FA QUE VIATGEM...

31 de març 2010

Entre volcans i termes

Han estat només un parell de dies a Pucón però val a dir que ens ha agradat molt i ens hem quedat amb ganes de més!!!

Hem de dir que l'hostal estava molt bé i dels millors on hem estat a Xile, ara, només arribar ens van donar unes instruccions un pèl...inquietants???en cas de rèplica de terratrèmol (la nit abans que nosaltres arribéssim n'hi va haver una) havíem de sortir de l'habitació i sortir de la casa per trobar-nos tots al jardí. La cosa es complicava quan ens van dir que la porta d'accés a l'hostal era automàtica i que si hi havia rèplica podia deixar de funcionar!!!Aquí ens vam cagar una mica entre la possibilitat de viure una rèplica i que a sobre no poguéssim anar al jardí, però ni vam patir rèpliques ni res de res. Això sí, la primera nit ens va costar una mica agafar el son...


Vistes des de la nosta habitació

Alarmes a banda, vam tenir la gran sort de disfrutar d'uns dies de sol espatarrant que ens van permetre veure el volcà Villarrica, és impressionant perquè realment està molt a prop de Pucón i el veus des de gairebé tots els carrers!!!a més vam poder veure com fumejava!







El primer dia el vam dedicar a passejar pel poble i decidir quina activitat faríem l'endemà...feia dies que a Xile no fèiem grans activitats per culpa del temps i estàvem molt tranquil·lets així que vam arribar a Pucón amb ganes de fer coses i moure'ns!!Finalment ens vam decantar per fer una excursió d'un dia a cavall!!sí, sí, ho heu sentit bé, vam passar tot el dia a cavall per boscos, muntanyes, vorejant rius i fins i tot en vam creuar un (això va fer una mica de cague perquè el cabdal era una mica alt i els cavalls gairebé no tocaven de peus a terra).

Tot i així va ser una experiència divertida i vam tenir la sort que només érem 4 persones amb la guia (els altres 2 eren una parella australiana molt macos, l'Adam i la Louise). No tenim fotos nostres sobre els cavalls i és que hi havia massa feina entre controlar els cavalls i treure la càmara ;). Especial agraïment a l'Esperanza i a l'Inca, els 2 cavalls que ens van "aguantar" durant tot el dia. Per cert, encara ens fa mal el cul!


Inca


Esperanza

A la nit vam anar a unes termes naturals on vam passar 4 horetes i ens van ajudar moltíssim per alleujar les agulletes dels cavalls ;). Tampoc tenim fotos perquè vam anar de nit (durant el dia feia massa calor i...¡no es lo mismo!) i entre que era fosc, que no hi havia lloc per guardar la càmara i que ens van recomanar que no portéssim objectes de valor, la vam deixar a l'hostal però hem trobat alguna foto per internet perquè gaudiu de l'espectacle.



Les termes es diuen "Los Pozones" i són 6 pozones (o piscines naturals) enmig d'una vall i al costat d'un riu. Les instal·lacions són mínimes, només hi ha dues cabanyes molt bàsiques per deixar la roba i la resta ja és cosa de la natura...realment increïble!!!Ens estàvem banyant en piscines creades per la natura on la temperatura de l'aigua era superior als 35ºC i a 2 metres teníem el riu amb l'aigua completament glaçada!!!només els més atrevits s'hi van remullar per fer el contrast de temperatura.

Dels 6 pozones que hi havia, només ens van permetre banyar-nos a 5 perquè després del terratrèmol la temperatura de l'aigua havia pujat a tots els pozones, però n'hi havia un que superava els 45ºC i no era plan de rostir-se.

Després d'aquest somni anomenat Pucón, hem passat 2 dies fotuts en 3 autobusos diferents per arribar finalment a Mendoza on grans vins ens esperen...ho veureu al proper post!!!

28 de març 2010

Valdivia, de los lagos a los rios!

Hem canviat de ciutat i de regió, hem passat un parell de dies a Valdivia, capital de la Región de los Rios.
Aquesta ciutat, tot i que es petitona com la majoria del que estem veient pel sud de Xile, té un ambient molt jove i mogut i és que aquí està La Universidad Austral, la més important del sud del país i està ple d'estudiants.

El curs universitari acaba de començar, i aquest acompanyat de les clàssiques novatades!!!als pobres que just entren a la uni, els "banyen" literalment amb pintura, els hi treuen les sabates, els hi trenquen la roba i els pispen els llibres!!!d'aquesta fila els pobres desgraciats han de recórrer els carrers de Valdivia demanant diners per poder recuperar el que els veterans els hi han pres. Doncs tot i que és una gran putada s'ho prenen a la xilena, d'allò més bé i amb un bon somriure a la cara.

