FA QUE VIATGEM...

5 de febr. 2011

Sempre ens quedarà París

L'última setmana l'hem passada a París. Ha sigut la rematada final de la nostra volta al món. La cirereta que corona el pastís.

I quin fred que ens ha fet aquests dies a la capital francesa!! A -5ºC hem estat durant 3 dies, caminant sense parar per intentar treure'ns el fred de sobre. Sort que caminar per París és un plaer. ´

De fet, pràcticament tot per París és un plaer: els monuments, els cafès, el menjar, els edificis, els carrers...fins i tot, els cementiris. Potser, si li falta alguna cosa, és una mica de xivarri i enrenou. Qui ho sap, després d'un any lluny d'Europa, els ulls amb què hem vist París són uns ulls que trobaven a faltar les ciutats a què estaven acostumats...sí sí, hem vist moltes coses aquest any, però pel que fa a ciutats, les europees són les més maques.

Durant aquests dies, hem muntat campament a casa de la Leire i el Mark. Tot i tenir un piset molt petit, ens han fet un forat que ens ha sabut a glòria. Hem pogut descansar com a reis de les nostres maratons per París. Eskerrik asko parella!!!

Després d'un any voltant pel món, demà tornem a casa. Ens ho hem passat de conya, hem vist llocs increïbles i ha estat de les millors experiències que hem disfrutat plegats...però us hem trobat molt a faltar.

Ara sí, propera i ÚLTIMA parada d'aquest parell de rodamons: Catalunya.



Torre Eiffel


Centre Pompidou


Catedral de Notre Dame


Font de Saint Michel


Universitat de la Sorbona


El Panteó


Església de St. Sulpice


Riu Sena


El cementiri de Père-Lachaise


Tomba d'Oscar Wilde


Tomba de Jim Morrison


La Bastilla: liberté, egalité, fraternité


Les Invalides


Museu del Louvre


L'Òpera


Església de la Madeleine


Arc de Triomf


El metro


El Moulin Rouge


Pintors al barri Montmartre


Barri de Montmartre


Església del Sagrat Cor


I per acabar, la crêpe de Nutella ; )

4 de febr. 2011

Resum de Jordània i Israel

Hem estat un total de 10 dies a Jordània i hem visitat Amman, Jerash, castell d'Ajlun, Betània més enllà del Jordà, Mont Nebo, Mart Mort, Madaba, castells dels desert, Petra i Wadi Rum.

A Israel hem estat un total de 7 dies i hem visitat Jerusalem i Tel Aviv.



Ens ha agradat:
- Petra. De les coses més impressionants que hem vist durant tot el viatge.
- El desert del Wadi Rum. Ens hem sentit al mig del no res i hem gaudit de la sortida i la posta del sol.
- Cruspir-nos un "shawarma" boníssim per només 0,80€ pels carrers d'Amman. A més considerats dels millors del Pròxim Orient.
- Les ruïnes de Jerash. Sembla mentida el bon estat en què es troba l'antiga ciutat romana.
- L'hospitalitat dels jordans, són gent propera i molt amable que es desviuen per fer-te sentir com a casa.
- La barreja de cultures, religions i d'arquitectura de Jerusalem. Cada racó del centre històric et sorprèn i et fa viatjar en el temps.
- Trobar-nos amb l'Uri a Tel Aviv i compartir bones estones amb ell.

No ens ha agradat:
- La normalitat amb què passegen metralletes pel carrer a Jerusalem els "nens" que estan fent el servei militar (per ells són 3 anys obligatoris i per elles 2 anys obligatoris).
- El masclisme que es respira a Jordània. Tot i ser un dels països musulmans més oberts, el paper de la dona està relegat a un segon pla en gairebé tots els àmbits.
- Amman, la capital de Jordània és una de les ciutats més lletges que hem vist.
- En general, els preus excessivament cars dels dos països. Només se salva el menjar a Jordània!!!

A Jordània ens hem gastat una mitjana de 100€/dia entre tots dos amb tot inclòs.
A Israel ens hem gastat una mitjana de 80€/dia entre tots dos amb tot inclòs.

Ja podeu veure les fotos de la nostra estada a Jordània i Israel a l'apartat corresponent. Esperem que us agradin!!

Hem dormit als següents hostals:
Amman
Abbasi Palace Hotel

Habitació doble amb bany privat, esmorzar i wifi inclosos per 21JOD la nit.
Situat al centre d'Amman. El personal és molt agradable, les habitacions són molt grans però podrien estar més netes.

Wadi Musa (Petra)
Saba'a Hotel

Habitació doble amb bany privat, esmorzar i wifi inclosos per 18JOD la nit.
Molt popular entre els motxillers, econòmic i força net. A prop hi ha supermercats i un parell de restaurants.

Jerusalem
Jaffa Gate Hostel

Habitació doble amb bany privat i wifi inclòs per 44€ la nit.
Molt ben situat. El pitjor hostal en relacio qualitat-preu que hem estat, Jerusalem és caríssim!!!Tot i així és el més ben valorat pels motxillers i dels més barats!

2 de febr. 2011

Terra Santa

Entre Amman i Jerusalem hi ha uns 80 km que, en situació normal, es podrien fer en 1 hora. Malauradament, tots els controls militars que et trobes al llarg del camí i el creuament de frontera entre Jordània i Israel fa que la cosa s'eternitzi. Nosaltres vam tenir força sort i vam fer el trajecte en només 4 hores!!!

La presència militar a Jerusalem és molt forta. Els soldats israelians armats fins a les dents que es passegen pels carrers et recorden constantment que hi ha una guerra. A més a més, a cada cantonada del centre històric hi ha càmeres que vigilen tots els moviments de la gent. Almenys, sabent tot el merder que hi ha, això et fa sentir una mica més segur.



Hi hem passat uns 5 dies, en què hem recorregut tot el centre històric i els voltants. S'ha de dir que, a banda de ser molt maco, es nota que la ciutat té milers d'anys d'història i que és un centre religiós molt important de tres de les religions principals del món.

Al centre històric hi viuen 24.000 musulmans, 4.000 cristians, 4.000 jueus i 1.000 armenis. Una bona barreja de gent, la majoria de la qual, té un sentiment religiós molt fort. Cada barri té el seu encant, però el que té més ambient és el musulmà.



















Per als musulmans, el lloc més important de Jerusalem és la Cúpula de la Roca. Es tracta d'una mesquita construïda al voltant de la roca des d'on Mahoma va pujar al cel cavalcant el seu cavall alat.



Aquesta roca (que sembla que sigui una autopista al cel) també és molt important per als jueus, ja que és on Jacob va veure l'escala que arribava fins al cel. Però, com que hi ha una mesquita, els jueus van buscar el lloc més proper a la roca, que és el mur dels laments. Avui dia, gràcies a les tecnologies, no cal anar fins a Jerusalem per deixar les pregàries al mur, es poden fer per internet, per sms, per email, etc.





A més del mur dels laments, els jueus també hi tenen la tomba de David.



I els cristians tenen a Jerusalem, com a lloc més sagrat, l'església del Sant Sepulcre i el mont de les oliveres. També es pot visitar la sala on es va celebrar l'últim sopar a l'església de la Dormició en el mont Sió.





Si Jerusalem és un centre religiós i està ple de turistes, l'altra parada que hem fet a Israel, Tel Aviv, és una ciutat moderna i animada com qualsevol ciutat europea. Aquí hem dormit a casa d'un amic, l'Uri, que ens ha fet de guia per la ciutat i ens n'ha ensenyat tots els racons. Todà rabà, Uri!!!



Agafem un avió, el penúltim, per creuar gairebé del tot el Mediterrani i aterrar a la crème de la crème de França: París!!

À bientôt!!

26 de gen. 2011

Seguint les petjades de Lawrence d'Aràbia

Després de Petra, el lloc més mític de Jordània és el desert Wadi Rum, famós perquè és la terra dels beduïns i perquè Lawrence d'Aràbia va lluitar al costat dels àrabs per fer fora els turcs.

Com tot bon desert, la cosa és bastant seca i el sol escalfa de valent. Per sort o per desgràcia és hivern, el que vol dir que durant el dia s'està força bé i durant la nit fa un fred que pela.



Per entrar al desert de Wadi Rum, has de passar pel centre de visitants, pagar entrada i contractar algun guia o tour que pot anar des de les 3 hores de durada fins a uns quants dies. Sí sí, són bastant espavilats!!

Els tours poden ser en jeep o en camell, o bé combinats. Si agafes els de més d'un dia, fas nit en una espècie de coberts que diuen que són com els campaments dels beduïns. Nosaltres vam fer un dels més baratets, 4 hores en jeep i una nit en un campament d'aquests.



El paisatge de Wadi Rum, com us podeu imaginar, és molt àrid i ple de sorra. De fet, encara ara, si saltem una mica, ens surt sorra de dins de les orelles!! Hem viscut la gran i cansada aventura de pujar fins a dalt de tot d'una duna i després baixar-la a tota llet!!!

També hem tingut l'ocasió de compartir uns quants tès ajaguts en una bona jaima beduïna. Bé, més que tè, els beduïns prenen sucre amb una mica de tè. Encara que el demanis sense sucre, ells n'hi foten almenys tres cullerades!!!



Una de les parts més impressionants d'aquest desert són les formacions rocoses que et vas trobant a mida que el recorres. Així, doncs, és ideal per fer-hi escalada. Nosaltres no som tant atrevits i ens vam limitar a grimpar per algunes roques. Tampoc és qüestió de dinyar-la a dues setmanes d'acabar el viatge per voler fer el xulo al mig del desert.



