El més conegut és Cheong Fatt Tze, un noi de família humil que amb 15 anys va deixar la seva Xina natal amb la ferma intenció de convertir-se en un home ric. La seva primera parada va ser Batàvia (l'actual Jakarta) on va trobar feina carregant aigua del riu a casa d'una família rica.
El paio es va casar amb una de les filles de la família, el que li va permetre obrir una botiga de queviures. Amb els anys el negoci es va fer pròsper i el va anar ampliant. Va acabar comerciant en tè, cafè, espècies, or, etc. per tot el sud-est asiàtic. El seu lema era “qualsevol cosa que la gent necessiti, jo l'hi proporcionaré”.
A més d’home de negocis, va ser president d’un banc, ministre del govern xinès i cònsol a Singapur. Va tenir un total de vuit dones i va construir cases per diferents racons d'Àsia, la seva preferida, però, es troba a George Town.
Sempre deia que no pots rebre si no dónes així que part dels seus diners els va destinar a construir escoles i hospitals.
Va recaptar 5 milions de dòlars, 3 dels quals eren de la seva fortuna, per invertir-los en la creació d'un banc internacional entre la Xina i els EUA. Malauradament va morir al vaixell de camí als EUA. El New York Times, però, va fer un reportatge sobre ell anomenant-lo el "Rockefeller d’Orient". A la seva mort, les colònies angleses d’Àsia van abaixar les banderes en senyal de dol.
Ahir vam anar a veure una de les mansions més emblemàtiques de Penang, la Mansió de Cheong Fatt Tze, també coneguda com la mansió blava i la més estimada pel magnat.
A banda de formar part del patrimoni d'aquest visionari, la casa va incrementar la seva popularitat després de ser escenari de la pel·lícula Indoxina, guanyadora d'un Òscar al 1993 i protagonitzada per Catherine Deneuve.
Una altra història que fa treure el barret és la de Loh Boon Siew, un xinès que amb 12 anys deixar la Xina amb 5 amics més i va arribar a Penang. Va començar rentant autobusos i 30 anys més tard es convertia en l'únic distribuïdor de motos Honda a Malàsia i en el primer a exportar aquesta marca a la resta del sud-est asiàtic. També va dedicar part de la seva fortuna a crear escoles i hospitals.
Després de visitar la mansió, vam rematar el dia visitant els voltants de George Town on es troben els dos temples budistes més importants de l'illa.
Vam començar la visita al Temple Kek Lok Si, el més gran de Penang i situat dalt d'un turó. Al mateix temple vam trobar-nos amb l'Iv i en Dave, una parella malaia molt trempada de l'illa de Borneo, que passaven uns dies de vacances a Penang. Gràcies al regateig de l'Iv, la tia era una màquina, decidim compartir un taxi tots 4 per anar als dos temples que ens faltaven per veure.
Aquí teniu les fotos...
L'Iv i en Dave
Temple Kek Lok Si
Temple Kek Lok Si
Temple Kek Lok Si
Wat Chayamangkalaram
Buda estirat a Wat Chayamangkalaram
Interior Wat Chayamangkalaram
Temple Dharmikarama Burmese
Temple Dharmikarama Burmese
Un molt bon comiat de Penang!!! Següent parada: Malaca, on ens retrobarem amb la Laura i el Nick abans que ells posin punt i final al seu viatge i nosaltres continuem la ruta cap a Laos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada