Misión cumplida!!!

Tal com van anunciar al darrer post, por nuestros huevines hem anat a Isla del Sol.

Sortim de La Paz a les 7h del matí, i tot desfent el camí, anem direcció Copacabana.

Des de Copacabana agafem una llanxa que ens deixa al sud de l’illa, just davant d’unes escales inques on ja tenim la iaia aimara cobrant per pujar-hi!!!





Intentem esquivar-la però, collons!!!aquests aimares estan molt ben adaptats al medi i, tot i els 4000m d’alçada, les escales, i que deu tenir uns 80 anys, de seguida ens agafa per banda insistint a pagar l’entradeta.

Paguem religiosament i, un cop recuperats de la persecució de la iaia turbodiésel, pugem les escales i visitem Yumani, el principal poble de l’illa. Ens decep lleugerament que després de tanta mandanga per arribar fins aqui, l’illa està força més explotada que no pas el que vam visitar a la banda peruana, Amantaní i Taquile. Isla del Sol està plena d’allotjaments i restaurants, fet que fa que els seus habitants visquin per i per a l’arribada dels turistes. Fins i tot ens trobem amb nens de 5-6 anys intentant col•locar-nos un hostal o un souvenir!!







A banda d’aquest petit inconvenient, l’illa és preciosa i les vistes del Titicaca són espectaculars. L’hostal on ens allotgem té una terrassa des d’on disfrutem la posta de sol acompanyat d’un mate de coca ben calentet.



L’endemà al matí visitem el Temple del Sol que hi ha a l’illa i des d’on els inques observaven el sol i les estrelles. A part de grans agricultors, ja que eren capaços de conrear gairebé qualsevol aliment a més de 4000m, també tenien una gran afició per l’astronomia.



De tornada aprofitem per fer una visita ràpida a Copacabana (el primer cop no vam tenir temps entre la recerca d’hostal i la decisió d’anar cap a La Paz) on visitem l’església. Aquí es troba la verge de Copacabana que és la patrona de Bolívia.



A l’entrada veiem alguns cotxes amb floripondis varis per sobre (haveu vist la foto??), resulta que quan es compren un cotxe van a beneir-lo a Copacabana per no tenir accidents. No sabem si amb tanta floreta al parabrises podran veure la carretera i evitar estimbar-se pel Titicaca.



Tornem a La Paz i empalmem amb un altre bus direcció a Sucre on hem arribat aquest matí…us explicarem més coses al proper post!