FA QUE VIATGEM...

4 de des. 2010

Encantats amb Hoi An

Com ja us avançàvem al darrer post, Hoi An és famosa pel seu centre històric, la seva gastronomia i les sastreries. Nosaltres, per no perdre'ns res, hem fet un tast de tot plegat.



La ciutat més visitada del centre de Vietnam forma part del Patrimoni Mundial de la Unesco des del 1999 per tenir més de 800 edificis històrics que s'han conservat tal com eren fa uns quants segles. Passejar-s'hi és una delícia i és que té un encant especial amb les seves cases tradicionals, els petits restaurants decorats amb molt de gust, museus, temples, pagodes i una infinitat de sastreries que l'han fet famosa per la qualitat dels seus teixits i la rapidesa dels qui hi treballen.













Tot i que es tracta d'una ciutat força turística, les restriccions urbanístiques aplicades al centre històric han aconseguit que mantingués la seva identitat i que caminar pels seus carrers es converteixi en un viatge al passat.

La gastronomia de Hoi An és reconeguda a tot el país i és que aquí es fan plats típics de la regió que no es troben a cap altre banda de Vietnam i que són boníssims. Els que més ens han agradat son el white rose i els wonton.

És curiós ja que gairebé tots els restaurants ofereixen classes de cuina amb compra al mercat inclosa...això sí, plats com el white rose no s'ensenyen, la seva recepta és un secret molt ben guardat!









Els white rose son paper d'arròs farcit de gambes, un entrant molt ben presentat ja que el paper d'arròs té forma de flor i és molt esponjós.



Els wonton son, per entrendre'ns, una mena de "dorito" gegant amb una gamba farcida i normalment per sobre hi posen verdures saltejades al wok.



Altres plats típics són el banh xeo i el cao lau. El banh xeo són uns pancakes cruixents enrollats amb herbes dins un paper d'arròs fresc; el cao lau són noodles aplanats saltejats amb gambes, porc, croutons i verdures. A l'Albert el cao lau li ha agradat, però no deixen de ser noodles fregits, i a la Sandra el banh xeo no li ha agradat gens.

Però a banda de menjar i empapar-se d'història, a Hoi An també s'hi ve a comprar roba d'una manera molt especial. Les sastreries de la ciutat ofereixen vestits fets a mida en un parell de dies a uns preus econòmics i una qualitat sorprenent.

A part dels vestits a mida, també fan còpies de qualsevol peça de roba, sabates, bolso, cinturó...fins i tot els pots portar una fotografia d'un vestit d'alguna revista i te'l fan. El tens igual i en un tres i no res, només has de triat la tela, el color i llestos!

Nosaltres hem caigut a la temptació i l'Albert s'ha fet copiar uns pantalons en 2 colors diferents que han quedat molt millor que l'original!!!!impressionant!

Si algú està pensant venir a fer-se l'armari sencer tampoc cal que vingui amb una maleta buida, les sastreries ofereixen el servei de fer enviament al teu país per quatre duros, ells mateixos s'encarreguen d'empaquetar-t'ho i enviar-ho.

Però Hoi An no s'acaba aquí, als afores es poden visitar els temples de My Son, el centre religiós i intel·lectual més important del regne de Champa (s.II-s.XV). Els temples estan al mig del bosc i una mica bastant fets caldo pels bombardejos de la guerra. Llàstima que estigués ple de turistes, cosa que fa que no es pugui disfrutar com cal.





I de la bonica Hoi An continuem ruta cap al nord on fem la propera parada a Hué.

4 comentaris:

Bel ha dit...

Ha nosaltres també ens va encantar!!!! és una monada... i aquests wan tun que bons!!!! El mercat.... els pescadors.... els carrers....les modistes.... Disfruteu molt!!! beijos!!!

Sandra i Albert ha dit...

Gràcies Bel!!
La veritat és que s'agraeix sortir una mica de l'arròs fregit i la sopa de noodles!!
I Hoi An és una passada, és com fer un viatge al passat!! Tant de bo el continuïn conservant així!
Una abraçada!!

la Txell i en Xavi ha dit...

Quins "manjares" tu... només per això ja valdria la pena esser-hi!!
Gran viatge el que esteu fent!
A seguir bé parella!!

Laura ha dit...

Haha the selling of the ducks on the streets, so funny! Did you do the tour through the old city centre as well? Hope not!

(btw, yes: it's my day off)