FA QUE VIATGEM...

23 de gen. 2011

Espetracular!!!

És molt difícil, per no dir impossible, descriure el que és Petra i el que se sent mentre es camina per les seves ruïnes. Petra és única...Petra és una passada!!! No és d'estranyar que es trobi entre les 7 meravelles del món.

Per alguns serà com reviure alguns passatges de la Bíblia (anomenada Sela, capital del regne d'Edom); altres se sentiran com Indiana Jones en la seva última croada quan es trobin davant d'"El Tresor"; els apassionats de la història veuran amb els seus propis ulls com vivien els nabateus; i per a la resta de mortals serà una experiència imborrable.

Si es té temps, és convenient dedicar-hi més d'un dia. Hi ha entrades d'un dia (50 dinars, uns 55€), de dos dies (55 dinars) i de tres dies o més. L'entrada d'un dia queda una mica curta, si no és que estàs disposat a entrar d'hora al matí i no parar de caminar i pujar i baixar escales fins a la tarda. Nosaltres vam comprar la de dos dies, que et permet veure-ho tot i gaudir-ho bé, sense anar a toc de pito.

El primer ooooooooh que fas quan entres, després de caminar durant uns 15 minuts per un camí on ja es poden veure les primeres tombes, és quan recorres el Siq, una esquerda oberta per forces tectòniques. En algun tram les parets de roca arriben a fer 200 metres d'alçada i el camí s'estreny fins a 5 metres d'amplada.

A les parets, els nabateus hi van tallar canals per conduir l'aigua del riu a la ciutat. Caminar pel Siq és com entrar en un túnel que saps que, en un moment o altre, s'obrirà i et deixarà veure alguna cosa espectacular...



I al final, per una escletxa, se t'apareix El Tresor!!!



S'anomena El Tresor perquè durant molts anys es va creure que hi havia un tresor amagat, però sembla que no és així. Es tracta d'una roca tallada per fer-hi una tomba, la del rei nabateu Aretes III. Aquesta obra d'art fa 43 metres d'alçada i 30 d'amplada. Quan el veus, et deixa amb la boca oberta (de fet, no la vam tancar fins al cap de mitja hora!!).



Després d'El Tresor, continues caminant i et trobes amb l'altar dels sacrificis a l'esquerra i les tombes reials a la dreta. Això ho vam deixar per al segon dia, ja que volíem anar directament fins al Monestir. Vam continuar caminant i vam travessar el que era el centre de Petra, construït pels romans, amb el seu carrer amb columnes, el mercat, el temple, els banys i el palau reial.



Camina que caminaràs, deixem el centre de Petra i ens endinsem en un canyó en direcció al Monestir. Però com tot el que val la pena en aquesta vida, per aconseguir-ho ho has de suar...i vaja que si ho vam suar!!! Una hora de pujar escales i més escales, sense alè i traient el fetge per la boca, finalment ens trobem amb el Monestir!!



Un altre cop sense paraules!! Alguns direu, cony si és com l'altre!! Home sí, s'assemblen, però aquest és més gran (50 metres d'ample i 45 d'alçada) i les vistes són molt millors. A més, després de l'esforç i la llum del Sol (hi donava directament) es gaudeix encara molt més. Es diu El Monestir perquè durant l'època bisantina es va utilitzar com a església.

I després de tot això, tornem a l'hostal, evidentment desfent el camí fet, a dutxar-nos, a devorar un shawarma i un hummus i a dormir per agafar forces per l'endemà.

El segon dia el comencem pujant a l'altar dels sacrificis. Sí, un altre cop, una d'aquestes pujades maques d'una hora pujant escales que no s'acaben mai. Els altars de dalt de tot no són res de l'altre món, però les vistes són impressionants (sobretot gràcies al paio i a la paia que surten a les fotos!!)





I de l'altar dels sacrificis a les tombes reials, on també s'ha de pujar un turonet i un altre cop escales amunt escales avall, però aquí és bastant més suau i les tombes estan molt a prop les unes de les altres. Com us podeu imaginar pel nom, eren tombes de reis.







I fins aquí Petra, casi ná!! I de les ruïnes de Petra anem més al sud per veure com viuen els beduïns i a seguir les petjades de Lawrence d'Aràbia al desert de Wadi Rum(que aventurer que queda dit així, oi?)!!