FA QUE VIATGEM...

19 de jul. 2010

Tocant el paradís!!!!

Durant 2 dies hem deixat aparcada la fragoneta per navegar per la Gran Barrera de Coral a bord d’un catamarà...guai,eh!!







Hem estat relaxant-nos, fent snorkel i prenent el solet a les aigues de les illes Whitsunday. Com que aquí tenen tanta medusa malparida, no et permeten banyar-te si no és amb un trajo de neoprè…suposem que estan fins als nassos de portar a la gent d’urgències i a més les picades de les meduses d’aquí poden arribar a ser mortals!!!així que sense queixar-nos ens vam posar el trajo i al agua patos!!!

Continuem sense cámara acuática (esperem solucionar-ho abans de tornar a Barcelona!!!) i no us podem ensenyar la Gran Barrera de Coral però podeu fer ús del Google que n’hi ha un pilot. El que sí tenim són fotos com les que sempre us enseyem, espectaculars!!!!



















Al catamarà erem 26 backpackers i 3 tripulants dels quals només 3 eren de fora d’Europa!!!!una parella mexicana i una colombiana, la resta tots anglesos (tripulació inclosa), irlandesos, escocesos, holandesos, un alemany i nosaltres dos. Com que la majoria era d’Irlanda, la primera nit ens van deleitar amb cançons tradicionals irlandeses amb concert de flauta incl...ens van posar la pell de gallina a tots!!!!



Poc més queda ja per explicar perquè han estat dos dies de “dolce far niente”.
Ens retrobem amb la fragoneta i continuem ruta en dirección sud...i quines coses que et trobes per aquestes carreteres!!!fins al proper post!!!

17 de jul. 2010

De cascada a cascada y tiro porque me toca…

La zona de costa entre Cairns i Mission Beach no té gaire cosa així que vam optar per deixar la costa i anar per l’interior on, segons ens van recomanar, estava ple de cascades.





Vam passar per Yungaburra, Malanda i Millaa Millaa i vam encertar de ple, ja que tot i que va ploure gairebé tot el dia, els paisatges de l’interior són una passada i ens van recordar enormement a Irlanda, i cada dos per tres podíem anar parant perquè hi havia moltes coses a veure.



L’excursió va començar per dos llacs, l’Eacham i el Barrine, aquest últim es troba dins d’un cràter format a partir d’explosions volcàniques.



Vam seguir la nostra rutilla cap a Millaa Millaa on hi havia el circuit de les cascades, i ens vam trobar amb aquestes meravelles…mireu mireu!!!









Després de tanta aigua dolça já trobàvem a faltar una mica d’aigua salada, així que vam tornar a la costa i vam anar baixant per Townsville fins arribar a Airlie Beach, porta d’entrada de les illes Whitsunday on hem passat un parell de dies navegant en un catamar...aish!!!quin estrès!!!com sempre i per fer-vos dentetes, ho deixem pel proper post ; )

12 de jul. 2010

Cuidado con el cocodrilo!!!!

Camper van , camper vénen...per molt que estiguem a l’hemisferi sud i a l’altra banda del món hi ha coses que no canvien i una d’elles és l’humor de l’Albert!!! Jo, Sandra, ja li vaig dir que aquesta frase no feia gens de gràcia...

Anyway (haveu vist que integrats que estem??)!!! Durant 22 dies la nostra “casa” tindrà rodes i motor i ens ha de portar (si aguanta) des de Cairns fins a Brisbane. En total, sumant les desviacions i les estones que estiguem perduts sense saber on coi anem, recorrerem 2.000 km en una campervan (un monovolum Toyota amb llit, càmping gas, nevera (que sembla gairebé un congelador) i una pica per rentar els plats. Canviarem els hostals pels càmpings i les àrees de descans de les carreteres (per estalviar una mica)…que ningú s’espanti que aquí a Austràlia són tan civilitzats que, a part de les ciutats on només pots anar a un càmping, per les carreteres pots fer nit a les àrees de descans i fins i tot tenen muntades “paradetes” durant el dia on et donen cafè o te gratis perquè descansis (ells són més guais i li diuen DRIVER REVIVER).







Agafem la nostra nova vivenda i decidir anar cap al nord dirección a Cape Tripulation on, segons ens han dit, s’ajunta la selva tropical amb el mar de coral...triguem unes 3 hores en arribar-hi i hem d’agafar un ferry que marcarà un abans i un després en el paisatge (abans ple de camps de blat i canya de sucre, i després selva i molta humitat).

I què ens trobem després de les 3 hores i un cop arribats a Cap Tripulation??? doncs que tot i que fot una calda de nassos (degut a la humitat) i que ens banyaríem a la platja, no es pot perquè HI HA COCODRILS!!!!nosaltres flipem però ara ja ens hem acostumat perquè sembla que la costa nord-est d’aquest immens país és de “se mira pero no se toca”, hem vist el cartellet dels cocodrils a un bon grapat de llocs i és clar, trenca una mica el rollito!!!









Continuem baixant i, com que el tema platja en aquest punt del nord pinta xungo, decidim continuar pel centre però això ho deixem pel proper post…només us direm que hem vist molta aigua!!!