Hem estat a Colonia del Sacramento, un poblet molt maco i molt tranquil que va ser un enclavament que al segle XIX es van disputar portuguesos i espanyols. Pels seus carrers s'hi respira un ambient colonial i està declarat com a patrimon mundial de la Unesco. Ara, el poble és massa petit i en dues hores(tres si t'ho prens al ritme uruguaià) ja el tens vist. Un altre atractiu del poble són els gossos que passegen pel poble tranquil·lament i demanen menjar per les taules mentre intentes gaudir d'un sopar íntim!!! Per cert, aquí vam descobrir el gran chivito!!!! No és res més que un entrepà on t'hi posen de tot: llom, bacon, ou ferrat, enciam, tomàquet, maionesa...i fins on arribi la imaginació!! Un plat ideal per als golafres com l'Albert.
El segon dia, per cremar el chivito, vam anar a "Nueva Helvecia", també conegut com Colonia Suiza. Si Colonia del Sacramento era petit, això és minúscul. Ens vam menjar una hora d'autobús per només una plaça!!! Sí sí, la resta del poble no té res. Clar, hem de dir que la nostra percepció de la història no és la mateixa que la d'ells, i això et porta algunes decepcions.
Després d'això, ja no ens va quedar temps d'anar a Montevideo, però no apuntava gaire millor. De fet, vam conèixer un noi de Montevideo que tampoc ens va animar a anar-hi.
Total, que anessis per on anessis, veies la gent passejant pel carrer amb el seu termo i el seu mate. Aquí se'n consumeix molt més que als veïns argentins.
Alguna altra cosa positiva vam trobar, com ara l'alberg: molt net i bastant nou. Vam estrenar-nos a compartir habitació amb 5 persones i un ós que no va parar de roncar en tota la nit...va ser tan bèstia, que a la tarda ens vam retrobar tots a l'habitació per fer la migdiada!!!!
2 comentaris:
Heu vist "El secreto de tus ojos"? Ja teniu una impressiò negativa més d'Uruguay
Hola, sort que el món és gran i teniu més llocs per visitar perquè no esteu preparats per conéixer Uruguai i la seva gent i molt menys Montevideo que us recordaria a Barcelona en molts sentits. Un desperdici de temps per vosaltres. Salutacions, Clara.
Publica un comentari a l'entrada