Hem estat un total de 18 dies a Bolívia i hem visitat La Paz, Copacabana, Isla del Sol, Sucre, Potosí, Tarija, Uyuni, Salar de Uyuni i Los Lípez (el sudoest bolivià).
Ens ha agradat:
- El cel estrellat de les nits bolivianes. Entre la poca contaminació lumínica i l'alçada general del país, el cel sembla un mar d'estrelles.
- El mate de coca calentet que ens vam prendre a Isla del Sol mentre gaudíem de la posta de sol.
- Els preus. És un país baratíssim!!!
- Els tiberis de filet de vedella que ens vam fotre a Tarija per quatre duros...i el vi no està gens malament ;)
- El tour pel Salar d'Uyuni, simplement espectacular!!!!
No ens ha agradat:
- La xarxa de transports: Els autobusos fan pena i les carreteres estan en molt mal estat (no hi ha asfalt, senyalitzacions...)
- Un té la sensació que l'intenten timar a cada lloc, sempre s'ha d'estar a l'aguait.
- La percepció que hem tingut que la població no té ganes d'anar a més i que el país evolucioni, qualsevol iniciativa per millorar, és frenada per alguna protesta o manifestació sindical.
- Que Evo Morales hagi decidit gastar-se 40 milions de dòlars en un avió privat, en comptes d'invertir-ho en millorar les infraestructures del país.
Ens hem gastat una mitjana de 42€/dia entre tots dos tot inclòs.
Ja podeu veure les fotos i el vídeo de la nostra estada a Bolívia als apartats corresponents. Esperem que us agradin!!També us hem penjat el vídeo de l'explosió de dinamita a les mines ja que degut a les conexions a Bolívia no vam poder i, lo prometido es deuda!!!
Hem dormit als següents hostals:
La Paz
Hostal Estrella Andina
Habitació doble amb TV i bany privat per 200 bolivianos la nit amb wifi i esmorzar inclosos.
És molt cèntric però una mica car, nosaltres vam arribar molt tard a La Paz i el vam agafar però si busqueu segur que n'hi de més barats.
Isla del Sol
Inti Kala Hostal
Habitació doble i bany privat amb esmorzar inclòs. Situat a dalt de l'illa, compta amb una terrassa enorme des d'on es poden gaudir unes postes de sol increïbles.
Sucre
Amigo Hostel
Habitació doble i bany compartit per 76 bolivianos la nit amb esmorzar inclòs.
Molt cèntric i amb cuina comunitària. Correcte.
Potosí
Hostal Compañía de Jesús
Habitació doble amb bany privat per 110 bolivianos la nit sense wifi ni esmorzar. Antic convent reconvertit en hostal. Fot un fred que pela a l'habitació i el bany privat és bastant minúscul.
Tarija
Residencial El Rosario
Habitació doble amb TV i bany compartit per 80 bolivianos la nit sense wifi ni esmorzar.
L'hostal és molt net i molt tranquil ja que les habitacions estan situades en un pati interior. Molt recomanable!!!!
Uyuni
Hostal La Avenida
Habitació doble amb bany privat per 100 bolivianos la nit sense wifi ni esmorzar.
Per la oferta que hi ha a Uyuni, és una opció correcte.
29 de maig 2010
26 de maig 2010
Enmig del desert!!!
Aquí és on es troba San Pedro de Atacama, justament enmig del desert que li dóna nom. Hem passat 3 dies disfrutant d'aquesta regió del país, la més àrida del planeta!!!
San Pedro no és gaire gran i els carrers estan sense asfaltar, el que li dóna un cert aire de "far west", el curiós és que al trobar-se enmig del desert, els dies són molt calorosos i les nits molt fredes així que totes les cases estan fetes de "adobe" (fang), un aïllant natural que permet mantenir temperatures súper agradables dins els hostals, supermercats, restaurants...a més a més, i per normativa, els edificis només tenen una planta d'alçada així que visualment el poble és força curiós.
Els voltants de San Pedro de Atacama són impressionants i si els visites amb un bon guia pots tenir un curs accelerat de geologia súper interessant. Primer vam visitar el Valle de la Muerte i el Valle de la Luna. Vam veure formacions rocoses que s'han originat com a conseqüència de l'erosió de l'aigua durant milions d'anys, vam creuar esplanades que en el passat havien sigut glaciars i ens vam meravellar amb unes muntanyes "baby" de pocs metres d'alçada que d'aquí a uns 6 milions d'anys faran 3.000-4.000 metres d'alçada. Al final del tour vam gaudir dels colors de la posta del Sol al Valle de la Luna, que rep aquest nom per la semblança amb el terra de la Lluna.
