Vietnam, la gran incògnita

Vietnam és un dels països del sud-est asiàtic que per la seva cultura, història, tradicions, gastronomia i paisatges, més ens atreia abans de començar el viatge. Durant aquest any, i sobretot ens els últims mesos en aquest continent, ens hem creuat amb molts viatgers que ens han anat donant un poti poti d'opinions, en la seva majoria, negatives del país. No tant pel paisatge i l'interès històric sinó més aviat pel caràcter dels vietnamites i el tracte que donen als turistes. Esperem poder-ho desmentir...

El trajecte de Kampot (Cambodja) a Ho Chi Minh (Vietnam) son uns 350km que, com sempre per aquests països, és fa llarg llarg. Sortim de Kampot a les 10h del matí i arribem a destí gairebé a mitjanit i fets caldo.

Els tràmits de frontera són lents i perdem gairebé 3 hores per posar un segell al passaport, ja que el visat s'ha de tramitar (i pagar) amb antel·lació. Com podeu veure, la policía de duanes estava molt enfeinada i preocupada per posar els segells amb la més ràpida diligència.


Me estás estresaaaaando

Això sí, només passar la frontera, veiem les diferències entre un país i l'altre i és que Vietnam està força més desenvolupat que els seus veïns Laos i Cambodja, si no mireu les fotos d'una banda i l'altra...


Bye bye Cambodia


En terra de ningú


Welcome to Vietnam

Un cop a terres vietnamites ens fan canviar 3 cops d'autobús sense donar-nos cap explicació (hi ha coses que aquests països sí comparteixen!!) i ens enxoven durant 7 hores de mala manera amb motxilles incloses perque no hi ha maleter.

Per sort, l'antiga Saigon ens sorprèn molt gratament i és que, després de 3 mesos per aquest continent, podem passejar-nos per les voreres (a altres països inexistents). És una ciutat gran, animada, moderna, neta, pleníssima de motos i molt agradable.

Els 2 dies que hi hem passat els hem aprofitat per anar a veure dos dels emblemes de la ciutat que marquen també la història del país. El Palau de la Reunificació i el Museu de la Guerra.

Úniques imatges del Museu de la Guerra que posem per no ferir sensibilitats





Mentre els dos Vietnams estaven separats, el que avui es coneix com a Palau de la Reunificació era la seu del govern del sud del Vietnam i també la residència del president, avui dia però, està obert als turistes i s'utilitza per fer-hi esdeveniments de tot tipus.



El líder del Vietnam del nord, Ho Chi Minh, és vist encara avui com un heroi per la majoria de vietnamites ja que va oposar resistència contra el domini de l'imperialisme americà. La principal prova és que al primer dia de la victoria del nord sobre el sud, el nom de la ciutat de Saigon va passar a dir-se Ho Chi Minh. La ciutat està plena d'estàtues, imatges d'aquest líder i fins i tot el seu retrat apareix en tots els bitllets de la moneda local, el dong.



Als afores de la ciutat també es poden visitar els túnels de Cu Chi, que el vietnamites van construir per amagar-se i poder atacar els americans sense ser vistos, aquest túnels tenen una extensió de 200km i va ser una de les "armes" que més mal van fer als americans durant la guerra.

Nosaltres vam sortir tan tocats del Museu de la Guerra que vam decidir no anar als túnels, perquè ja ens havíem fet a la idea del que va ser i les atrocitats que es van cometre.

L'exèrcit americà es va dedicar a ruixar gas taronja (dioxina) per les àrees rurals del Vietnam des dels avions de combat. El tòxic va afectar a soldats de tots dos bàndols i a civils vietnamites i ha tingut com a conseqüència càncers, fills i nets amb malformacions de tota mena, retards físics i mentals, entre d'altres. La part més trista és que el govern dels EUA era conscient dels efectes que podia tenir aquest agent químic en éssers humans.

Després de passar un parell de dies a HCMC, agafem un vol cap al centre del país on visitarem Hoi An, famosa pel seu centre històric, la seva gastronomia i...les sastreries.