Teniem pensat passar-hi 2 dies però malauradament el temps no ens va acompanyar i no va parar de ploure acompanyat d'una boira tan espessa que el volcà era algo que tothom deia que existia i nosaltres començavem a dubtar-ne! A més, l'Albert va tenir problemes intestinals, així que els 2 primers dies les nostres activitats van ser: fer vida i avorrir-nos a l'hostal (érem els únics viatgers i és que, tot i que en aquesta zona el terratrèmol no ha afectat, el turisme ha baixat molt al país), fer una volta pel poble (en 1 horeta està vist) i anar al súper a comprar el menjar (a dues cantonades de l'hostal).
Al final, al tercer dia, va sortir el sol i, amb llàgrimes d'emoció als ulls, vam poder sortir de l'hostal i del poble!! Com que físicament encara no estàvem al 100%, vam fer una petita excursió a l'entrada del parc nacional per veure "los saltos del Petrohué" i quedar-nos amb la boca oberta davant del volcà Osorno!
A part d'aquests dos dies tontos, Xile ens està agradant molt. I els xilens ens fan molta gràcia, sobretot per com parlen. Al final de moltes frases diuen "po" (seria com un "pues"), fan servir el "ya" per dir "sí" i quan volen fer una cosa de seguida la fan "al tiro". Ja us en direm més coses quan fem el resum del país.
Ara som a Valdivia, ciutat universitària i d'origen germànic. Fins a la propera!
2 comentaris:
Cuidado no us ataqui un lleó mari pels carrers de Valdivia!!!! Molts ànims i a disfrutar...
Calla, quines bèsties més grans...i més lletges!!! Sembla mentida que estiguin tan a prop de la ciutat!Els vam donar records de part vostra!! ;)
Publica un comentari a l'entrada