Per nadal, canelons a la Xina

Amb el visat xinès a la mà, arribem a Hong Kong des de Ho Chi Minh i anem de pet a Guangzhou per trobar-nos amb la Laia i el Robin, amb qui passem el Nadal.

Després de 2 hores i mitja d'avió i 3 hores d'autobús amb el creuament de frontera inclòs (perquè Hong Kong és Xina però no és ben bé Xina i per entrar a la Xina continental necessites visat, segellar la sortida de Hong Kong i revisar maletes...un merder!!!) arribem a Guangzhou!!!

El dia 24 celebrem la nit de Nadal amb un menú molt especial que ens prepara la Laia: aperitiu amb embotits, truita de patates, salmó fumat, foie i pa amb tomàquet; escudella i carn d'olla i uns canelons d'espinacs...tot per llepar-se els dits!!!! i per rematar la jugada encara ens queden els polvorons, els torrons i fer cagar el tió!!!!









L'endemà voltem per la ciutat, anem a veure'n el símbol (5 cabres que, segons explica la llegenda, van salvar la gent de Guangzhou de morir-se de gana), a les cabres també les han fet mascota dels jocs asiàtics que s'han celebrat aquest any a la ciutat, aprofitem la passejada per veure la famosa Canton Tower. A la tarda anem tots quatre a disfrutar del regalet que el tió de ca la Laia ens ha deixat, anem al circ internacional de Chimelong!!!una espècie de circ du Soleil amb toc xinès. L'espectacle està molt bé i d'aquesta manera rematem el dia de nadal.









Per Sant Esteve ens conviden a sopar a un restaurant tibetà. El menjar és boníssim i entre queixalada i queixalada, gaudim d'un espectacle amb balls i karaoke tibetà inclosos...tot plegat una mica surrealista!



I amb les piles carregades i després d'un nadal diferent però en molt bona companyia, ens toca acomiadar-nos dels nostres amfitrions i continuar ruta, així que tornem al bus direcció Hong Kong i d'allà agafem un vol cap a Kathmandú (Nepal) on hi passarem el cap d'any i les properes dues setmanes.

Bon nadal a tothom (amb una mica de retard) i bona entrada d'any!!!

Encantats amb Hoi An

Com ja us avançàvem al darrer post, Hoi An és famosa pel seu centre històric, la seva gastronomia i les sastreries. Nosaltres, per no perdre'ns res, hem fet un tast de tot plegat.



La ciutat més visitada del centre de Vietnam forma part del Patrimoni Mundial de la Unesco des del 1999 per tenir més de 800 edificis històrics que s'han conservat tal com eren fa uns quants segles. Passejar-s'hi és una delícia i és que té un encant especial amb les seves cases tradicionals, els petits restaurants decorats amb molt de gust, museus, temples, pagodes i una infinitat de sastreries que l'han fet famosa per la qualitat dels seus teixits i la rapidesa dels qui hi treballen.













Tot i que es tracta d'una ciutat força turística, les restriccions urbanístiques aplicades al centre històric han aconseguit que mantingués la seva identitat i que caminar pels seus carrers es converteixi en un viatge al passat.

La gastronomia de Hoi An és reconeguda a tot el país i és que aquí es fan plats típics de la regió que no es troben a cap altre banda de Vietnam i que són boníssims. Els que més ens han agradat son el white rose i els wonton.

És curiós ja que gairebé tots els restaurants ofereixen classes de cuina amb compra al mercat inclosa...això sí, plats com el white rose no s'ensenyen, la seva recepta és un secret molt ben guardat!









Els white rose son paper d'arròs farcit de gambes, un entrant molt ben presentat ja que el paper d'arròs té forma de flor i és molt esponjós.



Els wonton son, per entrendre'ns, una mena de "dorito" gegant amb una gamba farcida i normalment per sobre hi posen verdures saltejades al wok.



Altres plats típics són el banh xeo i el cao lau. El banh xeo són uns pancakes cruixents enrollats amb herbes dins un paper d'arròs fresc; el cao lau són noodles aplanats saltejats amb gambes, porc, croutons i verdures. A l'Albert el cao lau li ha agradat, però no deixen de ser noodles fregits, i a la Sandra el banh xeo no li ha agradat gens.

Però a banda de menjar i empapar-se d'història, a Hoi An també s'hi ve a comprar roba d'una manera molt especial. Les sastreries de la ciutat ofereixen vestits fets a mida en un parell de dies a uns preus econòmics i una qualitat sorprenent.

A part dels vestits a mida, també fan còpies de qualsevol peça de roba, sabates, bolso, cinturó...fins i tot els pots portar una fotografia d'un vestit d'alguna revista i te'l fan. El tens igual i en un tres i no res, només has de triat la tela, el color i llestos!

Nosaltres hem caigut a la temptació i l'Albert s'ha fet copiar uns pantalons en 2 colors diferents que han quedat molt millor que l'original!!!!impressionant!

Si algú està pensant venir a fer-se l'armari sencer tampoc cal que vingui amb una maleta buida, les sastreries ofereixen el servei de fer enviament al teu país per quatre duros, ells mateixos s'encarreguen d'empaquetar-t'ho i enviar-ho.

Però Hoi An no s'acaba aquí, als afores es poden visitar els temples de My Son, el centre religiós i intel·lectual més important del regne de Champa (s.II-s.XV). Els temples estan al mig del bosc i una mica bastant fets caldo pels bombardejos de la guerra. Llàstima que estigués ple de turistes, cosa que fa que no es pugui disfrutar com cal.





I de la bonica Hoi An continuem ruta cap al nord on fem la propera parada a Hué.

Les delícies de Laos

I és que no podíem deixar aquest país sense parlar de la seva cuina, que després de 2 mesos per Àsia ens ha sorprès molt gratament i ens ha ofert més varietat del que havíem tastat fins ara...la nostra dieta ha variat sortint del típic nasi goreng (arròs fregit), mee goreng (noodles fregits), pollastre i verdures saltejades.

Per la seva influència francesa, Laos barreja els ingredients bàsics de la dieta asiàtica amb ingredients més comuns dins la nostra. Hem menjat baguettes (feia mesos que no menjàvem pa que no fos xiclet), croissants, entrecot, filet de vedella, quiche lorraine i amanides mediterrànies amb oli i vinagre de mòdena (un autèntic luxe!!!). Aquestes delicatessen les hem trobat principalment a Luang Prabang i a Vientiane, però la resta del país ofereix una cuina molt cuidada on destaquem els curris, sticky rice (arròs glutinós), spring rolls tant fregits com frescos i hem afegit a la dieta noves proteïnes com el porc o la vedella (ja se'ns estava quedant cara de pollastre!!).

Un altre producte insígnia del país és la cervesa Beer Lao que trobes a tot arreu i molt bé de preu!!també produeixen, i consumeixen bastant, el Lao Lao (un whisky casolà)...només de veure les ampolles se'ns han tret les ganes de provar-lo.

Total, que hem gaudit com feia mesos que no ho fèiem i ens hem posat les bótes!!

Bula Fiji!!!!

O el que és el mateix, benvinguts a Fiji!!!



Les illes Fiji van estar sota control britànic durant 100 anys fins al cop d'estat del 1987. Com a conseqüència del domini britànic, la població indígena era minoritària al país on hi predominaven els indis, portats a les illes pels britànics per treballar a les plantacions de sucre. Actualment però, la població índia i la indígena estan al 50-50, tot i que la religió predominant és la catòlica.

Malgrat tot, els indígenes han conservat la seva llengua i tradicions com el meke (danses narratives...naixements, guerres, caceres)i la cerimònia del Kava (a partir d'una planta fan una "beguda" que s'utilitzava com a antestèsic casolà i per donar la benvinguda als foranis).

Nosaltres hem passat 15 dies a Fiji i només hem visitat una petita part d'aquest paradís del Pacífic. Hem concentrat la nostra estada a un grup d'illes al nord de Nadi que s'anomenen Yasawas i n'hem visitat un total de 7.

Ens hem dedicat bàsicament a posar-nos morenos, fer algun trekking, fer snorkel (hem vist calamars, molts nemos i peixos que malhauradament no tenim ni idea de com es diuen!!), banyar-nos en aigües cristal·lines que semblaven piscines naturals, conèixer racons impressionants com la platja on es va rodar la pel·lícula "The Blue Lagoon" amb una pre-adolescent Brooke Shields (per cert, a un dels resorts ens van posar pantalla de cine improvisada a la platja, crispetes i vam veure la peli!!!), llegir algun llibre i xerrar amb gent molt interessant i diferent.







Us en remarquem alguns amb qui hem passat estones molt bones com ara l'Evita, una psicoterapeuta grega que ronda els 60 anys i que ha viatjat per mig món amb la seva motxilla, ha dedicat 9 setmanes entre Fiji, Tonga i Samoa abans de fer parada a la seva Atenes natal per refer maletes i anar cap a Suècia, ole!!!
El David i l'Anja, un valencià i una polonesa, que després de viure a Irlanda una temporada, fa quatre anys que van aterrar a Brisbane.
Un matrimoni austríac que estan passant 2 mesos de vacances a Fiji, Tonga i Samoa.
En Jordi i la Mariana, un català i una lleonesa que, abans de tornar a Espanya, han fet parada a Fiji després de 6 mesos treballant i estudiant respectivament a Wellington (Nova Zelanda).
En Josep i la Sònia, un parell de lleidatans de vacances per Fiji després que ell hagi passat 6 mesos a Sydney estudiant.
I per últim, la Mercè, una catalana de 29 anys que no volia ser una somiadora tota la vida i va decidir fer el seu somni realitat!!!va deixar Barcelona fa 7 mesos sense bitllet de tornada per conèixer Oceania. Us convidem a visitar el seu blog "Into the Down Under" !!!

A banda de xerrar i jeure al sol, també ens hem ficat de ple amb les tradicions fijianes començant per una que ens encanta, la teca ;)!!!ens hem posat com el kiko tastant totes les especialitats d'aquesta cuina i en destaquem la Kokoda (peix i marisc marinats amb llet de coco i una mica de llimona), peix fresquíssim a la planxa (feia mesos que no en menjàvem!!!) i curry, molt i molt de curry que el foten a tot arreu i que hem disfrutat de valent!!!



També hem presenciat algun meke i unes quantes "Kava ceremonies", d'on hem sortit amb la llengua una mica endormiscada després de prendre un parell de gots!!!


Meke


Cerimònia del Kava

Marxem de Fiji amb recança però al mateix temps amb les piles carregades per continuar el nostre viatge!!!per cert ja fa mig any que vam començar i recordant tot el que hem viscut fins ara i fent un cop d'ull a totes les fotos que tenim a l'ordinador, ens sentim molt afortunats i feliços d'haver fet realitat aquest increïble projecte comú.