En aquest post us parlarem de la ciutat de Patan i de dos temples, del temple budista Swayambhunath i del temple hinduista Pashupatinath.
Patan és la segona ciutat més gran de la vall i la seva plaça Durbar és la que recull el major número de temples i stupes.
Si bé és cert que la plaça Durbar és espectacular, els voltants no tenen res d'especial si els comparem amb Kathmandú o Bhaktapur (us en parlarem al proper post), tot i així val la pena acostar-s'hi per fer-hi un cop d'ull. Un altre cop, i com ja va sent un costum, els turistes hem de pagar l'entrada pertinent. Potser no seria mala idea que l'Ajuntament de Barcelona fes pagar entrada per visitar el Barri Gòtic i la plaça Sant Jaume...i és clar, tal com hem vist durant aquest viatge, els catalans hauríem de pagar un preu simbòlic, els espanyols una mica més, i dels Pirineus enllà, el doble o el triple. Senyors, així funciona a molts països (que a Argentina ja ens intentàvem fer passar per un d'ells, però l'accent no colava,hehe!).
Tornant al tema que ens ocupa, aquí us deixem un recull de les fotos de Patan:
El temple budista de Swayambhunath, també conegut com el temple dels micos, es troba a dalt d'un turó als afores de Kathmandú.
Tot i que oficialment Nepal és un país hindú, també hi ha una forta minoria que practica el budisme. De fet, Gautama Siddhartha, mundialment conegut com a Buda, va néixer al Nepal. Per ser més exactes a la ciutat de Lumbini (al sud-oest del país), la qual s'ha convertit en un dels enclavaments religiosos més importants del món.
La pràctica del budisme al Nepal està també relacionada amb la quantitat de tibetans que s'hi han refugiat arran del merder amb els xinesos. És extraordinari veure com les dues religions conviuen de forma natural i el respecte que es confereixen.
Tornant al temple, la stupa principal representa els ulls de Buda que contemplen la vall en totes les direccions.
El temple de Pashupatinath és el principal temple hinduista del país i es troba als marges del riu Bagmati.
El Bagmati és considerat un riu sagrat i Pashupatinath és un lloc freqüent d'incineracions, comparable al Benarés al Ganges (Índia).
En aquest temple no hi hem estat gaire estona ja que les olors dels crematoris, la brutícia i el gran nombre de leprosos amuntegats a l'entrada demanant almoina ens han deixat tocats. Tot i així, és interessant veure la "cerimònia" d'incineració que segueixen les famílies, on els membres carreguen el mort en una mena de processó fins a la riba del riu per acomiadar-se.
2 comentaris:
It's like reading a comic book going through you're blog, so easy if you're not able to read anything. I;m thinking Donald Duck.
Love the pics from Nepal, so colourfull and beautifull! Everytime I visit your blog there's so much to see and 'read', but then again, you still write LOADS of blogs.
Nick is missing Affelay allready, but missing you guys more. I personally think it was a brilliant idea to watch Albert instead.
Oh,we thought you would say it's like Tintin...but Donald Duck is ok.
Keep visiting and commentig our blog!! We like knowing we have some kind of audience :)
Albert is already practising in the room to show you how good he plays...you can come whenever you want, but maybe wait 1 or 5 years to see him play!!!
Publica un comentari a l'entrada