Una altra de les coses que se sent a Wadi Rum és el silenci...no se sent res, ni cotxes, ni motos, ni clàxons, ni ocells, ni venedors ambulants...res!!! I és que t'arribes a sentir al mig del no res!!!



Que guapos aquests beduïns i...com s'assemblen a nosaltres, oi?



I amb el cel clar i d'un blau pur hem gaudit d'una posta i sordita de sol úniques. A més, ha coincidit que hi havia lluna plena i de nit tot tenia un aire encara més màgic.







I aquí s'acaba Jordània. Propera parada, si els guardians de la frontera ens ho permeten, Terra Santa!!

23 de gen. 2011

Espetracular!!!

És molt difícil, per no dir impossible, descriure el que és Petra i el que se sent mentre es camina per les seves ruïnes. Petra és única...Petra és una passada!!! No és d'estranyar que es trobi entre les 7 meravelles del món.

Per alguns serà com reviure alguns passatges de la Bíblia (anomenada Sela, capital del regne d'Edom); altres se sentiran com Indiana Jones en la seva última croada quan es trobin davant d'"El Tresor"; els apassionats de la història veuran amb els seus propis ulls com vivien els nabateus; i per a la resta de mortals serà una experiència imborrable.

Si es té temps, és convenient dedicar-hi més d'un dia. Hi ha entrades d'un dia (50 dinars, uns 55€), de dos dies (55 dinars) i de tres dies o més. L'entrada d'un dia queda una mica curta, si no és que estàs disposat a entrar d'hora al matí i no parar de caminar i pujar i baixar escales fins a la tarda. Nosaltres vam comprar la de dos dies, que et permet veure-ho tot i gaudir-ho bé, sense anar a toc de pito.

El primer ooooooooh que fas quan entres, després de caminar durant uns 15 minuts per un camí on ja es poden veure les primeres tombes, és quan recorres el Siq, una esquerda oberta per forces tectòniques. En algun tram les parets de roca arriben a fer 200 metres d'alçada i el camí s'estreny fins a 5 metres d'amplada.

A les parets, els nabateus hi van tallar canals per conduir l'aigua del riu a la ciutat. Caminar pel Siq és com entrar en un túnel que saps que, en un moment o altre, s'obrirà i et deixarà veure alguna cosa espectacular...



I al final, per una escletxa, se t'apareix El Tresor!!!



S'anomena El Tresor perquè durant molts anys es va creure que hi havia un tresor amagat, però sembla que no és així. Es tracta d'una roca tallada per fer-hi una tomba, la del rei nabateu Aretes III. Aquesta obra d'art fa 43 metres d'alçada i 30 d'amplada. Quan el veus, et deixa amb la boca oberta (de fet, no la vam tancar fins al cap de mitja hora!!).



Després d'El Tresor, continues caminant i et trobes amb l'altar dels sacrificis a l'esquerra i les tombes reials a la dreta. Això ho vam deixar per al segon dia, ja que volíem anar directament fins al Monestir. Vam continuar caminant i vam travessar el que era el centre de Petra, construït pels romans, amb el seu carrer amb columnes, el mercat, el temple, els banys i el palau reial.



Camina que caminaràs, deixem el centre de Petra i ens endinsem en un canyó en direcció al Monestir. Però com tot el que val la pena en aquesta vida, per aconseguir-ho ho has de suar...i vaja que si ho vam suar!!! Una hora de pujar escales i més escales, sense alè i traient el fetge per la boca, finalment ens trobem amb el Monestir!!



Un altre cop sense paraules!! Alguns direu, cony si és com l'altre!! Home sí, s'assemblen, però aquest és més gran (50 metres d'ample i 45 d'alçada) i les vistes són molt millors. A més, després de l'esforç i la llum del Sol (hi donava directament) es gaudeix encara molt més. Es diu El Monestir perquè durant l'època bisantina es va utilitzar com a església.

I després de tot això, tornem a l'hostal, evidentment desfent el camí fet, a dutxar-nos, a devorar un shawarma i un hummus i a dormir per agafar forces per l'endemà.

El segon dia el comencem pujant a l'altar dels sacrificis. Sí, un altre cop, una d'aquestes pujades maques d'una hora pujant escales que no s'acaben mai. Els altars de dalt de tot no són res de l'altre món, però les vistes són impressionants (sobretot gràcies al paio i a la paia que surten a les fotos!!)





I de l'altar dels sacrificis a les tombes reials, on també s'ha de pujar un turonet i un altre cop escales amunt escales avall, però aquí és bastant més suau i les tombes estan molt a prop les unes de les altres. Com us podeu imaginar pel nom, eren tombes de reis.







I fins aquí Petra, casi ná!! I de les ruïnes de Petra anem més al sud per veure com viuen els beduïns i a seguir les petjades de Lawrence d'Aràbia al desert de Wadi Rum(que aventurer que queda dit així, oi?)!!