L'endemà vam matinar de valent (a les 3.30 va sonar el despertador!!!) per poder contemplar l'activitat dels gèisers del Tatio, el camp de gèisers a més altitud del món (estan a 4.300m d'alçada). Vam arribar als gèisers a les 6...us podeu imaginar la rasca que feia!!!! Ara, el fred se'n va quan tens els gèisers a tocar i veus com des del terra surt aigua a 95º (va fent xup xup) i s'aixeca un núvol de vapor a més de 10 metres!!!! Vas caminant entre els gèisers i sembla que estiguis en un altre planeta...
El fotut del tema és que s'activin tan d'hora i t'obliguin a llevar-te a hores en què hauries d'estar roncant i somiant, però val molt la pena!!!
Després de veure com es formen els volcans, les muntanyes, els rius, les valls, els llacs i...fins i tot els pèls del nas ;), agafem un autobús amb què creuarem el desert d'Atacama i arribarem de nou a Santiago de Chile. En total, 24 hores d'autobús!!! Toma moreno!!! Per sort som a Xile i no a Bolívia i segur que el viatge serà molt més còmode i bastant més segur.
A Santiago aprofitarem per descansar una mica, per tallar-nos els cabells (que bona falta ens fa) i per preparar el viatge a l'Illa de Pasqua!! Fins al proper post!!
San Pedro no és gaire gran i els carrers estan sense asfaltar, el que li dóna un cert aire de "far west", el curiós és que al trobar-se enmig del desert, els dies són molt calorosos i les nits molt fredes així que totes les cases estan fetes de "adobe" (fang), un aïllant natural que permet mantenir temperatures súper agradables dins els hostals, supermercats, restaurants...a més a més, i per normativa, els edificis només tenen una planta d'alçada així que visualment el poble és força curiós.
Els voltants de San Pedro de Atacama són impressionants i si els visites amb un bon guia pots tenir un curs accelerat de geologia súper interessant. Primer vam visitar el Valle de la Muerte i el Valle de la Luna. Vam veure formacions rocoses que s'han originat com a conseqüència de l'erosió de l'aigua durant milions d'anys, vam creuar esplanades que en el passat havien sigut glaciars i ens vam meravellar amb unes muntanyes "baby" de pocs metres d'alçada que d'aquí a uns 6 milions d'anys faran 3.000-4.000 metres d'alçada. Al final del tour vam gaudir dels colors de la posta del Sol al Valle de la Luna, que rep aquest nom per la semblança amb el terra de la Lluna.
L'endemà vam matinar de valent (a les 3.30 va sonar el despertador!!!) per poder contemplar l'activitat dels gèisers del Tatio, el camp de gèisers a més altitud del món (estan a 4.300m d'alçada). Vam arribar als gèisers a les 6...us podeu imaginar la rasca que feia!!!! Ara, el fred se'n va quan tens els gèisers a tocar i veus com des del terra surt aigua a 95º (va fent xup xup) i s'aixeca un núvol de vapor a més de 10 metres!!!! Vas caminant entre els gèisers i sembla que estiguis en un altre planeta...
El fotut del tema és que s'activin tan d'hora i t'obliguin a llevar-te a hores en què hauries d'estar roncant i somiant, però val molt la pena!!!
Després de veure com es formen els volcans, les muntanyes, els rius, les valls, els llacs i...fins i tot els pèls del nas ;), agafem un autobús amb què creuarem el desert d'Atacama i arribarem de nou a Santiago de Chile. En total, 24 hores d'autobús!!! Toma moreno!!! Per sort som a Xile i no a Bolívia i segur que el viatge serà molt més còmode i bastant més segur.
A Santiago aprofitarem per descansar una mica, per tallar-nos els cabells (que bona falta ens fa) i per preparar el viatge a l'Illa de Pasqua!! Fins al proper post!!
24 de maig 2010
Salar de Uyuni...la joia del país!!!
