Luang Prabang és una ciutat declarada Patrimoni Mundial per la Unesco, molt ben ciudada, plena de temples i molt enfocada al turista. Tot i així té un encant especial i l'hem disfrutada, però com que la ciutat té chichilla us ho expliquem al proper post, ja que després d'un parell de dies vam tornar a agafar motxilles i enfilar cap al nord 3 hores (90km!!!), concretament al poble de Nong Khiaw.
Aquest poble són en realitat dos de diferents en funció de la banda del riu Nam Ou que et quedis. No us penseu, el pont es travessa en 2 minuts. Així doncs, una banda és Nong Khiaw i l'altra Ban Sop Houn, i en aquest últim trobem un bungalow la mar d'apanyat per menys de 3€!!! L'amo, el Lin Tong, és un encant d'home amb qui et pots passar les tardes xerrant al pati privat de l'hostal i t'explicarà mil històries de la guerra, l'ocupació francesa, la prohibició de parlar la llengua dels falang (així ens anomenen als occidentals), el tancament del país a l'exterior i la seva obertura al turisme l'any 2000!!! Vaja, una classe d'història laosiana amb un home que ho ha viscut de primera mà i que parla lao, anglès i francès...si t'interesses una mica per l'idioma, fins i tot et fot una classe intensiva de lao, però ja us avancem que és xunguíssim...en 2 hores vam aprendre 3 paraules :(!!!
Nong Khiaw és un poble tranquil·líssim on gairebé no hi ha turistes i els quatre gats que hem anat a petar allà érem tots motxillers amb ganes de tranquil·litat i sortir de la rutilla turística que es monta desde Luang Prabang per fer trekkings per aquesta zona.
Hem gaudit de la vida rural a un poble lao on tothom passa les hores sense estressar-se, en família i mirant la tele...sí sí, ens ha sorprès la quantitat d'hores de tele que xupen aquí i és que qualsevol casa té al patí la peaso antena per poder gaudir de la famosa capsa tonta.
Hem vist els nens anar i venir de l'escola a peu o en bicicleta, les dones rentant la roba i "dutxant-se" a la vora del riu amb el sarong posat (una mena de pareo per entendre'ns), gent esperant durant 3 hores l'autobús que tard o d'hora acaba arribant, els grans jugant a petanca per fer passar les hores, els petits jugant pel carrer o als bassals de fang tot dient Sabaidee quan passes pel costat i et recompensen amb un somriure enorme quan els contestes. Els més espavilats i menys tímids et demanen un llapis de colors o un caramel (a casa et demanarien un mòbil, la Play Station o un ordinador). Això és Laos, senyors, i ens encanta!!!
Esperant el bus...
Nosaltres vam decidir anar directament a Nong Khiaw a fer algun trekking per dos motius: perquè els preus que es cobren a Luang Prabang són abusius (uns 35$ al dia per persona durant 2 o 3 dies...per nosaltres completament fora de pressupost) i perquè ens estimàvem més destinar els calerons a un guia local que no pas a les agències de turisme. Finalment però, al quedar bocabadats per la bellesa dels paisatges de Nong Khiaw i la simpatia honesta de la seva gent, hem anat fent petites excursions pel nostre compte fent nit al nostre fantàstic bungalow!!!
Deixem Nong Khiaw una mica a contracor i tornem a Luang Prabang on tenim pensat passar-hi la festa de Bun Awk Phansa, on es celebra el final de l'època de pluges i esperem gaudir de bones curses de barques pel Mekong que es disputen entre diferents pobles de la zona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada