FA QUE VIATGEM...

7 de nov. 2010

Del nord al sud

Sortim de Luang Prabang per agafar un bus de 8 hores cap a Vientiane...arribem fets caldo i decidim fer-hi nit en comptes de continuar del tirón fins a Pakse (10 hores més de trajecte!!!).

L'endemà ens recuperem del tute del dia anterior i ens anem preparant psicològicament pel bus nocturn de 10 hores que ens espera...sort però, que hem agafat un sleeping bus (el primer a Àsia!!) i teòricament podrem dormir una mica.

Innocents de nosaltres, pensàvem que seria com a Amèrica del Sud i això del sleeping bus seria un seient ample, reclinable i força còmode tenint en compte les circumstàncies...doncs no!!!arribem a l'estació de busos i ens trobem amb això!!!



Sí sí, es tracta d'un bus on literalment hi han fotut lliteres!!!això sí, per mides asiàtiques!!!són curtes i estretes a més no poder així que la nit es fa llarga però a les 6 del matí arribem finalment a destí i ara, només falta trobar un bon hostal.

Al bus coincidim amb el Jonathan, un belga que viu a Barcelona i que també està viatjant durant un any. Els 3 comencem la recerca de l'hostal "bueno-bonito-barato" i com que són les 6 del matí ens trobem que la majoria estan xapats o ens demanen de tornar més tard per veure si tenen habitacions lliures...visto lo visto, ens mirem i decidim que un bon cafetó amb un bon esmorzar fa que les coses es vegin d'una altra manera. Després de 3 hores petant la xerrada trobem un hotelet la mar de baratet i ens fiquem al llit.

L'endemà, ja recuperats de la pallissa de creuar gairebé el país sencer en 2 dies, decidim fer una mica de plans. Pakse en sí no té res i lletjeja força però als voltants es troba el Bolaven Plateau on es pot fer un circuit i visitar la principal zona de conreu de cafè del país, forces cascades i algun poble de minories ètniques.

La primera parada la fem per veure els camps de cafè, i hem tingut la sort de poder veure com collien els grans i l'arbre que els produeix...no teníem ni idea que el color original era vermell i després s'ha de deixar assecar al sol.



Després continuem ruta fent una parada als camps de tè però, després d'haver vist Cameron Highlands a Malàsia, ens deceben una mica tot i que fem un tastet de tè verd i és força bo.

Un altre dels punts forts de la zona és que està plagada de cascades i en visitem tres de diferents, l'última al poble de Tad Lo on aprofitem per dinar i fer una volta pel poble.

Les primeres són potser les més espectaculars però l'accès és difícil i apropar-s'hi impossible així que t'has de conformar a fer la foto i poca cosa més. Les segones ja és una altra història, Tat Meelook, estan envoltades de prats i pots anar seguint el riu fins on es perd la cascada. Els voltants són impressionants i semblen de conte de fades.


Tat Fan


Tat Meelook


Voltants de Tat Meelook


Voltants de Tat Meelook


Tat Lo

Ja de tornada a Pakse fem una parada en un poble de minoria ètnica on no practiquen el budisme sino que són animistes, creuen més aviat en els esperits, i tampoc parlen Lao.

El que veiem ens impacta bastant ja que és de les zones més pobres que hem vist fins ara al país i en general del viatge. Tot i així ens sorprèn el somriure i la curiositat amb que ens rep la gent, en especial els nens que no paren d'envoltar-nos somrient i volent jugar amb nosaltres ens fan de "guies" improvisats.



















Laos ens ha robat el cor.