Després del fort terratrèmol de febrer esperàvem trobar més seqüeles, però a part de la façana de la Academia de Bellas Artes, no semblava pas que haguessin patit una de les catàstrofes naturals més fortes dels darrers anys.
Com acostuma a passar, després de tot terratrèmol vénen les rèpliques i nosaltres vam tenir la sort de no viure'n cap durant els 15 dies que vam passar entre Chiloé i la regió dels llacs xilens. A Santiago no hem tingut tanta sort i la primera nit en vam patir una de 4.5!!per sort només va durar uns segons però suficient per despertar-nos i deixar-nos un pèl desconcertats i sense ganes de tornar a dormir per si de cas es repetia. La sensació és força estranya, ja que de sobte tot comença a tremolar i no saps ni el que durarà ni si anirà a més però, tot i que va ser intensitat 4.5, cap objecte es va moure de lloc, no vam haver de sortir al carrer i tothom va continuar al llit per tornar a dormir. L'endemà al vespre en vam sentir una altra però molt més suau.
Ens vam allotjar a Bellavista, el barri més bohemi de la ciutat i ple de bars i restaurants. I vam tenir la sort que, just al davant de l'hostal, hi havia una sala de karaoke que funcionava fins a les 4 de la matinada!!! I malauradament, el fort dels xilens no és precisament cantar...
A part d'això s'ha de dir que estàvem força ben situats. A 5 minuts caminant teníem La Chascona, la casa de Pablo Neruda, convertida ara en museu. La casa és bastant espectacular (és com un oasi dins de la ciutat) i al principi el poeta la feia servir per veure's d'amagat amb la seva amant, Matilde Urrutia, que després es convertiria en la seva tercera esposa.
Molt a prop teníem també el cerro Concepción, un turó d'uns 800m des d'on es té una perspectiva de tota la ciutat. A dalt de tot hi ha l'estàtua de la verge Immaculada, una capella i, fins i tot, una església a l'aire lliure. Molts santiaguins hi pugen corrent o en bicicleta; nosaltres vam optar per la versió funicular: més còmode, més ràpida i menys cansada.
Després vam caminar fins al centre i vam poder visitar el cerro Santa Lucía, la plaza de Armas, el Palacio de la Moneda (seu del govern), la catedral, el Museo de Artes Visuales i la Academia de Bellas Artes. La ciutat no és excessivament gran i en dos dies es pot veure perfectament.
Cerro Santa Lucía
Estàtua Salvador Allende i de fons Ministeri de Justícia
Palacio de la Moneda (seu del Govern)
Catedral de Santiago
Un dels dies vam aprofitar per fer una escapada a Valparaíso i Viña del Mar. Valparaíso és una ciutat de costa que s'estén per 46 turons; té moltes cases antigues que s'han mantingut tal com les van construir i també hi ha una casa de Pablo Neruda. Viña del Mar és molt turística i ens ha recordat a Bendiorm. No sabem si és perquè ens va fer mal dia, però vam quedar una mica decebuts i trobem que les dues estan molt mitificades.
Deixem Xile i Argentina durant uns dies i comencem la nostra aventura per Perú. Proper post desde Lima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada