FA QUE VIATGEM...

11 de maig 2010

Potosí

Aquesta ciutat és principalment famosa per dues coses: les mines i la Casa de la Moneda. La ciutat és força maca, té alguns edificis colonials i unes esglésies que fan que sigui interessant.

El primer dia vam endinsar-nos a les famoses mines que es troben al “Cerro Rico”, als afores de la ciutat. Abans d’entrar-hi ens van equipar amb una espècie de vestit de miner, un casc, una llinterna i unes bótes.





A dins de les mines hi vam estar gairebé 2 hores i hem de dir que amb 20 minuts ja et fas a la idea del que són i del que se sent allà dins. Hi havia molts moments que t’havies d’ajupir, d’altres que les bótes se t’enfonsaven en bassals inacabables d’aigua marronosa, en algun tros ens vam haver d’arrossegar per terra i, a mida que avançàvem, l’aire es feia més pesat i la pols es podia mastegar.











Vam tenir l’oportunitat de parlar amb alguns miners i veure com treballen. No cal que us diguem que molts d’ells acaben malalts; de fet, la seva esperança de vida és de 45-50 anys!!!bé, això si no treballen amb perforadora, perquè els miners que treballen amb aquestes màquines la seva esperança de vida és de 35 anys (la màquina forada molt més ràpid però també fa que inhalin molta més merda). Tot això per només uns 1.000 bolivianos al mes (al canvi són uns 100€).





Visitar les mines durant 2 hores va ser una dosi de realisme on gairebé pots tocar la misèria, una barreja de sensacions molt fortes, un sentir-se afortunat per no haver de fer un treball tan extremadament perillós, dur i tan miserablement desagraït. Els miners firmen una sentència de mort per poder enviar els seus fills a la universitat.

Els miners tenen un déu de la mina, al que anomenen “tio” i al que veneren per tal que la mina els doni fruits i estiguin protegits mentre hi treballen. Com podeu veure a la foto, les ofrenes són fulles de coca, cigars i alcohol pur (per tal que la mina doni minerals purs). De fet, el guia ens va explicar que fins i tot els miners consumeixen alcohol pur com a mostra de virilitat ja que, ser miner, és cosa d’homes!el miner que no el beu és considerat un gai!!



Al final del recorregut vam poder observar l’abast dels explosius de dinamita que fan servir a dins de les mines. En aquest cas, el vam detonar a fora per seguretat. Déu n’hi do amb el pet que va fotre!!! Tenim vídeo, però amb les connexions d’aquest país és impossible penjar-lo. Més endavant ja el penjarem.



L’endemà vam recórrer el centre passejant pels carrers, ficant-nos pel Mercado Central i visitant la Casa de la Moneda. Al Mercado Central, mig tancat perquè era diumenge, vam veure parades amb trossos de carn penjats i envoltats de mosques…només de veure’ls se t’obria la gana!!!







La visita a la Casa de la Moneda va ser molt interessant. Durant l’imperi español, les monedes de tot l’imperi s’encunyaven a Potosí amb la plata que s’obtenia de les mines i s’enviava a Espanya. Tela amb les màquines que feien servir per laminar la plata: les primeres funcionaven amb la força de 4 mules!!



Potosí no ens ha deixat indiferents. Mentre encara sentim l’olor de les mines agafem un bus que, després de 12 hores, ens ha de deixar a Tarija, al sud del país i a prop de la frontera amb Argentina. Fins al proper post!!