FA QUE VIATGEM...

15 de juny 2010

Rio e muito legal!!!

Aquesta immensa ciutat ens ha agradat molt i és molt diferent del que hem vist fins ara en aquest continent...serà per l'idioma?serà perquè aquest mes hi ha el mundial i a Brasil es viu a tope??no ho sabem però la porta d'entrada que hem triat del Brasil ens ha acollit amb els braços oberts!!!

Els gairebé 4 dies que hi hem passat els hem aprofitat per visitar la ciutat i adonar-nos que haver escollit el mes del mundial promet ja que l'escut del país és per tot arreu en forma de samarretes, hawaianes, banderetes i mil i una decoracions vàries distribuïdes pels carrers, bars, restaurants i fins i tot a l'hostal on ens hem allotjat. Aquests paios són uns friquis del futbol!!!



Parlant de l'hostal, i ara anirem de guais ;),hi va viure durant 3 anys el poeta i músic, compositor de la famosíssima cançó Garota d'Ipanema, Tom Jobim. Eh que som guais???

La ciutat té moltes platges però seguint amb la línia d'anar de guais nosaltres només n'hem visitat dues, les més famoses: Ipanema i Copacabana. I tal com fan els carioques, hem recorregut el passeig de cadascuna d'elles de cabinho a rabinho ; )

A part de les platges també ens hem culturitzat i hem anat als barris de Santa Teresa i Lapa, caminant cap amunt i cap avall pels seus carrers empedrats, disfrutant de l'ambient bohemi en alguna terrasseta mentre passava el tramvia i rematant la visita a la famosa Escadaria Selaron que, per sort, la vam enganxar de baixada ; )







El Pão de Açúcar ens ha donat una altra perspectiva de la cuitat, i des d'allà hem gaudit de la posta de sol, us deixem un parell de fotinhos!!





Però tots sabem que al Brasil no tot és tan maco, i és que a part del sol, les platges i les ganes de festa que sempre tenen, la pobresa i la delinqüència són un greu problema que aquest país ha de resoldre.

Us pot semblar una mica frívol, però nosaltres volíem veure amb els nostres ulls de què parlen a la tele quan ens expliquen la cara més fosca del Brasil, i hem anat a veure una favela.

Concretament hem visitat Rocinha, on hi viuen unes 400.000 persones, la favela més gran de Rio.

Hem agafat un tour, ja que no hi ha altra manera de visitar-les si és que vols tornar d'una sola peça de la visita. Al grup érem uns 10 i per entrar a la favela hem hagut de pujar en "mototaxi" (cadascú en una moto). Un cop a dalt hem baixat caminant pel mig de la favela.

Havíem d'anar en compte on feiem fotos, ja que als narcos i als traficants d'armes no els agrada sortir en fotos dels turistes. Només Rocinha "factura" 4 milions de dòlars al mes traficant així que en aquesta ciutat es mouen molts calers. Lamentablement la policia no fa gaire al respecte i gairebé ni entra a les faveles.
Per què?? Qui compra les drogues i les armes de les faveles?? D'on treuen els diners els traficants?? Tenint en compte que la gent que hi viu és pobre fins a la misèria, els diners vénen de gent que viu als barris rics i, com que qui paga mana, ningú no hi fa res.

Com a ajuda per la gent que vui a la favela i no té res a veure amb tot el que us acabem d'explicar, les agències que ofereixen els tours destinen una part dels diners a crear projectes comunitaris com ara escoles, tallers de pintura, residències...nosaltres hem visitat una escola bressol on hi havia uns 40 nens que estan ben cuidats i alimentats mentre els pares treballen, en comptes d'estar sols a casa o al carrer.











Sí sí, ja ho sabem, no hem dit res del Corcovado!!!abans de deixar el país tornarem a Rio i ho hem deixat pendent tot i que fins al novembre l'estan restaurant i està ple de bastides, ja decidirem si val la pena deixar-hi la pasta ; )

Després de Rio hem passat 4 dies a la idíl·lica illa de Fernando de Noronha!!!us ho expliquem al proper post.

8 de juny 2010

Resum de Xile

Hem estat un total de 39 dies a Xile i hem visitat Punta Arenas, Puerto Natales, P.N. Torres del Paine, Chiloé, Puerto Varas, Valdivia, Pucón, Santiago, San Pedro de Atacama i Rapa Nui (Illa de Pasqua).

