Lima

La nostra entrada al país peruà la fem per Lima, on arribem al matí i ja notem un canvi de temperatura respecte a Xile que ens deixa bastant aplatanats. Hi fa molta calor i una humitat impressionant i tornem a rescatar la roba d'estiu de la motxilla.

Passem 3 dies a la capital peruana on visitem el centre, que ens sorprèn molt gratament. La Plaza de Armas és impressionant i els voltants tampoc no tenen pèrdua, un bon grapat d'edificis colonials i restes de les muralles. Visitem les catacumbes del Monestir de San Francisco d'on sortim una mica tocats ja que els passadissos subterranis estan plens de fosses d'ossos de franciscans, diuen que hi ha a la vora d'uns 75000 cadàvers!!cal destacar també la biblioteca del Monestir, que és una passada!!llàstima que a dins està prohibit fer fotos!


Plaza de Armas


Catedral de Lima


Monestir de San Francisco


Policies a la porta de la seu del Govern

Hem estat allotjats al barri de Miraflores, el barri bé de Lima, i també hem aprofitat per visitar aquesta part de la ciutat plena de botigues d'artesania autòctona, restaurants, bancs, oficines i parcs com el Parque del Amor, que tot i la cursilada de nom que té, t'ofereix unes vistes maquíssimes de les platges de la ciutat a rebentar de surfistes i els penya-segats plens de bojos fent parapent.


Vistes des del Parque del Amor

Lima és una ciutat plena de contrastos i pots veure des d'apartaments mega pijos i barris residencials preciosos fins a les "chabolas" a l'altre cantó del riu Rímac, un barri que hem vist de lluny ja que no és molt recomanable passejar-s'hi.


El cerro San Cristóbal amb les "chabolas" del barri de Rímac

Aquest és un país molt diferent al que hem vist fins ara a Sudamèrica, sembla que el Perú ens sorprendrà amb els seus contrastos, la seva gent, la forta arrel indígena i els seus paisatges.

De Lima hem anat directament a Nazca des d'on hem sobrevolat les famoses Líneas de Nazca però això ho deixem pel proper post!

Santiago

La capital xilena ens ha sorprès molt gratament!!és una ciutat ben cuidada, tranquil·la i agradable. Des del nostre punt de vista la ciutat més europea de les que hem vist fins ara. A més a més hem de dir que els xilens són una gent molt maca que sempre ens han fet sentir de conya!!!

Després del fort terratrèmol de febrer esperàvem trobar més seqüeles, però a part de la façana de la Academia de Bellas Artes, no semblava pas que haguessin patit una de les catàstrofes naturals més fortes dels darrers anys.



Com acostuma a passar, després de tot terratrèmol vénen les rèpliques i nosaltres vam tenir la sort de no viure'n cap durant els 15 dies que vam passar entre Chiloé i la regió dels llacs xilens. A Santiago no hem tingut tanta sort i la primera nit en vam patir una de 4.5!!per sort només va durar uns segons però suficient per despertar-nos i deixar-nos un pèl desconcertats i sense ganes de tornar a dormir per si de cas es repetia. La sensació és força estranya, ja que de sobte tot comença a tremolar i no saps ni el que durarà ni si anirà a més però, tot i que va ser intensitat 4.5, cap objecte es va moure de lloc, no vam haver de sortir al carrer i tothom va continuar al llit per tornar a dormir. L'endemà al vespre en vam sentir una altra però molt més suau.

Ens vam allotjar a Bellavista, el barri més bohemi de la ciutat i ple de bars i restaurants. I vam tenir la sort que, just al davant de l'hostal, hi havia una sala de karaoke que funcionava fins a les 4 de la matinada!!! I malauradament, el fort dels xilens no és precisament cantar...





A part d'això s'ha de dir que estàvem força ben situats. A 5 minuts caminant teníem La Chascona, la casa de Pablo Neruda, convertida ara en museu. La casa és bastant espectacular (és com un oasi dins de la ciutat) i al principi el poeta la feia servir per veure's d'amagat amb la seva amant, Matilde Urrutia, que després es convertiria en la seva tercera esposa.







Molt a prop teníem també el cerro Concepción, un turó d'uns 800m des d'on es té una perspectiva de tota la ciutat. A dalt de tot hi ha l'estàtua de la verge Immaculada, una capella i, fins i tot, una església a l'aire lliure. Molts santiaguins hi pugen corrent o en bicicleta; nosaltres vam optar per la versió funicular: més còmode, més ràpida i menys cansada.





Després vam caminar fins al centre i vam poder visitar el cerro Santa Lucía, la plaza de Armas, el Palacio de la Moneda (seu del govern), la catedral, el Museo de Artes Visuales i la Academia de Bellas Artes. La ciutat no és excessivament gran i en dos dies es pot veure perfectament.


Cerro Santa Lucía


Estàtua Salvador Allende i de fons Ministeri de Justícia


Palacio de la Moneda (seu del Govern)


Catedral de Santiago

Un dels dies vam aprofitar per fer una escapada a Valparaíso i Viña del Mar. Valparaíso és una ciutat de costa que s'estén per 46 turons; té moltes cases antigues que s'han mantingut tal com les van construir i també hi ha una casa de Pablo Neruda. Viña del Mar és molt turística i ens ha recordat a Bendiorm. No sabem si és perquè ens va fer mal dia, però vam quedar una mica decebuts i trobem que les dues estan molt mitificades.



Deixem Xile i Argentina durant uns dies i comencem la nostra aventura per Perú. Proper post desde Lima.

De Mendoza vengo, ¡¡qué pedo que tengo!!

Hem passat 3 dies a Mendoza, el primer dia el vam dedicar a organitzar una mica el que volíem fer i a descansar dels 2 dies seguits d'autobús.

La ciutat ens ha agradat molt, té molt d'ambient i està molt neta (cosa que no es pot dir d'altres ciutats argentines). Té moltes places plenes de zones ajardinades i les avingudes són amples i plenes de terrassetes, als mendocins els agrada gaudir de la seva ciutat i fan força vida al carrer.







El segon dia vam fer una inspecció profunda a la zona vinícola, així que vam llogar un parell de bicicletes i entre copa i copa vam pedalar una mica ;), ja sabeu què diuen: "Si bebes no conduzcas,¡¡pedalea!!"

Hi ha dues maneres de visitar la zona, o bé llogues un tour que et porta als millors cellers però et fan pagar les ganes, o bé llogues una bicicleta i visites pel teu compte els cellers on les cames et portin. Aquesta opció és molt més barata, divertida i gratificant ja que al menys vas cremant algunes de les copes que et vas pimplant!

Ens vam passar tot el dia a Maipú, una zona molt a prop de Mendoza on hi ha més de 1200 cellers!!!ens vam sentir al paradís!! Visitem un total de 10 cellers i com us podeu imaginar al final del dia la bici anava tota soleta.

I és que com diuen els mendocins: "Si a Mendoza vino y no tomó vino, ¿a qué carajo vino?"













El tercer dia, amb ressaca inclosa, vam anar a veure l'Aconcagua, el segon pic més alt del món després de l'Himalaia amb 6962m!!! Vam trobar uns paisatges al·lucinants pel camí i vam descobrir curiositats com que la pel·lícula "Siete años en el Tíbet" no es va gravar al Tibet sinó aquí!!








El pic nevat del fons és l'Aconcagua!!



Més coses, vam veure una formació rocosa que anomenen Puente del Inca, un pont que s'ha creat de forma natural com a conseqüència de l'erosió causada per l'aigua del riu.







L'aigua del riu té un alt contingut en sofre així que si deixes en remull qualsevol objecte s'acaba impregnant i agafant un color groc molt curiós!





Ja per acabar la rutilla de l'últim dia vam anar al Cristo Redentor, un monument situat a 4200m que simbolitza la pau entre Argentina i Xile. L'estàtua es troba just a la frontera entre tots dos països. Nosaltres no havíem estat mai a tanta alçada i s'ha de dir que la falta d'oxigen es nota i t'ho has de prendre amb la calma a l'hora de moure't perquè si no t'agafa un bon mareig!!



Després d'aquí hem passat uns dies a Santiago, la capital xilena!!!