Oh là là Luang Prabang!!!

7 han estat els dies que hem passat en aquesta ciutat i 7 són els segons que trigues en adonar-te que té alguna cosa d'especial.

La vida a l'encantadora ciutat de Luang Prabang comença d'hora, molt d'hora!!!cada dia entre les 5 i les 6 del matí els monjos budistes surten dels temples i recorren en fília índia els carrers amb una mena de cabassos a les mans que la gent va omplint amb ofrenes bàsicament d'arròs.

Abans de tot aquest espectacle us podeu imaginar que els monjos es lleven per fer les seves pregàries a l'hora que la gent va al mercat per comprar l'arròs o allò que els hi vulguin oferir, després s'han de muntar les alfombres al mig del carrer perquè cadascú tingui el seu lloc.





Aquesta processó compensa molt l'haver-se de llevar d'hora...i això que nosaltres només ho hem fet un dia!!!és increïble com ho són de creients, ja que cada matí la gent del poble fitxa per les ofrenes. La llàstima és que de vegades hi hagi turistes maleducats que foten la càmara on sigui per tenir una bona foto en comptes de posar-se en un segon pla i admirar la bellesa del moment respectant les creences d'aquesta gent.







Després arriba l'hora d'un bon esmorzar. Es poden triar dues opcions, l'opció lao que consisteix en un plat d'arròs fregit o bé una suculenta sopa de noodles (sí sí, els tios es foten sopa de noodles a qualsevol hora del dia!!); i l'opció gavatxa, on pots triar entre croissants, baguettes, crepes, fruites, iogurts, etc. A nosaltres, ens continua agradant més l'opció gavatxa i ens reservem la sopa de noodles per dinar o sopar!!

I amb l'estómac ple i abans que comenci a fer massa calor, recorrem els temples de la ciutat. No els veiem tots perquè n'hi ha molts i després de veure'n tants tots comencen a semblar una mica iguals. Hem anat als dos més importants, el Wat Xieng Thong i el Wat Wisunarat. La gran quantitat de temples de Luang Prabang són un reflex de la importància de la ciutat en el passat. Va ser la capital de Laos fins al s.XV i en aquests països els reis, per demostrar que eren poderosos i per donar importància a les ciutats, construïen temples...i és per això que a cada cantonada (i no exagerem) et trobes un temple!!


Wat Xieng Thong



A banda dels temples, també hi ha un palau reial força impressionant, avui convertit en museu. I mentre camines pels carrers, et trobes amb moltes cases colonials amb una marcada influència francesa...fins i tot les bústies es diuen "boîtes aux lettres" i correus "La Poste". Doncs això, en aquesta ciutat es respira història per tot arreu!!


Palau Reial



Tot i la influència europea i l'increment de turistes, la gent conserva els seus costums i com a bon país asiàtic la vida es passa al carrer, ja sigui mirant les mussaranyes (que aquí les miren i molt), treballant, xerrant o fins i tot cuinant.





I quan es fa fosc, cada dia i peti qui peti, tallen el carrer principal i hi instal·len un mercat nocturn. En teoria aquest mercat comença a les 5.30 de la tarda, però a partir de les 3 ja comencen a muntar les primeres parades, no fos cas que se'ls escapés algun turista despistat!! Doncs principalment hi venen souvenirs "fets a mà", però hi ha parades de tota mena. Hem aprofitat per canviar vestuari, que ja tocava, i ens hem comprat alguna samarreta (2€ cada una!!).





I com ja us vam avançar al post de Nong Khiaw, hem allargat una mica la nostra estada a Luang Prabang per poder presenciar la festa on es celebra la fi de l'època de pluges, la Bun Awk Phansa. Un parell de dies abans però ja es notava que alguna cosa s'estava coent...les cases poc a poc van començar a penjar llums al vespre, s'anaven construint barquetes i els monjos anaven deixant els patis dels temples més nets que una patena.





I el "gran" dia, o més aviat nit, va arribar!!!aquesta nit, i exepcionalment, no hi va haver mercat nocturn però el carrer principal va ser testimoni d'una desfilada de barques, petards, llums, música i piles de gent!!!tots els temples estaven il·luminats amb fanalets de colors i els monjos eren pitjor que els turistes amb les càmeres de fotos i tirant petards com a bojos!!!





