FA QUE VIATGEM...

2 de gen. 2011

Namaste Nepal

Nou any, nou país, així que amb la panxa ben plena deixem la Xina i aterrem al Nepal.

Nepal podria considerar-se el sostre del món i és que compta amb 8 de les muntanyes més altes del món, totes superant els 8.000metres d'alçada, potser la més coneguda per tots és l'Everest.

Però deixant a banda les muntanyes i els variats trekkings que s'hi poden fer, Nepal també ofereix al visitant ciutats, paisatges i un munt d'esports d'aventura per als més intrèpids.

La nostra entrada al país l'hem fet per la seva capital, Kathmandú, on hi hem passat gairebé una setmana i ens ha servit com a base per conèixer-la i visitar també els voltants, la famosa vall de Kathmandú.

Com que tot plegat té molta xixa en aquest post us parlarem només sobre la ciutat.

Nosaltres vam arribar a les 23h i vam anar directament cap al barri de Thamel, ple d'allotjaments per motxillers i excursionistes, restaurants i agències de viatges per fer de tot. A més a més, es tracta d'un barri molt animat i no gaire lluny del centre històric.





El recorregut que connecta el barri de Thamel amb la plaça Durbar és un no parar d'olors a incens, espècies, gent escupint pel carrer, botzines de motos i cotxes, riuades de gent que van parant al mig del carrer per fer petar la xerrada i a qui has d'anar esquivant per poder avançar. Tot i el xoc inicial després de venir de la moderna Guangzhou, li hem trobat el gustillo a Kathmandú i passejar-s'hi pels carrers és una delícia, a cada cantonada et sorprèn una nova olor, un grup de nois amb el cafetó xerrant de tot i no res, vaques "pasturant" pel carrer (surrealista total!!!), stupes amuntegades entre els carrers, paradetes d'espècies de tota mena, nois jugant a criquet en un carreró, ferreteries atapeïdes d'utensilis, etc.



























I tota aquesta bogeria conviu en un caos organitzat, sí sí, encara que sembli increïble, tot és al seu lloc...només potser som nosaltres qui ho hem de saber mirar des d'un altra perspectiva i així apreciar-ho.



Amb la retina saturada d'impactes visuals arribem a la plaça Durbar i l'escenari canvia totalment. Deixem els petits carrerons atapeïts de gent, motos, cotxes, sorrolls i caos, per anar a parar a un oasi de temples, palaus i espai per gaudir-ne.

Totes les ciutats històriques del Nepal tenen una plaça Durbar, nucli tradicional del centre històric i lloc des d'on els reis de la ciutat regnaven. De fet la paraula "durbar" vol dir "palau".

L'única pega que hi trobem és que et facin pagar per poder-t'hi passejar, tot i així la inversió val la pena i ens passem una bona estona fent voltes i admirant-ne els temples acabant en un petit local de l'antiga zona de motxillers de la ciutat, Freak Street, fent un tè ben calent i paint tot el que hem vist durant el dia.