FA QUE VIATGEM...

29 de maig 2010

Resum de Bolívia

Hem estat un total de 18 dies a Bolívia i hem visitat La Paz, Copacabana, Isla del Sol, Sucre, Potosí, Tarija, Uyuni, Salar de Uyuni i Los Lípez (el sudoest bolivià).

Ens ha agradat:
- El cel estrellat de les nits bolivianes. Entre la poca contaminació lumínica i l'alçada general del país, el cel sembla un mar d'estrelles.
- El mate de coca calentet que ens vam prendre a Isla del Sol mentre gaudíem de la posta de sol.
- Els preus. És un país baratíssim!!!
- Els tiberis de filet de vedella que ens vam fotre a Tarija per quatre duros...i el vi no està gens malament ;)
- El tour pel Salar d'Uyuni, simplement espectacular!!!!

No ens ha agradat:
- La xarxa de transports: Els autobusos fan pena i les carreteres estan en molt mal estat (no hi ha asfalt, senyalitzacions...)
- Un té la sensació que l'intenten timar a cada lloc, sempre s'ha d'estar a l'aguait.
- La percepció que hem tingut que la població no té ganes d'anar a més i que el país evolucioni, qualsevol iniciativa per millorar, és frenada per alguna protesta o manifestació sindical.
- Que Evo Morales hagi decidit gastar-se 40 milions de dòlars en un avió privat, en comptes d'invertir-ho en millorar les infraestructures del país.

Ens hem gastat una mitjana de 42€/dia entre tots dos tot inclòs.

Ja podeu veure les fotos i el vídeo de la nostra estada a Bolívia als apartats corresponents. Esperem que us agradin!!També us hem penjat el vídeo de l'explosió de dinamita a les mines ja que degut a les conexions a Bolívia no vam poder i, lo prometido es deuda!!!

Hem dormit als següents hostals:
La Paz
Hostal Estrella Andina

Habitació doble amb TV i bany privat per 200 bolivianos la nit amb wifi i esmorzar inclosos.
És molt cèntric però una mica car, nosaltres vam arribar molt tard a La Paz i el vam agafar però si busqueu segur que n'hi de més barats.

Isla del Sol
Inti Kala Hostal

Habitació doble i bany privat amb esmorzar inclòs. Situat a dalt de l'illa, compta amb una terrassa enorme des d'on es poden gaudir unes postes de sol increïbles.

Sucre
Amigo Hostel

Habitació doble i bany compartit per 76 bolivianos la nit amb esmorzar inclòs.
Molt cèntric i amb cuina comunitària. Correcte.

Potosí
Hostal Compañía de Jesús

Habitació doble amb bany privat per 110 bolivianos la nit sense wifi ni esmorzar. Antic convent reconvertit en hostal. Fot un fred que pela a l'habitació i el bany privat és bastant minúscul.

Tarija
Residencial El Rosario

Habitació doble amb TV i bany compartit per 80 bolivianos la nit sense wifi ni esmorzar.
L'hostal és molt net i molt tranquil ja que les habitacions estan situades en un pati interior. Molt recomanable!!!!

Uyuni
Hostal La Avenida

Habitació doble amb bany privat per 100 bolivianos la nit sense wifi ni esmorzar.
Per la oferta que hi ha a Uyuni, és una opció correcte.

26 de maig 2010

Enmig del desert!!!

Aquí és on es troba San Pedro de Atacama, justament enmig del desert que li dóna nom. Hem passat 3 dies disfrutant d'aquesta regió del país, la més àrida del planeta!!!

San Pedro no és gaire gran i els carrers estan sense asfaltar, el que li dóna un cert aire de "far west", el curiós és que al trobar-se enmig del desert, els dies són molt calorosos i les nits molt fredes així que totes les cases estan fetes de "adobe" (fang), un aïllant natural que permet mantenir temperatures súper agradables dins els hostals, supermercats, restaurants...a més a més, i per normativa, els edificis només tenen una planta d'alçada així que visualment el poble és força curiós.





Els voltants de San Pedro de Atacama són impressionants i si els visites amb un bon guia pots tenir un curs accelerat de geologia súper interessant. Primer vam visitar el Valle de la Muerte i el Valle de la Luna. Vam veure formacions rocoses que s'han originat com a conseqüència de l'erosió de l'aigua durant milions d'anys, vam creuar esplanades que en el passat havien sigut glaciars i ens vam meravellar amb unes muntanyes "baby" de pocs metres d'alçada que d'aquí a uns 6 milions d'anys faran 3.000-4.000 metres d'alçada. Al final del tour vam gaudir dels colors de la posta del Sol al Valle de la Luna, que rep aquest nom per la semblança amb el terra de la Lluna.











L'endemà vam matinar de valent (a les 3.30 va sonar el despertador!!!) per poder contemplar l'activitat dels gèisers del Tatio, el camp de gèisers a més altitud del món (estan a 4.300m d'alçada). Vam arribar als gèisers a les 6...us podeu imaginar la rasca que feia!!!! Ara, el fred se'n va quan tens els gèisers a tocar i veus com des del terra surt aigua a 95º (va fent xup xup) i s'aixeca un núvol de vapor a més de 10 metres!!!! Vas caminant entre els gèisers i sembla que estiguis en un altre planeta...
El fotut del tema és que s'activin tan d'hora i t'obliguin a llevar-te a hores en què hauries d'estar roncant i somiant, però val molt la pena!!!









Després de veure com es formen els volcans, les muntanyes, els rius, les valls, els llacs i...fins i tot els pèls del nas ;), agafem un autobús amb què creuarem el desert d'Atacama i arribarem de nou a Santiago de Chile. En total, 24 hores d'autobús!!! Toma moreno!!! Per sort som a Xile i no a Bolívia i segur que el viatge serà molt més còmode i bastant més segur.

A Santiago aprofitarem per descansar una mica, per tallar-nos els cabells (que bona falta ens fa) i per preparar el viatge a l'Illa de Pasqua!! Fins al proper post!!

24 de maig 2010

Salar de Uyuni...la joia del país!!!

L'espectacular comiat que hem fet de Bolívia ha estat en un tour de 3D/2N on hem visitat el famós Salar de Uyuni i el sud-oest del país.

Han estat 3 dies en 4x4 sense dutxar-nos (som uns guarrillos!!), plens de pols, amb un fred de collons (estàvem a més de 4000m), però gaudint d'un paisatge únic. Hem vist el salar més gran del món, hem creuat 2 deserts, hem vist llacunes de colors inimaginables i farcides de flamencs i llames, i tot això amb la sort de compartir-ho amb un grup reduït i molt ben avingut.

En total érem 6 turistes i el conductor/guia/cuiner: la Naomi i en Jason, una parella australiana que volta 6 mesos per Amèrica del sud, l’Oli, un anglès que porta un any entre Amèrica central i Amèrica del sud, la Carri, una californiana que s’ha patejat gairebé tot el món, nosaltres i el guía més avorrit de Bolívia, el Johny (àlies Juanito).

El dia que havíem de començar l’excursió es va posar a nevar i feia molt de vent, així que vam endarrerir un dia la sortida. Vam començar el primer dia com uns senyors a les 11h del matí i la primera parada va ser el cementiri de trens que no és altra cosa que ferralla amuntegada als afores d’Uyuni. Després ja vam enfilar el 4x4 direcció al Salar de Uyuni, el highlight del tour!!!





El salar té una superficie de 12.000km2 i està situat a 3.600m d’alçada. Cada any el salar es va expandint i es calcula que en 30 anys arribarà al poble d’Uyuni, situat a uns 30km. Fa 40.000 anys el salar era un llac connectat amb el Llac Titicaca (a l’extrem nord-oest del país).

El més curiós d’aquest lloc és que ni les brúixoles ni els mòbils funcionen així que els guies, avorrits o no, es guien pel sol per poder situar-se!!!increïble!!!a més a més, la capa de sal té només 40cm de gruix i a sota hi ha uns 10m d’aigua així que estar dins d’un 4x4 circulant pel mig és una passada!!!!lògicament, els conductors saben perfectament per on poden passar i per on no. De fet, algun turista que s’ha volgut estalviar els diners del tour i anar-hi per la seva banda, o bé s’ha perdut pel salar, o bé s’ha quedat empantanegat. Hem de dir, que tot i això, ens vam creuar amb ciclistes molt valents que, suposem, seguien les marques dels 4x4.







