Com per tots els llocs per on van passar, els romans van deixar-hi una bona empremta. La ciutat conserva algunes ruïnes romanes entre les quals destaca el teatre, en força bon estat, que tenia un aforament de 7.000 persones.
L'actual Amman no té gaire cosa més d'interès i en un parell d'hores està tot vist. Això sí, no pots marxar sense haver-te cruspit un shawarma (dels millors de tot Pròxim Orient, diuen). No sabem si són els millors, però estan per llepar-se'n els dits (encara que aquí sigui de mala educació).
Si es ve amb temps a Jordània, una bona excursió de mig dia és la d'anar a veure els famosos castells del desert. Es troben al desert oriental de Jordània, un desert de basalt negre bastant inhòspit.
Aquests castells del desert són una sèrie d'edificis (pavellons, forts) i ruïnes que van ser construïts pels omeies (els nostres cosins llunyans de l'al-Àndalus) entre els s. VII i VIII.
Nosaltres hem visitat els tres més importants. El primer és el Qasr Kharana, que sembla ser que era un lloc de trobada entre els governants omeies i els beduïns locals. El castell es troba al mig del no res i és bastant imponent.
El segon és el Qusayr Amra, un dels més ben conservats i estèticament més interessants. Aquest castell està declarat Patrimoni Mundial per la Unesco gràcies als frescos de les seves parets, alguns dels quals són una mica porno (no, sembla que això tampoc ho han inventat els americans).
L'últim és el Qasr Al-Azraq, famós per dues coses. Una, perquè esta construït amb pedres de basalt negre, i l'altra perquè Lawrence d'Aràbia s'hi va refugiar mentre lluitava contra els turcs.
I mentre ens espolsem els últims grans de sorra d'aquest desert, ens posem el barret i enfilem el fuet (o látigo) a l'estil Indiana Jones per buscar el tresor de la ciutat perduda de Petra. El trobarem??
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada