FA QUE VIATGEM...

30 d’abr. 2010

Llac Titicaca (1a part)

Puno és una excel·lent base per visitar les illes del llac Titicaca, situat a 3.800m d'alçada i considerat el llac navegable més alt del món.

Com que Puno en si no te gaire interès, decidim deixar les motxilles a l'hostal i passar un parell de dies fent rutilla per les diferents illes.

Comencem a les 7h del matí i al port agafem un barco direcció a les illes flotants dels Uros, una comunitat aimara que viu sobre illes artificials fetes de "totora" (joncs en català o "juncos" en castellà). És curiós el primer cop que trepitges una d'aquestes illes ja que són tovetes i sembla que t'hagis d'enfonsar.

Aquesta gent s'alimenta bàsicament de la part tendra dels joncs, dels peixos que hi ha al llac i de diferents aliments que aconsegueixen a Puno fent intercanvi de productes (aquesta gent no fan servir el diners sinó que encara utilitzen l'intercanvi com a manera d'abastiment).



Ens soprèn com aprofiten els pocs recursos que tenen ja que, per exemple, els joncs s'utilitzen per fer el "terra" de les illes, per construir les cases, com a combustible per cuinar, per construir les barques per moures entre les illes (els nens han d'anar a l'escola utilitzant barquetes fetes de jonc) i fins i tot per menjar!!!són uns cracks del reciclatge!!



Després ens dirigim cap a l'illa Amantaní, aquesta i les altres que visitem ja són illes naturals.

A Amantaní hi ha unes 10 comunitats d'ètnia quetxua, unes 3.000 persones en total. Ens quedem a passar la nit a casa d'una de les famílies de l'illa. El Wilberd, la Rosa i la seva filla Lucy, un bombonet de 4 anys, ens tracten de meravella i ens dónen la possibilitat de veure com s'ho fan per viure. Aquesta parella no té diners per bestiar així que subsisteixen de l'artesania, cosint guants, mitjons, jerseis, gorros (o "chullos") i bufandes que venen a Puno.



Les cases no tenen electricitat però compten amb un panell solar que els permet tenir llum durant la nit. Una ONG va vendre a la comunitat aquest panells a un preu simbòlic per tal de millorar la seva qualitat de vida.

A Amantaní, la població és vegetariana i s'alimenta únicament del que la terra els ofereix i aliments com arròs, ous i llegum com la quinua que compren amb la venda de les seves artesanies.



A la tarda decidim pujar al turó més alt de l'illa i tot i que només es mitja horeta arribem sense aire i és que l'alçada es nota, en aquest punt estem a més de 4.100m. Un cop recuperats de la pujada gaudim d'una magnífica posta de sol, la sensació d'estar al mig del no-res és simplement inexplicable.







L'endemà ens llevem d'horeta i després d'esmorzar amb la família, anem de pet al port per visitar la propera illa, Taquile. Aquesta illa també és d'ètnia quetxua i és més petita que Amantaní, però els seus estimbats ens recorden moltíssim al nostre Mediterrani. No sabem si és per l'hora o pel paisatge que ens envolta, que el Titicaca sembla més un mar que no pas un llac.











Ens fa la sensació que la població de Taquile és més tancada a l'exterior que no pas la d'Amantaní i és que, fins i tot, els matrimonis entre els illencs han tingut com a resultat nens amb malformacions donada la seva negativa a ajuntar-se amb algú de fora l'illa.

Han estat dos dies molt intensos i diferents ja que aquestes comunitats, com nosaltres, tenen la seva cultura i llengua pròpies. És el primer cop des que estem al Perú que veiem aquestes llengües en estat pur i com a principal via de comunicació.

Propera parada, el Titicaca vist des de Bolívia!!!

28 d’abr. 2010

Sant Jordi al Machu Picchu

No teníem ni rosa ni llibre, però teníem el Machu Picchu i ens teníem a nosaltres!! Ha sigut un Sant Jordi diferent i el recordarem durant tota la vida!!

El despertador va sonar a les 4.30 de la matinada!! A les 5 ja estàvem fent la cua per agafar el bus que ens portaria d'Aguas Calientes a l'entrada del Machu Picchu. Ara, no vam ser pas els primers. Ja hi havia un bon grapat de gent fent cua.

A les 6 ja érem a l'entrada i en mitja hora vam començar a gaudir de la màgia i l'espectacularitat del Machu Picchu. Mira que havíem vist fotos, molta gent ens n'havia parlat i les expectatives eren molt altes. Però les compleix i les supera!!! Et quedes sense paraules i t'has de pessigar per saber que el que veus és real!!

Passem tot el dia pujant i baixant la infinitat d'escales que trobem per poder visitar tota la ciutat fins que, bastant cansats entre la matinada i l'exercici, decidim fer una becaineta!!!ens quedem completament K.O. i ens despertem una horeta més tard i gaudim de les vistes sense tant de turista.























Coses del destí, ens retrobem amb el Jordi, el viatger de Teià que porta gairebé un any voltant pel món i amb qui ja havíem coincidit a Torres del Paine i a El Calafate, realment el món és ben petit!!

Tornem a Aguas Calientes en una mena de núvol després del que hem disfrutat durant tot el dia i queiem morts al llit ben contents!! L'endemà al matí tornem a agafar el tren i arribem a Cuzco al migdia.



Per acomiadar-nos de la ciutat anem a sopar amb el Bart amb qui hem anat coincidint des que vam deixar Arequipa. Ell acaba el seu periple per terres peruanes i en un parell de dies torna a la vida quotidiana.

Després de sopar anem a fer unes cusqueñas i a dormir que nosaltres tenim un bus cap a Puno, porta d'entrada del llac Titicaca!!!



25 d’abr. 2010

El Valle Sagrado

Abans d'atacar el Machu Picchu, hem fet un vol pel Valle Sagrado, una vall plena de runes de temples inques. És increïble la tècnica que tenia aquesta gent tant per pujar les pedres muntanya amunt com per la solidesa de les seves construccions, les quals han sobreviscut a terratrèmols, guerres i pluges torrencials.

Com que es troba bastant a prop de Cuzco, en un dia pots visitar alguns pobles i jaciments.

Primer vam visitar el poble i les runes de Pisaq. Primer vam recórrer el mercat, on ens vam creuar amb el gos peruà. És una raça de gos que només es troba al Perú i que fa una mica d'angúnia, ja que només té pèl a la cresta i a la cua.







Un cop vist el mercat, vam anar cap a les runes. En aquest cas són terrasses de cultiu i 6 ciutats inques. Aquesta gent cultivava pràcticament qualsevol tipus d'aliment a més de 2.000m d'alçada!!!



Vam compartir el dinar amb el Jordi i la Karen, una parella de catalans que també estàn fent la volta al món durant 6 mesos, us deixem el seu bloc guainot.

Després de dinar, vam anar a les runes d'Ollantaytambo, un complex espectacular que aglutinava les feines agrícoles, religioses, militars i socials. Les fotos parlen per si soles.







D'Ollantaytambo vam agafar una mena de taxi-bus que ens va deixar a l'estació de Perurail per dirigir-nos a Aguas Calientes, punt de partida del highlight del país: Machu Picchu

24 d’abr. 2010

Cuzco, la capital de l'Imperi Inca

Ja recuperats del trekking pel canyó del Colca, agafem un autobús nocturn que ens deixa a Cuzco a les 6 del matí. Morts de son i una mica afectats per l'alçada (Cuzco es troba a 3.326m), anem de pet a l'hostal i dediquem el matí a descansar i organitzar els propers dies.

A la tarda, sortim a conèixer la ciutat i, casualitats de la vida, ens trobem al Bart (l'holandès amb qui vam coincidir al trekking) al mateix hostal que nosaltres. Ens posem al dia i decidim anar a sopar plegats.

L'endemà al matí tots tres visitem la ciutat. Això sí, abans de poder veure res, aquí has de deixar anar la pasta i t'obliguen a comprar el "boleto turístico", que et permet entrar gairebé a tot arreu. Sense aquest "boleto", no pots entrar pràcticament enlloc.


Plaza de Armas


Museo Histórico Regional

A la tarda ens separem del Bart i anem a visitar els jaciments inques que hi ha als voltants de la ciutat: Qoricancha, Sacsayhuaman, Q'uenqo, Pukapukara i Tambomachay. Tela amb els noms quechua, oi??? Aquests jaciments són espectaculars i et fan veure com d'avançats estaven els amics inques.


Qoricancha


Qoricancha


Sacsayhuaman


Sacsayhuaman


Sacsayhuaman


Q'uenqo


Pukapukara


Tambomachay


Tambomachay

A la ciutat, gairebé no queda res dels inques, ja que els espanyols van enderrocar els seus temples i hi van construir la catedral i les esglésies que es poden visitar avui dia.

L'endemà l'aprofitem per veure el que teníem pendent, com la catedral i algun museu. Després d'aquest dinar refrescant, anem a l'hostal a preparar les motxilles, ja que al vespre anem a veure les ballaruques folklòriques nacionals, incloses al famós "boleto turístico" i, és clar, no ens ho podíem perdre.


Mmmmmmmmmm!

Us preguntareu, per què hem de fer motxilles?? Perquè la nostra ruta continua durant 3 dies pel Valle Sagrado i el Machu Picchu!!!

P.D.: Continuem amb el Trivial, quin escriptor del Siglo de Oro va néixer a Cuzco??? Tic tac, tic tac...

20 d’abr. 2010

Trekking pel Canyó del Colca

Ens recullen a les 3.30h del matí a l'hostal per començar l'aventura de 3 dies al Canyó del Colca, el més profund del món.

De camí parem per esmorzar a Chivay, un poble que està a uns 3.000m d'alçada, i continuem cap a la Cruz del Cóndor (3.400m) per veure com volen aquests animals; després de gairebé una hora d'espera en veiem uns 7 i són realment impressionants. Amb les ales completament obertes fan uns 3 metres de llargada i drets fan 1,25m d'alçada així que com podeu imaginar imposen una mica, sobretot quan volen per sobre del teu cap.



Després anem directes cap a Cabanaconde (3.200m) des d'on, després de dinar, comencem el trekking i ens endinsem al Canyó. Després d'un desnivell d'uns 1.000m i de gairebé 5 hores baixant arribem al poble de San Juan de Cuccho on passem la nit en una mena de cabanyes molt bàsiques sense electricitat.











L'endemà ens llevem a les 7 i després d'esmorzar comencem a caminar passant per un parell de poblets. Als pobles del Canyó només viuen unes 70 persones i encara utilitzen estris i un estil de vida de 100 anys enrera!!!l'electricitat ha arribat al Canyó fa només uns 2 anys però no tothom hi te accés i el jovent s'estima més "progressar" i anar a ciutats com a Arequipa a buscar-se la vida.
Després de gairebé 4 hores de caminar i parant als pobles per parlar amb els locals, arribem a un lloc anomenat Oasis!!i realment ho sembla ja que es tracta d'allotjaments igual de bàsics que el de la nit anterior (res d'aigua calenta ni electricitat) però amb unes piscines naturals i ben fresquetes que van de conya per recuperar-se del cansament dels dies anteriors i preparar-se per l'ascens de l'últim dia!!!passem la tarda a la piscina i jugant a cartes amb el nostre grup, tenim molta sort i compartim els 3 dies de trekking amb l'Eddie i la Katherine, una parella d'australians que també estàn fent la volta al món, la Pascale i l'Anna, una suïssa i una francesa que estan 3 mesos viatjant pel Perú i Bolívia, i en Bart, un holandès que està de vacances pel Perú.











El darrer dia toca matinar de valent ja que a les 5.30h comencem a caminar. Ens esperen 3 hores de pujada i un altre cop el desnivell de 1.000m!! Les vistes són espectaculars i arribem a Cabanaconde cap a les 9h on ens preparen un esmorzar suculent, acompanyat d'un bon mate de coca!!!





L'endemà, ja de nou a Arequipa, anem a sopar amb la Pascale i l'Anna per celebrar que havíem fet el trekking sencer. D'aperitiu ens vam prendre un pisco sour, una beguda típica peruana que porta aiguardent, suc de llimona, una clara d'ou i gel picat. Per menjar, la Pascale i l'Albert es van atrevir amb el cuy chactao, que bàsicament seria un conillet d'Índies arrebossat. Quan te'l porten fa una mica d'impressió, ja que veus l'animal estirat a sobre del plat que sembla que t'estigui mirant, però quan el tastes és ben bo (de gust s'assembla al conill)!! El sopar el vam acompanyar d'un vi de la casa peruà que no era cap meravella, però ens el vam beure igualment!!





Proper destí: Cuzco, Valle Sagrado i...Machu Picchu!!!!