Ens ha agradat:
- El contrast dels paisatges. Trobes des del desert més àrid del món al nord, fins als glaciars i pingüins del sud, passant per una de les regions de llacs més maques del món. És un país molt complert!!!
- La gent. El xilè és senzill, molt agradable i proper.
- Trobar naturalesa en estat pur: volcans actius, parcs nacionals per caminar hores i hores, glaciars en constant moviment, llacs d'un blau increïble i termes, moltíssimes termes naturals. I aquest atractiu és multiplica quan veus la cura i el respecte que hi tenen els xilens i que no està massificat turísticament. Tot es manté gairebé verge!
- El trekking de Torres del Paine culminat per l'espectacularitat de les famoses Torres de granit després de gairebé 60km a les cames.
- Rapa Nui, res a veure amb la resta de Xile però definitivament un "must see". Una illa polinèsica plena de misticisme.

No ens ha agradat:
- La quantitat de gossos abandonats que hi ha pels carrers i que el govern no prengui mesures al respecte.
- La polució que hi ha a Santiago, és molt bèstia i sembla una calitxa molt densa!! I això tenint els Andes a tocar.
- El menjar. Tenen molt bona matèria prima (marisc variat i excel·lent, peix, moltíssima fruita i verdura de qualitat...) però sembla que no en sàpiguen treure profit, la cuina no es lo suyo!

Ens hem gastat una mitjana de 60€/dia entre tots dos en menjar i dormir.

Ja podeu veure les fotos i el vídeo de la nostra estada a Xile i Rapa Nui als apartats corresponents. Esperem que us agradin!!

Hem dormit als següents hostals:
Punta Arenas
Hospedaje Costanera

Habitació compartida amb bany compartit per 7.000 pesos per persona/nit amb esmorzar inclòs.
Casa familiar una mica apartada del centre però el servei molt agradable. Sense wifi.

Puerto Natales
Hostal Las Carretas

Habitació doble amb TV i bany compartit per 22.000 pesos la nit amb wifi i esmorzar inclosos.
Hostal nou i molt ben decorat. L'única pega és que la cuina és molt justeta en quant a espai i estris, a més a més no hi ha nevera per desar les coses.

Castro (Illa de Chiloé)
Torre de Babel

Habitació doble amb TV i bany compartit per 18.000 pesos la nit amb wifi i esmorzar inclosos.
Tot i que està una mica apartat del centre, és una casa familiar molt acollidora i amb habitacions i banys enormes. Cuina molt ben equipada. Molt recomanable!!!

Puerto Varas
Malmec Hostel

Habitació compartida amb bany compartit per 8.000 pesos per persona/nit amb wifi i esmorzar inclosos.
Cuina força gran i ben equipada.

Valdivia
Hostel Bosque Nativo

Habitació doble amb TV i bany compartit per 18.000 pesos la nit amb wifi i esmorzar inclosos.
L'hostal és força nou i els espais comunitaris estan de conya. La única pega és que ens va tocar una habitació molt petita!!

Pucón
Hostal Donde Germán

Habitació doble amb bany compartit per 14.000 pesos la nit amb wifi inclòs però sense esmorzar.
Ho porta un matrimoni de motxillers molt macos. L'hostal és una casa amb jardí al voltant que està de conya. Habitacions, banys i cuines en perfectes condicions. Molt recomanable!!!

Santiago de Chile
Dominica Hostel

Habitació compartida amb bany compartit per 7.000 pesos per persona/nit amb wifi i esmorzar inclosos.
Situat al barri de Bellavista, a un pas del funicular del Cerro San Cristóbal. Hostal molt ben decorat i pràcticament nou. Molt recomanable!!!

Santiago de Chile
Dominica Hostel

Habitació doble amb bany compartit per 25.000 pesos la nit amb wifi i esmorzar inclosos.
Situat al barri de Bellavista, a un pas del funicular del Cerro San Cristóbal. Hostal molt ben decorat i pràcticament nou. Molt recomanable!!!

San Pedro de Atacama
Hostal Sonchek

Habitació doble amb bany compartit per 16.000 pesos. No té ni wifi ni esmorzar tnt les habitacions com els espais comuns estan molt bé. Té cuina comunitària molt ben equipada. Tenint en compte que San Pedro de Atacama és molt car, l'hostal és molt recomanable!!!

Santiago de Chile
Ecohostel

Habitació compartida amb bany compartit per 7.000 pesos per persona/nit amb wifi i esmorzar inclosos.
Situat a prop del centre en un barri molt tranquil. Espais comuns molt amplis i agradables, cuina molt ben equipada i personal molt amable. A dos carrers hi ha un supermercat enorme. Molt recomanable!!!!

Rapa Nui (Illa de Pasqua)
Camping Mihinoa

Habitació doble amb bany compartit per 15.000 pesos. Té wifi i esmorzar però s'han de pagar a part. Té cuina comunitària molt ben equipada i val molt la pena portar-se el menjar desde Santiago, ja que el menjar a l'illa és molt car i no es troba de tot. Es poden llogar Jeeps i bicicletes per recórrer l'illa. Molt recomanable!!!!

4 de juny 2010

Te Pito o Te Henua

Que vol dir "el melic del món", que és com també s'anomena l'Illa de Pasqua o Rapa Nui.



El melic del món per dues raons: una perquè està apartada de tot (a 3.700km de Santiago de Xile i a 4.000Km de Papeete), i l'altra perquè a l'illa hi ha una pedra "màgica" que duu aquest nom. Segons diuen, si poses una brúixola a sobre la pedra, aquesta es torna literalment boja i l'agulla es mou sense parar.



Vam arribar divendres passat després de gairebé 5 hores de vol. Políticament aquesta illa pertany a Xile però històrica i culturalment forma part de la Polinèsia. Els trets facials dels locals recorden molt als tahitians i als maoris de Nova Zelanda i fins i tot la llengua autóctona, el rapa nui, té similituds amb la resta de llengües d'origen polinèsic. Serà per això que només arribar a l'aeroport ens van posar un collar de flors exòtiques i ens van rebre amb un "Iorana" (salutació rapa nui). Actualment l'illa té 4.000 habitants en una superficie de 166km2 i només hi ha un poble, Hanga Roa, ja que la resta de l'illa és considerada parc natural.

Ja des del càmping on ens vam allotjar les vistes prometien, primera línia de mar i posta de sol inclosa cada dia, mireu mireu!!!



I què hi ha aquí??doncs molts moais, més de 1.000 escampats per tota l'illa. Hem passat 5 dies recorrent els seus racons, coneixent la seva història i fins i tot banyant-nos a la magnífica platjeta d'Anakena (ja podem dir que ens hem remullat al Pacífic!).

Originalment tots els moais estaven drets però entre els tsunamis i les guerres civils dels poblats de l'illa, aquests van ser tirats a terra i actualment se'n veuen només alguns de restaurats a peu dret per donar una idea del que van ser.

Vam poder visitar també la pedrera on es "fabricaven" els moais i des d'on es transportaven als diferents punts de l'illa. Perquè us feu una idea, per tallar un moai es trigaven uns 3-4 mesos i hi treballaven 5 homes a jornada completa, quina feinada!!!!el que encara és un misteri per molts arqueòlegs és la manera en què transportaven aquestes escultures de pedra de més de 10 metres d'alçada tot i que les teories són múltiples, des de rampes fetes amb pedres fins a fer-los rodar sobre troncs muntanya avall.


Ahu Tongariki




Platja d'Anakena


Pedrera Rano Raraku


Pedrera Rano Raraku


Pedrera Puna Pau



Una de les millors imatges són les postes de sol amb els moais al davant i la remor del mar de fons, us deixem alguna imatge perquè en gaudiu!!!




Tahai



Després de 5 dies de somni en aquesta mística part del planeta, retornem a Santiago per començar una marató de vols de 3 dies ;), sí sí, ho heu sentit bé!!!ens acomiadem definitivament de Xile i demà agafem un vol a Buenos Aires per fer connexió dissabte amb el nostre proper destí: BRASIL, nanaranaranaraná!!!!

Sí sí, teòricament el nostre periple per terres sudamericanes acabava a Buenos Aires on havíem de volar cap a Sidney però hem decidit fer un foradet per les caipirinhas, les caipiroscas i las praias do Brasil abans de deixar aquest continent. Austràlia encara haurà d'esperar 3 setmanetes ja que, de moment, ens quedem per aquí!