Entre volcans i termes

Han estat només un parell de dies a Pucón però val a dir que ens ha agradat molt i ens hem quedat amb ganes de més!!!

Hem de dir que l'hostal estava molt bé i dels millors on hem estat a Xile, ara, només arribar ens van donar unes instruccions un pèl...inquietants???en cas de rèplica de terratrèmol (la nit abans que nosaltres arribéssim n'hi va haver una) havíem de sortir de l'habitació i sortir de la casa per trobar-nos tots al jardí. La cosa es complicava quan ens van dir que la porta d'accés a l'hostal era automàtica i que si hi havia rèplica podia deixar de funcionar!!!Aquí ens vam cagar una mica entre la possibilitat de viure una rèplica i que a sobre no poguéssim anar al jardí, però ni vam patir rèpliques ni res de res. Això sí, la primera nit ens va costar una mica agafar el son...


Vistes des de la nosta habitació

Alarmes a banda, vam tenir la gran sort de disfrutar d'uns dies de sol espatarrant que ens van permetre veure el volcà Villarrica, és impressionant perquè realment està molt a prop de Pucón i el veus des de gairebé tots els carrers!!!a més vam poder veure com fumejava!







El primer dia el vam dedicar a passejar pel poble i decidir quina activitat faríem l'endemà...feia dies que a Xile no fèiem grans activitats per culpa del temps i estàvem molt tranquil·lets així que vam arribar a Pucón amb ganes de fer coses i moure'ns!!Finalment ens vam decantar per fer una excursió d'un dia a cavall!!sí, sí, ho heu sentit bé, vam passar tot el dia a cavall per boscos, muntanyes, vorejant rius i fins i tot en vam creuar un (això va fer una mica de cague perquè el cabdal era una mica alt i els cavalls gairebé no tocaven de peus a terra).

Tot i així va ser una experiència divertida i vam tenir la sort que només érem 4 persones amb la guia (els altres 2 eren una parella australiana molt macos, l'Adam i la Louise). No tenim fotos nostres sobre els cavalls i és que hi havia massa feina entre controlar els cavalls i treure la càmara ;). Especial agraïment a l'Esperanza i a l'Inca, els 2 cavalls que ens van "aguantar" durant tot el dia. Per cert, encara ens fa mal el cul!


Inca


Esperanza

A la nit vam anar a unes termes naturals on vam passar 4 horetes i ens van ajudar moltíssim per alleujar les agulletes dels cavalls ;). Tampoc tenim fotos perquè vam anar de nit (durant el dia feia massa calor i...¡no es lo mismo!) i entre que era fosc, que no hi havia lloc per guardar la càmara i que ens van recomanar que no portéssim objectes de valor, la vam deixar a l'hostal però hem trobat alguna foto per internet perquè gaudiu de l'espectacle.



Les termes es diuen "Los Pozones" i són 6 pozones (o piscines naturals) enmig d'una vall i al costat d'un riu. Les instal·lacions són mínimes, només hi ha dues cabanyes molt bàsiques per deixar la roba i la resta ja és cosa de la natura...realment increïble!!!Ens estàvem banyant en piscines creades per la natura on la temperatura de l'aigua era superior als 35ºC i a 2 metres teníem el riu amb l'aigua completament glaçada!!!només els més atrevits s'hi van remullar per fer el contrast de temperatura.

Dels 6 pozones que hi havia, només ens van permetre banyar-nos a 5 perquè després del terratrèmol la temperatura de l'aigua havia pujat a tots els pozones, però n'hi havia un que superava els 45ºC i no era plan de rostir-se.

Després d'aquest somni anomenat Pucón, hem passat 2 dies fotuts en 3 autobusos diferents per arribar finalment a Mendoza on grans vins ens esperen...ho veureu al proper post!!!