FA QUE VIATGEM...

15 d’ag. 2010

Bula Fiji!!!!

O el que és el mateix, benvinguts a Fiji!!!



Les illes Fiji van estar sota control britànic durant 100 anys fins al cop d'estat del 1987. Com a conseqüència del domini britànic, la població indígena era minoritària al país on hi predominaven els indis, portats a les illes pels britànics per treballar a les plantacions de sucre. Actualment però, la població índia i la indígena estan al 50-50, tot i que la religió predominant és la catòlica.

Malgrat tot, els indígenes han conservat la seva llengua i tradicions com el meke (danses narratives...naixements, guerres, caceres)i la cerimònia del Kava (a partir d'una planta fan una "beguda" que s'utilitzava com a antestèsic casolà i per donar la benvinguda als foranis).

Nosaltres hem passat 15 dies a Fiji i només hem visitat una petita part d'aquest paradís del Pacífic. Hem concentrat la nostra estada a un grup d'illes al nord de Nadi que s'anomenen Yasawas i n'hem visitat un total de 7.

Ens hem dedicat bàsicament a posar-nos morenos, fer algun trekking, fer snorkel (hem vist calamars, molts nemos i peixos que malhauradament no tenim ni idea de com es diuen!!), banyar-nos en aigües cristal·lines que semblaven piscines naturals, conèixer racons impressionants com la platja on es va rodar la pel·lícula "The Blue Lagoon" amb una pre-adolescent Brooke Shields (per cert, a un dels resorts ens van posar pantalla de cine improvisada a la platja, crispetes i vam veure la peli!!!), llegir algun llibre i xerrar amb gent molt interessant i diferent.







Us en remarquem alguns amb qui hem passat estones molt bones com ara l'Evita, una psicoterapeuta grega que ronda els 60 anys i que ha viatjat per mig món amb la seva motxilla, ha dedicat 9 setmanes entre Fiji, Tonga i Samoa abans de fer parada a la seva Atenes natal per refer maletes i anar cap a Suècia, ole!!!
El David i l'Anja, un valencià i una polonesa, que després de viure a Irlanda una temporada, fa quatre anys que van aterrar a Brisbane.
Un matrimoni austríac que estan passant 2 mesos de vacances a Fiji, Tonga i Samoa.
En Jordi i la Mariana, un català i una lleonesa que, abans de tornar a Espanya, han fet parada a Fiji després de 6 mesos treballant i estudiant respectivament a Wellington (Nova Zelanda).
En Josep i la Sònia, un parell de lleidatans de vacances per Fiji després que ell hagi passat 6 mesos a Sydney estudiant.
I per últim, la Mercè, una catalana de 29 anys que no volia ser una somiadora tota la vida i va decidir fer el seu somni realitat!!!va deixar Barcelona fa 7 mesos sense bitllet de tornada per conèixer Oceania. Us convidem a visitar el seu blog "Into the Down Under" !!!

A banda de xerrar i jeure al sol, també ens hem ficat de ple amb les tradicions fijianes començant per una que ens encanta, la teca ;)!!!ens hem posat com el kiko tastant totes les especialitats d'aquesta cuina i en destaquem la Kokoda (peix i marisc marinats amb llet de coco i una mica de llimona), peix fresquíssim a la planxa (feia mesos que no en menjàvem!!!) i curry, molt i molt de curry que el foten a tot arreu i que hem disfrutat de valent!!!



També hem presenciat algun meke i unes quantes "Kava ceremonies", d'on hem sortit amb la llengua una mica endormiscada després de prendre un parell de gots!!!


Meke


Cerimònia del Kava

Marxem de Fiji amb recança però al mateix temps amb les piles carregades per continuar el nostre viatge!!!per cert ja fa mig any que vam començar i recordant tot el que hem viscut fins ara i fent un cop d'ull a totes les fotos que tenim a l'ordinador, ens sentim molt afortunats i feliços d'haver fet realitat aquest increïble projecte comú.





























28 de jul. 2010

Últims dies per la costa est!!!

De Noosa vam baixar cap a la Gold Coast per gaudir dels últims dies per la costa est d’Austràlia i estar a prop de Brisbane abans de tornar la fragone...

Vam celebrar l’aniversari de l’Albert a Byron Bay, localitat surfera al sud de Brisbane que té un far a dalt d’un turó amb unes vistes xulísimes de la costa. Hi vam passar un dia i a la nit ens vam donar un súper luxe de sopar al càmping amb un filet de vedella, ampolleta de vi i “pastís” d’aniversari inclòs!!!bé, no va ser un pastís però ens vam partir un muffin de xocolata boníssim i l’Albert va poder bufar la seva espelma!!ho sentim, vam pensar en les fotos després de cruspir-nos-ho tot ; )

De Byron Bay ens vam anar apropant a Brisbane per l’interior i vam topar-nos amb un parc nacional que tenia un recorregut per veure un pont natural (creat a partir de l’erosió de l’aigua), una preciositat com podeu veure!!!





I del parc nacional a Surfers Paradise per gaudir del regal d’aniversari de l’Albert, avistament de bal•lenes Humboldt!!!!un espectacle sense paraules…en vam veure unes quatre però com que no paraven quietes les fotos no reflecteixen ni de bon tros el que vam veure i això que en algun moment van estar molt a prop del vaixell.





Y como todo lo bueno se acaba, els nostres dies per la costa est també!!!hem passat un parell de dies a la capital de Queensland i ens hem trobat amb una ciutat petita però molt acollidora i força animada.



















Hem aprofitat l’estada a Brisbane per tornar a fer tall de cabells, i en aquest cas, la Sandra s’ha desmelenado i mai millor dit!!!ara estarem ben fresquets per les calors que ens esperen a Àsia!!!Això sí, abans hem decidit retocar una mica la ruta origin...demà marxem cap a Fiji on hi estarem un parell de setmanes i tindrem el blog abandonadíssim perquè tema internet pinta xunguillo però no us preocupeu que a mitjans d’agost tornarem a donar guerra i podreu veure les nostres aventures fijianes!!!



De Fiji tornarem a Austràlia però aquest cop a la freda , per l’època de l’any no pás per la gent, Melbourne i la Great Ocean Road!!

27 de jul. 2010

Hem anat al zoo

...però no a un qualsevol sinò al del defensor i protector d’animals més conegut i estimat per aquestes terres, l’australià Steve Irwin. A molts us sonarà d’haver-lo vist al 33, és el Crocodile Hunter!!!Més que un zoo hem vist una reserva d’animals enorme, un projecte ambiciós i molt humà d’algú que va dedicar la seva vida a ensenyar al món a respectar aquests èssers.

La majoria d’animals que ens hi hem trobat són de “casa”, és a dir, d’Austràlia i d’entre ells hem vist als mansos cangurs, koales i wombats i als no tant mansos com els cocodrils o les mil i una varietats de serps que s’arrosseguen per tot el país.

Com us dèiem al principi sembla més una reserva i és que els cangurs per exemple, estàn en una espècie de parc on tu pots passejar-hi i donar-los de menjar...en definitiva no és com la majoria de zoos que veus als animals engarjolats sinò que més aviat nosaltres anàvem entrant al seu hábitat i erem els foranis de visita.

Steve Irwin era tan gelos del benestar dels animals, que deia que si la qualitat del menjar que es preparava pels animals al zoo no era prou bona per a ell mateix, tampoc no ho era per als seus animals. Al parc es nota que tota la familia i treballadors estan involucrats amb el projecte i que tot i que ell ja no hi sigui, el seu esperit i la seva lluita constant en defensa dels animals continuen vius.

A part dels animals, hem sortit del zoo tocats emocionalment en veure la passió i l’entusiasme que tenia aquest home. Tant de bo tothom posés la meitat de ganes en fer les coses i lluitar per allò que els agrada.


Koala


Koales dormint...que estrany, oi??


Quina passada!!!!


Cangur


Wombat


Panda vermell




Pitón


Cocodril


Més cocodrils...