FA QUE VIATGEM...

15 de maig 2010

Un viatge inoblidable!!!

Sortim de Potosí a les 7 de la tarda direcció Tarija, al sud de Bolívia. Normalment el trajecte es fa en 10 hores, així que està previst que arribem a Tarija a les 5 de la matinada.

Ja a l’estació trobem petits detalls que “huelen a chamusquina” com, per exemple, que ens han perjurat que el bus era bus cama i és una trola considerable. La mateixa companyia té preparat un altre bus a l’andana del costat que està completament nou i el nostre al costat sembla un munt de ferralla!!!ens queixem perquè l’altre bus fa un recorregut de 3 hores i el nostre ha d’aguantar 10h de viatge però passen literalment de la nostra cara, a l’estil bolivià porque yo lo valgo.

També ens posen problemes per etiquetar les nostres motxilles i hem de córrer terminal amunt terminal avall per aconseguir-ho (aquí si després hi ha un problema i no tenies marcat l’equipatge, la companyia no se’n fa responsable així que és important insistir!!!).

Ja som a dalt del bus, mirem al nostre voltant i, hòstia, som els únics guiris. Enfilem el camí i 10 minuts més tard, el bus ja fa la primera parada per recollir més gent però el bus ja va ple!!!és igual, l’estil bolivià marca que la penya s’assegui on pugui així que el passadís passa a ser un enorme sofà, ara entenem lo del bus cama ; )

Després d’un parell d’hores parem a sopar i fer pipi-stop i, mitja hora més tard toca continuar però el bus es queda sense bateria!!!olé olé i olé!!!per sort això s’arregla ràpid empenyent el bus carrer avall ; ). Ens quedem adormits i a les 2 de la matinada ens desperten uns cops de martell!!!mirem per la finestra i hem punxat una roda!!!vaja tu, la part positiva és que amb tant retard no arribarem de matinada a Tarija i almenys ja será de dia,no?

El primer intent per canviar la roda no funciona, ja que sembla que el fre de mà no funciona del tot bé i mentre canvien la roda el bus es va movent, menudo caxondeo!!!!total, que a buscar pels voltants de la carretera pedres per posar entre les rodes i que el bus no es mogui!!!Ara sí, el segon intent és tot un èxit!!

Gairebé una hora més tard continuem, però no per gaire estona perque a les 4 del matí el munt de ferralla comença a desprendre olor de cremat i acaba morint en un poble de mala mort que no surt ni al mapa!!!com podeu imaginar, estàvem tots contentíssims!!!!

Els pirmers espavilats agafen les seves coses, surten del bus volant i tot fent autostop pugen als busos que passen. Ens disposem a agafar les motxilles del portamaletes per poder fer el mateix que els ràpids però….EL COI D’AVARIA HA BLOQUEJAT L’OBERTURA DEL PORTAMALETES!!!!això ja sembla un malson i comencem a desesperar-nos!!!

Una passatgera truca a l’amo de la compañía perquè ens facilitin un transport fins a Tarija (estem a 3 hores del destí!!!) i el molt cabró li penja el telèfon i li desconnecta el mòbil després de dir-li que no és el seu problema i que ens espavilem.

Arribats a aquest punt, amb un fred que pela, una mala llet considerable, en un poble de merda, ningú que se’n faci resposnsable i sense accés a les maletes, la gent ja no s’està de mandangues i forcem els conductors a trencar el pany del portamaletes si fa falta però que ens les donin!!!!

Missió acomplerta, continuem amb fred, de mala llet, en un poble de merda però ja tenim les motxilles i són les 6 del matí!!!entre alguns dels passatgers decidim llogar un taxi que ens porti a Tarija. Entre una cosa i l’altra, el taxi no arriba fins a les 8 del matí!!

El conductor devia ser parent del fitipaldi perquè literalment volem entre sots i per sobre de les pedres (perquè la carretera no està esfaltada, és clar!!) fins que un dels passatgers li diu que s’ho prengui amb calma que amb la nit que portem ja no ens va d’arribar una hora més tard a Tarija però que volem ser-hi sans i estalvis!!!

Perquè us feu una idea, el taxi té 7 places i va ple, però l’estil bolivià marca que sempre pot entrar algú més, i si aquest algú paga bé no hi ha discussions, apa, cap a dins!!el conductor decideix fer entrar no a una, sinó a 2 persones més. Però aquí no s’han acabat les sorpreses, abans que pugin les dues persones un autobús que havíem avançat feia poc para just davant del taxi, en baixa el conductor, i aquest corre a fotre un cop de puny al nostre taxista!!!!perquè??????doncs perquè li ha intentat pispar els 2 passatgers!!!s’estan uns 20 minuts intercanviant opinions fins que la poli arriba i multa al nostre taxista!!!

Conclusió: Continuem els mateixos d’abans i tenim al conductor dels nervis per les hòsties i la multa que ha rebut!!!el tio però no apren la lliçó i només 10 minuts després para i fa pujar un home al davant. Anem tan apretats que només falta que ens tirin l’escabeig!!!

Per fi arribem a Tarija on anem de pet a l’estació per queixar-nos a la companyia de bus per les condicions del bus i per deixar-nos tirats al poble aquell però tot i que els amenacem en anar a la policia, nomes aconseguim que ens tornin 20 bolivianos per cap i això que el bitllet ja ens va costar 60 bolivianos més els 30 que hen hagut de pagar al táxi!!!!ESTAFADORS!!!!!

No tenim fotos per documentar el post però donades les condicions, el que menys ens venia de gust era posar-nos a fer fotos!!!!

El viatge ”de somni” però, val molt la pena, Tarija ens encanta i decidim quedar-nos-hi 3 dies on la nostra activitat s’ha basat en dormir, menjar carn i provar els vins de la zona. A l’estar tant a prop d’Argentina, la carn és boníssima però val 4 duros aixi que hem tastat filet de vedella a la planxa, amb xampinyons, a la mostassa, amb pebre…i per 5€ el plat!!!!després de gairebé 2 mesos menjant pollastre, a Tarija hem satisfet el nostre desig carnívor.

De Tarija hem fet marató de busos (aquests només amb algun petit problema d’embrague!!) i després de Tarija-Tupiza i Tupiza-Uyuni, demà comencem una rutilla de 3D/2N pel famós Salar de Uyuni i el sudoest de Bolívia amb destí final a San Pedro de Atacama( Xile)!!!!

2 comentaris:

Carla Ruiz ha dit...

Ostras vaya aventurita! Cómo me he reido leyendo el post!!!
Besitos a los dos
Carla

Sandra i Albert ha dit...

jajaja!!!mirado con perspectiva ahora también nos da la risa leyéndolo pero en el momento fue una historia para no dormir, nos cagamos en todo lo que se menea!!!
Un besazo!!!
Os echamos de menos!!!