Les barquetes eren fetes de materials casolans: paper, bambú, espelmes, ampolles de Beer Lao buides per fer de fanalets i no sabem si guanyava algú o no però la desfilada va ser impressionant pel nombre de barques i per com estava la gent d'involucrada amb la festa. Feia la sensació que cada barqueta l'havia preparat un poble dels voltants ja que les precedien grups de nenes vestides per l'ocasió amb el cartellet del poble que representaven...







I de Luang Prabang anem de pet a Pakse, entremig unes 18 hores d'autobús...això si no hi ha cap sorpresa durant el camí que segur que n'hi haurà!!!

Remullant-nos amb elefants...i més coses!!!

Luang Prabang no és tan sols una ciutat, sinó també una província on hi ha un munt de coses a fer i a veure, totes en contacte amb la natura. Així que aquests dies estem combinant visites a temples i passejos per la ciutat amb excursions als afores de Luang Prabang.

El primer que hem vist han sigut les coves de Pak Ou. Són dues coves que es troben a la riba del riu Nam Ou (a uns 20 km de Luang Prabang) plenes d'estatuetes de Buda. El trajecte es fa en barca i dura un parell d'hores si és que la barca no ha de fer parada a la "benzinera" es clar!!!







Com que Luang Prabang està entre muntanyes i per aquí hi plou molt, hi ha algunes cascades dignes d'un bon oooooooooooooooooooooh!!! Les primeres que hem anat a veure són les de Kuang Si, a una hora en cotxe. A banda dels saltants d'aigua, hi ha unes quantes piscines naturals que són genials per banyar-s'hi i treure's la calor de sobre. Quan hi hem anat, però, no feia gaire bon dia i amb remullant-nos els peus n'hem tingut prou per refrescar-nos.







Ara, el millor dia de tots ha sigut el de l'excursió amb elefants!!!

Vam començar a l’estil “Memorias de Africa”, els dos asseguts dalt d’una cadira al llom de l’elefant voltant per la selva durant una hora i mitja. La part més divertida va venir després quan, cadascú va muntar un elefant i vam anar a banyar-nos amb ells al riu. De fet, ells ens van banyar a nosaltres i ens van deixar completament xops!!!









Per acabar de rematar el dia, vam anar a les catarates Tat See a les que s'ha d'arribar en barca pel riu. Aquestes ens van agradar bastant més que les Kuang Si, sobretot per les immenses piscines naturals que tenen i perquè hi havia menys gent que a les altres!! Aquí sí que ens vam banyar i vam prendre una mica el sol. En aquestes cascades, però, no s’hi pot banyar tot l’any, ja que durant l'època seca (entre gener i abril) no hi baixa aigua.









La resta de dies els hem destinat a la ciutat on encara hi passarem un parell de dies més...us ho expliquem al proper post!

Laos autèntic

De Vientiane vam agafar un autobús que al cap de 10 hores ens va deixar a Luang Prabang. El trajecte va ser de gairebé 400 km i tan sols vam parar 20 minuts per dinar i 5 minuts al mig de la carretera per buidar bufetes. Fent un càlcul ràpid surten uns 40 km/h...i això que la carretera l'havien millorada feia poc!!!

Luang Prabang és una ciutat declarada Patrimoni Mundial per la Unesco, molt ben ciudada, plena de temples i molt enfocada al turista. Tot i així té un encant especial i l'hem disfrutada, però com que la ciutat té chichilla us ho expliquem al proper post, ja que després d'un parell de dies vam tornar a agafar motxilles i enfilar cap al nord 3 hores (90km!!!), concretament al poble de Nong Khiaw.

Aquest poble són en realitat dos de diferents en funció de la banda del riu Nam Ou que et quedis. No us penseu, el pont es travessa en 2 minuts. Així doncs, una banda és Nong Khiaw i l'altra Ban Sop Houn, i en aquest últim trobem un bungalow la mar d'apanyat per menys de 3€!!! L'amo, el Lin Tong, és un encant d'home amb qui et pots passar les tardes xerrant al pati privat de l'hostal i t'explicarà mil històries de la guerra, l'ocupació francesa, la prohibició de parlar la llengua dels falang (així ens anomenen als occidentals), el tancament del país a l'exterior i la seva obertura al turisme l'any 2000!!! Vaja, una classe d'història laosiana amb un home que ho ha viscut de primera mà i que parla lao, anglès i francès...si t'interesses una mica per l'idioma, fins i tot et fot una classe intensiva de lao, però ja us avancem que és xunguíssim...en 2 hores vam aprendre 3 paraules :(!!!







Nong Khiaw és un poble tranquil·líssim on gairebé no hi ha turistes i els quatre gats que hem anat a petar allà érem tots motxillers amb ganes de tranquil·litat i sortir de la rutilla turística que es monta desde Luang Prabang per fer trekkings per aquesta zona.







Hem gaudit de la vida rural a un poble lao on tothom passa les hores sense estressar-se, en família i mirant la tele...sí sí, ens ha sorprès la quantitat d'hores de tele que xupen aquí i és que qualsevol casa té al patí la peaso antena per poder gaudir de la famosa capsa tonta.

Hem vist els nens anar i venir de l'escola a peu o en bicicleta, les dones rentant la roba i "dutxant-se" a la vora del riu amb el sarong posat (una mena de pareo per entendre'ns), gent esperant durant 3 hores l'autobús que tard o d'hora acaba arribant, els grans jugant a petanca per fer passar les hores, els petits jugant pel carrer o als bassals de fang tot dient Sabaidee quan passes pel costat i et recompensen amb un somriure enorme quan els contestes. Els més espavilats i menys tímids et demanen un llapis de colors o un caramel (a casa et demanarien un mòbil, la Play Station o un ordinador). Això és Laos, senyors, i ens encanta!!!


Esperant el bus...





Nosaltres vam decidir anar directament a Nong Khiaw a fer algun trekking per dos motius: perquè els preus que es cobren a Luang Prabang són abusius (uns 35$ al dia per persona durant 2 o 3 dies...per nosaltres completament fora de pressupost) i perquè ens estimàvem més destinar els calerons a un guia local que no pas a les agències de turisme. Finalment però, al quedar bocabadats per la bellesa dels paisatges de Nong Khiaw i la simpatia honesta de la seva gent, hem anat fent petites excursions pel nostre compte fent nit al nostre fantàstic bungalow!!!







Deixem Nong Khiaw una mica a contracor i tornem a Luang Prabang on tenim pensat passar-hi la festa de Bun Awk Phansa, on es celebra el final de l'època de pluges i esperem gaudir de bones curses de barques pel Mekong que es disputen entre diferents pobles de la zona.

Sabaidee Lao!!!

O el que és el mateix, “Hola Laos”!!



La nostra primera parada ha sigut la capital, Vientiane. En principi, no és el millor del país però a nosaltres ens ha agradat força i hi hem passat un parell de dies molt tranquils. Hem visitat alguns dels temples de la ciutat (en aquest país hi ha temples budistes a patades!!), hem començat a aprendre les primeres paraules en lao, hem vist els primers monjos budistes passejant pel carrer i hem pogut menjar un tros de carn com Déu mana!! (i s’agraeix moltíssim després de gairebé dos mesos menjant arròs fregit, noodles, verdures i pollastre esmicolat...).

També ens ha sobtat la quantitat d’europeus (sobretot francesos) que hi viuen i la fortíssima influència francesa d’aquesta ciutat que es palpa als rètols de botigues, restaurants i fins i tot als carrers. Estem veient que és fàcil comunicar-se tant en francès com en anglès.



És molt curiós saber que ets al mig d’Àsia i trobar-te amb restaurants francesos, boulangeries plenes de baguettes i croissants, parades de crèpes…així que ens vam fer un sopar homenatge i vam acabar compartint una amanida com les de casa amb vinagreta inclosa seguida d’un bon entrecot al pebre i un boef bourgignon…i tot això tirat de preu!!!

A part d’això la ciutat té un parell de monuments que es puguin destacar. Un és el Pha That Luang, símbol del budisme i de la sobirania de Laos, i l’altre és el Wat Si Saket, el temple més antic de Vientiane.















De la capital hem enfilat ruta cap al nord fent parada i fonda a Luang Prabang.