També hem visitat una cerveseria alemano-xilena i és que aquí el 90% dels colonitzadors eren d'origen alemany i una família molt espavilada, els Kunstmann,van decidir portar no només les maletes sinó també la tradició cervesera i la dels mítics Kuchen (fins i tot fan una festa anual de tasts de Kuchen amb receptes passades d'una generació a l'altra).

Valdivia està vorejada per 3 rius i es troba molt a prop de l'oceà Pacífic, hi ha una forta tradició pesquera i cada matí hi ha un mercat enorme on hi trobes de tot.









Propera parada: Pucón, més volcans i termes naturals!!!

27 de març 2010

Puerto Varas, "po"!!

Vam arribar a Puerto Varas amb la il.lusió de veure volcans i fer algún trekking que ens permetès apropar-nos.

Teniem pensat passar-hi 2 dies però malauradament el temps no ens va acompanyar i no va parar de ploure acompanyat d'una boira tan espessa que el volcà era algo que tothom deia que existia i nosaltres començavem a dubtar-ne! A més, l'Albert va tenir problemes intestinals, així que els 2 primers dies les nostres activitats van ser: fer vida i avorrir-nos a l'hostal (érem els únics viatgers i és que, tot i que en aquesta zona el terratrèmol no ha afectat, el turisme ha baixat molt al país), fer una volta pel poble (en 1 horeta està vist) i anar al súper a comprar el menjar (a dues cantonades de l'hostal).

Al final, al tercer dia, va sortir el sol i, amb llàgrimes d'emoció als ulls, vam poder sortir de l'hostal i del poble!! Com que físicament encara no estàvem al 100%, vam fer una petita excursió a l'entrada del parc nacional per veure "los saltos del Petrohué" i quedar-nos amb la boca oberta davant del volcà Osorno!











A part d'aquests dos dies tontos, Xile ens està agradant molt. I els xilens ens fan molta gràcia, sobretot per com parlen. Al final de moltes frases diuen "po" (seria com un "pues"), fan servir el "ya" per dir "sí" i quan volen fer una cosa de seguida la fan "al tiro". Ja us en direm més coses quan fem el resum del país.

Ara som a Valdivia, ciutat universitària i d'origen germànic. Fins a la propera!

22 de març 2010

Chiloé, la petita Galícia de Xile

Els colonitzadors espanyols la van anomenar "Nueva Galicia" i és cert que recorda en el clima (ara plou, ara surt el sol, ara hi ha boira, ara surt el sol...) i en la quantitat de marisc que tenen i mengen!!!A part d'això, a Chiloé destaca la gran quantitat d'esglésies que van construir els jesuites i que estàn declarades Patrimoni Mundial de la Unesco, i pels colors de les cases "chilotas" que suposem que, com el clima és tan gris, així s'animen una mica ;).

Així doncs, hem passat 3 dies a l'illa i els hem dedicat a veure esglésies, menjar marisc i a posar-nos i treure'ns l'impermeable!!!











Hem visitat Castro, Chonchi, Dalcahue i l'Illa Quinchao on es troba l'església més antiga de tot Chiloé tot i que s'ha de dir que totes tenen el seu encant.









A més a més destaquem els "palafitos" que hem vist a Castro i que són cases construïdes sobre el mar i que s'aguanten amb pals de fusta. El més curiós és que una banda està construïda al carrer i la part de darrera de la casa s'aguanta amb les fustes i està a sobre del mar.





Del tema menjar, el primer dia vam anar a menjar una "colación" (menú) a un lloc que ens van recomanar a l'hostal i que estava molt bé de preu.
De primer sopa de marisc i de segon carn de porc, mireu la pinta!!





A Quinchao vam ser més atrevits i ens vam menjar una ostra cadascú!!!s'ha de dir que va ser el primer i últim cop que en mengem, tot i que eren molt fresques no és el nostre estil de menjar!!!això si, les dues ostres (i eren enormes!!) no van costar ni 2€!!!



Ahir vam deixar l'illa de Chiloé i ara som a Puerto Varas on disfrutarem uns dies de los lagos chilenos i els seus volcans!!!

19 de març 2010

Ruta de los 7 lagos

Des de Bariloche vam llogar un cotxe per recórrer la ruta de los 7 lagos durant 2 dies. Aquesta ruta, que va fins a San Martín de los Andes, consta d'uns 110km bona part dels quals són de "ripio" (carretera sense asfaltar plena de pedretes). Sort que el cotxe no era nostre!!al final del dia acabes fins als nassos de pedretes i sotracs!!

El primer dia vam pujar amb el nostre adoptat Suzuki Fun (ens sembla que es diu aixi, recordaba a un Corsa!!) fins a Villa La Angostura i d'allà fins a San Martín de los Andes trampejant el ripio, algunes vaques que es creuaven pel camí, i disfrutant dels espectaculars 7 lagos.

Vam fer nit a Sant Martín, un poble molt més coqueto i tranquil que Bariloche que ens va agradar moltíssim. És el poble que més ens ha agradat fins ara!!!

L'endemà vam tornar cap a Bariloche xino xano modificant la ruta per no repetir camí i sobretot, per evitar el ripio que s'acaba fent pesadet!













Ahir vam sortir de Bariloche cap a l'illa de Chiloé (Xile) on estarem uns dies menjant peix i marisc a preus baratets baratets!!

15 de març 2010

Ruta 40 i última etapa patagònica

Dimarts passat vam deixar El Calafate i vam enfilar la mítica Ruta 40 direcció Bariloche.

I què dir de la ruta 40?? És una carretera INACABABLE sense asfaltar que et deixa el cul i les cervicals fets caldo!! Aquesta és la seva gràcia i desgràcia, ja que durant hores no veus res més que pedres, pols, estepa i pobles de mala mort. Hi ha l'opció de pujar per la Ruta 3 (per la banda atlàntica), més còmode, però nosaltres vam decidir anar pel "far west" argentí.



Després de tantes hores de bus vam decidir baixar abans i parar uns dies Esquel i El Bolsón abans de pujar a Bariloche.

A Esquel vam passar un parell de dies, és un poble ideal per recarregar piles i des d'on es pot visitar Trevelín, un poblet d'origen galès que té un parell de cases de tè i un ambient molt tranquil.

Després vam anar a El Bolsón, un poble d'ambient hippy molt maco on vam quedar-nos tres dies.
Dissabte al matí vam anar a la fira que organitzen els hippis de la zona 3 cops per setmana on pots comprar un munt de coses xulíssimes que fan els ells mateixos per guanyar-se uns calerons.
A la nit vam fer un asado a l'hostal que ens van preparar el Claudio i la Valeria, una parella amb dos nens petits que han fet de casa seva un lloc acollidor per quedar-se uns dies. Vam estar fins la matinada menjant, bevent i xerrant amb els altres viatgers que estaven a l'hostal!!

Mireu quina pinta que tenia la carn!!això és una barbacoa com Déu mana!!!







Ahir vam aprofitar per fer una excursió pels voltants del poble i vam anar al Lago Puelo. Ja des de l'autobús veus que el paisatge canvia moltíssim respecte a l'estepa patagònica ja que tot està ple d'arbres, llacs, muntanyes i tot és verd, molt verd...així que és ideal per reposar una mica i desconnectar de l'estepa patagònica.
Es nota la influència germànica de la zona quan passes per cases de fusta plenes de flors als balcons i és que aquí hi ha força descendents d'alemanys.







Ara ja som a Bariloche i ens espera la ruta de los 7 lagos. Us ho explicarem en el proper post!!

10 de març 2010

El Calafate en bona companyia

Tornem a entrar a Argentina per fer parada a El Calafate i visitar el famós glaciar Perito Moreno.

El primer dia a El Calafate l'aprofitem per passar la tarda amb en Jordi, un rodamón de Teià, que vam conèixer a Torres del Paine i que ja fa 6 mesos que va iniciar la seva aventura viatgera en solitari. Ens va encantar escoltar les seves aventures pel Pròxim Orient, el Sudest asiàtic i Oceania, a més ens va donar moltíssima energia positiva i consells pràctics per la nostra volta. Jordi, tant de bo coincidim de nou per aquest continent i si no, queda una birreta pendent a Bcn!!!



Vam arribar a El Calafate amb la il.lusió de fer un trekking per sobre del glaciar o alguna activitat interactiva amb el bloc de gel però collons amb els preus patagònics!!!s'ha de dir que tot el que estem veient (fins al moment) a la Patagònia ens està agradant moltíssim però els preus són del tot abusius.

Finalment ens vam apuntar a un tour per veure el glaciar des de les passarel.les i un recorregut en barco d'una horeta...va estar molt bé!!!
Tot i que a la Patagònia hi ha un fotimé de glaciars, el que fa el Perito Moreno especial és el seu fàcil accés i que cada dia va avançant.

Al tour vam coincidir amb el Samuel, un brasileny amb qui ja havíem coincidit al circuit W i en algun autobús, i amb el Willy, un barceloní de vacances que s'està al mateix hostal que nosaltres i amb qui vam compartir també el sopar. Així doncs tots 4 vam passar la tarda junts gaudint del Perito Moreno.

HAVEU VIST quines fotos????