El salar és impressionant, miris on miris tot és blanc, i et fa la sensació d’estar al cel!!!passem el dia recorrent aquest lloc, parem a dinar en un hotel de sal on tot (llits, cadires, taules, terra…) està fet de sal i a la tarda fem una paradeta a l’Illa Incahuasi. Aquesta illa és un oasi dins del salar, és plena de cactus enormes i aquí aprofitem per fer fotos amb alguns dels companys del tour tot fent volar la imaginació…



















Al final del dia, sortim del salar i fem nit en un hotel de sal.

L’endemà enfilem carretera i manta i ens endinsem a Los Lípez (sud-oest del país) per visitar “las joyas del altiplano” i Laguna Colorada tot creuant el nostre primer desert. Tot i que en aquesta època de l’any ja comença a fer molt de fred, aconseguim veure flamencs en estat natural. “Las joyas del altiplano” és un conjunt de 4 llacunes que contenen minerals com el vorex. Creuem el desert de Siloli per arribar a la Laguna Colorada, una llacuna que canvia de color a partir de la tarda agafant tons vermellosos.









Aquest dia es fa una mica pesat ja que fem uns 400km i les carreteres en aquest punt del país no existeixen, així que gran part del camí el fem camp a través. És impressionant creuar un desert envoltat de muntanyes i volcans nevats!!!



L’últim dia toca matinar de valent i a les 5 de la matinada ja estem al 4x4 pelats de fred per veure els gèisers Sol de Mañana (a 4.800m), ja que la seva activitat comença amb la sortida del sol. Després creuem el desert Salvador Dalí, anomenat així perquè el seu paisatge desendreçat recorda els quadres del pintor empordanès, per arribar a Laguna Verde i creuar la frontera amb Xile. Amb aquests paisatges diem adéu a Bolívia.



A migdia ja som a San Pedro de Atacama (Xile), us ho expliquem al proper post!!!només dir-vos que per fi, després de 3 dies, ens hem dutxat…i amb aigua ben calenteta!!!

15 de maig 2010

Un viatge inoblidable!!!

Sortim de Potosí a les 7 de la tarda direcció Tarija, al sud de Bolívia. Normalment el trajecte es fa en 10 hores, així que està previst que arribem a Tarija a les 5 de la matinada.

Ja a l’estació trobem petits detalls que “huelen a chamusquina” com, per exemple, que ens han perjurat que el bus era bus cama i és una trola considerable. La mateixa companyia té preparat un altre bus a l’andana del costat que està completament nou i el nostre al costat sembla un munt de ferralla!!!ens queixem perquè l’altre bus fa un recorregut de 3 hores i el nostre ha d’aguantar 10h de viatge però passen literalment de la nostra cara, a l’estil bolivià porque yo lo valgo.

També ens posen problemes per etiquetar les nostres motxilles i hem de córrer terminal amunt terminal avall per aconseguir-ho (aquí si després hi ha un problema i no tenies marcat l’equipatge, la companyia no se’n fa responsable així que és important insistir!!!).

Ja som a dalt del bus, mirem al nostre voltant i, hòstia, som els únics guiris. Enfilem el camí i 10 minuts més tard, el bus ja fa la primera parada per recollir més gent però el bus ja va ple!!!és igual, l’estil bolivià marca que la penya s’assegui on pugui així que el passadís passa a ser un enorme sofà, ara entenem lo del bus cama ; )

Després d’un parell d’hores parem a sopar i fer pipi-stop i, mitja hora més tard toca continuar però el bus es queda sense bateria!!!olé olé i olé!!!per sort això s’arregla ràpid empenyent el bus carrer avall ; ). Ens quedem adormits i a les 2 de la matinada ens desperten uns cops de martell!!!mirem per la finestra i hem punxat una roda!!!vaja tu, la part positiva és que amb tant retard no arribarem de matinada a Tarija i almenys ja será de dia,no?

El primer intent per canviar la roda no funciona, ja que sembla que el fre de mà no funciona del tot bé i mentre canvien la roda el bus es va movent, menudo caxondeo!!!!total, que a buscar pels voltants de la carretera pedres per posar entre les rodes i que el bus no es mogui!!!Ara sí, el segon intent és tot un èxit!!

Gairebé una hora més tard continuem, però no per gaire estona perque a les 4 del matí el munt de ferralla comença a desprendre olor de cremat i acaba morint en un poble de mala mort que no surt ni al mapa!!!com podeu imaginar, estàvem tots contentíssims!!!!

Els pirmers espavilats agafen les seves coses, surten del bus volant i tot fent autostop pugen als busos que passen. Ens disposem a agafar les motxilles del portamaletes per poder fer el mateix que els ràpids però….EL COI D’AVARIA HA BLOQUEJAT L’OBERTURA DEL PORTAMALETES!!!!això ja sembla un malson i comencem a desesperar-nos!!!

Una passatgera truca a l’amo de la compañía perquè ens facilitin un transport fins a Tarija (estem a 3 hores del destí!!!) i el molt cabró li penja el telèfon i li desconnecta el mòbil després de dir-li que no és el seu problema i que ens espavilem.

Arribats a aquest punt, amb un fred que pela, una mala llet considerable, en un poble de merda, ningú que se’n faci resposnsable i sense accés a les maletes, la gent ja no s’està de mandangues i forcem els conductors a trencar el pany del portamaletes si fa falta però que ens les donin!!!!

Missió acomplerta, continuem amb fred, de mala llet, en un poble de merda però ja tenim les motxilles i són les 6 del matí!!!entre alguns dels passatgers decidim llogar un taxi que ens porti a Tarija. Entre una cosa i l’altra, el taxi no arriba fins a les 8 del matí!!

El conductor devia ser parent del fitipaldi perquè literalment volem entre sots i per sobre de les pedres (perquè la carretera no està esfaltada, és clar!!) fins que un dels passatgers li diu que s’ho prengui amb calma que amb la nit que portem ja no ens va d’arribar una hora més tard a Tarija però que volem ser-hi sans i estalvis!!!

Perquè us feu una idea, el taxi té 7 places i va ple, però l’estil bolivià marca que sempre pot entrar algú més, i si aquest algú paga bé no hi ha discussions, apa, cap a dins!!el conductor decideix fer entrar no a una, sinó a 2 persones més. Però aquí no s’han acabat les sorpreses, abans que pugin les dues persones un autobús que havíem avançat feia poc para just davant del taxi, en baixa el conductor, i aquest corre a fotre un cop de puny al nostre taxista!!!!perquè??????doncs perquè li ha intentat pispar els 2 passatgers!!!s’estan uns 20 minuts intercanviant opinions fins que la poli arriba i multa al nostre taxista!!!

Conclusió: Continuem els mateixos d’abans i tenim al conductor dels nervis per les hòsties i la multa que ha rebut!!!el tio però no apren la lliçó i només 10 minuts després para i fa pujar un home al davant. Anem tan apretats que només falta que ens tirin l’escabeig!!!

Per fi arribem a Tarija on anem de pet a l’estació per queixar-nos a la companyia de bus per les condicions del bus i per deixar-nos tirats al poble aquell però tot i que els amenacem en anar a la policia, nomes aconseguim que ens tornin 20 bolivianos per cap i això que el bitllet ja ens va costar 60 bolivianos més els 30 que hen hagut de pagar al táxi!!!!ESTAFADORS!!!!!

No tenim fotos per documentar el post però donades les condicions, el que menys ens venia de gust era posar-nos a fer fotos!!!!

El viatge ”de somni” però, val molt la pena, Tarija ens encanta i decidim quedar-nos-hi 3 dies on la nostra activitat s’ha basat en dormir, menjar carn i provar els vins de la zona. A l’estar tant a prop d’Argentina, la carn és boníssima però val 4 duros aixi que hem tastat filet de vedella a la planxa, amb xampinyons, a la mostassa, amb pebre…i per 5€ el plat!!!!després de gairebé 2 mesos menjant pollastre, a Tarija hem satisfet el nostre desig carnívor.

De Tarija hem fet marató de busos (aquests només amb algun petit problema d’embrague!!) i després de Tarija-Tupiza i Tupiza-Uyuni, demà comencem una rutilla de 3D/2N pel famós Salar de Uyuni i el sudoest de Bolívia amb destí final a San Pedro de Atacama( Xile)!!!!

11 de maig 2010

Potosí

Aquesta ciutat és principalment famosa per dues coses: les mines i la Casa de la Moneda. La ciutat és força maca, té alguns edificis colonials i unes esglésies que fan que sigui interessant.

El primer dia vam endinsar-nos a les famoses mines que es troben al “Cerro Rico”, als afores de la ciutat. Abans d’entrar-hi ens van equipar amb una espècie de vestit de miner, un casc, una llinterna i unes bótes.





A dins de les mines hi vam estar gairebé 2 hores i hem de dir que amb 20 minuts ja et fas a la idea del que són i del que se sent allà dins. Hi havia molts moments que t’havies d’ajupir, d’altres que les bótes se t’enfonsaven en bassals inacabables d’aigua marronosa, en algun tros ens vam haver d’arrossegar per terra i, a mida que avançàvem, l’aire es feia més pesat i la pols es podia mastegar.











Vam tenir l’oportunitat de parlar amb alguns miners i veure com treballen. No cal que us diguem que molts d’ells acaben malalts; de fet, la seva esperança de vida és de 45-50 anys!!!bé, això si no treballen amb perforadora, perquè els miners que treballen amb aquestes màquines la seva esperança de vida és de 35 anys (la màquina forada molt més ràpid però també fa que inhalin molta més merda). Tot això per només uns 1.000 bolivianos al mes (al canvi són uns 100€).





Visitar les mines durant 2 hores va ser una dosi de realisme on gairebé pots tocar la misèria, una barreja de sensacions molt fortes, un sentir-se afortunat per no haver de fer un treball tan extremadament perillós, dur i tan miserablement desagraït. Els miners firmen una sentència de mort per poder enviar els seus fills a la universitat.

Els miners tenen un déu de la mina, al que anomenen “tio” i al que veneren per tal que la mina els doni fruits i estiguin protegits mentre hi treballen. Com podeu veure a la foto, les ofrenes són fulles de coca, cigars i alcohol pur (per tal que la mina doni minerals purs). De fet, el guia ens va explicar que fins i tot els miners consumeixen alcohol pur com a mostra de virilitat ja que, ser miner, és cosa d’homes!el miner que no el beu és considerat un gai!!



Al final del recorregut vam poder observar l’abast dels explosius de dinamita que fan servir a dins de les mines. En aquest cas, el vam detonar a fora per seguretat. Déu n’hi do amb el pet que va fotre!!! Tenim vídeo, però amb les connexions d’aquest país és impossible penjar-lo. Més endavant ja el penjarem.



L’endemà vam recórrer el centre passejant pels carrers, ficant-nos pel Mercado Central i visitant la Casa de la Moneda. Al Mercado Central, mig tancat perquè era diumenge, vam veure parades amb trossos de carn penjats i envoltats de mosques…només de veure’ls se t’obria la gana!!!







La visita a la Casa de la Moneda va ser molt interessant. Durant l’imperi español, les monedes de tot l’imperi s’encunyaven a Potosí amb la plata que s’obtenia de les mines i s’enviava a Espanya. Tela amb les màquines que feien servir per laminar la plata: les primeres funcionaven amb la força de 4 mules!!



Potosí no ens ha deixat indiferents. Mentre encara sentim l’olor de les mines agafem un bus que, després de 12 hores, ens ha de deixar a Tarija, al sud del país i a prop de la frontera amb Argentina. Fins al proper post!!

9 de maig 2010

De relax a Sucre!!!

Hem passat un parell de dies a Sucre, una de les ciutats més maques de Bolívia i on Simón Bolívar i l’almirall Sucre van declarar la independencia del país.

Hem aprofitat per descansar, passejar i disfrutar d’aquesta tranquil•lísima ciutat on tots els edificis són d’un blanc enlluernador, els carrers són empedrats i la gent és molt amable.

A part d’això no hem fet gaire més i és que aquest cop va ser la Sandra la que va tenir problemes intestinals i ens ho hem pres amb molta calma.

Us deixem amb les fotos d’aquesta acollidora ciutat















Un cop amb les forces recuperades hem agafat un bus cap a Potosí on esperem visitar les famoses mines que, encara avui, estan actives.