La vida a l'encantadora ciutat de Luang Prabang comença d'hora, molt d'hora!!!cada dia entre les 5 i les 6 del matí els monjos budistes surten dels temples i recorren en fília índia els carrers amb una mena de cabassos a les mans que la gent va omplint amb ofrenes bàsicament d'arròs.
Abans de tot aquest espectacle us podeu imaginar que els monjos es lleven per fer les seves pregàries a l'hora que la gent va al mercat per comprar l'arròs o allò que els hi vulguin oferir, després s'han de muntar les alfombres al mig del carrer perquè cadascú tingui el seu lloc.
Aquesta processó compensa molt l'haver-se de llevar d'hora...i això que nosaltres només ho hem fet un dia!!!és increïble com ho són de creients, ja que cada matí la gent del poble fitxa per les ofrenes. La llàstima és que de vegades hi hagi turistes maleducats que foten la càmara on sigui per tenir una bona foto en comptes de posar-se en un segon pla i admirar la bellesa del moment respectant les creences d'aquesta gent.
Després arriba l'hora d'un bon esmorzar. Es poden triar dues opcions, l'opció lao que consisteix en un plat d'arròs fregit o bé una suculenta sopa de noodles (sí sí, els tios es foten sopa de noodles a qualsevol hora del dia!!); i l'opció gavatxa, on pots triar entre croissants, baguettes, crepes, fruites, iogurts, etc. A nosaltres, ens continua agradant més l'opció gavatxa i ens reservem la sopa de noodles per dinar o sopar!!
I amb l'estómac ple i abans que comenci a fer massa calor, recorrem els temples de la ciutat. No els veiem tots perquè n'hi ha molts i després de veure'n tants tots comencen a semblar una mica iguals. Hem anat als dos més importants, el Wat Xieng Thong i el Wat Wisunarat. La gran quantitat de temples de Luang Prabang són un reflex de la importància de la ciutat en el passat. Va ser la capital de Laos fins al s.XV i en aquests països els reis, per demostrar que eren poderosos i per donar importància a les ciutats, construïen temples...i és per això que a cada cantonada (i no exagerem) et trobes un temple!!
Wat Xieng Thong
A banda dels temples, també hi ha un palau reial força impressionant, avui convertit en museu. I mentre camines pels carrers, et trobes amb moltes cases colonials amb una marcada influència francesa...fins i tot les bústies es diuen "boîtes aux lettres" i correus "La Poste". Doncs això, en aquesta ciutat es respira història per tot arreu!!
Palau Reial
Tot i la influència europea i l'increment de turistes, la gent conserva els seus costums i com a bon país asiàtic la vida es passa al carrer, ja sigui mirant les mussaranyes (que aquí les miren i molt), treballant, xerrant o fins i tot cuinant.
I quan es fa fosc, cada dia i peti qui peti, tallen el carrer principal i hi instal·len un mercat nocturn. En teoria aquest mercat comença a les 5.30 de la tarda, però a partir de les 3 ja comencen a muntar les primeres parades, no fos cas que se'ls escapés algun turista despistat!! Doncs principalment hi venen souvenirs "fets a mà", però hi ha parades de tota mena. Hem aprofitat per canviar vestuari, que ja tocava, i ens hem comprat alguna samarreta (2€ cada una!!).
I com ja us vam avançar al post de Nong Khiaw, hem allargat una mica la nostra estada a Luang Prabang per poder presenciar la festa on es celebra la fi de l'època de pluges, la Bun Awk Phansa. Un parell de dies abans però ja es notava que alguna cosa s'estava coent...les cases poc a poc van començar a penjar llums al vespre, s'anaven construint barquetes i els monjos anaven deixant els patis dels temples més nets que una patena.
I el "gran" dia, o més aviat nit, va arribar!!!aquesta nit, i exepcionalment, no hi va haver mercat nocturn però el carrer principal va ser testimoni d'una desfilada de barques, petards, llums, música i piles de gent!!!tots els temples estaven il·luminats amb fanalets de colors i els monjos eren pitjor que els turistes amb les càmeres de fotos i tirant petards com a bojos!!!
Les barquetes eren fetes de materials casolans: paper, bambú, espelmes, ampolles de Beer Lao buides per fer de fanalets i no sabem si guanyava algú o no però la desfilada va ser impressionant pel nombre de barques i per com estava la gent d'involucrada amb la festa. Feia la sensació que cada barqueta l'havia preparat un poble dels voltants ja que les precedien grups de nenes vestides per l'ocasió amb el cartellet del poble que representaven...
I de Luang Prabang anem de pet a Pakse, entremig unes 18 hores d'autobús...això si no hi ha cap sorpresa durant el camí que segur que n'hi haurà!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada