FA QUE VIATGEM...

2 de febr. 2011

Terra Santa

Entre Amman i Jerusalem hi ha uns 80 km que, en situació normal, es podrien fer en 1 hora. Malauradament, tots els controls militars que et trobes al llarg del camí i el creuament de frontera entre Jordània i Israel fa que la cosa s'eternitzi. Nosaltres vam tenir força sort i vam fer el trajecte en només 4 hores!!!

La presència militar a Jerusalem és molt forta. Els soldats israelians armats fins a les dents que es passegen pels carrers et recorden constantment que hi ha una guerra. A més a més, a cada cantonada del centre històric hi ha càmeres que vigilen tots els moviments de la gent. Almenys, sabent tot el merder que hi ha, això et fa sentir una mica més segur.



Hi hem passat uns 5 dies, en què hem recorregut tot el centre històric i els voltants. S'ha de dir que, a banda de ser molt maco, es nota que la ciutat té milers d'anys d'història i que és un centre religiós molt important de tres de les religions principals del món.

Al centre històric hi viuen 24.000 musulmans, 4.000 cristians, 4.000 jueus i 1.000 armenis. Una bona barreja de gent, la majoria de la qual, té un sentiment religiós molt fort. Cada barri té el seu encant, però el que té més ambient és el musulmà.



















Per als musulmans, el lloc més important de Jerusalem és la Cúpula de la Roca. Es tracta d'una mesquita construïda al voltant de la roca des d'on Mahoma va pujar al cel cavalcant el seu cavall alat.



Aquesta roca (que sembla que sigui una autopista al cel) també és molt important per als jueus, ja que és on Jacob va veure l'escala que arribava fins al cel. Però, com que hi ha una mesquita, els jueus van buscar el lloc més proper a la roca, que és el mur dels laments. Avui dia, gràcies a les tecnologies, no cal anar fins a Jerusalem per deixar les pregàries al mur, es poden fer per internet, per sms, per email, etc.





A més del mur dels laments, els jueus també hi tenen la tomba de David.



I els cristians tenen a Jerusalem, com a lloc més sagrat, l'església del Sant Sepulcre i el mont de les oliveres. També es pot visitar la sala on es va celebrar l'últim sopar a l'església de la Dormició en el mont Sió.





Si Jerusalem és un centre religiós i està ple de turistes, l'altra parada que hem fet a Israel, Tel Aviv, és una ciutat moderna i animada com qualsevol ciutat europea. Aquí hem dormit a casa d'un amic, l'Uri, que ens ha fet de guia per la ciutat i ens n'ha ensenyat tots els racons. Todà rabà, Uri!!!



Agafem un avió, el penúltim, per creuar gairebé del tot el Mediterrani i aterrar a la crème de la crème de França: París!!

À bientôt!!

1 comentari:

NÚRIA ha dit...

Que bé veure-us junts!!! Molts petons,
Núria