Hem estat un total de 22 dies al Brasil i hem visitat Catarates d'Iguaçu, Rio de Janeiro, Fernando de Noronha, Natal, Praia de Pipa, Olinda i Salvador de Bahía.
Ens ha agradat:
- Les Catarates d'Iguaçu, una meravella imprescindible en un viatge al Brasil.
- Rio de Janeiro. Una ciutat amb molt d'ambient i amb ganes de sorprendre al viatger.
- Fernando de Noronha. Potser el que més ens ha agradat del Brasil, simplement ESPECTACULAR. El fet que sigui desconeguda a fora del país encara la fa més encantadora i especial.
No ens ha agradat:
- Que a les 17:30h comenci a fer-se fosc!!!es fa raríssim ja que les temperatures són totalment estiuenques amb calor i humitat...i per acabar d'adobar-ho a sobre no refresca ni un pèl :(
- La manera de conduir. Són uns animals: corren molt, són molt bruscos i es passen les normes de circulació pel forro...les carreteres i ciutats brasilenyes semblen un circuit de F1!!!hem estat a punt de tenir un accident en omnibus i taxis gairebé a tots els llocs que hem visitat.
- Que el país sencer es pari per un partit de futbol. Tot, absolutament tot tanca durant les hores que hi ha partit del Brasil al mundial, i no sempre s'obria quan acabava :(
Ens hem gastat una mitjana de 78€/dia entre tots dos en menjar i dormir.
Ja podeu veure les fotos de la nostra estada al Brasil als apartats corresponents. Esperem que us agradin!!El vídeo el penjarem més endavant...ja us avisarem!
Hem dormit als següents hostals:
Rio de Janeiro
Bonita Ipanema
Habitació compartida amb bany compartit per 40 reals per persona/nit amb wifi i esmorzar inclosos.
Hostal molt ben situat al barri d'Ipanema (molt a prop de Copacabana caminant i del metro), té uns espais comuns molt agradables i una piscina petita. Tot i que la cuina no es pot utilitzar, et deixen desar coses a la nevera.
Fernando de Noronha
Casa da Mirtes
Habitació doble (llitera) amb bany bany compartit per 110 reals la nit sense wifi ni esmorzar inclosos.
La famosa casa familiar on tots eren molt simpàtics però molt guarros. Simplement no comments.
Fernando de Noronha
Pousada Alamoa
Habitació doble amb TV, nevera, aire condicionat i bany privat per 100 reals la nit amb wifi i esmorzar inclosos.
Personal molt amable i molt net. Una autèntica ganga tenint en compte els preus de l'illa (ens van fer preu de temporada baixa). Molt recomanable!!!
Natal
Pousada Olho de Tigre
Habitació doble amb TV, ventilador de sostre i bany privat per 70 reals la nit amb wifi i esmorzar inclosos.
Pousada familiar amb habitacions i banys molt nets i amplis. Personal força amable. Molt recomanable en temporada baixa perque abaixen molt els preus!!!
Praia de Pipa
Pipa Hostel
Habitació doble amb TV, nevera, ventilador de sostre i bany privat per 60 reals la nit amb wifi i esmorzar inclosos.
El millor de l'hostal són els espais comuns, molt agradables. Té cuina i piscina.
Olinda
Albergue de Olinda
Habitació doble amb ventilador de sostre i bany privat per 75 reals la nit amb wifi i esmorzar inclosos.
Una merda d'hostal, relació qualitat-preu un TIMO total!!!Té cuina i piscina.
Salvador de Bahía
Barra Guest House
Habitació compartida amb bany privat per 25 reals per persona/nit amb wifi i esmorzar inclosos.
Situat al barri de Barra (el més segur de Salvador), està molt ben situat. Espais comuns amplis. Té una cuina gran, neta i ben equipada.
En general al Brasil hem trobat que la relació qualitat-preu de tots els hostals és molt dolenta en comparació a la resta de països visitats durant aquests 5 mesos de viatge. Hostals molt normalets a preus més aviat alts (i aixó que hem viatjat en temporada baixa!!!!).
30 de juny 2010
28 de juny 2010
Rio de Janeiro, comiat del Brasil!!!
Abans de marxar del Brasil vam tenir una tarda per acomiadar-nos de la ciutat que ens va donar la benvinguda, Rio de Janeiro.
Anant cap a l'hostal vam veure que les obres del Corcovado estaven acabades així que només arribar vam deixar les motxilles a corre-cuita i vam anar de pet al Corcovado!!!
D'aquesta manera ens vam treure l'espina que ens va quedar clavada quan, fa 3 setmanes, ens van dir que estaria d'obres fins a finals de novembre (aquesta gent sembla que té la noció del temps una mica desviada).
Un comiat com deu mana que ens deixa un molt bon sabor de boca, Rio é muito muito legal!!!!
De Rio hem volat a Buenos Aires on hem passat dos dies menjant carn a tutiplen i degustant tots els Malbecs que se'ns posaven a tiro. Tot això rematat l'últim dia per la victòria d'Argentina contra Mèxic!!!VAMOS ARGENTINA!!!!
Demà, després de 5 mesos, deixarem Amèrica del Sud i volarem cap al proper destí: AUSTRÀLIA!!!!!
Anant cap a l'hostal vam veure que les obres del Corcovado estaven acabades així que només arribar vam deixar les motxilles a corre-cuita i vam anar de pet al Corcovado!!!
D'aquesta manera ens vam treure l'espina que ens va quedar clavada quan, fa 3 setmanes, ens van dir que estaria d'obres fins a finals de novembre (aquesta gent sembla que té la noció del temps una mica desviada).
Un comiat com deu mana que ens deixa un molt bon sabor de boca, Rio é muito muito legal!!!!
De Rio hem volat a Buenos Aires on hem passat dos dies menjant carn a tutiplen i degustant tots els Malbecs que se'ns posaven a tiro. Tot això rematat l'últim dia per la victòria d'Argentina contra Mèxic!!!VAMOS ARGENTINA!!!!
Demà, després de 5 mesos, deixarem Amèrica del Sud i volarem cap al proper destí: AUSTRÀLIA!!!!!