L'espectacular comiat que hem fet de Bolívia ha estat en un tour de 3D/2N on hem visitat el famós Salar de Uyuni i el sud-oest del país.
Han estat 3 dies en 4x4 sense dutxar-nos (som uns guarrillos!!), plens de pols, amb un fred de collons (estàvem a més de 4000m), però gaudint d'un paisatge únic. Hem vist el salar més gran del món, hem creuat 2 deserts, hem vist llacunes de colors inimaginables i farcides de flamencs i llames, i tot això amb la sort de compartir-ho amb un grup reduït i molt ben avingut.
En total érem 6 turistes i el conductor/guia/cuiner: la Naomi i en Jason, una parella australiana que volta 6 mesos per Amèrica del sud, l’Oli, un anglès que porta un any entre Amèrica central i Amèrica del sud, la Carri, una californiana que s’ha patejat gairebé tot el món, nosaltres i el guía més avorrit de Bolívia, el Johny (àlies Juanito).
El dia que havíem de començar l’excursió es va posar a nevar i feia molt de vent, així que vam endarrerir un dia la sortida. Vam començar el primer dia com uns senyors a les 11h del matí i la primera parada va ser el cementiri de trens que no és altra cosa que ferralla amuntegada als afores d’Uyuni. Després ja vam enfilar el 4x4 direcció al Salar de Uyuni, el highlight del tour!!!
El salar té una superficie de 12.000km2 i està situat a 3.600m d’alçada. Cada any el salar es va expandint i es calcula que en 30 anys arribarà al poble d’Uyuni, situat a uns 30km. Fa 40.000 anys el salar era un llac connectat amb el Llac Titicaca (a l’extrem nord-oest del país).
El més curiós d’aquest lloc és que ni les brúixoles ni els mòbils funcionen així que els guies, avorrits o no, es guien pel sol per poder situar-se!!!increïble!!!a més a més, la capa de sal té només 40cm de gruix i a sota hi ha uns 10m d’aigua així que estar dins d’un 4x4 circulant pel mig és una passada!!!!lògicament, els conductors saben perfectament per on poden passar i per on no. De fet, algun turista que s’ha volgut estalviar els diners del tour i anar-hi per la seva banda, o bé s’ha perdut pel salar, o bé s’ha quedat empantanegat. Hem de dir, que tot i això, ens vam creuar amb ciclistes molt valents que, suposem, seguien les marques dels 4x4.
El salar és impressionant, miris on miris tot és blanc, i et fa la sensació d’estar al cel!!!passem el dia recorrent aquest lloc, parem a dinar en un hotel de sal on tot (llits, cadires, taules, terra…) està fet de sal i a la tarda fem una paradeta a l’Illa Incahuasi. Aquesta illa és un oasi dins del salar, és plena de cactus enormes i aquí aprofitem per fer fotos amb alguns dels companys del tour tot fent volar la imaginació…
Al final del dia, sortim del salar i fem nit en un hotel de sal.
L’endemà enfilem carretera i manta i ens endinsem a Los Lípez (sud-oest del país) per visitar “las joyas del altiplano” i Laguna Colorada tot creuant el nostre primer desert. Tot i que en aquesta època de l’any ja comença a fer molt de fred, aconseguim veure flamencs en estat natural. “Las joyas del altiplano” és un conjunt de 4 llacunes que contenen minerals com el vorex. Creuem el desert de Siloli per arribar a la Laguna Colorada, una llacuna que canvia de color a partir de la tarda agafant tons vermellosos.
Aquest dia es fa una mica pesat ja que fem uns 400km i les carreteres en aquest punt del país no existeixen, així que gran part del camí el fem camp a través. És impressionant creuar un desert envoltat de muntanyes i volcans nevats!!!
L’últim dia toca matinar de valent i a les 5 de la matinada ja estem al 4x4 pelats de fred per veure els gèisers Sol de Mañana (a 4.800m), ja que la seva activitat comença amb la sortida del sol. Després creuem el desert Salvador Dalí, anomenat així perquè el seu paisatge desendreçat recorda els quadres del pintor empordanès, per arribar a Laguna Verde i creuar la frontera amb Xile. Amb aquests paisatges diem adéu a Bolívia.
A migdia ja som a San Pedro de Atacama (Xile), us ho expliquem al proper post!!!només dir-vos que per fi, després de 3 dies, ens hem dutxat…i amb aigua ben calenteta!!!
Han estat 3 dies en 4x4 sense dutxar-nos (som uns guarrillos!!), plens de pols, amb un fred de collons (estàvem a més de 4000m), però gaudint d'un paisatge únic. Hem vist el salar més gran del món, hem creuat 2 deserts, hem vist llacunes de colors inimaginables i farcides de flamencs i llames, i tot això amb la sort de compartir-ho amb un grup reduït i molt ben avingut.
En total érem 6 turistes i el conductor/guia/cuiner: la Naomi i en Jason, una parella australiana que volta 6 mesos per Amèrica del sud, l’Oli, un anglès que porta un any entre Amèrica central i Amèrica del sud, la Carri, una californiana que s’ha patejat gairebé tot el món, nosaltres i el guía més avorrit de Bolívia, el Johny (àlies Juanito).
El dia que havíem de començar l’excursió es va posar a nevar i feia molt de vent, així que vam endarrerir un dia la sortida. Vam començar el primer dia com uns senyors a les 11h del matí i la primera parada va ser el cementiri de trens que no és altra cosa que ferralla amuntegada als afores d’Uyuni. Després ja vam enfilar el 4x4 direcció al Salar de Uyuni, el highlight del tour!!!
El salar té una superficie de 12.000km2 i està situat a 3.600m d’alçada. Cada any el salar es va expandint i es calcula que en 30 anys arribarà al poble d’Uyuni, situat a uns 30km. Fa 40.000 anys el salar era un llac connectat amb el Llac Titicaca (a l’extrem nord-oest del país).
El més curiós d’aquest lloc és que ni les brúixoles ni els mòbils funcionen així que els guies, avorrits o no, es guien pel sol per poder situar-se!!!increïble!!!a més a més, la capa de sal té només 40cm de gruix i a sota hi ha uns 10m d’aigua així que estar dins d’un 4x4 circulant pel mig és una passada!!!!lògicament, els conductors saben perfectament per on poden passar i per on no. De fet, algun turista que s’ha volgut estalviar els diners del tour i anar-hi per la seva banda, o bé s’ha perdut pel salar, o bé s’ha quedat empantanegat. Hem de dir, que tot i això, ens vam creuar amb ciclistes molt valents que, suposem, seguien les marques dels 4x4.
El salar és impressionant, miris on miris tot és blanc, i et fa la sensació d’estar al cel!!!passem el dia recorrent aquest lloc, parem a dinar en un hotel de sal on tot (llits, cadires, taules, terra…) està fet de sal i a la tarda fem una paradeta a l’Illa Incahuasi. Aquesta illa és un oasi dins del salar, és plena de cactus enormes i aquí aprofitem per fer fotos amb alguns dels companys del tour tot fent volar la imaginació…
Al final del dia, sortim del salar i fem nit en un hotel de sal.
L’endemà enfilem carretera i manta i ens endinsem a Los Lípez (sud-oest del país) per visitar “las joyas del altiplano” i Laguna Colorada tot creuant el nostre primer desert. Tot i que en aquesta època de l’any ja comença a fer molt de fred, aconseguim veure flamencs en estat natural. “Las joyas del altiplano” és un conjunt de 4 llacunes que contenen minerals com el vorex. Creuem el desert de Siloli per arribar a la Laguna Colorada, una llacuna que canvia de color a partir de la tarda agafant tons vermellosos.
Aquest dia es fa una mica pesat ja que fem uns 400km i les carreteres en aquest punt del país no existeixen, així que gran part del camí el fem camp a través. És impressionant creuar un desert envoltat de muntanyes i volcans nevats!!!
L’últim dia toca matinar de valent i a les 5 de la matinada ja estem al 4x4 pelats de fred per veure els gèisers Sol de Mañana (a 4.800m), ja que la seva activitat comença amb la sortida del sol. Després creuem el desert Salvador Dalí, anomenat així perquè el seu paisatge desendreçat recorda els quadres del pintor empordanès, per arribar a Laguna Verde i creuar la frontera amb Xile. Amb aquests paisatges diem adéu a Bolívia.
A migdia ja som a San Pedro de Atacama (Xile), us ho expliquem al proper post!!!només dir-vos que per fi, després de 3 dies, ens hem dutxat…i amb aigua ben calenteta!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
