Seguint les petjades de Lawrence d'Aràbia

Després de Petra, el lloc més mític de Jordània és el desert Wadi Rum, famós perquè és la terra dels beduïns i perquè Lawrence d'Aràbia va lluitar al costat dels àrabs per fer fora els turcs.

Com tot bon desert, la cosa és bastant seca i el sol escalfa de valent. Per sort o per desgràcia és hivern, el que vol dir que durant el dia s'està força bé i durant la nit fa un fred que pela.



Per entrar al desert de Wadi Rum, has de passar pel centre de visitants, pagar entrada i contractar algun guia o tour que pot anar des de les 3 hores de durada fins a uns quants dies. Sí sí, són bastant espavilats!!

Els tours poden ser en jeep o en camell, o bé combinats. Si agafes els de més d'un dia, fas nit en una espècie de coberts que diuen que són com els campaments dels beduïns. Nosaltres vam fer un dels més baratets, 4 hores en jeep i una nit en un campament d'aquests.



El paisatge de Wadi Rum, com us podeu imaginar, és molt àrid i ple de sorra. De fet, encara ara, si saltem una mica, ens surt sorra de dins de les orelles!! Hem viscut la gran i cansada aventura de pujar fins a dalt de tot d'una duna i després baixar-la a tota llet!!!

També hem tingut l'ocasió de compartir uns quants tès ajaguts en una bona jaima beduïna. Bé, més que tè, els beduïns prenen sucre amb una mica de tè. Encara que el demanis sense sucre, ells n'hi foten almenys tres cullerades!!!



Una de les parts més impressionants d'aquest desert són les formacions rocoses que et vas trobant a mida que el recorres. Així, doncs, és ideal per fer-hi escalada. Nosaltres no som tant atrevits i ens vam limitar a grimpar per algunes roques. Tampoc és qüestió de dinyar-la a dues setmanes d'acabar el viatge per voler fer el xulo al mig del desert.



Una altra de les coses que se sent a Wadi Rum és el silenci...no se sent res, ni cotxes, ni motos, ni clàxons, ni ocells, ni venedors ambulants...res!!! I és que t'arribes a sentir al mig del no res!!!



Que guapos aquests beduïns i...com s'assemblen a nosaltres, oi?



I amb el cel clar i d'un blau pur hem gaudit d'una posta i sordita de sol úniques. A més, ha coincidit que hi havia lluna plena i de nit tot tenia un aire encara més màgic.







I aquí s'acaba Jordània. Propera parada, si els guardians de la frontera ens ho permeten, Terra Santa!!