26 de juny 2010
Salvador de Bahía
També anomenada simplement Bahía, aquesta ciutat és la 3a més poblada del país tot i que el seu nom original és São Salvador de Bahía de Todos los Santos (toma castanya!!!!). La ciutat té un aire relaxat, despreocupat, i de festa (de fet cada dimarts al vespre hi ha festa als carresr del centre històric).
Hi hem passat 3 dies i jo, Sandra, he acabat fins als nassos de veure el somriure d'orella a orella dels autòctons cada cop que l'Albert havia de dir el seu cognom i tothom ho comparava amb el nom de la ciutat...aish!!!l'Albert, per descomptat, encantadíssim de la vida!!!per un cop que saben escriure el seu cognom sense haver-lo de lletrejar(el que hem hagut de fer els darrers 5 mesos!!!!).
A Salvador es nota la influència de cultures africanes i és que es van enviar molts esclaus a aquesta part del país i hi ha una majoria de població negra. Un exemple molt clar és la capoeira, que té el seu origen en els esclaus africans. Aquests escenificaven imatges de guerra com una forma de rebel·lar-se contra els colons portuguesos. Amb els anys es va passar de generació en generació i s'ha acabat convertint en una dansa.
Hem passejat pel centre històric, el Pelourinho. Tot i ser un racó encantador i imprescindible d'aquesta ciutat, reflecteix la millor i la pitjor cara del Brasil. D'una banda gaudeixes de la història del país i de l'empremta que van deixar-hi els portuguesos (barris com Santa Teresa a Rio o Pelourinho recorden a Lisboa), de l'altra ets testimoni de la misèria i la manca d'oportunitats de prosperitat que afecten a gran part del Brasil.
Amb la visita d'aquesta interessantíssima ciutat donem per finiquitada la nostra aventura per terres brasilenyes (i això que no hem vist ni una dècima part del país!!!!), això si, entre connexió de vols ens espera un comiat formidable a la ciutat que ens va donar la benvinguda al país...propera parada (tot i que curteta curteta): Rio de Janeiro again!!!!
Hi hem passat 3 dies i jo, Sandra, he acabat fins als nassos de veure el somriure d'orella a orella dels autòctons cada cop que l'Albert havia de dir el seu cognom i tothom ho comparava amb el nom de la ciutat...aish!!!l'Albert, per descomptat, encantadíssim de la vida!!!per un cop que saben escriure el seu cognom sense haver-lo de lletrejar(el que hem hagut de fer els darrers 5 mesos!!!!).
A Salvador es nota la influència de cultures africanes i és que es van enviar molts esclaus a aquesta part del país i hi ha una majoria de població negra. Un exemple molt clar és la capoeira, que té el seu origen en els esclaus africans. Aquests escenificaven imatges de guerra com una forma de rebel·lar-se contra els colons portuguesos. Amb els anys es va passar de generació en generació i s'ha acabat convertint en una dansa.
Hem passejat pel centre històric, el Pelourinho. Tot i ser un racó encantador i imprescindible d'aquesta ciutat, reflecteix la millor i la pitjor cara del Brasil. D'una banda gaudeixes de la història del país i de l'empremta que van deixar-hi els portuguesos (barris com Santa Teresa a Rio o Pelourinho recorden a Lisboa), de l'altra ets testimoni de la misèria i la manca d'oportunitats de prosperitat que afecten a gran part del Brasil.
Amb la visita d'aquesta interessantíssima ciutat donem per finiquitada la nostra aventura per terres brasilenyes (i això que no hem vist ni una dècima part del país!!!!), això si, entre connexió de vols ens espera un comiat formidable a la ciutat que ens va donar la benvinguda al país...propera parada (tot i que curteta curteta): Rio de Janeiro again!!!!
23 de juny 2010
La ciutat colonial d'Olinda
Olinda és una de les ciutats colonials més ben conservades del Brasil, així que hem decidit fer-hi una visita, curta però, ja que hi hem passat un dia. El centre històric d'Olinda, que és el motiu de la nostra parada, és molt petit i de seguida està vist.
La ciutat va ser fundada el 1535 i va ser la capital de l'estat de Pernambuco durant molts anys. Actualment, la capital de Pernambuco és Recife, una ciutat molt més gran i molt més caòtica que Olinda.
Us deixem algunes fotos del nostre passeig pel centre històric d'aquesta encantadora ciutat.
El següent destí i últim dels nostres dies pel Brasil és Salvador de Bahía. Ens havíem de menjar unes 14 hores d'aquestes maques en autobús nocturn. Però quan vam anar a comprar els bitllets ens van mirar també els preus dels vols i, mira quina sort, valia el mateix l'avió que el bús.
I ara què fem?? El decàleg del bon motxiller diu que sempre has d'agafar un bús, no en diu res dels avions perquè un bon motxiller mai, però mai de la vida, sota cap circumstància, agafarà un avió!!!! Sempre és més autèntic disfrutar d'un llarg viatge en companyia dels locals, amb pudoreta a suat, lavabo sense paper, gent roncant i el "savoir faire" del prudent conductor!!!!Com podreu imaginar, el vol va anar de conya ;)
La ciutat va ser fundada el 1535 i va ser la capital de l'estat de Pernambuco durant molts anys. Actualment, la capital de Pernambuco és Recife, una ciutat molt més gran i molt més caòtica que Olinda.
Us deixem algunes fotos del nostre passeig pel centre històric d'aquesta encantadora ciutat.
El següent destí i últim dels nostres dies pel Brasil és Salvador de Bahía. Ens havíem de menjar unes 14 hores d'aquestes maques en autobús nocturn. Però quan vam anar a comprar els bitllets ens van mirar també els preus dels vols i, mira quina sort, valia el mateix l'avió que el bús.
I ara què fem?? El decàleg del bon motxiller diu que sempre has d'agafar un bús, no en diu res dels avions perquè un bon motxiller mai, però mai de la vida, sota cap circumstància, agafarà un avió!!!! Sempre és més autèntic disfrutar d'un llarg viatge en companyia dels locals, amb pudoreta a suat, lavabo sense paper, gent roncant i el "savoir faire" del prudent conductor!!!!Com podreu imaginar, el vol va anar de conya ;)
20 de juny 2010
Praia de Pipa
Teníem previst quedar-nos a Pipa un parell de dies però com que el dia que vam arribar només va fer que ploure, vam decidir allargar-ho una nit més quan, l'endemà, ens vam llevar i feia un sol espatarrant!!!
Us deixem una foto de les vistes de la nostra habitació el dia que plovia :(, els altres dies com que feia sol teniem altres coses a fer en comptes d'estar fent fotos desde l'habitació,jejejeje!!!
I què hi hem fet aquí??doncs prendre el sol i conservar el morenito que vam agafar a Fernando...we still think about you Fernando!!!
Ens hem llevat, hem esmorzat i hem passat hores i hores a la piscina rostint-nos i fent algun passeig per les platges, això sí, quan la marea estava baixa perquè aquí cada dia has de mirar les marees i les hores en què pots anar a la platja!!!no ens hi hem banyat perque la majoria són per fer surf i has de trampejar onades i surfistes i a part perquè quan estàs de conya a la piscina fot una mandra bestial vestir-te i caminar els 20 minuts que separen l'hostal de la platjeta a 30ºC i amb una humitat del 120%.
Pipa, es veu, té força vida nocturna però com que nosaltres estem viatjant en temporada baixa no n'hem vist gaire...només estem trobant turistes brasilenys i se'ns ha caigut el mite que són uns fiesteros, tot està molt tranquil!!!la part bona és que estem disfrutant de preus baixos (començaran a pujar preus al juliol que és quan comencen a venir els guiris) i de molta tranquil·litat. Diem preus baixos però Brasil ens està semblant el país més car que hem visitat fins ara amb diferència, i malhauradament, també és el que menys ens està agrandant comparant amb els 5 que havíem vist fins al moment, potser per les expectatives que hi teníem. Ara, és una passada ser al Brasil mentre es juga un mundial!!!quan van guanyar a Corea els carrers eren una festa, nosaltres flipàvem ja que Corea no seria precisament una potència futbolística i tot just era el seu primer partit del mundial. Aquí amb el futbol no s'hi juga ;)
Demà deixem platges i agafem bus cap a Olinda, una ciutat colonial molt a prop de Recife. Seran 6 hores de trajecte i 3 autobusos diferents, esperem arribar abans que acabi el partit de Brasil perquè el futbol sí que el celebren i a lo grande!!
Us deixem una foto de les vistes de la nostra habitació el dia que plovia :(, els altres dies com que feia sol teniem altres coses a fer en comptes d'estar fent fotos desde l'habitació,jejejeje!!!
I què hi hem fet aquí??doncs prendre el sol i conservar el morenito que vam agafar a Fernando...we still think about you Fernando!!!
Ens hem llevat, hem esmorzat i hem passat hores i hores a la piscina rostint-nos i fent algun passeig per les platges, això sí, quan la marea estava baixa perquè aquí cada dia has de mirar les marees i les hores en què pots anar a la platja!!!no ens hi hem banyat perque la majoria són per fer surf i has de trampejar onades i surfistes i a part perquè quan estàs de conya a la piscina fot una mandra bestial vestir-te i caminar els 20 minuts que separen l'hostal de la platjeta a 30ºC i amb una humitat del 120%.
Pipa, es veu, té força vida nocturna però com que nosaltres estem viatjant en temporada baixa no n'hem vist gaire...només estem trobant turistes brasilenys i se'ns ha caigut el mite que són uns fiesteros, tot està molt tranquil!!!la part bona és que estem disfrutant de preus baixos (començaran a pujar preus al juliol que és quan comencen a venir els guiris) i de molta tranquil·litat. Diem preus baixos però Brasil ens està semblant el país més car que hem visitat fins ara amb diferència, i malhauradament, també és el que menys ens està agrandant comparant amb els 5 que havíem vist fins al moment, potser per les expectatives que hi teníem. Ara, és una passada ser al Brasil mentre es juga un mundial!!!quan van guanyar a Corea els carrers eren una festa, nosaltres flipàvem ja que Corea no seria precisament una potència futbolística i tot just era el seu primer partit del mundial. Aquí amb el futbol no s'hi juga ;)
Demà deixem platges i agafem bus cap a Olinda, una ciutat colonial molt a prop de Recife. Seran 6 hores de trajecte i 3 autobusos diferents, esperem arribar abans que acabi el partit de Brasil perquè el futbol sí que el celebren i a lo grande!!
17 de juny 2010
Un paradís anomenat Fernando de Noronha!!!!
Fins fa uns mesos aquest lloc era un total desconegut per nosaltres dos però després d'hores i hores de recerca a blogs de viatgers, algunes webs i a la fabulosa Lonely Planet ; ), vam descobrir que aquest lloc valia la pena una visita. Aquest cop l'hem encertat de ple!!!i diem aquest cop perquè de vegades les recerques et juguen males passades ; )
El cas és que hem disfrutat durant 4 dies de platges desertes, aigües cristal·lines, ens hem posat morenos i hem vist bestioles a dins i a fora del mar.
Les de fora del mar no ens les esperàvem...la pega que té aquesta illa és que tot val una pasta gansa i ja només per estar-t'hi et fan pagar una taxa diària!!!veient el percal, aquí els llestos vam decidir anar a una pousada baratíssima, d'aquelles de bueno-bonito-barato, però a part del barato, ni bueno ni bonito ;(. Més que hostal era una casa familiar, això sí, molt simpàtics, però bastant guarros!!!ens van donar una habitació doble on, de dia, tot era normal però quan es va fer fosc "los otros" van aparèixer!per no entrar gaire al detall direm que vam acabar amb el llit i el terra ple de bitxos i un cop els vam exterminar (vam trigar un parell d'hores) i ja estàvem llestos per intentar dormir, un escarbat gegant va caure a sobre l'Albert!!!
La cosa ja era fastigosa total, així que vam demanar canvi d'habitació i l'endemà vam canviar l'hostal que, aquest sí, era más bueno-más bonito-más barato que el otro!!!però no us penseu que quatre bitxos i un escarbat van fer que prenguéssim aquesta decisió, l'endemà esmorzant a la casa dels guarros el súmum va ser veure un llangardaix gegant dins la cafetera!!!
