diferents. Això si, era seguit amb gran afició per mig poble!!!era diumenge i tothom estava al parc amb les seves cadires de càmping, les birretes, les salsitxes i mirant els partits de netball de les noies, que per cert, portàven uns uniformes bastant ridículs. Totes amb faldilles i suant la cansalada!!!antes muerta que sencilla!!!!.

L’endemà carretera i manta i cap al sud, però aquest cop fent paradeta a uns poblets de la costa coneguts per les seves formacions de sorra. En un d’ells, baixem del cotxe...SORPRESA!!!!teníem 5 cangurs a mensy de 20 metres ajaguts a la gespa, relaxats i disfrutant del paisatge...nosaltres amb la pell de gallina pel la gran troballa fent fotos a diestro y siniestro cual japonés a la porta de la Sagrada Família ; ).

Vam tornar al cotxe més contents que un gíngol i vam agafar de nou la carretera fins arribar a Noosa on hem passat 3 dies… en dues paraules IMMM PRESIONANTE!!!

Per cert, ja teniu penjats els vídeos de Brasil i Argentina a l'apartat corresponent.

Precaución amigo conductor!!!!

2010-07-21T06:48:00.004+02:00

A Austràlia, la distancia entre les poblacions es fa de vegades eterna, no només pels kilòmetres que les separen, sinó també perquè les carreteres tenen rectes molt llargues i el paisatge es fa molt monòton.

Per evitar que els conductors s’adormin o es passin massa hores al volant, hi ha àrees de descans a tot arreu (en algunes fins i tot tenen la paradeta muntada i els jubilats tenen la feina d’oferir tè i cafè gratis). També fan servir rètols que cridin l’atenció del conductor amb jocs, bromes i algun rodolí.

Després d’un gran treball de camp durant les nostres moltíssimes hores a les carreteres australianes us passem algunes de les fotos que la millor copilot del món ha fet mentre el pobre pilot conduïa...