Els animals terrestres ja estaven vistos, ara ens faltaven els aquàtics així que vam dedicar el nostre temps a fer snorkel, recórrer totes les platges de l'illa i fer una mica de vacances que ja ens tocava!!!sí sí, això de viatjar és molt dur!!!que si ara el bus, fes la motxilla, carrega la motxilla (pesen uns 17kg cadascuna) , desfés la motxilla, busca hostal, agafa un altre bus...necessitàvem uns dies per desconnectar i fer el gos!!
Tornant al tema de l'snorkel, hem vist peixos de mil colors i mides, tortugues, rajades i fins i tot un tauró, no tenim fotos però aquest tema ja l'hem posat a la llista de deures!!!quan puguem comprarem una càmera aquàtica!!
Aquest desconegut arxipèlag està situat a uns 400km de la costa brasilenya al davant de Natal, compta amb un 70% declarat Parc Nacional Marí per protegir els tresors naturals. A més a més, al 2002 va ser declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Diem desconegut perquè el 90% del turisme és nacional, es tracta d'una illa molt desconeguda pels estrangers i compta amb 3 de les 5 millors platges de Brasil segons els rànkings. La top 1, Baía do Sancho, es troba també al nª10 del rànking mundial.
"Y como no es lo mismo contarlo que vivirlo" i vosaltres no podeu venir, aquí teniu unes fotos ;)
Praia da Conceição amb el Morro do Pico de fons (el punt més alt de l'illa amb 323m)
Praia do Meio
Nosaltres a la Baía dos Porcos
Baía dos Porcos
Baía do Sancho
Baía do Sancho (millor platja del Brasil)
Mítica foto de Fernando de Noronha, mirador de la Baía dos Porcos (2ª millor del Brasil)
Praia do Leão (3ª millor platja del Brasil)
Un cop relaxats hem tornat al continent i estem baixant per la costa brasilenya. Vam passar un parell de dies a Natal on vam fer snorkel a Maracajaú (no fue lo mismo!!!!we miss you Fernando!!!) i la bugada que els banyador estaven més salats que un bacallà ;).
Avui hem arribat a Praia da Pipa i ha plogut durant tot el dia...we miss you so much Fernando!!!
El cas és que hem disfrutat durant 4 dies de platges desertes, aigües cristal·lines, ens hem posat morenos i hem vist bestioles a dins i a fora del mar.
Les de fora del mar no ens les esperàvem...la pega que té aquesta illa és que tot val una pasta gansa i ja només per estar-t'hi et fan pagar una taxa diària!!!veient el percal, aquí els llestos vam decidir anar a una pousada baratíssima, d'aquelles de bueno-bonito-barato, però a part del barato, ni bueno ni bonito ;(. Més que hostal era una casa familiar, això sí, molt simpàtics, però bastant guarros!!!ens van donar una habitació doble on, de dia, tot era normal però quan es va fer fosc "los otros" van aparèixer!per no entrar gaire al detall direm que vam acabar amb el llit i el terra ple de bitxos i un cop els vam exterminar (vam trigar un parell d'hores) i ja estàvem llestos per intentar dormir, un escarbat gegant va caure a sobre l'Albert!!!
La cosa ja era fastigosa total, així que vam demanar canvi d'habitació i l'endemà vam canviar l'hostal que, aquest sí, era más bueno-más bonito-más barato que el otro!!!però no us penseu que quatre bitxos i un escarbat van fer que prenguéssim aquesta decisió, l'endemà esmorzant a la casa dels guarros el súmum va ser veure un llangardaix gegant dins la cafetera!!!
Els animals terrestres ja estaven vistos, ara ens faltaven els aquàtics així que vam dedicar el nostre temps a fer snorkel, recórrer totes les platges de l'illa i fer una mica de vacances que ja ens tocava!!!sí sí, això de viatjar és molt dur!!!que si ara el bus, fes la motxilla, carrega la motxilla (pesen uns 17kg cadascuna) , desfés la motxilla, busca hostal, agafa un altre bus...necessitàvem uns dies per desconnectar i fer el gos!!
Tornant al tema de l'snorkel, hem vist peixos de mil colors i mides, tortugues, rajades i fins i tot un tauró, no tenim fotos però aquest tema ja l'hem posat a la llista de deures!!!quan puguem comprarem una càmera aquàtica!!
Aquest desconegut arxipèlag està situat a uns 400km de la costa brasilenya al davant de Natal, compta amb un 70% declarat Parc Nacional Marí per protegir els tresors naturals. A més a més, al 2002 va ser declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Diem desconegut perquè el 90% del turisme és nacional, es tracta d'una illa molt desconeguda pels estrangers i compta amb 3 de les 5 millors platges de Brasil segons els rànkings. La top 1, Baía do Sancho, es troba també al nª10 del rànking mundial.
"Y como no es lo mismo contarlo que vivirlo" i vosaltres no podeu venir, aquí teniu unes fotos ;)
Praia da Conceição amb el Morro do Pico de fons (el punt més alt de l'illa amb 323m)
Praia do Meio
Nosaltres a la Baía dos Porcos
Baía dos Porcos
Baía do Sancho
Baía do Sancho (millor platja del Brasil)
Mítica foto de Fernando de Noronha, mirador de la Baía dos Porcos (2ª millor del Brasil)
Praia do Leão (3ª millor platja del Brasil)
Un cop relaxats hem tornat al continent i estem baixant per la costa brasilenya. Vam passar un parell de dies a Natal on vam fer snorkel a Maracajaú (no fue lo mismo!!!!we miss you Fernando!!!) i la bugada que els banyador estaven més salats que un bacallà ;).
Avui hem arribat a Praia da Pipa i ha plogut durant tot el dia...we miss you so much Fernando!!!
15 de juny 2010
Rio e muito legal!!!
Aquesta immensa ciutat ens ha agradat molt i és molt diferent del que hem vist fins ara en aquest continent...serà per l'idioma?serà perquè aquest mes hi ha el mundial i a Brasil es viu a tope??no ho sabem però la porta d'entrada que hem triat del Brasil ens ha acollit amb els braços oberts!!!
Els gairebé 4 dies que hi hem passat els hem aprofitat per visitar la ciutat i adonar-nos que haver escollit el mes del mundial promet ja que l'escut del país és per tot arreu en forma de samarretes, hawaianes, banderetes i mil i una decoracions vàries distribuïdes pels carrers, bars, restaurants i fins i tot a l'hostal on ens hem allotjat. Aquests paios són uns friquis del futbol!!!
Parlant de l'hostal, i ara anirem de guais ;),hi va viure durant 3 anys el poeta i músic, compositor de la famosíssima cançó Garota d'Ipanema, Tom Jobim. Eh que som guais???
La ciutat té moltes platges però seguint amb la línia d'anar de guais nosaltres només n'hem visitat dues, les més famoses: Ipanema i Copacabana. I tal com fan els carioques, hem recorregut el passeig de cadascuna d'elles de cabinho a rabinho ; )
A part de les platges també ens hem culturitzat i hem anat als barris de Santa Teresa i Lapa, caminant cap amunt i cap avall pels seus carrers empedrats, disfrutant de l'ambient bohemi en alguna terrasseta mentre passava el tramvia i rematant la visita a la famosa Escadaria Selaron que, per sort, la vam enganxar de baixada ; )
El Pão de Açúcar ens ha donat una altra perspectiva de la cuitat, i des d'allà hem gaudit de la posta de sol, us deixem un parell de fotinhos!!
Però tots sabem que al Brasil no tot és tan maco, i és que a part del sol, les platges i les ganes de festa que sempre tenen, la pobresa i la delinqüència són un greu problema que aquest país ha de resoldre.
Us pot semblar una mica frívol, però nosaltres volíem veure amb els nostres ulls de què parlen a la tele quan ens expliquen la cara més fosca del Brasil, i hem anat a veure una favela.
Concretament hem visitat Rocinha, on hi viuen unes 400.000 persones, la favela més gran de Rio.
Hem agafat un tour, ja que no hi ha altra manera de visitar-les si és que vols tornar d'una sola peça de la visita. Al grup érem uns 10 i per entrar a la favela hem hagut de pujar en "mototaxi" (cadascú en una moto). Un cop a dalt hem baixat caminant pel mig de la favela.
Havíem d'anar en compte on feiem fotos, ja que als narcos i als traficants d'armes no els agrada sortir en fotos dels turistes. Només Rocinha "factura" 4 milions de dòlars al mes traficant així que en aquesta ciutat es mouen molts calers. Lamentablement la policia no fa gaire al respecte i gairebé ni entra a les faveles.
Per què?? Qui compra les drogues i les armes de les faveles?? D'on treuen els diners els traficants?? Tenint en compte que la gent que hi viu és pobre fins a la misèria, els diners vénen de gent que viu als barris rics i, com que qui paga mana, ningú no hi fa res.
Com a ajuda per la gent que vui a la favela i no té res a veure amb tot el que us acabem d'explicar, les agències que ofereixen els tours destinen una part dels diners a crear projectes comunitaris com ara escoles, tallers de pintura, residències...nosaltres hem visitat una escola bressol on hi havia uns 40 nens que estan ben cuidats i alimentats mentre els pares treballen, en comptes d'estar sols a casa o al carrer.
Sí sí, ja ho sabem, no hem dit res del Corcovado!!!abans de deixar el país tornarem a Rio i ho hem deixat pendent tot i que fins al novembre l'estan restaurant i està ple de bastides, ja decidirem si val la pena deixar-hi la pasta ; )
Després de Rio hem passat 4 dies a la idíl·lica illa de Fernando de Noronha!!!us ho expliquem al proper post.
Els gairebé 4 dies que hi hem passat els hem aprofitat per visitar la ciutat i adonar-nos que haver escollit el mes del mundial promet ja que l'escut del país és per tot arreu en forma de samarretes, hawaianes, banderetes i mil i una decoracions vàries distribuïdes pels carrers, bars, restaurants i fins i tot a l'hostal on ens hem allotjat. Aquests paios són uns friquis del futbol!!!
Parlant de l'hostal, i ara anirem de guais ;),hi va viure durant 3 anys el poeta i músic, compositor de la famosíssima cançó Garota d'Ipanema, Tom Jobim. Eh que som guais???
La ciutat té moltes platges però seguint amb la línia d'anar de guais nosaltres només n'hem visitat dues, les més famoses: Ipanema i Copacabana. I tal com fan els carioques, hem recorregut el passeig de cadascuna d'elles de cabinho a rabinho ; )
A part de les platges també ens hem culturitzat i hem anat als barris de Santa Teresa i Lapa, caminant cap amunt i cap avall pels seus carrers empedrats, disfrutant de l'ambient bohemi en alguna terrasseta mentre passava el tramvia i rematant la visita a la famosa Escadaria Selaron que, per sort, la vam enganxar de baixada ; )
El Pão de Açúcar ens ha donat una altra perspectiva de la cuitat, i des d'allà hem gaudit de la posta de sol, us deixem un parell de fotinhos!!
Però tots sabem que al Brasil no tot és tan maco, i és que a part del sol, les platges i les ganes de festa que sempre tenen, la pobresa i la delinqüència són un greu problema que aquest país ha de resoldre.
Us pot semblar una mica frívol, però nosaltres volíem veure amb els nostres ulls de què parlen a la tele quan ens expliquen la cara més fosca del Brasil, i hem anat a veure una favela.
Concretament hem visitat Rocinha, on hi viuen unes 400.000 persones, la favela més gran de Rio.
Hem agafat un tour, ja que no hi ha altra manera de visitar-les si és que vols tornar d'una sola peça de la visita. Al grup érem uns 10 i per entrar a la favela hem hagut de pujar en "mototaxi" (cadascú en una moto). Un cop a dalt hem baixat caminant pel mig de la favela.
Havíem d'anar en compte on feiem fotos, ja que als narcos i als traficants d'armes no els agrada sortir en fotos dels turistes. Només Rocinha "factura" 4 milions de dòlars al mes traficant així que en aquesta ciutat es mouen molts calers. Lamentablement la policia no fa gaire al respecte i gairebé ni entra a les faveles.
Per què?? Qui compra les drogues i les armes de les faveles?? D'on treuen els diners els traficants?? Tenint en compte que la gent que hi viu és pobre fins a la misèria, els diners vénen de gent que viu als barris rics i, com que qui paga mana, ningú no hi fa res.
Com a ajuda per la gent que vui a la favela i no té res a veure amb tot el que us acabem d'explicar, les agències que ofereixen els tours destinen una part dels diners a crear projectes comunitaris com ara escoles, tallers de pintura, residències...nosaltres hem visitat una escola bressol on hi havia uns 40 nens que estan ben cuidats i alimentats mentre els pares treballen, en comptes d'estar sols a casa o al carrer.
Sí sí, ja ho sabem, no hem dit res del Corcovado!!!abans de deixar el país tornarem a Rio i ho hem deixat pendent tot i que fins al novembre l'estan restaurant i està ple de bastides, ja decidirem si val la pena deixar-hi la pasta ; )
Després de Rio hem passat 4 dies a la idíl·lica illa de Fernando de Noronha!!!us ho expliquem al proper post.
8 de juny 2010
Resum de Xile
Hem estat un total de 39 dies a Xile i hem visitat Punta Arenas, Puerto Natales, P.N. Torres del Paine, Chiloé, Puerto Varas, Valdivia, Pucón, Santiago, San Pedro de Atacama i Rapa Nui (Illa de Pasqua).
Ens ha agradat:
- El contrast dels paisatges. Trobes des del desert més àrid del món al nord, fins als glaciars i pingüins del sud, passant per una de les regions de llacs més maques del món. És un país molt complert!!!
- La gent. El xilè és senzill, molt agradable i proper.
- Trobar naturalesa en estat pur: volcans actius, parcs nacionals per caminar hores i hores, glaciars en constant moviment, llacs d'un blau increïble i termes, moltíssimes termes naturals. I aquest atractiu és multiplica quan veus la cura i el respecte que hi tenen els xilens i que no està massificat turísticament. Tot es manté gairebé verge!
- El trekking de Torres del Paine culminat per l'espectacularitat de les famoses Torres de granit després de gairebé 60km a les cames.
- Rapa Nui, res a veure amb la resta de Xile però definitivament un "must see". Una illa polinèsica plena de misticisme.
No ens ha agradat:
- La quantitat de gossos abandonats que hi ha pels carrers i que el govern no prengui mesures al respecte.
- La polució que hi ha a Santiago, és molt bèstia i sembla una calitxa molt densa!! I això tenint els Andes a tocar.
- El menjar. Tenen molt bona matèria prima (marisc variat i excel·lent, peix, moltíssima fruita i verdura de qualitat...) però sembla que no en sàpiguen treure profit, la cuina no es lo suyo!
Ens hem gastat una mitjana de 60€/dia entre tots dos en menjar i dormir.
Ja podeu veure les fotos i el vídeo de la nostra estada a Xile i Rapa Nui als apartats corresponents. Esperem que us agradin!!
Hem dormit als següents hostals:
Punta Arenas
Hospedaje Costanera
Habitació compartida amb bany compartit per 7.000 pesos per persona/nit amb esmorzar inclòs.
Casa familiar una mica apartada del centre però el servei molt agradable. Sense wifi.
Puerto Natales
Hostal Las Carretas
Habitació doble amb TV i bany compartit per 22.000 pesos la nit amb wifi i esmorzar inclosos.
Hostal nou i molt ben decorat. L'única pega és que la cuina és molt justeta en quant a espai i estris, a més a més no hi ha nevera per desar les coses.
Castro (Illa de Chiloé)
Torre de Babel
Habitació doble amb TV i bany compartit per 18.000 pesos la nit amb wifi i esmorzar inclosos.
Tot i que està una mica apartat del centre, és una casa familiar molt acollidora i amb habitacions i banys enormes. Cuina molt ben equipada. Molt recomanable!!!
Puerto Varas
Malmec Hostel
Habitació compartida amb bany compartit per 8.000 pesos per persona/nit amb wifi i esmorzar inclosos.
Cuina força gran i ben equipada.
Valdivia
Hostel Bosque Nativo
Habitació doble amb TV i bany compartit per 18.000 pesos la nit amb wifi i esmorzar inclosos.
L'hostal és força nou i els espais comunitaris estan de conya. La única pega és que ens va tocar una habitació molt petita!!
Pucón
Hostal Donde Germán
Habitació doble amb bany compartit per 14.000 pesos la nit amb wifi inclòs però sense esmorzar.
Ho porta un matrimoni de motxillers molt macos. L'hostal és una casa amb jardí al voltant que està de conya. Habitacions, banys i cuines en perfectes condicions. Molt recomanable!!!
Santiago de Chile
Dominica Hostel
Habitació compartida amb bany compartit per 7.000 pesos per persona/nit amb wifi i esmorzar inclosos.
Situat al barri de Bellavista, a un pas del funicular del Cerro San Cristóbal. Hostal molt ben decorat i pràcticament nou. Molt recomanable!!!
Santiago de Chile
Dominica Hostel
Habitació doble amb bany compartit per 25.000 pesos la nit amb wifi i esmorzar inclosos.
Situat al barri de Bellavista, a un pas del funicular del Cerro San Cristóbal. Hostal molt ben decorat i pràcticament nou. Molt recomanable!!!
San Pedro de Atacama
Hostal Sonchek
Habitació doble amb bany compartit per 16.000 pesos. No té ni wifi ni esmorzar tnt les habitacions com els espais comuns estan molt bé. Té cuina comunitària molt ben equipada. Tenint en compte que San Pedro de Atacama és molt car, l'hostal és molt recomanable!!!
Santiago de Chile
Ecohostel
Habitació compartida amb bany compartit per 7.000 pesos per persona/nit amb wifi i esmorzar inclosos.
Situat a prop del centre en un barri molt tranquil. Espais comuns molt amplis i agradables, cuina molt ben equipada i personal molt amable. A dos carrers hi ha un supermercat enorme. Molt recomanable!!!!
Rapa Nui (Illa de Pasqua)
Camping Mihinoa
Habitació doble amb bany compartit per 15.000 pesos. Té wifi i esmorzar però s'han de pagar a part. Té cuina comunitària molt ben equipada i val molt la pena portar-se el menjar desde Santiago, ja que el menjar a l'illa és molt car i no es troba de tot. Es poden llogar Jeeps i bicicletes per recórrer l'illa. Molt recomanable!!!!
Ens ha agradat:
- El contrast dels paisatges. Trobes des del desert més àrid del món al nord, fins als glaciars i pingüins del sud, passant per una de les regions de llacs més maques del món. És un país molt complert!!!
- La gent. El xilè és senzill, molt agradable i proper.
- Trobar naturalesa en estat pur: volcans actius, parcs nacionals per caminar hores i hores, glaciars en constant moviment, llacs d'un blau increïble i termes, moltíssimes termes naturals. I aquest atractiu és multiplica quan veus la cura i el respecte que hi tenen els xilens i que no està massificat turísticament. Tot es manté gairebé verge!
- El trekking de Torres del Paine culminat per l'espectacularitat de les famoses Torres de granit després de gairebé 60km a les cames.
- Rapa Nui, res a veure amb la resta de Xile però definitivament un "must see". Una illa polinèsica plena de misticisme.
No ens ha agradat:
- La quantitat de gossos abandonats que hi ha pels carrers i que el govern no prengui mesures al respecte.
- La polució que hi ha a Santiago, és molt bèstia i sembla una calitxa molt densa!! I això tenint els Andes a tocar.
- El menjar. Tenen molt bona matèria prima (marisc variat i excel·lent, peix, moltíssima fruita i verdura de qualitat...) però sembla que no en sàpiguen treure profit, la cuina no es lo suyo!
Ens hem gastat una mitjana de 60€/dia entre tots dos en menjar i dormir.
Ja podeu veure les fotos i el vídeo de la nostra estada a Xile i Rapa Nui als apartats corresponents. Esperem que us agradin!!
Hem dormit als següents hostals:
Punta Arenas
Hospedaje Costanera
Habitació compartida amb bany compartit per 7.000 pesos per persona/nit amb esmorzar inclòs.
Casa familiar una mica apartada del centre però el servei molt agradable. Sense wifi.
Puerto Natales
Hostal Las Carretas
Habitació doble amb TV i bany compartit per 22.000 pesos la nit amb wifi i esmorzar inclosos.
Hostal nou i molt ben decorat. L'única pega és que la cuina és molt justeta en quant a espai i estris, a més a més no hi ha nevera per desar les coses.
Castro (Illa de Chiloé)
Torre de Babel
Habitació doble amb TV i bany compartit per 18.000 pesos la nit amb wifi i esmorzar inclosos.
Tot i que està una mica apartat del centre, és una casa familiar molt acollidora i amb habitacions i banys enormes. Cuina molt ben equipada. Molt recomanable!!!
Puerto Varas
Malmec Hostel
Habitació compartida amb bany compartit per 8.000 pesos per persona/nit amb wifi i esmorzar inclosos.
Cuina força gran i ben equipada.
Valdivia
Hostel Bosque Nativo
Habitació doble amb TV i bany compartit per 18.000 pesos la nit amb wifi i esmorzar inclosos.
L'hostal és força nou i els espais comunitaris estan de conya. La única pega és que ens va tocar una habitació molt petita!!
Pucón
Hostal Donde Germán
Habitació doble amb bany compartit per 14.000 pesos la nit amb wifi inclòs però sense esmorzar.
Ho porta un matrimoni de motxillers molt macos. L'hostal és una casa amb jardí al voltant que està de conya. Habitacions, banys i cuines en perfectes condicions. Molt recomanable!!!
Santiago de Chile
Dominica Hostel
Habitació compartida amb bany compartit per 7.000 pesos per persona/nit amb wifi i esmorzar inclosos.
Situat al barri de Bellavista, a un pas del funicular del Cerro San Cristóbal. Hostal molt ben decorat i pràcticament nou. Molt recomanable!!!
Santiago de Chile
Dominica Hostel
Habitació doble amb bany compartit per 25.000 pesos la nit amb wifi i esmorzar inclosos.
Situat al barri de Bellavista, a un pas del funicular del Cerro San Cristóbal. Hostal molt ben decorat i pràcticament nou. Molt recomanable!!!
San Pedro de Atacama
Hostal Sonchek
Habitació doble amb bany compartit per 16.000 pesos. No té ni wifi ni esmorzar tnt les habitacions com els espais comuns estan molt bé. Té cuina comunitària molt ben equipada. Tenint en compte que San Pedro de Atacama és molt car, l'hostal és molt recomanable!!!
Santiago de Chile
Ecohostel
Habitació compartida amb bany compartit per 7.000 pesos per persona/nit amb wifi i esmorzar inclosos.
Situat a prop del centre en un barri molt tranquil. Espais comuns molt amplis i agradables, cuina molt ben equipada i personal molt amable. A dos carrers hi ha un supermercat enorme. Molt recomanable!!!!
Rapa Nui (Illa de Pasqua)
Camping Mihinoa
Habitació doble amb bany compartit per 15.000 pesos. Té wifi i esmorzar però s'han de pagar a part. Té cuina comunitària molt ben equipada i val molt la pena portar-se el menjar desde Santiago, ja que el menjar a l'illa és molt car i no es troba de tot. Es poden llogar Jeeps i bicicletes per recórrer l'illa. Molt recomanable!!!!
4 de juny 2010
Te Pito o Te Henua
Que vol dir "el melic del món", que és com també s'anomena l'Illa de Pasqua o Rapa Nui.
El melic del món per dues raons: una perquè està apartada de tot (a 3.700km de Santiago de Xile i a 4.000Km de Papeete), i l'altra perquè a l'illa hi ha una pedra "màgica" que duu aquest nom. Segons diuen, si poses una brúixola a sobre la pedra, aquesta es torna literalment boja i l'agulla es mou sense parar.
Vam arribar divendres passat després de gairebé 5 hores de vol. Políticament aquesta illa pertany a Xile però històrica i culturalment forma part de la Polinèsia. Els trets facials dels locals recorden molt als tahitians i als maoris de Nova Zelanda i fins i tot la llengua autóctona, el rapa nui, té similituds amb la resta de llengües d'origen polinèsic. Serà per això que només arribar a l'aeroport ens van posar un collar de flors exòtiques i ens van rebre amb un "Iorana" (salutació rapa nui). Actualment l'illa té 4.000 habitants en una superficie de 166km2 i només hi ha un poble, Hanga Roa, ja que la resta de l'illa és considerada parc natural.
Ja des del càmping on ens vam allotjar les vistes prometien, primera línia de mar i posta de sol inclosa cada dia, mireu mireu!!!
I què hi ha aquí??doncs molts moais, més de 1.000 escampats per tota l'illa. Hem passat 5 dies recorrent els seus racons, coneixent la seva història i fins i tot banyant-nos a la magnífica platjeta d'Anakena (ja podem dir que ens hem remullat al Pacífic!).
Originalment tots els moais estaven drets però entre els tsunamis i les guerres civils dels poblats de l'illa, aquests van ser tirats a terra i actualment se'n veuen només alguns de restaurats a peu dret per donar una idea del que van ser.
Vam poder visitar també la pedrera on es "fabricaven" els moais i des d'on es transportaven als diferents punts de l'illa. Perquè us feu una idea, per tallar un moai es trigaven uns 3-4 mesos i hi treballaven 5 homes a jornada completa, quina feinada!!!!el que encara és un misteri per molts arqueòlegs és la manera en què transportaven aquestes escultures de pedra de més de 10 metres d'alçada tot i que les teories són múltiples, des de rampes fetes amb pedres fins a fer-los rodar sobre troncs muntanya avall.
Ahu Tongariki
Platja d'Anakena
Pedrera Rano Raraku
Pedrera Rano Raraku
Pedrera Puna Pau
Una de les millors imatges són les postes de sol amb els moais al davant i la remor del mar de fons, us deixem alguna imatge perquè en gaudiu!!!
Tahai
Després de 5 dies de somni en aquesta mística part del planeta, retornem a Santiago per començar una marató de vols de 3 dies ;), sí sí, ho heu sentit bé!!!ens acomiadem definitivament de Xile i demà agafem un vol a Buenos Aires per fer connexió dissabte amb el nostre proper destí: BRASIL, nanaranaranaraná!!!!
Sí sí, teòricament el nostre periple per terres sudamericanes acabava a Buenos Aires on havíem de volar cap a Sidney però hem decidit fer un foradet per les caipirinhas, les caipiroscas i las praias do Brasil abans de deixar aquest continent. Austràlia encara haurà d'esperar 3 setmanetes ja que, de moment, ens quedem per aquí!
El melic del món per dues raons: una perquè està apartada de tot (a 3.700km de Santiago de Xile i a 4.000Km de Papeete), i l'altra perquè a l'illa hi ha una pedra "màgica" que duu aquest nom. Segons diuen, si poses una brúixola a sobre la pedra, aquesta es torna literalment boja i l'agulla es mou sense parar.
Vam arribar divendres passat després de gairebé 5 hores de vol. Políticament aquesta illa pertany a Xile però històrica i culturalment forma part de la Polinèsia. Els trets facials dels locals recorden molt als tahitians i als maoris de Nova Zelanda i fins i tot la llengua autóctona, el rapa nui, té similituds amb la resta de llengües d'origen polinèsic. Serà per això que només arribar a l'aeroport ens van posar un collar de flors exòtiques i ens van rebre amb un "Iorana" (salutació rapa nui). Actualment l'illa té 4.000 habitants en una superficie de 166km2 i només hi ha un poble, Hanga Roa, ja que la resta de l'illa és considerada parc natural.
Ja des del càmping on ens vam allotjar les vistes prometien, primera línia de mar i posta de sol inclosa cada dia, mireu mireu!!!
I què hi ha aquí??doncs molts moais, més de 1.000 escampats per tota l'illa. Hem passat 5 dies recorrent els seus racons, coneixent la seva història i fins i tot banyant-nos a la magnífica platjeta d'Anakena (ja podem dir que ens hem remullat al Pacífic!).
Originalment tots els moais estaven drets però entre els tsunamis i les guerres civils dels poblats de l'illa, aquests van ser tirats a terra i actualment se'n veuen només alguns de restaurats a peu dret per donar una idea del que van ser.
Vam poder visitar també la pedrera on es "fabricaven" els moais i des d'on es transportaven als diferents punts de l'illa. Perquè us feu una idea, per tallar un moai es trigaven uns 3-4 mesos i hi treballaven 5 homes a jornada completa, quina feinada!!!!el que encara és un misteri per molts arqueòlegs és la manera en què transportaven aquestes escultures de pedra de més de 10 metres d'alçada tot i que les teories són múltiples, des de rampes fetes amb pedres fins a fer-los rodar sobre troncs muntanya avall.
Ahu Tongariki
Platja d'Anakena
Pedrera Rano Raraku
Pedrera Rano Raraku
Pedrera Puna Pau
Una de les millors imatges són les postes de sol amb els moais al davant i la remor del mar de fons, us deixem alguna imatge perquè en gaudiu!!!
Tahai
Després de 5 dies de somni en aquesta mística part del planeta, retornem a Santiago per començar una marató de vols de 3 dies ;), sí sí, ho heu sentit bé!!!ens acomiadem definitivament de Xile i demà agafem un vol a Buenos Aires per fer connexió dissabte amb el nostre proper destí: BRASIL, nanaranaranaraná!!!!
Sí sí, teòricament el nostre periple per terres sudamericanes acabava a Buenos Aires on havíem de volar cap a Sidney però hem decidit fer un foradet per les caipirinhas, les caipiroscas i las praias do Brasil abans de deixar aquest continent. Austràlia encara haurà d'esperar 3 setmanetes ja que, de moment, ens quedem per aquí!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
